La necessitat d”apagar un foc que mai s’hauria d’haver encés

Article d’Opinió d’Aarón Ferrándiz, regidor de Podem Alcoi 

Ja hem arribat al moment on, segons la meua manera d’entendre les coses, mai hauríem d’haver-nos permés arribar com a societat. Així i tot, estem a temps de reaccionar. Però hui vull parlar-vos d’un tema molt concret. Els ‘MENA’ i l’ exemple que suposa el que està ocorrent amb ells per analitzar la realitat social.

‘MENA’ (menors estrangers no acompanyats) és un terme que fa referència a xiquets, xiquetes i adolescents que estan sols i exposats a un greu risc d’exclusió i de desemparament, que es troben separats/as dels seus pares i que tampoc estan sota la responsabilitat de cap altre adult.

Des de fa ja massa temps, el partit d’ultradreta i xenòfob ve afirmant de forma reiterada que aquests xiquets, xiquetes i adolescents migrants que tenen la mala fortuna d’arribar a soles sense cap tipus de protecció són delinqüents. Una altre bulo i una altra mentida més per a continuar generant odi i trencant la convivència de la nostra societat. Davant dels seus falsos arguments, les dades reals. Per exemple, l’índex de delinqüència d’aquests xiquets i xiquetes migrants tutelats per la Junta d’Andalusia és tan sols d’un 0,54% segons afirma el propi portaveu del govern de la Junta. A més, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística per a l’any 2018 (últim any de què hi ha dades disponibles) el 82% dels menors condemnats per delictes a Espanya eren espanyols i no immigrants.

El resultat de sembrar l’odi, el vam veure ahir. Després d’una trucada que avisava que “esto es solo el inicio de la Nueva España”, es va llançar dins del centre de menors estrangers no acompanyats d’Hortaleza (Madrid) un explosiu (una magrana de les quals utilitza l’exèrcit per a les seues pràctiques) que per sort va ser identificada i desactivada abans que haguérem de lamentar una tragèdia major.

Aquest dimecres, va ser un atac amb una magrana d’entrenament. Però el 30 d’octubre, va haver un intent d’assalt de 30 joves d’ultradreta. El diumenge 27 d’octubre a les tres de la vesprada, a Saragossa dos xavals li van donar una brutal pallissa a un menor immigrant de 17 anys i van fugir deixant-lo a terra inconscient. Segons la policia, “va rebre punyades i puntades per tot el cos, però la majoria van estar dirigits al seu cap. De fet, quan va arribar a urgències, els metges van comprovar que el xic tenia part del crani afonat i es va arribar a patir per la seua vida” (L’Herald, 7 de novembre). I també el 5 d’octubre dos xavals encaputxats amb dos rems es van acostar a la parada de l’autobús de la línia 107 del carrer de la Mar de les Antilles en el districte d’Hortaleza a Madrid. En arribar al banc, van començar a colpejar amb els rems a dos adolescents àrabs. També va ocórrer a plena llum del dia. L’endemà va aparèixer una pintada darrere de la parada d’autobús: “Todos remamos juntos. Viva España”.

No, evidentment, aquests xiquets i xiquetes no són delinqüents.  En canvi, una vegada més, la realitat ens explota davant dels nassos i ens demostra el perill que suposa per a tots, sense excepció, continuar normalitzant i acceptant discursos d’odi, xenòfobs, masclistes, homòfobs i basats en valors i principis antidemocràtics que vulneren els Drets Humans, la pau i la convivència a la nostra societat. I el cas dels menors estrangers no acompanyats és només un exemple més del perill que suposen. Un exemple més dins d’una excessiva llista de burrades entre les que trobem la negació de la lacra de la violència de gènere i el canvi climàtic, la oberta pretensió d’il·legalitzar partits polítics vulnerant el dret i la Constitució o la oberta simpatia amb Franquisme I és obligació i responsabilitat de tots els que ens sentim demòcrates eixir a defensar-la, perquè està demostrat que la democràcia, no és per sempre. S’ha de barallar i s’ha de defensar, junts. I aquests discursos s’han de combatre amb la veritat de les dades.

I no, aquests discursos de odi i aquells que els promouen no són un company de viatge vàlid per a les lògiques democràtiques ni tenen cabuda en la nostra societat. I els fets, desgraciadament, així ho evidencien. En canvi, senyors dirigents de la ultradreta espanyola, saben el que sí que considera la Llei de Partits espanyola ilegal, anticonstitucional i delicte? Doncs literalment “que un partido pueda, de forma grave y reiterada, atentar contra el régimen democrático de libertades, justificar el racismo y la xenofobia o alimentar el discurso del odio”.

Però no voldria acabar sense dir que, sent francs, si hi ha alguna cosa que ha permés que Espanya deixe de ser l’excepció a Europa on la ultra dreta no aconseguia convèncer, han sigut les polítiques neoliberals que han trencat els contractes socials desmantellant els serveis públics i les garanties socials, precaritzant les nostres condicions de treball i empobrint les nostres vides a costa del benefici d’uns pocs.  Així que per tot el que ens uneix que és molt més que el que ens separa, ni un pas enrere front aquest discurs d’odi que pretén dividir-nos i enfrontar a l’últim contra el penúltim, ni un pas enrere en la defensa dels Drets Humans, en la defensa dels drets laborals i socials, d’un país més inclusiu, democràtic, verd i feminista. Que no ens falle la memòria, compatriotes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *