Cocentaina proclama als càrrecs de la Festa en una inèdita presentació

L’adversa climatologia va voler fer de les seues i la intensa tempesta que va caure a Cocentaina a última hora de la vesprada del passat dissabte, acompanyada també d’aparell elèctric, va obligar a suspendre la presentació dels càrrecs festers que s’havia previst al pati d’armes del Palau Comtal. Des de la Junta de Festes, amb el suport logístic de l’Ajuntament, van activar ràpidament una alternativa davant la pluja i van decidir traslladar l’acte al Centre Cultura El Teular; mesura que va ser molt aplaudida per tot el món de la festa. I allí va començar la cerimònia a les deu de la nit, una hora després de com s’havia contemplat inicialment, conduïda en aquesta ocasió per la periodista local Anna Cortés i Morant.

Rafael Monar, com a president de la Junta de Festes, va ser el primer a pujar a l’escenari i en la seua al·locució va instar a gaudir dels festejos que la Vila Comtal celebrarà durant el segon cap de setmana d’agost en honor a Sant Hipòlit Mártir. Després es va donar a conéixer a Esther García com a directora de l’Himne de Festes i es va descobrir el cartell anunciador de 2024 entre grans ovacions “he volgut fer una obra gràfica senzilla, en la qual s’intueix la imatge del patró, al mateix temps que faig referència a la meua família per la seua llarga tradició en el disseny i confecció d’indumentària festera” va comentar la creadora, Neus Ferrándiz. A continuació, van ser presentats oficialment els quatre càrrecs festers d’enguany, tasca que exerciran Luís Elías Rade (Abanderat Moro de la Filà Kabilenyos), Aina Errando Calleja (Abanderada Cristiana de la Filà Cavallers de Llúria), Pablo León Vidal (Capità Moro de la Filà Muladís) i Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità Cristià de la Filà Maseros). Com és habitual, tots ells van percebre un detall de record per part de la màxima institució festera mentre rebien l’afecte de festeres i festers en una nit especial per a cadascun d’ells que aquesta vegada tenia un caràcter atípic.

La vetlada va avançar amb la intervenció d’Antonio Hipólito Agulló de la Prida, mantenidor de l’acte, i que en el seu parlament va felicitar els càrrecs però també va parlar de la seua trajectòria festera vinculada a les Flaes Almogàvers i Manta Roja. A més, va remarcar el caràcter singular d’alguns actes de la festa contestana com la Presentació d’Armes a capitans i abanderats del matí del Dia de Sant Hipòlit, i va posar en valor la música festera enaltint la figura d’il·lustres compositors com Guastavo Pascual Falcó; autor de l’internacional pasdoble ‘Paquito El Chocolatero’. Les paraules de l’alcalde de la Vila Comtal, Jordi Pla, van culminar aquesta posada de llarg dels principals protagonistes de la Festa 2024 abans de donar pas a les notes de l’Himne de Festes.

A l’eixida del Teular va tornar a ploure, però tots els assistents van poder traslladar-se al pati d’armes del Palau, lloc en el qual va poder celebrar-se ja de mitjanit el tradicional sopar a l’aire lliure en haver escampat el temporal. Si que va quedar suspesa la revetla que estava prevista en la Plaça del Mercat en finalitzar aquest sopar, mentre que en l’escenari del mateix pati es va poder rebre simbòlicament als càrrecs al costat dels seus familiars. Finalment, els protagonistes de la nit van tindre ocasió de signar en el llibre d’honor de la Junta de Festes sent immortalitzats per les càmeres i deixant així per al record una nit diferent amb una presentació de càrrecs condicionada per la pluja que fins ara no havia tingut precedent.

Foto: Marc Pascual i Domínguez- ulldepeix fotografia

La Publicació proclama les pròximes Festes de Cocentaina

Cocentaina ja ha anunciat l’arribada de les seues Festes de Moros i Cristians d’aquest 2024 en honor a Sant Hipòlit Mártir, unes celebracions que tindran lloc entre el 9 i el 12 d’agost. La Publicació va ser la protagonista del dissabte 29 de juny i amb aquest acte es dona el tret d’eixida a unes setmanes que conduiran a la Vila Comtal cap a uns festejos sempre esperats per contestans i visitants.

El pregó fester va recuperar aquesta vegada l’horari d’antany, començant a les 18:00h des de la placeta de La Vila, i fins allí van arribar els publicadors adults i infantils de les diferents Filaes de tots dos bàndols des de quasi mitja hora abans de l’inici de la desfilada. Quan el rellotge de la Casa Consistorial va marcar les sis en punt va ser el torn del res de l’Àngelus, en record dels festers difunts, i instants després va arribar un dels moments més esperats de cada Publicació. I és que l’alcalde de la capital del Comtat, Jordi Pla, va tornar delegar en la Junta de Festes l’organització dels Moros i Cristians amb aquest parlament simbòlic al costat del president de l’entitat festera; Rafael Monar:

 

A continuació va sonar l’Himne de Festes, peça la lletra de la qual va crear el recordat poeta Gerard Mur i Pérez i a la qual el compositor José Insa Martínez li va posar música, i després la Unió Musical Contestana es va situar en el centre de la plaça per a interpretar el pasdoble ‘Joano Bartolo’ de l’enyorat compositor Rafael Lledó que ens va deixar a principis d’enguany. La Colla Mal Passet, amb la peça ‘Sant i Faener’ de Francisco Valor, va donar pas als vertaders protagonistes de la jornada.

Els primers a desfilar van ser els publicadors adults del bàndol cristià guiats per Adolfo Calafat Ferrándiz com a formador de la Filà Maseros, formació que a més ostenta la capitania sent precisament ell qui assumeix el paper de màxim representant de les tropes de la creu. Per a l’ocasió va sonar la composició Sergio, d’Antonio Ferrándiz, un altre de les icones de la música festera contestana que al mateix temps era l’avi del mateix formador. Després van arribar els moros, amb Irene Carbonell Valls com a formadora dels Muladís en ser aquesta la formació que exerceix el càrrec de Capità, i aquesta vegada la Unió Musical Contestana va interpretar Al Cel de Francisco Valor.  Tots dos formadors es sentien molt il·lusionats davant tal responsabilitat segons van manifestar als micròfons de COPE ALCOI:

 

 

La Publicació va avançar amb l’ ‘arrancà’ dels publicadors infantils acompanyats per la Unió Musical de Llutxent interpretant l’internacional pasdoble Paquito El Chocolatero composat a Cocentaina per Gustavo Pascual en 1937. Emma Calafat Castelló (Filà Maseros) i Quim Baena Agulló (Filà Muladís) van ser els formadors, rebent grans aplaudiments per part del públic, i els qui van guiar als més xicotets fins a la plaça Alcalde Reig per a realitzar una ofrena floral al monument de Sant Hipòlit Mártir. Tots dos formadors se sentien molt il·lusionats davant aquesta responsabilitat segons van manifestar als micròfons de COPE ALCOY:

 

 

I a la desfilada de La Publicació trobem aquest any un fet significatiu. El 1999 Gema Tortajada es va convertir en la primera dona publicadora de la història de la Festa Contestana a la desapareguda Filà Edetanos. 25 anys després ha repetit experiència a la Filà Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins‘:

 

Mentrestant, els publicadors adults van recórrer els carrers del Raval i La Vila fins a arribar a la part alta del Passeig del Comtat. Des d’allí, al costat dels infantils, van desfilar anunciant l’arribada de les imminents Festes fins a acabar l’acte davant l’esmentat monument de Sant Hipòlit Mártir. Durant La Publicació hem parlat també amb Jordi Pla (alcalde de Cocentaina), Javier Sansalvador (regidor de Festes) i Rafael Monar (president de la Junta de Festes):

 

 

 

Aquest intens dia va finalitzar amb les primeres ‘Voltetes’ del cicle fester i una revetla en el recinte firal al costat del Centre Cultural El Teular.

Crida a engalanar els balcons amb la imatge de Sant Hipòlit

Cocentaina inicia aquest dissabte el compte arrere cap a les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Mártir. Serà amb l’esperada Publicació, acte que donarà inici a partir de les 18:00h des de la placeta de La Vila i que anunciarà una trilogia festera que es viurà amb intensitat durant el segon cap de setmana del mes d’agost.

Des de la Junta de Festes de la capital del Comtat han llançat una petició aquest divendres perquè els balcons de les cases i habitatges per on discorre l’acte, i també d’altres zones de la població, s’engalanen de manera especial amb el rodabalcons de Sant Hipòlit Mártir. Tot això per a anunciar a la localitat que l’any vinent es compliran 425 anys de l’elecció i proclamació del Sant com a patró de la Vila Comtal, una efemèride que es vol commemorar de manera especial durant els pròxims mesos. De fet s‘està perfilant una comissió especial per a organitzar els diferents actes que es volen celebrar entorn del 7 de maig del pròxim any, data en la qual Sant Hipòlit Mártir va ser escollit patró en 1600 davant la greu pesta que patia el poble.

La Publicació arrancarà a les sis de la vesprada

La Publicació tornarà a arrancar a les sis de la vesprada, com es feia antany, després que en les ultima dècades quedara fixat el començament de la desfilada a les 19:00h. Aquest canvi té un motiu darrere com ha explicat en l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI el vicepresident d’organització de la Junta de Festes de la Vila Comtal “els festers i les festeres van demanar aquesta modificació perquè l’acte acaba molt tard i les Filaes que arrancaven prompte la ‘Volteta’ pràcticament no tenien temps de sopar. A més, en començar una hora tard, tot es demorava i el dia de La Publicació acabava entrava la matinada“, detalla Joaquín Soto.

Més enllà d’això, La Publicació seguirà el seu curs habitual estant previst que a les 18:00h s’efectue el prec de l’Àngelus en la Plaça de l’Ajuntament. Immediatament després arribarà l’instant protocol·lari en el qual l’alcalde, Jordi Pla, delegarà en la Junta de Festes l’organització dels imminents festejos en honor a Sant Hipòlit Mártir “l’any passat ens estrenàvem els dos en aquesta responsabilitat, alcalde i jo, i enguany ho afrontem més tranquils perquè ja sabem al que anem“, afirma el president de l’entitat; Rafael Monar.

Després d’això, sonarà l’Himne de Festes i començarà la desfilada de La Publicació encapçalada per la Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’. Seguidament els publicadors de les Filaes Mores i Cristianes efectuaran l’ ‘arrancà’ per a recórrer diversos carrers dels barris del Raval i La Vila fins a arribar al Passeig del Comtat. Finalment tindran tot el protagonisme els representants infantils de cadascuna de les Filaes, els quals es dirigiran fins al monument dedicat a Sant Hipòlit en la plaça Alcalde Reig per a realitzar una ofrena floral al patró.

Adults i infantils confluiran en el Passeig entorn de les 20:00h per a desfilar conjuntament i finalitzar davant l’esmentat monument a Sant Hipòlit. A les 22:30h seran les ‘Voltetes’ i aquest intens dia finalitzarà amb una revetla “la situarem en el recinte firal i serà la mateixa orquestra que vam tindre l’any passat per a finalitzar les Festes. A partir d’ací començarem una oferta d’oci nocturn que enguany presenta novetats i que s’ha reforçat tenint en compte les aportacions fetes pels contestans i les contestanes“, conclou Javi Sansalvador; edil de Festes.

Les ‘Voltetes’ les iniciarà la Filà Contestans a les 22:30h i a ella li seguiran Almogàvers, Gentils, Creuats, Contrabandistes, Cavalleria Ministerial, Cavallers de Llúria, Maseros, Kabilenyos, Muladís, Berebers ‘Els Borts’, Manta Roja, Bequeteros, Llana, Mudèjars i Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’.

Petició perquè la Creu de Sant Jordi continue engalanant els balcons d’Alcoi en Festes

Assessors artístics, històrics i cronistes de l’Associació de Sant Jordi han expressat la seua preocupació pel creixent ús de dissenys i grafismes diversos als balcons durant les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, una pràctica que segons asseguren va en contra de la tradicional ornamentació en la qual la Creu de Sant Jordi té tot el protagonisme. Els onze signants del manifest presentat recentment ressalten que aquesta situació suposa una alteració significativa que desvirtua la norma establida des de l’any 1901, la qual va adoptar l’ornamentació de la Creu de Sant Jordi com un element identificatiu de la trilogia en honor al nostre patró.

En el document, els mateixos experts expressen la seua inquietud per la proliferació de nous dissenys als balcons, que van des d’heràldiques de les filaes fins a grafismes d’empreses o de negocis. Insisteixen que aquest fet va en contra de l’estètica tradicional de les celebracions en honor a Sant Jordi i aposten perquè es busque una solució a aquesta situació. Per això, han sol·licitat a la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi, i  també a l’Ajuntament d’Alcoi, que regulen l’ús dels rodabalcons en les façanes de les cases, amb la finalitat d’evitar l’exhibició de grafismes diferents al tradicional element identificatiu.

Cal recordar que durant la passada Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, celebrada dijous passat 30 de maig, els signants van presentar aquest manifestamb l’objectiu de recuperar la imatge tradicional del cubrebalcón amb la Creu de Sant Jordi sense additius“, tal com van expressar. Finalment van afirmar que l’esmentada Creu de Sant Jordiés un símbol que caracteritza les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi i així està recollit en la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) d’aquestes“, van concloure.

Huit xiquets aspiren a ser Sant Jordiet de les Festes d’Alcoi 2025

Un total de huit xiquets han presentat candidatures per a ser Sant Jordiet en les pròximes Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2025. Per protecció de dades, l’Associació de Sant Jordi no facilita els noms dels candidats, però sí que es coneix la Filà a la qual pertanyen. En aquest sentit, cal destacar que la Filà Berberiscos compta amb dos aspirants mentre que han presentat un les Filaes Llana, Domingo Miques, Verds, Vascos, Navarros i Alcodianos. L’elecció serà aquesta vesprada, en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, i el xicotet que resulte triat ja participarà el diumenge en el seu primer acte oficial tenint un protagonisme central durant la Processó del Corpus Christi que recorrerà els carrers del Centre de la ciutat durant la vesprada.

El Principal, escenari de l’Assemblea 

L’Assemblea de l’Associació de Sant Jordi arrancarà a les 20:15h de la vesprada i tindrà lloc en el Teatre Principal. En l’ordre del dia de la mateixa està prevista l’aprovació de les actes de les assemblees ordinària i extraordinària del passat 25 de gener així com la ratificació de la gestió de la Junta Directiva, els inventaris, els comptes anuals i de l’aplicació de resultats. També es llegirà la Crònica de la Festa i s’analitzarà l’última trilogia en honor a Sant Jordi. A més es faran oficials les Filaes de Càrrec del pròxim any, i  les persones que exerciran els mateixos, igual que es proposaran les dates per a la celebració dels Festejos. Hi haurà també un torn de preguntes i l’encara president de la institució, Juan José Olcina, aprofitarà per a acomiadar-se del càrrec abans de procedir a l’elecció del nou dirigent.

Polèmica davant les eleccions a president

Paco García, Juan Antonio Canalejas i Luís Sorolla són els tres candidats que opten al càrrec de president de l’Associació de Sant Jordi en un procés que no ha estat exempt de polèmica. I és que set aspirants han emés un comunicat en el qual instaven a anul·lar les eleccions perquè una candidatura no compleix amb els requisits en el que a antiguitat d’un dels integrants es refereix. La Junta Directiva del Casal ha desestimat la impugnació i el procés segueix el seu curs com estava previst.

Els candidats a presidir l’Associació de Sant Jordi es pronuncien. Coneix les seues propostes i idees

Paco García de la Filà Judios, Juan Antonio Canalejas de la Filà Benimerins i Luís Sorolla de la Filà Plana són els tres candidats que aspiren a ser president de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi. Les seues candidatures van ser formalitzades oficialment dies arrere i els tres aspirants estan donant a conéixer el projecte amb el qual volen encaminar a la Festa i fins i tot a la màxima entitat festera de la ciutat cap al futur més immediat.

Abans de l’elecció, prevista per a dijous que ve 30 de maig, han passat per l’espai #LaNostraFesta de COPE ALCOI que condueix cada dimecres el nostre company Carlos Taléns amb el patrocini de Licores SINC. Els presidenciables coincideixen en la necessitat de que cal treballar per a regular la participació en actes com les Entrades amb la finalitat d’evitar la massificació de les desfilades i que es complisquen horaris. També advoquen per potenciar el Museu Alcoià de la Festa (MAF) i donar-ho a conéixer entre la ciutadania, especialment les futures generacions, i es pronuncien sobre la incorporació de la dona en les Festes. Són conscients en què els alcoians i les alcoianes han de conéixer més l’important treball que es realitza en la institució i en el seu programa no passa desapercebut el fet de preparar actes especials per a commemorar dignament en 2026 el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. D’igual forma, advoquen per reforçar el treball conjunt amb Primers Trons, recuperar el protagonisme que ha de tindre el Cos de Majorals i intentar que el 23 d’abril puga ser sempre festiu “aquesta última qüestió s’ha de treballar detalladament amb l’Ajuntament, perquè és qui fixa els festius locals, i cal avançar cap a opcions com la possibilitat d’aconseguir que un festiu autonòmic es puga adaptar a les necessitats de la ciutat“, va comentar Paco Garcia. Per part seua, Juan Antonio Canalejas va destacar la idea de potenciar la labor que duen a terme els Majorals “han de tindre la llibertat per a poder fer les tasques de cuidar l’església, coordinar les processons o potenciar els actes religiosos en honor al patró“, va dir. I Luís Sorolla també va coincidir que les Festes de Moros i Cristians no tindrien cap sentit sense el culte a Sant Jordi “si perdem de vista al nostre patró anem malament. Tots els actes són espectaculars però el punt central és Sant Jordi i això és una cosa que no podem oblidar“, va postil·lar en al·lusió també al fet que el 23 d’abril siga festiu.

Són algunes pinzellades del que han destacat cadascun d’ells en aquesta interessant entrevista que pots escoltar a continuació. El nom de l’escollit es coneixerà el dijous que ve i abans, aquest dissabte 25 de maig, seran les Eleccions a Majorals.

La ‘Pujà’ va acomiadar les Festes de Muro més participatives

Com mana la tradició, les Festes de Moros i Cristians de Muro van culminar amb el retorn processional de la Verge dels Desemparats des de la parròquia de Sant Joan Baptista fins a la seua Ermita, un acte que va tindre lloc al vespre del diumenge 19 de maig. Però abans d’això, la Festa va tornar a eixir a carrer en la nit del dissabte anterior amb la tradicional ‘Entraeta de La Pujà’ i aquesta va arrancar passades les 23:30h comptant amb la participació de la totalitat de les Filaes pel recorregut de costum. La jornada va finalitzar amb una nova proposta d’oci nocturn en la Plaça del Matzem en la qual va destacar la presència de diversos DJ’s.

L’endemà, l’activitat festiva va donar inici a partir de les huit del matí amb una Diana informal que van realitzar les Filaes amb un recorregut marcat en funció a la ubicació de les seues respectives taules d’esmorzar. Al migdia es va celebrar l’eucaristia en record dels difunts de Muro, una missa que va omplir per complet l’església i que va estar oficiada pel rector Don Diego Ferrándiz. Després d’aquest moment, la festa es va traslladar de nou als carrers del barri antic amb una cercavila de totes les Filaes en el qual els veïns i les veïnes del poble van poder veure de prop els dissenys que van lluir els Càrrecs d’enguany. Després de l’últim dinar de Festes, va començar l’Entrada a partir de les sis de la vesprada en la qual moros i cristians van tornar a desfilar esgotant així les últimes hores d’unes Festes de Moros i Cristians que acabarien passades les 20:30h amb l’inici de La Pujà de la Verge dels Desemparats.

El volteig de les campanes de la parròquia va saludar a la patrona a l’eixida del temple i totes les Filaes, al costat de Les Clavarieses i Daniela Pérez Bañuls (Angelet 2024), van prendre part en la comitiva per a acompanyar a la patrona fins a la seua Ermita. Els aplaudiments a la Mare de Déu van sonar al llarg d’un trajecte que va culminar uns metres més amunt de la Plaça de L’Ermita, punt en el qual al costat del recinte firal es va disparar un gran castell de focs artificials que va servir per a posar el colofó de manera brillant als festejos. El toc dels bronzes de la mateixa Ermita va anunciar l’arribada de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua església i allí, a les portes d’aquesta, festers, devots i gran part del poble de Muro, van cantar amb fervor l’himne dedicat a la patrona. Posteriorment es va produir l’esperat moment de l’entrada de la Mare de Déu a la seua capella i ja dins es van sortejar les Clavarieses d’enguany igual que es va procedir al traspàs de càrrecs festers.

En 2025 les Filaes Mare de Déu i Arquers seran les que exerciran la Capitania i el Banderer en les tropes de la creu mentre que en el bàndol moro faran el propi Realistes i Moros del Rif. D’aquesta manera van acabar els festejos de 2024 i es va iniciar el camí cap a les celebracions del pròxim any, un compte arrere cap als dies grans el segon cap de setmana de maig i per als quals ja resten menys de 365 dies.

Les campanes de Muro també es van unir a l’homenatge a la patrona

La Colla de Campaners del Comtat va tornar a estar present en les Festes de Moros i Cristians de Muro a través de diferents iniciatives que van tindre lloc el diumenge 12 de maig, jornada en la qual es commemorava en la localitat la festivitat de la Verge dels Desemparats. Cal recordar que en aquest dia van tindre lloc actes destacats en honor a la patrona de Muro com l’ofrena floral del matí, seguida de la Missa Major, mentre que a la nit es va celebrar la coneguda com Processó Llarga en la qual la imatge de la Verge va recórrer bona part dels carrers del barri antic del municipi.

Des de la mateixa Colla de Campaners del Comtat es van encarregar de realitzar manualment els tres tocs d’avís per a l’Eucaristia Solemne dedicada a la Mare de Déu i que va oficiar Monsenyor Salvador Giménez Valls. També van dur a terme voltejos de festa a mà en les cinc campanes que alberga la torre de la parròquia de San juan Baptista, una iniciativa per a la qual van comptar amb la col·laboració d’altres agrupacions de campaners procedents de la la Vall de Gallinera o Agullent. Finalment, res més finalitzar la Missa, es van encarregar de fer sonar de nou les campanes amb un volteig conegut com la Diana Florejà i que s’empra sempre per a solemnitzar les festes majors “sempre ens fa molta il·lusió estar a Muro, perquè és on duem a terme moltes de les nostres activitats, i en dies com hui torna a quedar demostrat que la gent té gran interés a seguir els tocs de campanes als peu del campanar i fins i tot s’anima a pujar fins a l’alt. Ha sigut un dia complet en el qual a més, ens han visitat campaners de Catalunya per a conéixer els nostres tocs i tot el que nosaltres fem“, assenyalava en COPE ALCOI Xavi Calvo; tresorer de l’esmentada Colla.

Més enllà d’aquesta iniciativa, les campanes de la parròquia de Muro no van deixar de sonar durant tot el passat cap de setmana acompanyant moments significatius dels Moros i Cristians com el començament de la Festa en ‘La Vespra’ del divendres o l’inici de la Diana a primera hora del matí del dissabte. També els bronzes van voltejar amb força abans de la Missa de Clavariesas o durant les processons general i de La Baixà que es van celebrar en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

Juan José Olcina fa balanç: «suspendre les Festes d’Alcoi per la pandèmia va ser el moment més complicat»

Juan José Olcina s’acomiada en quinze dies del càrrec de president de l’Associació de Sant Jordi. Ho fa després de huit anys al capdavant de la màxima institució festera d’Alcoi, dos mandats en els quals s’han adoptat canvis importants per al futur de la Festa i en els quals també s’han viscut situacions que mai haguérem imaginat a causa de la pandèmia de la COVID-19.

 

L’encara president ha passat pels micròfons de COPE ALCOI abans de tancar aquesta etapa en la seua trajectòria festera i ha fet un balanç positiu en general de tot aquest temps «ha sigut una bonica experiència que m’ha permés conéixer a molta gent que arrima el muscle, t’ajuda i col·labora perquè les Festes seguisquen cap avant«, destacava ahir en l’espai #LaNostraFesta que condueix el nostre company Carlos Taléns. Olcina posa també l’accent en la gran faena que s’ha fet per a modificar l’ordenança festera i introduir canvis que obrin la porta al fet que les dones puguen exercir càrrec, permetre les esquadres mixtes o implantar el vestit únic en les Filaes «crec que el poble d’Alcoi, i especialment el món de la Festa, han de sentir-se orgullosos del que s’ha aconseguit. Cal anar concorde a les exigències que marquen els temps que vivim i avançant sempre cap avant«, assevera. El president no oculta que també ha viscut moments complicats en el seu període al capdavant de l’Associació com la moció de confiança que va superar l’any passat després de la crisi originada en el si de la institució arran de la renúncia del vicepresident econòmic d’aquesta, una situació que va portar a realitzar una posterior auditoria externa que tan sols va revelar alguns desfasaments puntuals en els comptes. Al costat d’això hi ha un altre instant difícil que Juan José Olcina mai oblidarà «va costar moltíssim adoptar la decisió de suspendre les Festes en 2020 pel Coronavirus, sense saber al fet que escenari ens enfrontàvem, i també va ser molt dur seguir en eixe context en 2021. Malgrat això, ens esforcem al màxim per a realitzar activitats dins del permés perquè la flama de la Festa continuara viva«, apunta.

L’actual president cessarà de les seues funcions el 30 de maig per a donar pas a la persona que el rellevarà en el càrrec. Eixe dia tindrà lloc l’elecció del nou dirigent del Casal i al càrrec opten tres festers: Paco García, Juan Antonio Canalejas i Luís Sorolla.

A continuació pots escoltar l’entrevista amb Juan José Olcina:

 

Muro va rendir un sentit homenatge a la Verge dels Desemparats

Les Festes de Moros i Cristians de Muro també destaquen pels actes religiosos que dins dels mateixos festejos se celebren en honor a la patrona del municipi, la Verge dels Desemparats. Unes celebracions, organitzades per la Confraria de la Mare de Déu amb el suport de Les Clavariesses, que van tornar a comptar amb una destacada participació al llarg  del passat cap de setmana.

Un dels instants més destacats va ser la cercavila que Les Clavariesses van protagonitzar en el matí del dissabte des de la Plaça de l’Església i fins a l’Ermita de la Mare de Déu. Allí va tindre lloc la missa solemne que cada any les mateixes Clavariesses dediquen a la patrona de Muro, una eucaristia oficiada per Don Diego Ferrándiz ja que aquest últim és el titular de la parròquia de Sant Joan Baptista. Al costat d’ell van estar diversos sacerdots i l’activitat festiva matutina va finalitzar amb la disparada d’una Mascletà abans que tinguera lloc una nova cercavila de Les Clavariesses fins a la Plaça de l’Església. Ja de nit, després de l’Entrada Mora, es va dur a terme la processó de La Baixà de la Mare de Déu en la qual nombrosos festers i devots van acompanyar a La Geperudeta des de la seua pròpia Ermita al temple parroquial.

El diumenge al matí també va tindre lloc un moment esperat com és l’ofrena de flors a la Mare de Déu, un altre acte en el van prendre part les Filaes per a portar els seus rams fins a la imatge de la patrona que es trobava ja en l’altar major de la parròquia. Allí es va celebrar immediatament després la Missa Major, a càrrec de Monsenyor Salvador Giménez Valls, i aquest va ressaltar en la seua homilia la importància de mantindre el fervor per la Mare de Déu participant en tots els actes que se li dediquen a ella dins de les Festes de Moros i Cristians. Daniela Pérez Bañuls, Angelet 2024, es va encarregar de llegir les peticions i la Colla de Campaners del Comtat va efectuar durant tot el matí voltejos manuals de campanes per a recordar a tot el poble de Muro que en el segon diumenge de maig és la festivitat de la patrona. Al migdia es va disparar una altra Mascletà i a la nit, després de l’Entrada Cristiana, va ser el torn de la Processó Llarga en la qual de nou festers i un bon nombre de fidels van acompanyar a la Verge dels Desemparats en el recorregut pels carrers del barri antic de la localitat fins a finalitzar en l’esmentada parròquia de Sant Joan Baptista.

La Mare de Déu dels Desemparats seguirà en aquest últim temple fins al diumenge i allí se celebra cada vesprada el Quinari a partir de les 19:30h. El mateix diumenge 19 de maig conclourà la programació religiosa de les Festes de Muro amb tots els actes entorn de La Pujà de la Mare de Déu fins a la seua Ermita.