Últimas Noticias

El Convento de los Padres Franciscanos de Cocentaina daba la bienvenida a la Navidad el pasado sábado 6 de diciembre...

Cocentaina dio la bienvenida a la Navidad el pasado jueves 4 de diciembre, con el encendido de la iluminación especial,...

Este jueves por la mañana, alrededor de las 11:00 horas, la Policía Local de Cocentaina ha detenido a un hombre...

La industria juguetera española, cuya actividad se concentra principalmente en nuestras comarcas y en concreto en la zona de la...

diciembre 2025
L M X J V S D
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Un interesante libro de Joan Josep Pascual profundiza en la figura del Cabo Batidor de la Festa de Muro

El pasado 14 de noviembre tuvo lugar en la Biblioteca Municipal de Muro la presentación del libro “Els caps batedors: elegància i espectacularitat”, una obra elaborada por Joan Josep Pascual que recupera la historia, la evolución y el papel protagonista de esta figura tan representativa de las Fiestas de Moros y Cristianos de este municipio del Comtat. El autor ha explicado hoy en COPE ALCOY que el libro ha sido posible gracias al apoyo de la Junta de Festes y al patrocinio de varias empresas, así como por la cesión de fotografías de Rai Martínez y la maquetación de Ivan Guerola, responsable también de la portada. Pascual ha querido agradecer públicamente a todos los Caps Batedors que han aportado información, vivencias y experiencias para enriquecer la publicación.

La obra está dividida en dos partes: una primera centrada en contextualizar el papel del Cap Batedor dentro de las Entradas, describir los movimientos del caballo y repasar los orígenes de esta figura en Muro —introducida después de la Guerra Civil—, y una segunda sección que recopila imágenes de los 65 caps batedors que han formado parte de la Fiesta a lo largo de su historia. Durante la intervención en COPE ALCOY, Pascual ha recordado algunas de las anécdotas destacadas que recoge el libro, como la protagonizada por José M. Climent ‘Corxo’ en 1973, durante la Capitanía de la Filà Maseros, o la del joven Nico Cascant en la Capitanía de la Filà Realistes en 2005; episodios que muestran la dificultad, la responsabilidad y el riesgo que implica esta función tan aplaudida por el público durante las desfiles. El libro también dedica un apartado a la Filà Contrabandistas, históricamente vinculada al mundo del caballo y cuna de numerosos Caps Batedors, dada la tradición ecuestre de muchos de sus miembros.

La publicación ha tenido una excelente acogida en Muro y especialmente en el ámbito festero, convirtiéndose en un documento imprescindible para preservar una parte esencial de los Moros y Cristianos. Con este trabajo, Joan Josep Pascual suma una nueva aportación a la investigación festera, tras obras anteriores dedicadas a las Embajadas o a la historia de la Cabalgata de Reyes, que celebrará 125 ediciones en 2026.

La entrevista completa a Joan Josep Pascual la puedes escuchar a continuación:

La Fireta de Sant Antoni de Muro, una tradició de 1738 que no ha deixat d’evolucionar

La crisi sanitària del Coronavirus impedirà que Muro celebre durant aquest cap de setmana la Fireta de Sant Antoni, una tradició que data de l’any 1738 i que sempre té lloc al voltant de la festivitat del patró dels animals. Des de l’Ajuntament del municipi s’havien previst algunes propostes per a portar-les a terme durant aquest cap de setmana però l’elevada incidència de la Covid-19 que pateix el poble en aquests moments ha obligat a ajornar les activitats.

En els seus inicis la Fireta se celebrava al voltant de l’ermita dedicada inicialment a Sant Antoni de Pàdua, i després dedicada també a Sant Antoni Abat, que trobem al costat de la principal entrada al poble. Allí es muntaven parades de fusta on els venedors col·locaven els seus productes i aquesta responsabilitat anava a càrrec de l’Ajuntament, el qual cobrava una certa quantitat pel seu ús. També en aquest lloc es cremava una foguera en la vespra del 17 de gener mentre que el dia de la festa de Sant Antoni tenia lloc la missa i la benedicció dels animalsaquelles primeres parades de la Fira de Sant Antoni es muntaven, en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX, al voltant de la mateixa ermita. Tanmateix, possiblement entre 1850 i 1870, la Corporació Municipal acordà traslladar-la a l’interior del nucli urbà per a donar-li un impuls i atraure més compradors. Probablement aquesta decisió va evitar la desaparició d’aquesta singular tradició“, explicava en COPE ALCOY el professor Joan Josep Pascual. La Fireta va anar aconseguint a poc a poc una gran repercussió en la comarca i a la mateixa es comercialitzaven productes típics com dàtils o torró així com eines per al camp “la benedicció dels animals o les exhibicions de cavalls eren les protagonistes a primeries del segle XX abans que la Fireta entrara en decadència al voltant dels seixanta. Després de la transició la Festa comença a reviscolar i un any clau és 1984, data en la qual se celebren interessants exposicions culturals sense oblidar l’Aplec de Danses organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro. A partir d’ací la Fireta no deixa de créixer i amb l’arribada de Rafa Climent a l’alcaldia es dona un important impuls amb la incorporació del Mercat Medieval, l’ampliació de les activitats i de l’oferta comercial i la creació d’una completa oferta comercial“, assegura Pascual. Per últim la Fireta s’ha celebrat pràcticament de forma ininterrompuda des de 1738a excepció dels anys de la Guerra del Francés, la Guerra Civil, quan l’oratge ha sigut complicat i enguany per culpa de la pandèmia“, conclou el professor.

La Fireta de Sant Antoni, que ja és Festa d’Interés Turístic Autonòmic, tenia lloc inicialment el dia de la festivitat del sant i les dues jornades de després. Posteriorment, i per motius de la transformació econòmica i laboral de Muro, es traspassà al dissabte, diumenge i dilluns següents al dia de Sant Antoni. Ara té lloc de divendres a diumenge després del 17 de gener i, per exemple, en 2017 es va celebrar una setmana més tard del previst pel greu temporal de pluja i neu que va patir la comarca al voltant de Sant Antoni. En 2020 l’inici de la Borrasca Glòria va obligar a finalitzar la Fireta abans de la seua clausura oficial per les adverses condicions climatològiques.