Últimas Noticias

La Sala Cultural de la Fundación Mutua de Levante se vistió de gala el pasado jueves con ocasión de la...

El equipo de Cope Alcoy pone a disposición de los ciudadanos el teléfono del oyente. A partir de ahora, a...

Hoy lunes comenzamos semana en pleno puente festivo de San José y te contamos que las altas temperaturas son las...

Hoy lunes comenzamos semana en pleno puente festivo de San José y te contamos que las altas temperaturas son las...

Cerol original

Cuatro años del COVID-19 y de la peor tragedia ocurrida en Alcoy en las últimas décadas

Hoy jueves se cumplen cuatro años de la declaración del primer Estado de Alarma, por parte del Gobierno Central, ante el gran incremento de casos positivos por Coronavirus que empezaba a darse en aquel momento en nuestro país. La pandemia llegaba así nuestras vidas y aquel 15 de marzo de 2020 arrancaba un difícil camino marcado por los contagios de COVID-19, el confinamiento, la desescalada progresiva en primavera, un nuevo Estado de Alarma, la suspensión de eventos como nuestras Fiestas de Moros y Cristianos o un importante aumento de casos de Coronavirus que dejaron el Hospital Virgen de los Lirios al borde del colapso en enero de 2021. Después vino el inicio de la vacunación progresiva y el 9 d’Octubre de aquel año, con la mayor parte de la población vacunada, pudimos comenzar a recuperar una plena normalidad que ha durado hasta ahora.

Y en medio de este recorrido, la residencia Domus VI de Alcoy en el punto de mira, lugar en el que se produjo la peor tragedia de las últimas décadas en nuestra ciudad:

Marzo de 2020, el punto de inicio

Todo comenzó en marzo de 2020, nada más estallar la crisis sanitaria del Coronavirus y comenzar el periodo de confinamiento, cuando un virulento brote de Covid-19 empezaba a cebarse con la residencia geriátrica Domus Vi de la capital de l’Alcoià. En este punto perdieron la vida 74 ancianos y el centro de mayores tuvo que ser intervenido incluso por la UME para su desinfección mientras las mismas familias denunciaban públicamente no tener información sobre lo que allí estaba ocurriendo. La Conselleria de Igualdad acabó interviniendo el geriátrico el 19 de marzo y todos los esfuerzos se centraron en intentar salvar la vida de las personas que seguían allí ingresadas.

Arranca la lucha para conseguir que se haga justicia

A principios de mayo de 2020, Sanidad daba por cerrado el brote de Domus Vi y los familiares, constituidos inicialmente en plataforma, se agrupaban en torno a una asociación que iniciaba el proceso para emprender acciones legales. Su principal objetivo era esclarecer la verdad, conocer todo lo que sucedió, la depuración de responsabilidades y conseguir que una situación similar no vuelva a pasar. En otoño de 2021 anunciaban la presentación de una demanda civil contra la empresa gestora de la residencia de mayores y la aseguradora, y a partir de entonces comenzó la recopilación de pruebas. Ayer fueron aportadas en la vista previa del juicio y los 18 representantes de las familias afectadas fueron claros antes de verse con el juez «Ahora sabemos que se nos ocultó información de manera premeditada por parte de la empresa gestora y de la Conselleria. Ahora somos conscientes de que actuaron de mala fe porque hemos tenido acceso a ciertos documentos, dijo Josele García como portavoz del colectivo.

Sin respuesta a la Comisión de Investigación en Les Corts

Los familiares de los afectados denuncian también que no se haya abierto en les Corts una Comisión de Investigación para esclarecer lo sucedido. Siguen sin respuesta por parte de la Administración Autonómica a una petición que solicitó el Pleno del Ayuntamiento de Alcoy. «Es un auténtico desprecio por parte de los representantes políticos de Valencia a nuestro Consistorio, ya que lo dejan en muy mal lugar, pero también hacia las familias de las víctimas que sufrimos un auténtica pesadilla hace casi cuatro años», lamentaba finalmente Josele García, en declaraciones a COPE ALCOY.

No hay fecha para el juicio 

A mediados del pasado mes de febrero estaba previsto que comenzase el juicio para esclarecer lo ocurrido en aquellos fatídicos días, pero los familiares de las víctimas recibían un duro varapalo  al conocer que esta esperada cita ha quedado suspendida temporalmente. Desde el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 3 de nuestra ciudad adoptaban esta decisión, sin fecha concreta, porque «algunas de las partes demandadas no han aportado toda la información y documentación requerida sobre los hechos«, tal y como comunicaban desde la misma Asociación de Afectados. Los familiares de las víctimas lamentaban la situación y consideraban de «muy mala fe»  que ni «la Conselleria de Sanitad y ni Quavitae, que es la matriz de Domus Vi, hayan aportado lo que se les había reclamado. Cuesta también de entender que la Generalitat Valenciana, que nos representa a todos, no haya hecho máximos esfuerzos en reunir la documentación completa que se les pedía para el juicio«, indicaron.

Hace unos días, el secretario autonómico del sistema sociosanitario, Emilio Argüeso; se reunía con los familiares en el salón de plenos del Ayuntamiento de Alcoy para analizar la situación e intercambiar impresiones. En este encuentro Conselleria se comprometía a aportar la documentación necesaria para el juicio e incluso a poner en marcha la tan reivindicada Comisión de Investigación en Les Corts.

Semana clave para los familiares afectados por las muertes en Domus Vi Alcoy

Arranca una semana que puede ser decisiva para los familiares afectados por lo ocurrido en la residencia de mayores Domus Vi de Alcoy durante la primera ola de la pandemia del Coronavirus. Este jueves, a partir de las diez de la mañana, comenzará en el Juzgado número 3 de Alcoy la vista previa a un juicio que las mismas familias llevan tiempo esperando con el fin de esclarecer de una vez por todas lo sucedido en unas jornadas que fueron fatídicas.

Desde la Asociación de Familiares de Afectados explican que en esta vista previa habrá una reunión con el juez a la que acudirán representantes de 18 de las 74 personas fallecidas, junto a los abogados que están trabajando en el caso. También estarán presentes los demandados y en la sesión se marcará el calendario para el juicio al igual que quedarán fijados los testimonios que tomarán parte en él. En otro orden de cosas se aportarán las pruebas que ambas partes han ido recopilando desde marzo de 2020 «lo hemos destacado en reiteradas ocasiones. Lo más importante de todo este proceso es aclarar lo que pasó y que también se depuren responsabilidades. Casi cuatro años después de lo sucedido, seguimos sin respuestas y consideramos que merecemos conocer la verdad del caso. Nuestra lucha no va enfocada en conseguir una compensación económica sino en conseguir que situaciones como aquella no se vuelvan a repetir“, explicaba este martes en COPE ALCOY Josele García; presidente del mencionado colectivo. García también lamentaba el silencio administrativo ante el caso y que no hayan tenido respuesta sobre la Comisión de Investigación en Les Corts que solicitó el pleno del Ayuntamiento de Alcoy «es un auténtico desprecio por parte de los representantes políticos de Valencia a nuestro Consistorio, ya que lo dejan en muy mal lugar, pero también hacia las familias de las víctimas que sufrimos un auténtica pesadilla hace casi cuatro años«, sentenciaba.

Recordar que fueron 74 las personas que murieron en la primera ola de la crisis sanitaria a causa de un virulento brote de Coronavirus. Desde entonces los familiares de las víctimas no han dejado de luchar para que se haga justicia ante la terrible tragedia acontecida desde marzo de 2020.

Aquí puedes escuchar la edición de hoy del #TiempoDeAnálisis con la Asociación de Familiares Afectados:

Los familiares de los fallecidos por Coronavirus en Domus Vi Alcoy, sin respuesta tres años después

Hoy martes se cumplen tres años del estallido de la crisis sanitaria del Coronavirus en España y de la aprobación del decreto de Estado de Alarma por parte del Gobierno Central, medida que entraba en vigor al día siguiente. Quedábamos confinados en casa durante las semanas siguientes para frenar la oleada de contagios y a partir del mes de mayo comenzó una desescalada progresiva que nos llevó al verano con cierta normalidad pese a que la pandemia no había hecho más que empezar.

En aquellos días grises de marzo, marcados por las lluvias, también estuvimos pendientes de lo que acontecía en la residencia geriátrica Domus Vi de nuestra ciudad donde un brote de Coronavirus acabó sesgando la vida de hasta 74 ancianos. A partir de ahí los familiares de las víctimas iniciaron una lucha para esclarecer lo ocurrido y el  Ayuntamiento de Alcoy instó posteriormente a Les Corts Valencianes a abrir una comisión de investigación para aclarar por qué más de la mitad de las personas usuarias de la residencia geriátrica murieron por la covid-19. Un año después, todavía no han obtenido respuesta.

José Luis Garcia, presidente de la Asociación de Familias de Afectados Domus Vi, destacaba este martes en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOY que Les Corts han considerado oportuno no abrir esa Comisión de Investigación puesto que todavía existe una demanda sobre el caso en el juzgado. Lamenta esta situación y afirma que después de tres años de espera «da la sensación de que quieren tapar el asunto para que cuanto antes caiga en el olvido mejor«, matizaba al respecto. También se refería a la situación en la que ahora mismo se encuentra la citada demanda civil apuntando que la empresa que gestiona el geriátrico ha presentado varias periciales «el daño que se nos ha hecho no se puede reparar pero queremos que se depuren responsabilidades y que esto sirva para hacer las cosas mejor en la gestión de servicios como este. Merecemos unas residencias de ancianos en condiciones puesto que, tarde o temprano, todos nos vamos a ver obligados a estar en un centro como estos«; aseveraba.

La platafora de afectados prepara un gran acto de homenaje a los fallecidos el próximo 25 de marzo, a partir de las 17:30h en La Glorieta. Habrá varios parlamentos y después se depositarán rosas blancas en el monolito a las víctimas de la covid-19 que se erigió en otoño de 2020 para dejar constancia de lo ocurrido en una primavera de 2020 que jamás olvidará la ciudad de Alcoy.

La mascarilla deja de ser obligatoria en el transporte público

Tras más de dos años, este miércoles la mascarilla deja de ser obligatoria en el transporte público. Su uso también será opcional en establecimientos como ópticas y ortopedias. Sin embargo, por el momento, seguirá siendo imprescindible para acceder a centros sanitarios, residencias y farmacias.

Pero, ¿cómo valoran los ciudadanos la medida? Por el momento, hay quien piensa que es una medida que debería haberse tomado hace tiempo. Otros, en cambio, preferirían que el fin de la obligatoriedad de la mascarilla en este tipo de espacios hubiera llegado en primavera, cuando la situación por virus respiratorios -como resfriados o gripes- está más controlada. «Puedes entrar en todos los sitios sin mascarilla, ¿por qué en el transporte público no?», explicaba un ciudadano. Otra alcoyana, sin embargo, lo veía de distinto modo: «Quitarte la mascarilla para subir al autobús, que es un sitio cerrado, no me parece del todo bien».

Precisamente, esta medida llega casi un año después de que dejara de ser obligatoria en los espacios cerrados. La doctora Gloria Mera, médica de urgencias en el hospital IMED San Jorge, considera que la decisión se ha tomado en el momento oportuno. «Se ha adoptado según lo que nos marca la epidemiología. Las cifras del covid actualmente están bajando, están disminuyendo los pacientes hospitalizados y los que están en UCI, y los números de contagio van siendo menores. Hay que tener en cuenta que la gente quiere avanzar hacia la normalidad», aseguraba en declaraciones a Cope Alcoy.

No obstante, para la doctora resulta fundamental que se siga utilizando esta medida preventiva en centros sanitarios. «Se va a seguir utilizando en espacios en los que nos encontramos, con mayor probabilidad, con pacientes inmunodeprimidos y enfermos más vulnerables. Ahí es donde tenemos que tener la conciencia y el autocuidado. Un contagio de covid puede empeorar su situación de salud o sus patologías de base. En estos sitios sí que es idóneo que se siga utilizado la mascarilla como prevención y no solo del covid, también de otras enfermedades que se transmiten por el aire».

El silenci de la conselleria als familiars de la residència DomusVi Alcoi

Per a la residència geriàtrica DomusVi Alcoi la primera ona de la pandèmia va ser especialment dura. Van morir 73 residents. I, en conseqüència, els familiars van iniciar un procés judicial per a demanar responsabilitats i van sol·licitar la reversió pública del centre. No obstant això, no hi ha resposta de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. A diferència del que assegurava la vicepresidenta i consellera, Aitana Mas, aquest dilluns a Alcoi.

Insistia la també vicepresidenta que ‘mantenen una escolta activa’ amb familiars i treballadors del centre i que s’han reforçat les inspeccions tant en la residència d’Alcoi com en les de la resta de la Comunitat Valenciana. Però les famílies no tenen aquesta percepció. «Hem fet arribar a la conselleria diferents escrits de distintes situacions en residències denunciant el que estava passant. Ara bé, cap resposta. I si ha hagut més inspeccions tampoc som sabedors», assegurava José Luis García, portaveu de la Plataforma de familiars de residents de DomusVi Alcoi. I, el més greu, tampoc s’ha donat solució a aquestes peticions per millorar les condicions de vida dels residents.

Ni comissió d’investigació ni reversió pública

Tampoc hi ha explicacions per als familiars d’eixos 73 usuaris de la residència que moriren per un brot de coronavirus entre els mesos de març i abril de 2020. «Fa quasi un any el Ple de l’Ajuntament va instar a les Corts a que es creara una comissió d’investigació sobre aquests fets. També es va fer sol·licitud a la conselleria de Sanitat i a la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Encara no ens han contestat», lamentava García.

I la reversió pública del centre no arriba. El passat mes d’octubre la conselleria d’Igualtat descartava consumar-la, ja que considera que hi ha ‘dificultats legals’ per a dur a terme aquesta reversió. Els familiars dels residents assumeixen la decisió del departament que dirigeix Aitana Mas però volen explicacions. I la conselleria, de nou, en silenci. «No hi ha informació. Diuen que està molt difícil però no expliquen per què. La ciutadania d’Alcoi té tot el dret del món a conéixer per què un edifici públic que es va cedir per a un ús social ha acabat gestionat per una emrpesa privada passant les barbaritats que han passat i que continuen ocorrent», afirma el representant de les famílies.

Sanitat notifica 2.013 nous casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 2.013 nous casos de Coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens des de l’última actualització divendres passat. Els nous contagis per províncies són 305 a Castelló (193.381 en total), 419 a Alacant (530.839 en total) i 1.289 a València (843.327 en total).

D’ells, 1.107 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 196 de Castelló, 264 d’Alacant i 647 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 267 persones ingressades per COVID, 13 d’elles en l’UCI: 37 a la província de Castelló, 1 en UCI; 72 a la província d’Alacant, 5 d’elles en l’UCI, i 158 a la província de València, 7 en UCI.

S’han notificat 12 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, tots amb data de defunció en els últims 7 dies. Es tracta de 5 dones d’entre 76 i 101 anys, i 7 homes d’entre 77 i 89. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.155: 1.209 a la província de Castelló, 3.873 en la d’Alacant i 5.073 en la de València.

Avança el procés de vacunació 

El passat octubre va començar la campanya de vacunació contra la grip, la qual estarà en marxa fins pràcticament el mes de gener. Aquesta, segons la informació facilitada, discorre en paral·lel amb l’administració de la segona dosi de record enfront de la COVID-19, que es va iniciar el 26 de setembre. Des de llavors, 238.131 persones han rebut aquesta dosi de record (84.394 a Alacant, 30.648 a Castelló i 123.089 a València). El conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Miguel Mínguez, ha destacat al respecte la importància d’immunitzar-se tant de la grip com per al Coronavirus, especialment entre els col·lectius més vulnerables «convé destacar que la immunització és la millor protecció, davant una possible normalització de la circulació del virus de la grip aquest hivern i el previsible augment de casos de coronavirus, no podem oblidar que les vacunes continuen salvant vides», ha assenyalat.

La Covid fou més letal el segon any de pandèmia en la Comunitat Valenciana

Durant el segon any de pandèmia, en 2021, van morir en la Comunitat Valenciana un total de 49.648 persones, que són 1.009 més que les que ho van fer en 2020, quan el total de morts es va situar en 48.549. Aquestes dades han sigut aportades per  l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per contra, en el global d’Espanya en 2021 van morir 450.744 persones -231.410 homes i 219.334 dones-, que són 43.032 menys que en 2020 (-8,71%), però 32.041 més que en 2019 (7,65%), abans de l’arribada de la COVID-19.

Els indicadors demogràfics bàsics i les estadístiques de moviment natural de població publicats aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades definitives de 2021 -els provisionals es van avançar al juny-, indiquen també que l’any passat va haver-hi a Espanya 337.380 naixements, un 1,15% menys que en 2020 i un 6,44% menys que en 2019.

La majoria d’aquests es van produir en quatre comunitats: quasi un de cada cinc a Andalusia (19,46%), un 17,08% a Catalunya, un 15,22% a Madrid i un 10,57% en la Comunita Vtalenciana

A més, es van celebrar 143.515 matrimonis de persones de diferent sexe, que són un 64,05% més que en 2020, si bé encara un 11,08% menys que en 2019, a més de 2.867 entre dones i 2.206 entre homes.

La taxa de mortalitat va baixar quasi un punt percentual des de les 10,40 defuncions per cada mil habitants en 2020 a les 9,49 en 2021, però encara lleugerament per damunt de les 8,83 de 2019; i entre els homes va ser major que entre les dones: 9,93 per 9,07.

En totes les comunitats va ser major aquesta taxa en 2021 que en 2019, amb major diferència a Extremadura, Comunitat Valenciana i Andalusia (1,08, 1,03 i 0,98 punts percentuals més, respectivament) i menor a Navarra, Madrid i Castella i Lleó (0,26, 0,35 i 0,36 punts percentuals, respectivament).

Per províncies sí que va haver-hi dues amb menor taxa de mortalitat que abans de la pandèmia: Zamora, amb 0,32 punts percentuals menys, i Segòvia, amb 0,07.

Les més altes es van registrar en el nord-oest peninsular: Astúries (13,25 defuncions per cada mil habitants), Castella i Lleó (12,31) i Galícia (12,21), amb màxims a Orense (15,45), Lugo (15,44) i Zamora (15,36); i les més baixes en els arxipèlags: Balears (7,22) i Canàries (7,63), i a Madrid (7,40).

Al contrari que la de la població en general, la taxa de mortalitat infantil va baixar durant la pandèmia: de 2,65 defuncions per mil nascuts vius en 2019 a 2,59 en 2020 i 2,54 en 2021.

De manera paral·lela, l’esperança de vida va tornar a pujar fins als 83,07 anys, després d’haver baixat en 2020 a 82,33, però també segueix per davall de la dada de 2019, 83,58 anys.

L’esperança de vida dels homes va arribar a 80,27 anys, més de cinc anys i mig menys que les dones, 85,83.

Quant a la taxa de natalitat, va continuar en descens durant la pandèmia, de 7,62 nascuts per cada mil habitants en 2019 a 7,19 en 2020 i 7,12 en 2021 (en 1976 va arribar a aconseguir 18,73).

Segons nacionalitat, entre les mares espanyoles va ser de 6,31, a penes 0,34 punts percentuals menys que abans de la pandèmia, i entre les estrangeres de 13,51, en aquest cas amb una reducció molt major, de 2,21 punts percentuals respecte a 2019.

L’edat mitjana de la mare en tindre el seu primer fill va continuar pujant, de 31,10 anys en 2019 a 31,56 en 2021, encara que entre les espanyoles va superar els 32 anys (32,05) mentre que entre les estrangeres es va quedar prop de 29 (28,95).

Per territoris, les majors taxes de natalitat es van registrar a Melilla (11,17 nascuts per cada mil habitants), Murcia (9,11) i Ceuta (8,68) i les menors en el nord-oest peninsular: Astúries (4,74) i Galícia i Castella i Lleó (5,50 en tots dos casos); en tant que la major caiguda -generalitzada en totes- es va produir a La Rioja i Madrid (-0,72 punts percentuals).

DomusVi Alcoi, sense resposta de les Corts a les 74 morts huit mesos després

Les Corts Valencianes continuen guardant silenci. Huit mesos després que el ple municipal d’Alcoi aprovara una declaració institucional per a instar a les Corts a obrir una comissió d’investigació per les 74 morts per coronavirus en la residència DomusVi Alcoi entre els mesos de març i abril de 2020, segueix sense arribar resposta de València.

“El que hi ha és silenci, un silenci que continua fent mal i una ferida que encara no s’ha pogut tancar”, ha lamentat Josele García, president de la Plataforma de Familiars Afectats de DomusVi, en declaracions a Cope Alcoi.

El 7 de març de 2022 eixia de l’Ajuntament d’Alcoi cap a les Corts la sol·licitud per a obrir una comissió d’investigació per a esclarir les defuncions. Una sol·licitud que coneixen tant la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, qui té les competències, com la Conselleria de Sanitat. “Huit mesos després no han dit ni que sí ni que no”, denúncia García. I afig: “Mai podrem tancar la ferida si no sabem el que ocorregut. Ací està el silenci administratiu, però per part nostra no hi haurà oblit”.

I encara que sí que és cert que l’Ajuntament va realitzar els tràmits pertinents, des de la Plataforma troben a faltar una mica de pressió a l’Administració autonòmica. “Les competències les té la conselleria, però els ciutadans que estan en les residències són d’Alcoi. I si ens falla la primera línia, l’autonòmica, és la segona, la local, la que hauria d’estar espentant. Em consta que hi ha reunions, però passa el temps i s’avança molt poc”, critica García.

Homenatge i concentracions

“La primera pretensió d’aquesta associació és que això no quede en l’oblit i s’esclarisca”, explica Juan Valls, secretari de la Plataforma. I per això, en març de 2023, l’associació té previst realitzar un acte d’homenatge a les víctimes.

I entre abril i maig, en plena campanya electoral, la Plataforma organitzarà unes concentracions en la plaça d’Espanya per a recordar que “si les coses no se solucionen i no tenim resposta, eixirem al carrer”.

Repunten els ingressos hospitalaris per covid en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha registrat un total de 2.139 nous casos de Coronavirus confirmats i huit morts des de l’última actualització del passat divendres, segons dades de la Conselleria de Sanitat Universal.

Dels nous casos, 301 són a la província de Castelló (193.076 en total), 500 a Alacant (530.420 en total) i 1.338 a València (842.038 en total). Per edats, 1.239 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 191 de Castelló, 313 d’Alacant i 735 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 284 persones ingressades –11 més que fa una setmana–, 16 d’elles en l’UCI –quatre menys–: 43 a la província de Castelló, 5 en UCI; 73 a la província d’Alacant, 3 d’elles en l’UCI, i 168 a la província de València, 8 en UCI.

Així mateix, s’han notificat huit defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, tots amb data de defunció en els últims 7 dies excepte un cas de setembre. Es tracta de cinc dones d’entre 51 i 88 anys i tres homes d’entre 66 i 90. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.143: 1.206 a la província de Castelló, 3.868 en la d’Alacant i 5.069 en la de València.

Continua la vacunació contra la grip

La campanya antigripal d’enguany va arrancar el passat 17 d’octubre i, com en l’anterior, s’està simultanejant amb l’administració de la vacuna del Coronavirus per als qui tenen indicada la doble immunització -ara s’està posant la segona dosi de record contra la Covid 19-. D’aquesta manera, quan la persona té prescrita les dues vacunes, s’inoculen alhora (una en cada braç).

Els col·lectius per als quals està pautada la vacuna antigripal no han variat. Es tracta de majors de 65 anys (74.603 dosis administrades), dones embarassades o que acaben de donar a llum (1.389) o persones que tenen risc de patir complicacions si es contagien, així com els seus convivents.

En aquest últim grup es troben els menors i adults amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries, així com persones amb diabetis mellitus, obesitat mòrbida, neoplàsies, implant coclear, malaltia celíaca o malaltia inflamatòria crònica, entre altres, ha indicat la Generalitat Valenciana en un comunicat.

La vacuna de la grip també està indicada per al personal sanitari i sociosanitari.

Sanitat notifica 1.840 casos nous de Coronavirus a la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 1.840 casos nous de Coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens des de l’última actualització divendres passat. Els nous casos per províncies són 243 a Castelló (192.775 en total), 443 a Alacant (529.920 en total) i 1.154 a València (840.700 en total).

1.144 d’aquests casos són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 166 de Castelló, 288 d’Alacant i 690 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 273 persones ingressades per COVID, 20 de les quals estan en l’UCI: 32 a la província de Castelló, amb 2 pacients en UCI; 80 a la província d’Alacant, amb 7 pacients en UCI, i 161 a la província de València, amb 11 pacients en UCI.

S’han notificat 12 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, totes amb data de defunció en els últims 7 dies excepte un cas de setembre. Es tracta de 3 dones, d’entre 86 i 99 anys, i 9 homes d’entre 60 i 96. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.135, per províncies: 1.205 a la província de Castelló, 3.865 a la d’Alacant i 5.065 a la de València.

Nous reptes en Sanitat per al que resta legislatura 

La Conselleria de Sanitat Universal dispara el pressupost per a noves obres i reformes de centre sanitaris el 2023. Ho ha anunciat el titular, Miguel Mínguez, que ha comparegut aquest dilluns en la comissió d’economia de les Corts per a explicar com es repartiran els fons públics en aquesta cartera de cara a l’exercici següent. En concret, la sanitat valenciana es menjarà el 29% del pressupost global de la Generalitat, 8.258 dels 28.438 milions d’euros que ha consignat l’administració autonòmica en els comptes. La xifra, ha precisat, suposa un increment de més del 5% respecte de l’any anterior i d’un 50% si es compara amb el 2015, l’últim any amb un pressupost elaborat pel govern del PP.

Mínguez ha destacat que gran part dels esforços en Sanitat per al 2023 es dedicaran a millorar infraestructures i a dotar els centres valencians «del millor equipament tecnològic». Ha qualificat d'»històric» el pressupost en inversió, que puja a 520 milions d’euros. La xifra duplica folgadament l’assignació del 2021 i incrementa en 85 milions el volum de l’any passat.

L’altre gran objectiu que marca Sanitat Universal és l’increment de personal. Durant la intervenció, el conseller ha anunciat la creació de 995 places més per a augmentar la xifra de professionals de la sanitat pública «i adequar les plantilles a les necessitats assistencials actuals«. Se sumen als vora 6.000 llocs estructurals que ja estan previstos enguany, dels quals estan ja en marxa 5.166. Els restants, 842 estan ultimant els tràmits per a poder tancar les contractacions en el que serà una segona fase. En concret, la Conselleria de Sanitat Universal destinarà el 2023 fins a 3.688 milions d’euros en matèria de despeses de personal.