Covid-19

Un any «fatídic». Així ha definit el president de la Generalitat, Ximo Puig, l’any 2020, 365 dies que han estat marcats, a la Comunitat Valenciana i pràcticament en tots els racons del planeta, per la pandèmia del Coronavirus originada a Wuhan a finals de 2019. En el tradicional Missatge de Cap d’Any, el Cap del Consell ha destacat el paper que tindrà la Unió Europea (UE) i els fons de recuperació aprovats amb motiu de la crisi sanitària per a la reactivació econòmica de la Comunitat Valenciana a partir de 2021. Uns diners amb què el govern valencià es marca el repte de crear 90.000 llocs de treball en un termini de tres anys. Hauran d’estar associats, ha precisat, «al coneixement, a la nova indústria, a la sostenibilitat de les noves tecnologies i a la digitalització«.

En un emotiu missatge en què la Covid-19 i l’impacte que ha causat tenen un evident protagonisme, el President fa una crida a deixar arrere «el malson» que ha suposat l’any 2020 per a entrar en una nova dècada que ha anomenat «de les oportunitats«. Una nova etapa en què Europa desenvoluparà un paper fonamental per a la reconstrucció valenciana després de la pandèmia. La Comunitat Valenciana, ha assegurat, aprofitarà l’ «oportunitat sense precedents» que suposarà l’arribada dels fons procedents d’Europa, ja que en els pròxims tres anys rebrà «cinc vegades més recursos que tots els fons europeus percebuts en dècada i mitja«. «És una situació inèdita«, ha assenyalat.

Des del claustre de la seu històrica de la Universitat de València, ubicada al carrer de la Nau, Puig s’ha adreçat a les valencianes i els valencians per a felicitar-los l’any i els ha demanat «coratge» i «determinació» per a superar els reptes que planteja el 2021. En la intervenció ha tingut paraules de record per a les quasi 3.000 víctimes mortals de la pandèmia i les seues famílies, a les quals ha traslladat tot el seu afecte. També ha donat ànims per a totes aquelles persones malaltes de Covid que passaran la Nit de Cap d’Any ingressades en algun hospital valencià.

2020, ha dit, ha sigut «un any que ens ha dut al límit«, «el pitjor de les nostres vides«. Dotze mesos que, com ha afirmat, també han servit per a traure a la llum les «tres grans fortaleses» de la Comunitat Valenciana: l’estat de benestar, el teixit empresarial i el poble valencià. El president ha destacat així la contribució dels professionals del sistema sanitari i sociosanitari, educatiu i els cossos de seguretat, que «han arriscat la vida» durant la pandèmia. També ha posat en valor el compromís que han mostrat les empreses, les cooperatives i els professionals autònoms, i ha agraït «l’extraordinari esforç» de la societat valenciana en l’any que ara acaba i que continuarà fent l’any que ve.

https://youtu.be/tfgp3ARdrdc

Eixir del «confinament mental»

Puig no ha acabat la intervenció sense reclamar, una vegada més, la reforma del finançament autonòmic. «2021 és l’any del finançament just a Espanya. Ha de ser-ho –ha dit–, per justícia amb territoris com la Comunitat Valenciana, profundament discriminada«. També s’ha referit al debat obert entorn del model territorial, en què ha demanat que impere el «trellat» per a «eixir ja del confinament mental» que, al seu parer, implica «aquell nacionalisme excloent que aboca a la uniformitat o a l’independisme«. «Espanya no està trencada, Espanya és un trencadís» on hi ha «un mosaic d’identitats i cultures que enriqueixen, aporten i sumen«, ha afegit. En aquest sentit, ha tornat a reivindicat el que anomena la «via valenciana«, basada en el diàleg, i ha recordat el consens aconseguit pel Botànic amb l’aprovació dels pressupostos autonòmics per a 2021. Uns comptes que, segons ha dit, han obtingut «el major suport de la història de l’autogovern«.

Més enllà de la pandèmia

Tampoc no ha volgut deixar fora del discurs altres problemes que, com ha dit, han quedat «eclipsats» per la Covid-19. Per exemple, les 136 valencianes assassinades pel «terrorisme masclista» en els últims 17 anys, els 215.000 majors que viuen a soles, els 18.000 joves obligats a emigrar per la falta d’oportunitats des de la crisi de 2008, o els 275.000 menors en risc de pobresa infantil, ha enumerat el cap del govern valencià. I ha plantejat que un dels reptes de la nova dècada que obri l’any 2021 ha de ser la lluita contra la desigualtat i la recuperació de la classe mitjana, que s’ha vist en retrocés per la precarietat laboral.

La Nau: on conflueixen ciència, educació i Europa

Amb l’elecció del claustre de l’antiga seu de la Universitat de València com a escenari per a pronunciar el Missatge de Cap d’Any, expliquen des de la Generalitat, el President Ximo Puig ha volgut transmetre la importància de la ciència, l’educació i d’Europa, essència del pensament de l’humanista valencià Lluís Vives, en uns temps especialment complexos.

Enguany és la tercera vegada que cap del Consell s’adreça als valencians i valencianes l’últim dia de l’any des de fora del Palau de la Generalitat. El 2016 ho va fer a Oriola, des de la casa natal del poeta valencià Miguel Hernández, mentre que el lloc triat l’any passat va ser la vall del Cabriol, un espai natural que la Unesco havia declarat feia poc de temps reserva de la biosfera.