Últimes Notícies

Agents de la Policia Nacional han detingut un jove a Alcoi en aquest pont festiu com a presumpte responsable de...

La solució per a l’accés al polígon industrial Santiago Payá és a prop. Els primers passos haurien de donar-se aquesta...

L’Ajuntament d’Alcoi no aprovarà l’esborrany dels Pressupostos Municipals per a 2023 abans de que acaben l’any. Així ho assegurava, preguntada...

Càritas Interparroquial d’Alcoi ha tornat a llançar la campanya solidària ‘Que en este invierno nadie pase frío‘, una iniciativa que ha donat molts bons resultats...

La Generalitat i l’Església Catòlica formalitzen la seua col·laboració en la Comunitat

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat el Decret que crea la Comissió Mixta de cooperació entre la Generalitat i les tres diòcesis de la Comunitat Valenciana ( diòcesi de València, d’Oriola- Alacant i la de Sogorb-Castelló) a més de la Diòcesi de Tortosa pel que fa al territori que està en la Comunitat Valenciana.

Per a això s’estableix la Comissió com un òrgan col·legiat que assessorarà en matèria de protecció del patrimoni cultural, ensenyament i educació, assistència sanitària en centres hospitalaris així com assistència social i justícia, sobre la base de la competència que té la Generalitat en aquestes matèries.

El Decret regula tant la composició com el funcionament de la Comissió Mixta que estarà presidida pel cap del Consell i la vicepresidència l’ocuparà l’arquebisbe de València.

A més el ple de la Comissió estarà format per la presidència, la vicepresidència i deu vocalies, cinc en representació de la Generalitat que ostentaren els consellers titulars de les conselleries competents i cinc en representació de l’Església Catòlica que seran el Bisbe d’Oriola-Alacant, el Bisbe de Sogorb-Castelló, el Bisbe de Tortosa, el Vicari General-Moderador de la Cúria de la Diòcesi de València, i un Bisbe, sacerdot o laic designat pels Bisbes amb territori en la Comunitat Valenciana.

Àmbits de col·laboració

En matèria de patrimoni cultural el Decret recull que la comissió assessorarà l’administració en l’establiment de quants protocols, procediments, metodologies i criteris d’actuació coordinada siguen necessaris per a garantir la protecció, conservació i difusió del Patrimoni Cultural Valencià, en qüestions que afecten exclusivament béns de titularitat de l’Església Catòlica, així com l’establiment de les bases per a l’ús d’aquests béns amb caràcter científic o artístic, sempre que no afecten l’ús cultural i pastoral pel qual van ser creats. En aquest marc de col·laboració es podran proposar plans d’intervenció conjunta que asseguren la més eficaç protecció del Patrimoni Cultural Valencià.

En matèria d’educació l’objectiu de la Comissió mixta és d’assessorar en establiment de quants protocols, necessaris per a garantir, en els centres públics docents que depenen de la Generalitat, el dret dels pares i mares, tutors i tutores, en coherència amb les seues conviccions religioses, reben l’ensenyament de la religion catolica, asi com estudiar i proposar quantes mesures i accions siguen necessàries per a garantir l’ensenyament de la religion catolica en els centres docents públics de la Generalitat i dotar-los del professorat de religió necessari.

En matèria de sanitat el decret estableix que la col·laboració entre totes dues institucions se centrarà en assessorar l’Administració en l’establiment de quants protocols, procediments, que siguen necessaris per a garantir l’assistència religiosa als ciutadans i ciutadanes que professen la religió catòlica i estiguen internats o internades als hospitals públics valencians

En matèria d’assistència social l’objectiu és garantir la prestació de serveis socials de les per les institucions de l’Església Catòlica que els presten en el marc de la llei 3/2019 de serveis socials inclusius de la Comunitat

Finalment, en matèria de justícia, la comissió servirà per a assessorar l’administració per a la promoció del dret a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.

Reunions ordinàries cada sis mesos

El Decret estableix que la Comissió es reunirà una vegada cada sis mesos, amb caràcter ordinari i, amb caràcter extraordinari, quantes vegades siga convocada per la presidència, a iniciativa pròpia o a proposta de, almenys, una tercera part de les vocalies.

A més podran assistir a les sessions de la Comissió i de les Comissions delegades, amb veu, però sense vot, les persones que la presidència o la vicepresidència estimen convenient per raó de la seua competència o coneixement dels assumptes a tractar, bé siga a títol individual o en representació d’altres entitats o institucions.

Per a la vàlida adopció d’acords serà suficient la majoria simple dels membres assistents, dirimint els empats el vot de qualitat de la presidència.

A més el Decret també regula la creació de comissions delegades, una per cada matèria de col·laboració, formades per una presidència, una vicepresidència i huit vocalies, quatre en representació de la Generalitat i una en representació de la Diòcesi. La presidència recaurà en la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, mentre que la vicepresidència recaurà en la persona que designe l’Arquebisbe de València.

Denuncien que estan per executar els projectes que la Generalitat va pressupostar en Alcoi per a 2023

La Generalitat Valenciana no ha executat cap dels nou projectes per a Alcoi inclosos en els pressupostos de 2022, unes actuacions que suposaven 4,5 milions d’euros. Així ho han denunciat des del Partit Popular, formació que reclama que aquesta situació siga revertida.

El seu candidat a l’alcaldia, Carlos Pastor, indica que no se sap res de l’inici de les obres per a ampliar l’Hospital Verge dels Lliris, la creació d’un aparcament en aquest últim, la reforma del Centre de Salut de La Bassa o la rehabilitació del conjunt del Molinar. També, entre altres iniciatives, fa referència a la reforma del Teatre Principal. L’alcaldable destaca els passos que donarà el seu partit per a aconseguir una inversió potent per a Alcoi «és molt decebedor que en aquestes altures de la legislatura continuem amb els mateixos projectes que fa quatre anys. El pressupost de la Generalitat Valenciana per a Alcoi és un còpia i pega dels comptes de l’any passat, i açò evidencia la incompetència de Puig per a gestionar i la de l’alcalde, Antonio Francés, per a exigir-li que ho faça”, ha afegit. Carlos Pastor ha anunciat que “treballarem amb el Grup Parlamentari Popular per a presentar un paquet potent d’esmenes que corregisca la falta de projectes nous per a la ciutat. No podem parlar tots els anys de les mateixes coses i, damunt, no fer-les. Hem de parlar de projectes que il·lusionen als alcoians i que ajuden a eixir de la paràlisi en la qual estem immersos. Tot el relacionat amb els projectes d’Alcoi sempre ha estat entelat per la propaganda i engany”. Per al candidat del Partit Popularés intolerable que tots els anys ens vinguen amb l’ampliació de l’Hospital Verge dels Lliris o amb la construcció del Centre de Turisme (CdT) en la poma de Rodes, i no obstant això mai comencen les obres«, conclou.

El govern local contradiu el PP 

El Govern Local del PSOE contradiu al PP i destaca, per exemple, els dos milions que es preveuen en els comptes autonómics de 2023 per a la rehabilitació de l’esmentat Teatre Principal. Raül Llopis, regidor de Cultura, recordava dies enrere que la reforma estava ja contemplada a través dels pressupostos participatius del Consell «però amb la inclusió del projecte en els comptes autonòmics es tindrà una quantitat major per a aquest fi«, ha sentenciat.

Jaume Pascual, alcalde de l’Alqueria d’Asnar, és nomenat Fill Predilecte de la província d’Alacant

L’Alqueria d’Asnar es va convertir dissabte passat en epicentre de l’àmbit polític, social i empresarial de les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Va ser en ocasió de l’acte en el qual el primer edil del municipi, Jaume Pascual, va ser nomenat oficialment com a Fill Predilecte de la província d’Alacant després de 43 anys ininterromputs en el càrrec.

L’homenatjat no ocultava la seua emoció en una cerimònia que suposava també la culminació a la seua trajectòria política perquè Pascual, com ja va avançar en COPE ALCOI al setembre, no es presentarà com a candidat a l’alcaldia en les Eleccions Municipals del maig vinent. Jaume, com tots li coneixen afectuosament a la comarca, va recordar que els seus inicis com a alcalde no van ser fàcils ja que va començar marxa en una època en la qual aquesta localitat del Comtat estava submisa en una profunda crisi després del tancament de Papereres. En aquest sentit va recordar el treball que s’ha fet al poble per a aconseguir infraestructures que hui són un referent, com el complex esportiu municipal amb la seua piscina climatitzada, i va agrair el suport que ha rebut de tots els que han estat al seu costat en aquestes mes de quatre dècades «especialment a la meua família, els meus fills i la meua dona, perquè sense ells hauria sigut impossible arribar fins ací«, va manifestar.

Carlos Mazón, President de la Diputació d’Alacant, elogiava la labor exercida per Jaume Pascual al capdavant d’alcaldia de l’Alqueria i destacava també la seua constant obstinació per a aconseguir inversió així com projectes per al municipi. A més apuntava que estàvem davant un homenatge merescut «hauria d’haver sigut també distingit com a pare predilecte, perquè un pare és el que alimenta i cuida d’un fill i té un projecte per a ell i Jaume ha sigut tots aquests anys aqueix pare per a L’Alqueria d’Asnar i per al conjunt de la província, convertint-se en un referent per a molts altres i en un exemple a seguir. Gràcies a figures com la de Jaume Pascual s’ha posat en valor un municipi com a L’Alqueria d’Asnar, una comarca i tot un territori, la qual cosa li fa creditor del títol de Fill Predilecte de la Província», va manifestar.

Finalment el President de la Generalitat Valenciana va indicar que era un orgull per a la nostra regió tindre a un dels alcaldes més veterans d’Espanya. El cap del Consell va posar en valor també la carrera política de Jaume Pascual però també el seu perfil humà i pròxim amb el ciutadà «persones com Jaume Pascual fan grans els nostres pobles. Si no hi haguera persones com ell molts dels nostres pobles probablement ja haurien desaparegut«, va dir Ximo Puig.

L’homenatge a Jaume Pascual va reunir diputats provincials i autonòmics, dirigents del partit socialista regional, Consellers de la Generalitat Valenciana, representants de la universitat i del teixit empresarial o mitjans de comunicació. No van faltar alcaldes i edils de les poblacions de la comarca, en actiu i d’altres legislatures, i fins i tot va acudir José Luís Seguí. Aquest últim, també Fill Predilecte de la Província d’Alacant, ha complit en 2022 cinquanta anys com a alcalde d’Almudaina. Sens dubte va ser una jornada d’unió comarcal, que feia temps que no véiem, i que estava a l’altura del llegat polític que deixa Jaume Pascual. Un comiat de la primera línia més que merescuda.

Sanitat notifica 2.013 nous casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 2.013 nous casos de Coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens des de l’última actualització divendres passat. Els nous contagis per províncies són 305 a Castelló (193.381 en total), 419 a Alacant (530.839 en total) i 1.289 a València (843.327 en total).

D’ells, 1.107 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 196 de Castelló, 264 d’Alacant i 647 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 267 persones ingressades per COVID, 13 d’elles en l’UCI: 37 a la província de Castelló, 1 en UCI; 72 a la província d’Alacant, 5 d’elles en l’UCI, i 158 a la província de València, 7 en UCI.

S’han notificat 12 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, tots amb data de defunció en els últims 7 dies. Es tracta de 5 dones d’entre 76 i 101 anys, i 7 homes d’entre 77 i 89. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.155: 1.209 a la província de Castelló, 3.873 en la d’Alacant i 5.073 en la de València.

Avança el procés de vacunació 

El passat octubre va començar la campanya de vacunació contra la grip, la qual estarà en marxa fins pràcticament el mes de gener. Aquesta, segons la informació facilitada, discorre en paral·lel amb l’administració de la segona dosi de record enfront de la COVID-19, que es va iniciar el 26 de setembre. Des de llavors, 238.131 persones han rebut aquesta dosi de record (84.394 a Alacant, 30.648 a Castelló i 123.089 a València). El conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Miguel Mínguez, ha destacat al respecte la importància d’immunitzar-se tant de la grip com per al Coronavirus, especialment entre els col·lectius més vulnerables «convé destacar que la immunització és la millor protecció, davant una possible normalització de la circulació del virus de la grip aquest hivern i el previsible augment de casos de coronavirus, no podem oblidar que les vacunes continuen salvant vides», ha assenyalat.

La Generalitat aportarà 150.000 euros a la Mostra de Teatre d’Alcoi

La Generalitat Valenciana aportarà un total de 150.000 euros per a la pròxima edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi. Aquesta, que serà l’edició número 32, tindrà lloc del 24 al 28 del mes d’octubre de 2023 després d’haver quedat fixat un canvi de dates.

Des de l’organització de la Mostra valoren molt positivament aquesta quantia econòmica que rebrà el certamen i asseguren que la mateixa augmenta en 30.000 euros respecte al passat any. Cal recordar que la xifra en 2012 era de 15.000 euros, arribant a únicament 6.000 euros l’any 2013. En 2016, amb el canvi de Govern en la Generalitat, es van assignar directament 50.000 euros per a la Mostra de Teatre, quantitat que ha anat augmentant gradualment any rere any, per a arribar a les dades de finals dels anys 90 i principis de 2000. A més apunten que fins a l’esmentat any 2016 no hi havia una partida nominativa per a la Mostra de Teatre d’Alcoi i tan sols hi havia aportacions econòmiques de despesa corrent per a qüestions tècniques de programació o logística «ens congratulem moltíssim de la sensibilitat de Ximo Puig i el Govern Valencià davant la cultura i la nostra ciutat. En dues legislatures ha multiplicat per 3 l’assignació per a la Mostra passant de 50.000 a 150.000 euros i multiplicant per 10 respecte a 2012, quan el PP es va oblidar de la Mostra, tenint altres prioritats com la de crear un circuit urbà de fórmula 1 a València. Sens dubte, les polítiques socialistes són bones per a la Cultura, per a la Mostra i per a la major part de la ciutadania. Les bones relacions entre els governs progressistes de la Generalitat i l’Ajuntament són fonamentals per al futur de la nostra ciutat i de la nostra cultura, destaca al respecte el regidor de Cultura de la capital de l’Alcoià; Raül Llopis.

L’executiu municipal assegura que, per exemple, durant 2013 els únics 6.000 euros que van aportar van ser d’una partida per a activitats i congressos.

El Consell prorrogarà a 2023 la baixada de taxes autonòmiques

La Generalitat Valenciana prorrogarà entre gener i agost de 2023 la rebaixa de les taxes i preus públics autonòmics establida fa uns mesos.

Així ho ha anunciat el ‘president’, Ximo Puig, en la clausura de la inauguració de la climera de l’Aliança Valenciana contra la Inflació, que ha reunit patronal i sindicats, alcaldes i presidents de diputacions provincials.

Aquesta mesura s’aprovarà en les pròximes setmanes i entrarà en vigor l’1 de gener fins al mes d’agost, quan s’avaluarà la situació de la inflació.

En clau europea, Puig ha demanat la «màxima sensibilitat» del Banc Central Europeu (BCE) i de la Comissió Europea respecte als tipus d’interés i les regles fiscals, en lloc de donar «respostes semblants» a la crisi financera de 2008.

Generalment, ha advertit que la inflació és «un virus que contagia el populisme i afecta directament als quals tenen menys oportunitats«, per la qual cosa ha anomenat a la unitat i al diàleg social i institucional per a combatre’l de manera «contundent» amb «tota l’acció pública que faça falta«.

«Per raons ètiques, econòmiques i de justícia, la lluita contra la inflació ens ha d’unir a tots«, ha reivindicat, remarcant que cada administració és conscient de les seues «limitacions» i que la resposta ha de ser la mateixa que en la pandèmia.  A més, ha ressaltat que les perspectives són cada vegada més positives en aquesta «mar de dificultats«.

Crida a un clima polític «no tòxic»

El també líder del PSPV ha reivindicat que «el partidisme no té cabuda» per a donar resposta a la inflació i ha anomenat a «un clima social i polític no tòxic«.

De cara al futur s’ha compromés a potenciar l'»aliança» iniciada en 2015 amb els ajuntaments, gràcies als fons municipalistes posats en marxa per la Generalitat: el de cooperació «amb l’ajuda de les diputacions de Castelló i València» –la d’Alacant va rebutjar sumar-se–, el de municipis turístics, el de despoblació i el nou per a prevenir incendis. «El municipalisme és creatiu i podem replicar el que funciona«, ha dit.

I com a balanç ha reiterat que el Consell va adoptar mesures «des del primer moment» per a donar resposta a la inflació, com la rebaixa de les taxes universitàries, les ajudes directes a autònoms, la reforma fiscal i «el transport públic més barat d’Espanya i gratis per als joves«.

La Generalitat convoca una oferta extraordinària d’ocupació amb 2.514 places

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública ha convocat l’oferta d’ocupació pública (OPE) extraordinària per a la reducció de la temporalitat amb 2.514 places, que es cobriran mitjançant un sistema de concurs, en el qual es tindran en compte l’experiència, la titulació, la formació i el coneixement d’idiomes.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat aquest dimarts la convocatòria d’aquest procés excepcional destinat, segons estableix la legislació estatal, per al personal interí que porte en el seu lloc de treball en l’Administració valenciana des d’abans de 2016.

Aquesta OPE extraordinària té, per tant, l’objectiu de reduir la interinitat fins al 8 per cent, en compliment amb la llei de 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, informa la Generalitat.

Per a complir aquesta norma, el Consell va aprovar el decret 69/2022, de 27 de maig, que estableix dues taxes addicionals d’estabilització: 2.514 places d’estabilització a través de concurs i 574 places a través de concurs oposició.

Segons les previsions de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, aquestes últimes places seran convocades al llarg del mes de desembre i tots dos processos hauran d’estar finalitzats abans del 31 de desembre de 2024.

Gràcies a aquestes més de 3.000 places, i a les més de 5.000 que ja estan en marxa dels processos oberts de 2017, 2018 i 2019, la Generalitat aconseguirà complir l’objectiu de reduir la temporalitat en l’Administració valenciana de l’actual 50% al 8% que marca la llei.

A més, a aquest procés d’estabilització cal sumar-li la convocatòria de la OPE ordinària de 2022 amb 588 places que ja ha sigut publicada.

El termini per a la presentació de sol·licituds s’iniciarà a les 9.00 hores del 16 de novembre de 2022 i finalitzarà el 15 de desembre de 2022 a les 23.59 hores, i es realitzarà en dues fases: cita prèvia i presentació de la sol·licitud.

Se li assignarà a l’aspirant una data i una hora per a presentar la sol·licitud perquè dins de la franja assignada realitze la presentació de sol·licituds, per via electrònica, en cadascuna de les convocatòries a les quals es desitge inscriure.

La cita prèvia es podrà sol·licitar a través de l’enllaç habilitat per a això en la pàgina web de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública.

A més, les persones que acrediten formar part d’una família nombrosa o monoparental de categoria general gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota i estan exemptes del pagament de la taxa les persones amb un grau de diversitat funcional igual o superior al 33%, les que formen part d’una família nombrosa o monoparental de categoria especial i les dones víctimes de violència de gènere.

Pas endavant per a fer possible la remodelació de l’Andreu Sempere d’Alcoi

L’Ajuntament d’Alcoi i l’Institut Andreu Sempere han mantingut una reunió per a tractar qüestions referides a la remodelació del centre educatiu a través del Pla Edificant del Consell. Aquest encontre ve després que la licitació del projecte quedara deserta mesos enrere a causa de l’increment del preu dels materials i el transport que va provocar que projectes redactats passaren a tindre els seus preus desfasats en pocs dies.

Des del Consell van informar que Conselleria farà front a les noves actuacions i dotarà el projecte amb 6,2 milions d’euros per poder dur a terme totes les actuacions i que el centre educatiu amb aquest projecte tinga cobertes totes les necessitats que en matèria d’infraestructures presenta hui en dia. També s’han compromés a agilitzar al màxim els tràmits, perquè li donaran prioritat als Edificants que per una raó o l’altra s’han quedat deserts, a causa de l’esmentada conjuntura d’augment de preus i pujada de les matèries primeres. Per la seua banda, el consistori tramitarà de nou la delegació de competències el més ràpid possible i s’espera poder en el Ple de desembre desestimar l’antic Edificant i a la vegada sol·licitar la nova delegació «una vegada aclarits tots els passos a seguir per a evitar que puga quedar-se bloquejada la tramitació, el que volem manifestar és que tant des de la Conselleria com de l’Ajuntament d’Alcoi entenem la desesperació de la comunitat educativa, perquè han estat diferents els entrebancs amb el que s’ha trobat aquest projecte, però ens hem compromés al màxim per agilitzar tots els tràmits i poder licitar com més prompte millor. En tot moment hem anat de la mà el centre educatiu, la Conselleria i l’Ajuntament i en totes les passes que hem donat i reunions, hem volgut que estiguera present el centre educatiu per fer-lo partícip de totes les decisions i passes a seguir i d’aquesta manera ser totalment transparents i que a la vegada entenguen les problemàtiques que surten davant d’una situació d’un projecte Edificant extraordinari«, ha afirmat el regidor d’Educació; Jordi Silvestre.

Cal recordar que en gener, després de quedar deserta la licitació, l’Ajuntament es va posar en contacte amb la Conselleria d’Educació per tal d’aclarir quines eren les passes a donar i poder continuar així amb el projecte. Després de diverses reunions des de la direcció general d’infraestructures es va requerir que l’Ajuntament presentara l’adaptació del projecte al nou valor fixat per Conselleria i amb les modificacions demanades des del centre. Seguidament, el 29 de juliol, l’Ajuntament va indicar a la direcció general d’Infraestructures que ja tenia preparada la documentació i demanava una reunió per conéixer quines eren les passes a seguir. Tres mesos després d’aquella petició, segons informa el consistori, Conselleria ha acceptat la reunió i ha informat de com seguir la tramitació corresponent.

Presentada una nova edició de la Guia del Joguet

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, ha participat aqesta setmana en la presentació de la 32a edició de la ‘Guia AIJU 2022-2023’, desenvolupada per l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (AIJU) amb una subvenció nominativa de 216.000 euros de la Conselleria d’Economia, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace).

En aquesta edició, la ‘Guia AIJU’, única en el context nacional avalada per institucions de consum, inclou un estudi realitzat pel centre tecnològic a 2.800 famílies amb fills/as de 0 a 12 anys i en el qual s’ha analitzat la percepció de la sostenibilitat en el món del joguet per part dels consumidors d’Alemanya, Espanya, el Regne Unit, França i Itàlia.

Segons aquest estudi, el 32% de les famílies afirma tindre en compte la sostenibilitat a l’hora de comprar un joguet i el 44% considera que l’oferta actual de joguets sostenibles és baixa o molt baixa. Encara que la veritat és que, aspectes com a qualitat-preu (62%), el valor educatiu (56%), i la petició infantil (46%), continuen sent els principals criteris de compra.

En aquest sentit el responsable d’Economia Sostenible, Rafa Climent, ha destacat la necessitat “reforçar l’impacte d’una cultura sostenible eficaç tant en les empreses com en la societat, i la ‘Guia AIJU’ és una bona plataforma per a aconseguir-ho”.

Per a Climent la sostenibilitat “és oportunitat i són moltes les empreses que han passat de veure-la com una despesa a veure-la com una inversió”.

Així les coses, el conseller d’economia ha indicat que “és igual de necessari com d’urgent, que des de les administracions ens anticipem i ajudem a les empreses amb pressupost i eines enfocades a integrar la sostenibilitat en les seues estratègies”.

Climent ha recordat la línia d’ajudes que Ivace va publicar en 2019 perquè els ceptres tecnològics desenvoluparan demostradors en l’àmbit de l’economia circular equipats amb tecnologia d’avantguarda al servei de tot el teixit empresarial de la Comuitat Valenciana.

La presentació de la ‘Guia AIJU 22-23’ ha tingut lloc en el marc de la Fira Pre-Xou organitzada per l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) on es reuneixen fabricants de joguets i clients de cara a la preparació de la pròxima campanya

El Govern valencià aprova la rebaixa fiscal però també més impostos per als rics en 2024

El Ple del Consell ha aprovat la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, coneguda com a «llei d’acompanyament» de 2023, així com la reforma fiscal de 2022, que suposarà una menor factura fiscal per al 97% dels valencians. Les propostes es concreten en un augment de mínims exempts i més deduccions.

Els membres del Govern valencià, reunits en ple extraordinari ahir dilluns, han aprovat totes dues mesures fiscals que finalment s’han ratificat com a textos separats: un avantprojecte de llei per a la llei d’acompanyament i un decret llei per a la baixada fiscal. La vicepresidenta, Aitana Mas i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, han presentat les normatives.

Les mesures posades damunt la taula són una part de les propostes tributàries del Consell. La reforma fiscal es notarà en la pròxima declaració de la renda, ja que afecta l’any 2022 amb caràcter retroactiu. La llei d’acompanyament inclou les taxes i tributs de 2023.

Queda pendent d’aprovar la tarifa de l’IRPF per a 2023 i les modificacions de l’impost de patrimoni, que s’inclouran en el pressupost –que ha de passar pel ple del Consell abans del dilluns– i que serà el que pagaran els ciutadans en la declaració de la renda que facen en 2024.

Sobre aquesta segona part de l’acord, els efectes del qual es notaran en la declaració de 2024, la vicepresidenta ha explicat que es mantindran els mínims i les deduccions i ha indicat que es crearà una nova tarifa de l’IRPF perquè «els trams més alts aporten més«.

També s’incrementarà en un 0,25% els trams més elevats del valor patrimonial per a aquells que tinguen una riquesa superior a 1,3 milions d’euros, sense comptar el mínim exempt i el valor de l’habitatge habitual. Amb aquesta proposta, esperen recaptar 25 milions d’euros.

Igualment, es crearà un nou tipus de l’11% en l’impost de transmissions patrimonials per a compres d’immobles per valor superior a un milió d’euros, amb el que esperen recaptar 15 milions.

D’aquesta manera, les mesures que afecten les rendes de menys de 60.000 euros seran efectives des de l’1 de gener, abans dels pròxims comicis autonòmics, mentre que la resta (inclosos els increments per a rendes més altes) s’aplicarien ja en 2024.

Reforma fiscal de 2022

La reforma fiscal de 2022 tindrà efectes retroactius a 1 de gener, reduirà els impostos a 1,3 milions de contribuents amb rendes mitjanes i baixes i reportarà un estalvi global de 149 milions d’euros a les famílies. Les rendes de menys de 30.000 euros s’emporten la major part de la inversió, amb 101 milions, i 962.000 contribuents tindran quota zero.

S’inclou una nova tarifa del tram autonòmic de l’IRPF. Hi ha un tram nou i canvien les quantitats de la base liquidable. El tipus aplicable al primer tram es rebaixa, del 10 al 9% i el límit passa de 12.450 a 12.000. El segon tram puja de 17.500 a 22.000 euros i el tipus aplicable passa de l’11 al 12%.

El tercer tram arriba fins als 32.000 euros (fins ara arribava als 30.000) i el tipus aplicable serà del 15%. El nou tram es crea per a la base liquidable de fins a 42.000 euros, que tindrà un tipus del 17,50, mentre que la de fins a 52.000 euros tindrà un tipus del 20%. Fins ara, per a una base liquidable de fins a 50.000 euros s’aplicava un tipus del 18%. Els trams d’a partir de 65.000 euros no es modifiquen.

Quant als mínims exempts de tributació pugen tots fins al 10% permés: el tipus general pansa de 5.550 euros a 6.105; el contribuent major de 65 anys tindrà de 6.700 a 7.370 i el major de 75 anys passa de 6.950 a 7.645. El mínim familiar per descendents passarà per al primer fill de 2.400 a 2.640 i per al tercer fill, de 4.000 a 4.400. Quant al d’ascendents, per major de 65 anys passa de 1.150 a 1.265 i per a majors de 75, de 1.400 a 1.454.

Des de la Generalitat, han posat com a exemple que una renda de 19.000 euros s’estalviarà 97,95 euros; algú amb renda de 48.000 euros estalviarà 57 i algú que coure més de 65.000 pagarà 0,1 euros més.

Deduccions de 2022

S’incrementarà al màxim del 10% els mínims exempts de tributació i s’incrementen al mínim de renda les deduccions de la Generalitat: «Es puja la seua quantia i el límit de renda«, ha explicat Espanya. També ha destacat l’augment de valencians que tindran quota zero, en incrementar-se aquests mínims.

Augmenten també les deduccions un 10%: la de naixement, per exemple, passa de 270 a 300 euros, i la de lloguer de la residència habitual incrementa el seu límit fins als 800 euros, dels 700 actuals. El límit de renda per a beneficiar-se de les deduccions puja de 25.000 a 30.000 l’individual; i de 40.000 a 47.000 el conjunt.

Quant a les deduccions per inversions en energies renovables i d’autoconsum, es manté el 40%, però el límit puja de 8.000 a 8.800 euros. Per a la contractació indefinida d’empleats de la llar per a la cura de persones ha passat de 600 a 660 en el cas dels menors de cinc anys i de 1.000 a 1.100 per a dos menors o famílies monoparentals.

S’incorporen dues noves deduccions: de 100 euros per l’increment dels interessos de les hipoteques, que permetrà que els contribuents es deduïsquen el 50% de la diferència entre interessos abonats en 2022 i els de l’any anterior amb un límit de 100 euros. També hi haurà una deducció per a dones que estiguen en tractaments de fertilitat no coberts per la sanitat pública.

L’impacte de la reforma fiscal, segons la Generalitat, beneficiarà únicament a les rendes de menys de 60.000 euros i serà neutra per a les de més de 60.000. L’estalvi mitjà per contribuent serà de 111 euros.

Reducció de la recaptació

Preguntat sobre la reducció de la recaptació que generarà aquesta reforma fiscal, Espanya ha assenyalat que en sumar les dues noves deduccions, s’espera que la Generalitat deixe d’ingressar uns 180 milions d’euros, encara que ha apuntat que aquesta és una estimació a l’alça.

Espanya ha remarcat que el volum «és molt reduït» ja que la Generalitat va recaptar amb el tram autonòmic de l’IRPF 4.400 milions en 2020 i 2.800 milions en impostos propis. Per això, ha insistit que es tracta d’utilitzar mesures fiscals per a «fer política social«. «Si anunciàrem un pla d’ajudes de 200 milions també se’ns preguntaria d’on es retallarà«, ha assenyalat.

Per això, el conseller ha demanat una mirada global a «la cistella de tributs» de la Generalitat i ha apuntat que en 2022 s’estan «superant les expectatives» de recaptació.

Llei d’acompanyament

La llei d’acompanyament inclou un nou perfil de beneficiaris de la Renda Valenciana d’Inclusió per a les persones que han tornat de l’estranger i es garantirà que el Carnet Jove siga «absolutament gratuït«, alguna cosa que costarà un milió d’euros.

La vicepresidenta, Aitana Mas, ha defensat que amb aquestes dues normatives busquen «mitigar la inflació i tirar una mà a la societat valenciana que veu com es redueix el seu poder adquisitiu«.

El conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha avançat algunes mesures de la llei d’acompanyament, com la possibilitat que els taxis d’un municipi presten servei en uns altres que no el tenen. Es canvia també el terme «minusvàlid» per «discapacitat».