Alcoi i la comarca reben amb normalitat l’any 2023

Els municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat van donar la benvinguda dissabte al nou any amb nombroses celebracions i festes de Cap d’Any que van tornar a la normalitat després de les restriccions que estaven en vigor durant els anys de la pandèmia. Les agradables temperatures, amb màximes quasi de primavera, van acompanyar la rebuda a un 2023 del qui tots esperem moltes coses bones.

En Alcoi l’activitat va començar a la vesprada amb la celebració de la clàssica Sant Silvestre, una carrera que per als adults va arrancar passades les sis i que va estrenar la plaça d’Espanya com a punt d’inici. Més de 800 persones van prendre part en una iniciativa esportiva que no és competitiva i en la qual no van faltar les disfresses. Ovidi Albert i Eric Baena van crear junts la línia de meta davant del públic que presenciava aquesta prova. Poc abans de la mitjanit, i de nou amb La Bandeja com a escenari, es va portar a terme una Festa de Cap d’Any que va reunir a unes 2000 persones ballant al ritme de la música que llançaven els DJ’s presents enguany en l’esdeveniment. Alguns asseguren que no es van sentir les 12 campanades del rellotge de Santa Maria i molts han expressat les seues queixes en xarxes socials davant l’absència de barres o bars oberts on poder prendre alguna consumició. La nit va transcórrer sense incidents ressenyables.

Nit tranquil·la també a la comarca

En els municipis de l’Alcoià i el Comtat la Nit de Cap d’Any va transcórrer també amb normalitat. A Cocentaina no hi va haver festa per a rebre el 2023, però sí que al matí es van dur a terme diverses activitats al Pla de la Font amb la intenció de buscar el singular ‘Home de les Orelles’, persona que cada 31 de desembre té més orelles que dies li queden a l’any que està a punt d’acabar. Ja ahir de vesprada va arribar el Patge i els xiquets van poder tirar en les burretes les cartes amb les peticions dirigides a Ses Majestats de l’Orient. També es va declamar el ban, text amb el qual es va anunciar que els Reis arribaran al poble dijous en una Cavalcada organitzada enguany pel Patronat Sagrat Cor de Jesús.

En Muro sí que moltes persones van gaudir de la Festa de Cap d’Any en la plaça de l’Església i també ahir va passar el Patge pel poble recollint les cartes dels més menuts. A la resta de localitats de les nostres comarques molts van aprofitar també per a eixir a la plaça del poble i seguir les 12 campanades amb el rellotge de l’església sense cap mena de restricció per la pandèmia.

Detingut per amenaces greus a veïns de Famorca

La Guàrdia Civil ha detingut a un ramader en Tollos com a autor de sis delictes d’amenaces, dues d’ells greus. Segons afirmen les víctimes, va emprar per a intimidar-los una escopeta i fins i tot una navalla de grans dimensions. Aquestes persones, segons la informació facilitada pels agents, són veïns de de localitats de la província d’Alacant com Castell de Castells o Famorca a les nostres comarques. El Jutjat de Guàrdia i Instrucció de Dénia ha imposat a l’autor una ordre d’allunyament de les seues víctimes, i la prohibició de comunicar-se amb ells.

Els perjudicats per les accions perpetrades per aquest home han explicat que l’origen de les amenaces és a causa de les discrepàncies sobre les bogues i les zones de pasturatge. Dos de les víctimes asseguren que les amenaces es van produir amb armes, exhibides per l’autor en actitud intimidatòria. En una d’elles, emprant una escopeta de caça, i en l’altra, una navalla de grans dimensions.

Els agents es van entrevistar amb les víctimes, que no havien acudit a denunciar per temor a les represàlies per part del presumpte autor. Després d’obtindre tota la informació i analitzar-la de manera minuciosa, una vegada que van aconseguir esbrinar la identitat del presumpte responsable, van comprovar que es tractava d’un home de 47 anys, de nacionalitat espanyola, un ramader conegut per la comarca. En el moment de la detenció, el passat 13 de desembre a l’esmentada localitat, els agents van realitzar un registre del vehicle de l’autor, i de les casetes de bestiar. Si bé els no van trobar les armes que va poder usar en algun dels delictes denunciats, el presumpte autor destaca entre els veïns de la demarcació per la seua agressivitat i conflictivitat. Posseeix antecedents per fets similars i no li consten ni llicència ni permisos d’armes.

Se li imputen sis delictes d’amenaces, dues d’ells greus. El Jutjat de Dénia que entén de la causa ha decretat la seua llibertat provisional i li ha imposat una ordre d’allunyament respecte a les seues víctimes, amb prohibició d’acostar-se i de comunicar-se amb ells.

‘Mediodía Cope’ Alcoi dilluns 2 de gener 2023 (14:20h)

Hui dilluns hem destacat els reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat de cara a l’any 2023 que acaba de començar. També hem recordat que Martin és el primer xiquet nascut a les nostres comarques enguany.

2023 ja està en marxa amb importants reptes per a Alcoi com, per exemple, aconseguir fer realitat les propostes que ara mateix hi ha sobre la taula amb relació a la creació de nou sòl industrial. Els esforços s’han de centrar a atraure noves empreses, però també en evitar que puguen marxar aquelles que no troben ara mateix cap opció al nostre terme municipal per tal d’expandir-se.

Des del Govern Local del PSOE asseguren que la nova bossa de sòl en la Canal Sud, que ha revelat l’estudi encarregat per aquest fi per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, és la millor opció i destaquen que s’obri una oportunitat per a la ciutat que no pot esperar. L’alcalde de la capital de l’Alcoià assenyala també que en el nou any seguiran fent-se passos en tres àmbits «la Canal Sud és una zona que ens obri les portes amb indústries que siguen, des del punt de vista mediambiental, a indústries no contaminants o de logística«, deia Toni Francés al respecte en COPE ALCOI. L’executiu municipal també posa la màxima confiança en què amb el nou PGOU se solucionen les qüestions referides les restriccions paisatgístiques que ara mateix hi ha en punts com Pagos «ací, i en la zona del polígon sud, es poden desenvolupar més de mig milió de metres quadrats per a zona industrial que completaria l’oferta que ara mateix té la ciutat«, recorda el primer edil.

De moment totes aquestes propostes queden en projectes i el sector empresarial confia que es facen realitat més prompte que tard. Organismes com la Cambra de Comerç o FEDAC han demanat durant l’any passat solucions immediates en reiterades ocasions i esperen que no es demore l’impuls d’aquestes noves zones industrials per les quals vol apostar Alcoi de cara al futur més pròxim.

Així està la situació actual 

Cal recordar que, tal com va contar COPE ALCOI a finals del passat any, la ciutat ha perdut una sisena part de les seues empreses del sector de la indústria durant l’última dècada. La darrera ha decidit abandonar el nostre terme municipal després de no haver trobat cap opció per a ampliar les seues instal·lacions.

Informatiu matinal dilluns 2 de gener 2023 (07:20h)

Els reptes que afronten la Comunitat Valenciana i les nostres comarques en aquest 2023 que acaba de començar són algunes de les notícies destacades del dia. També hem fet balanç de com va anar la Nit de Cap d’Any a les nostres comarques.

Els municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat van donar la benvinguda dissabte al nou any amb nombroses celebracions i festes de Cap d’Any que van tornar a la normalitat després de les restriccions que estaven en vigor durant els anys de la pandèmia. Les agradables temperatures, amb màximes quasi de primavera, van acompanyar la rebuda a un 2023 del qui tots esperem moltes coses bones.

En Alcoi l’activitat va començar a la vesprada amb la celebració de la clàssica Sant Silvestre, una carrera que per als adults va arrancar passades les sis i que va estrenar la plaça d’Espanya com a punt d’inici. Més de 800 persones van prendre part en una iniciativa esportiva que no és competitiva i en la qual no van faltar les disfresses. Ovidi Albert i Eric Baena van crear junts la línia de meta davant del públic que presenciava aquesta prova. Poc abans de la mitjanit, i de nou amb La Bandeja com a escenari, es va portar a terme una Festa de Cap d’Any que va reunir a unes 2000 persones ballant al ritme de la música que llançaven els DJ’s presents enguany en l’esdeveniment. Alguns asseguren que no es van sentir les 12 campanades del rellotge de Santa Maria i molts han expressat les seues queixes en xarxes socials davant l’absència de barres o bars oberts on poder prendre alguna consumició. La nit va transcórrer sense incidents ressenyables.

Nit tranquil·la també a la comarca

En els municipis de l’Alcoià i el Comtat la Nit de Cap d’Any va transcórrer també amb normalitat. A Cocentaina no hi va haver festa per a rebre el 2023, però sí que al matí es van dur a terme diverses activitats al Pla de la Font amb la intenció de buscar el singular ‘Home de les Orelles’, persona que cada 31 de desembre té més orelles que dies li queden a l’any que està a punt d’acabar. Ja ahir de vesprada va arribar el Patge i els xiquets van poder tirar en les burretes les cartes amb les peticions dirigides a Ses Majestats de l’Orient. També es va declamar el ban, text amb el qual es va anunciar que els Reis arribaran al poble dijous en una Cavalcada organitzada enguany pel Patronat Sagrat Cor de Jesús.

En Muro sí que moltes persones van gaudir de la Festa de Cap d’Any en la plaça de l’Església i també ahir va passar el Patge pel poble recollint les cartes dels més menuts. A la resta de localitats de les nostres comarques molts van aprofitar també per a eixir a la plaça del poble i seguir les 12 campanades amb el rellotge de l’església sense cap mena de restricció per la pandèmia.

L’Alqueria d’Asnar ens presenta aquest original Betlem

L’Alqueria d’Asnar també viu amb intensitat les festes de Nadal i ens ofereix moltes tradicions de les quals gaudeixen grans i menuts. A la plaça principal del poble trobem enguany aquest singular Betlem on estan presents els principals personatges que foren testimonis del naixement del Jesuset: la Sagrada Família, els Reis de l’Orient amb els seus camells o el bou i l’ase. Aquest conjunt queda emmarcat amb les llums que decoren la localitat durant aquestes dades, que reparteixen per la quasi totalitat de carrers, i on destaca una gran figura en forma de paquet de regal al costat del Betlem anteriorment explicat.

Carlos Gran torna a muntar un Betlem replet de detalls

L’alcoià Carlos Gran és membre de l’Associació Belenista de Santa Rosa i cada any munta el seu particular Belén. A la representació no li falta cap detall i en aquest Betlem trobem les escenes habituals del naixement de Jesús i fins i tot alguna que altra referència a Alcoi. Carlos Gran, que és bon coneixedor de la tradició belenística, ha tornat a comptar amb el suport de tota la seua família per tal de fer possible aquesta creació. Enhorabona!.

 

La Generalitat aplica des de hui la reducció del 50% en els transports públics autonòmics

La Generalitat Valenciana aplica a partir d’aquest dimecres, 1 de febrer, la reducció del 50% en tots els abonaments i títols multiviatge dels transports autonòmics. D’aquesta manera, les persones usuàries poden beneficiar-se de manera directa, sense necessitat de realitzar cap mena de tràmit o procés tècnic, d’aquests descomptes que afecten la targeta SUMA, TRAM de Castelló, Metrobús, Metrovalencia, TRAM d’Alacant i autobusos interurbans.

Amb aquesta proposta, el Consell se suma a la mesura anunciada pel Govern dins del paquet anticrisi per a fer front a l’efecte de la guerra a Ucraïna i que comprén el finançament del 30% de descompte per a transports urbans i interurbans en aquelles comunitats autònomes i administracions locals que apliquen un 20% addicional, fins a arribar a un descompte total del 50%, segons fonts de la Generalitat.

Sobre aquest tema, la consellera de Política Territorial, Rebeca Torró, ha explicat que «des del passat 1 de setembre, ja s’estava aplicant un 30% de descompte que ja va oferir l’Estat en un primer decret i que, al seu torn, es va sumar a les mesures de reducció tarifària que la Generalitat ja havia aplicat de manera pionera mesos abans«.

«Ara, a aqueix 30%, se suma un altre 20% que assumeix la Generalitat fins a arribar a la rebaixa total d’un 50%, per la qual cosa aquesta mesura, juntament amb la gratuïtat per a menors de fins a 30 anys, beneficia de manera molt important a totes les persones usuàries«, ha manifestat.

«Aquesta reducció segueix la línia de foment de la mobilitat sostenible i el transport públic que estan impulsant la Generalitat i el Govern d’Espanya, i se suma a altres mesures ja vigents, com la pròrroga del transport públic gratuït per a joves de 30 anys o la gratuïtat dels abonaments de Renfe de rodalia, rodalies i mitjana distància durant el 2023«, ha destacat Torró.

Respecte a l’Abonament Temporal Jove Gratuït, del qual ja gaudeixen més de 250.000 persones usuàries, la gratuïtat continuarà vigent també fins al 31 de juliol de 2023.

La Generalitat aplica a partir d’aquest dimecres, 1 de febrer, la reducció del 50% en tots els abonaments i títols multiviatge dels transports autonòmics. D’aquesta manera, les persones usuàries poden beneficiar-se de manera directa, sense necessitat de realitzar cap mena de tràmit o procés tècnic, d’aquests descomptes que afecten la targeta SUMA, TRAM de Castelló, Metrobús, Metrovalencia, TRAM d’Alacant i autobusos interurbans.

Amb aquesta proposta, el Consell se suma a la mesura anunciada pel Govern dins del paquet anticrisi per a fer front a l’efecte de la guerra a Ucraïna i que comprén el finançament del 30% de descompte per a transports urbans i interurbans en aquelles comunitats autònomes i administracions locals que apliquen un 20% addicional, fins a arribar a un descompte total del 50%, segons fonts de la Generalitat.

Sobre aquest tema, la consellera de Política Territorial, Rebeca Torró, ha explicat que «des del passat 1 de setembre, ja s’estava aplicant un 30% de descompte que ja va oferir l’Estat en un primer decret i que, al seu torn, es va sumar a les mesures de reducció tarifària que la Generalitat ja havia aplicat de manera pionera mesos abans«.

«Ara, a aqueix 30%, se suma un altre 20% que assumeix la Generalitat fins a arribar a la rebaixa total d’un 50%, per la qual cosa aquesta mesura, juntament amb la gratuïtat per a menors de fins a 30 anys, beneficia de manera molt important a totes les persones usuàries«, ha manifestat.

«Aquesta reducció segueix la línia de foment de la mobilitat sostenible i el transport públic que estan impulsant la Generalitat i el Govern d’Espanya, i se suma a altres mesures ja vigents, com la pròrroga del transport públic gratuït per a joves de 30 anys o la gratuïtat dels abonaments de Renfe de rodalia, rodalies i mitjana distància durant el 2023«, ha destacat Torró.

Respecte a l’Abonament Temporal Jove Gratuït, del qual ja gaudeixen més de 250.000 persones usuàries, la gratuïtat continuarà vigent també fins al 31 de juliol de 2023.

A més, també s’ha prorrogat, fins a aqueixa mateixa data, la subvenció per part de la Generalitat del 50% del transport urbà per a garantir la gratuïtat dels joves menors de 30 anys en tots aquells municipis que vulguen sumar-se a aquesta mesura.

Mor el Papa Emèrit, Benet XVI

El Papa emèrit Benet XVI, segons informa COPE,  ha mort aquest dissabte a les 9.34h en la residència Mater Eclesiae, monestir de la Ciutat del Vaticà on residia després de la seua renúncia en 2013. Ratzinger, que havia empitjorat el seu estat de salut des que el dia 25 de desembre s’agreujara una crisi respiratòria, ha partit a la casa del Pare després de dies de malaltia i als 95 anys.

Benet XVI ha sigut el 256é Papa de l’Església catòlica i seté sobirà de Ciutat del Vaticà. Joseph Ratzinger, va accedir al papat en 2005 després de la mort de Joan Pau II i al febrer de 2013 va anunciar la seua retirada. La decisió de Benet XVI de deixar el papat de Roma és tota una fita, ja que es considera l’únic papa que deixa el càrrec de manera voluntària.

El cardenal Joseph Ratzinger, Papa Benet XVI, va nàixer en Marktl am Inn, diòcesi de Passau (Alemanya), el 16 d’abril de 1927 (Dissabte sant), i va ser batejat aqueix mateix dia. El seu pare, comissari de la gendarmeria, provenia d’una antiga família d’agricultors de la Baixa Baviera, de condicions econòmiques més aviat modestes. La seua mare era filla d’artesans de Rimsting, en el llac Chiem, i abans de casar-se va treballar de cuinera en diversos hotels. Va passar la seua infància i la seua adolescència en Traunstein, una xicoteta localitat prop de la frontera amb Àustria, a trenta quilòmetres de Salzburg. En aqueix marc, que ell mateix ha definit «mozartià», va rebre la seua formació cristiana, humana i cultural.

El període de la seua joventut no va ser fàcil. La fe i l’educació de la seua família ho va preparar per a afrontar la dura experiència d’aqueixos temps, en els quals el règim nazi mantenia un clima de forta hostilitat contra l’Església catòlica. El jove Joseph va veure com els nazis colpejaven al rector abans de la celebració de la santa missa. Precisament en aqueixa complexa situació, va descobrir la bellesa i la veritat de la fe en Crist; per a això va ser fonamental l’actitud de la seua família, que sempre va donar un clar testimoniatge de bondat i esperança, arrelada en la pertinença conscient a l’Església.

Sacerdot des de 1951

En els últims mesos de la segona guerra mundial va ser enrolat en els serveis auxiliars antiaeris. De 1946 a 1951 va estudiar filosofia i teologia a l’Escola superior de filosofia i teologia de Freising i en la universitat de Munic. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 29 de juny de 1951. Un any després, va iniciar la seua activitat de professor a l’Escola superior de Freising.

L’any 1953 es va doctorar en teologia amb la tesi: «Poble i casa de Déu en la doctrina de l’Església de sant Agustí». Quatre anys més tard, sota la direcció del conegut professor de teologia fonamental Gottlieb Söhngen, va obtindre l’habilitació per a l’ensenyament amb una dissertació sobre: «La teologia de la història de sant Bonaventura». Després d’exercir el càrrec de professor de teologia dogmàtica i fonamental a l’Escola superior de filosofia i teologia de Freising, va prosseguir la seua activitat d’ensenyament a Bonn, de 1959 a 1963; en Münster, de 1963 a 1966; i en Tubinga, de 1966 a 1969. En aquest últim any va passar a ser catedràtic de dogmàtica i història del dogma en la Universitat de Ratisbona, on va ocupar també el càrrec de vicepresident de la Universitat.

Consultor teològic del cardenal Joseph Frings, arquebisbe de Colònia

De 1962 a 1965 va donar una notable contribució al concili Vaticà II com a «expert»; va acudir com a consultor teològic del cardenal Joseph Frings, arquebisbe de Colònia. La seua intensa activitat científica ho va portar a exercir importants càrrecs al servei de la Conferència episcopal alemanya i en la Comissió teològica internacional. En 1972, juntament amb Hans Urs von Balthasar, Henri de Lubac i altres grans teòlegs, va iniciar la revista de teologia «Communio».

El 25 de març de 1977, el Papa Pau VI el va nomenar arquebisbe de Munic i Freising. El 28 de maig successiu va rebre la consagració episcopal. Va ser el primer sacerdot diocesà, després de 80 anys, que va assumir el govern pastoral de la gran arxidiòcesi bavaresa. Va triar com a lema episcopal: «Col·laborador de la veritat».

Ell mateix va explicar: «D’una banda, em semblava que aqueixa era la relació entre la meua tasca prèvia com a professor i la meua nova missió. Malgrat les diferents maneres, la qual cosa estava en joc i continuava estant-ho era seguir la veritat, estar al seu servei. I, per un altre, vaig triar aqueix lema perquè en el món de hui el tema de la veritat s’omet quasi totalment, perquè sembla una cosa massa gran per a l’home i, no obstant això, tot s’enfonsa si falta la veritat«. Pau VI ho va crear cardenal, del títol presbiteral de Santa María de la Consolació en Tiburtino, en el consistori del 27 de juny d’aqueix mateix any.

Relator en la V Assemblea general ordinària del Sínode dels bisbes

En 1978 va participar en el Conclave, celebrat del 25 al 26 d’agost, que va triar a Juan Pau I, el qual ho va nomenar enviat especial seu a l’III Congrés mariológico internacional, celebrat en Guayaquil (l’Equador), del 16 al 24 de setembre. El mes d’octubre d’aqueix mateix any va participar també en el Conclave que va triar a Joan Pau II. Va actuar de relator en la V Assemblea general ordinària del Sínode dels bisbes, celebrada en 1980, sobre el tema: «Missió de la família cristiana en el món contemporani», i president delegat de la VI Assemblea general ordinària, celebrada en 1983, sobre «La reconciliació i la penitència en la missió de l’Església».

Joan Pau II el va nomenar prefecte de la Congregació per a la doctrina de la fe, i president de la Pontifícia Comissió bíblica i de la Comissió teològica internacional el 25 de novembre de 1981. El 15 de febrer de 1982 va renunciar al govern pastoral de l’arxidiòcesi de Munic i Freising. Ho va elevar a l’ordre dels bisbes, assignant-li la seu suburbicària de Velletri-Segni, el 5 d’abril de 1993.

Va ser president de la comissió per a la preparació del Catecisme de l’Església catòlica, que, després de sis anys de treball (1986-1992), va presentar al Sant Pare el nou Catecisme. El Sant Pare, el 6 de novembre de 1998, va aprovar l’elecció del cardenal Ratzinger com a vicedegà del Col·legi cardenalici, realitzada pels cardenals de l’ordre dels bisbes. I el 30 de novembre de 2002, va aprovar la seua elecció com a degà; amb aquest càrrec li va ser assignada, a més, la seu suburbicària d’Òstia.

En 1999 va ser enviat especial del Papa a les celebracions en ocasió del XII centenari de la creació de la diòcesi de Paderborn, Alemanya, que van tindre lloc el 3 de gener. Des del 13 de novembre de 2000 era Acadèmic honorari de l’Acadèmia pontifícia de ciències.

En la Cúria romana, va ser membre del Consell de la Secretaria d’Estat per a les Relacions amb els Estats; de les Congregacions per a les Esglésies orientals, per al culte diví i la disciplina dels sagraments, per als bisbes, per a l’evangelització dels pobles, per a l’educació catòlica, per al clergat i per a les causes dels sants; dels Consells pontificis per a la promoció de la unitat dels cristians i per a la cultura; del Tribunal suprem de la Signatura apostòlica; i de les Comissions pontifícies per a Amèrica Llatina, «Ecclesia Dei», per a la interpretació autèntica del Codi de dret canònic i per a la revisió del Codi de dret canònic oriental.

El Betlem del Convent de Cocentaina llueix així enguany

La Comunitat Franciscana de Cocentaina ha tornat a muntar enguany el seu tradicional Betlem. El conjunt destaca per representar les diferents escenes bíbliques relacionades amb el Naixement de Jesucrist i també podem veure com està present el mateix Convent de Sant Sebastià. Davant de la façana del mateix apareixen els frares festejant que Crist ha nascut. A més dins de l’església, i als peus de l’altar major, trobem una curiosa representació de la Sagrada Família a la qual no li falta cap detall. Ací us deixem amb algunes imatges:

Quines notícies ens ha deixat l’any 2022?

Acaba l’any 2022 i arriba el moment de fer balanç de 12 mesos que han estat replets de notícies en les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Nosaltres hem seleccionat aquelles que foren les més destacades en cada mes i les hem recordat amb la veu dels seus protagonistes en el nostre resum de l’any.

2022 començava en gener amb la mirada posada en la variant ómcricon del Coronavirus mentre el 5 de gener tornàvem a aplaudir a Melchor, Gaspar i Baltasar en una Cavalcada que tornava al carrer després d’un any d’absència per la COVID-19. Aqueixa mateixa Nit de Reis l’Alcoians es quedava a les portes del somni de la Copa del Rei després de caure davant el Reial Madrid

Al febrer començava a canviar el paisatge urbà d’Alcoi amb l’arribada de 220 patinets de lloguer repartits per punts estratègics i que van despertar la polèmica. Mesos arrere van ser retirats al no donar els resultats esperats

Alcoi va eixir al carrer per a condemnar la invasió russa a Ucraïna en un mes de març en el qual es van registrar 22 dies de pluges que van deixar uns 400 litres per metre quadrat. Les precipitacions van deixar ensulsiades de cases o despreniments de vessants i murs com en La Beniata.

La volta de les processons de Setmana Santa i de les Festes de Moros i Cristians van marcar el mes d’abril. Jordi Sellés va poder descobrir el cartell anunciador i Ángel Lluís Ferrando va dirigir emocionat l’Himne el 21 d’abril en una abarrotada Plaza d’Espanya. Fernando Rius Mestre va poder complir el somni d’eixir al carrer com Sant Jordiet, després d’una llarga espera, i també aplaudim a uns càrrecs festers de 2020 que van viure amb gran emoció la Festa més esperada

El ple de l’Ajuntament d’Alcoi, a excepció de Guanyar Alcoi, recolza en maig de manera unànime la moció del Partit Popular perquè es llance a Alcoi un pacte que permeta definir sòl industrial de qualitat. S’acorda encarregar aquest estudi a una consultora externa amb la finalitat de tindre resultats abans que acabe l’any

Al juny coneixíem que ADIF contempla una inversió històrica per al tren Alcoi-Xàtiva amb la finalitat de millorar les vies, acurtar temps i incrementar la freqüència de passos de trens. La quantia econòmica que es preveu per a aquest fi frega els 150 milions d’euros

S’aconsegueix un important acord en juliol entre la UPV i la Conselleria d’Economia perquè el Campus d’Alcoi puga ampliar les seues infraestructures quan AITEX deixe el seu actual edifici i passe a les noves instal·lacions que s’estan construint en el barri de Batoy. La previsió és que el projecte es faça per fases i en càrrec als pressupostos de diverses anualitats

Un devastador incendi declarat a Vall d’Ebo el 13 d’agost acaba penetrant al Comtat i arrasa finalment més de 12.000 hectàrees. Es van desallotjar de manera preventiva municipis com Benimassot, Fageca, Famorca, Margarida o Tollos. Aquest últim va ser el que més afectat es va veure a la comarca amb unes 1.3000 hectàrees

Se celebren al setembre amb plena normalitat la Fira Modernista i la Romeria a la Font Roja, la qual va estar marcada per la pluja. Toni Francés va anunciar que seria candidat del PSOE a l’alcaldia en les Eleccions Locals de maig de 2023 en un mes en què també Alcoi va ser escenari del Seminari d’Estiu del Govern Valencià amb presència de tots els Consellers i el President Puig, el qual va fer una visita a les obres de Rodes

La ciutat rep amb sorpresa la designació de Carlos Pastor com a candidat del Partit Popular a l’alcaldia. A més, l’assassinat de Dori de 27 anys, a les mans de la seua parella, causa gran commoció en octubre. La subdelegada del Govern en la Comunitat Valenciana va estar a Alcoi en una concentració i va lamentar el succeït

La Fira de Tots Sants de Cocentaina supera a principis de novembre totes les previsions i aconsegueix rebre en quatre dies a més de mig milió de persones. Els turistes van recórrer els més de 800 expositors repartits pels carrers de la Vila Comtal. Una àmplia representació institucional, encapçalada per les més altes autoritats valencianes, va inaugurar el certamen

Ja en desembre erem coneixedors de que un estudi localitza  una bossa d’1.200.000 metres quadrats per a sòl industrial a Alcoi al costat de l’autovia en direcció a Ibi. Aquesta reserva de sòl serviria per al desenvolupament de projectes singulars i se sumarà a l’àrea de 700.000 metres quadrats que quedarà alliberada amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana en la zona de Pagos i l’eventual polígon mancomunat.