Últimas Noticias

El pintor alcoyano Jesús Cees vuelve a estar en el epicentro de la polémica. Tras haber pintado sin autorización el...

Alcoy amanecía ayer dispuesta a recuperar cuanto antes la normalidad tras unas intensas Fiestas de Moros y Cristianos. La ciudad...

Alcoy rindió todos los honores a San Jorge en un 23 de abril inédito que coincidió con el ‘Dia del...

Hoy miércoles recuperamos la programación habitual tras las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy. En esta jornada hemos hecho balance...

Cerol original
Descargar Els Capitans

Puig afirma que la Comunitat afronta 2023 amb “confiança”

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha afirmat que la Comunitat Valenciana afronta 2023 amb “confiança” i “ambició de progrésgràcies a un escenari d’estabilitat que “dona seguretat, reforça la protecció social i potència l’impuls econòmic”.

Aqueix és el pilar de la ‘via valenciana’: més treball, millor treball i menys desigualtat”, ha afirmat el president en el seu missatge de Cap d’any, pronunciat des del Saló de Corts del Palau de la Generalitat, en el qual, com a “primer desig”, ha demanat la fi de la guerra “il·legal”, “immoral” i “inhumana” que ha causat a Ucraïna la pèrdua de milers de vides.

Ximo Puig ha assenyalat que, davant les conseqüències econòmiques d’aquesta guerra, el Consell ha situat la lluita contra la inflació com la seua “prioritat màxima”, la qual cosa es reflecteix en el nou paquet de mesures per a 2023 aprovat aquest divendres, i que permet que les famílies continuen estalviant un 10% en totes les taxes, així com prorrogar la suspensió del cànon de sanejament fins a juliol igual que estendre la gratuïtat del transport públic per a joves i rebaixar fins a un 50% les tarifes per a la resta de la ciutadania fins a agost.

A més, ha remarcat que aquestes noves accions se sumen a la reforma fiscal valenciana, que baixa els impostos autonòmics al 97% de contribuents, i a la política social protectora impulsada per a combatre fractures i desigualtats.

La resposta valenciana és clara: contra la inflació, suport públic, i contra la incertesa, estabilitat”, ha insistit el màxim responsable del Consell, qui, sobre aquest últim aspecte, ha recordat que la valenciana és l’única comunitat de les més poblades que ha aconseguit aprovar huit pressupostos en huit anys.

Rècord històric d’ocupació

El president ha realitzat balanç de l’any que finalitza, del qual ha destacat el rècord històric d’ocupació aconseguit, amb 2.076.000 persones ocupades, el major creixement del conjunt autonòmic i un èxit, segons ha ressaltat, compartit amb tota la societat. A més, ha subratllat que en set anys s’han creat en la Comunitat Valenciana 430.000 noves ocupacions.

Com ha remarcat el responsable del Consell, 2022 “deixa una altra fita”, que és l’arribada de la factoria de Volkswagen a Parc Sagunt i, amb això, la “major inversió industrial de la història d’Espanya”, una decisió empresarial que, al costat de l’aposta per Ford Almussafes com a “centre neuràlgic” a Europa del vehicle elèctric, possibilitarà impulsar “l’objectiu econòmic d’aquesta dècada: una reindustrialització social, digital i sostenible”.

Aprovar “sense excuses” un finançament “just”

La “essència” de l’autogovern radica a “donar solucions” i “millorar la vida de la ciutadania”. Per això, Puig reivindica que “és l’hora de la política útil” i convoca a l’acord per a “obrir un cicle de grans pactes” que permeta completar a Espanya “amb responsabilitat” el desbloqueig de les institucions, aprovar “sense excuses” un finançament “just”, garantir “amb justícia” recursos bàsics com l’aigua i “oxigenar indústries solvents com la ceràmica”. “És l’hora de reiniciar: parem, parlem i pactem; fem-ho amb els valors propis de la societat valenciana: una societat de respecte; una societat on no cap el sectarisme, on conviu la diferència; una societat honrada que supera les bretxes”, ha manifestat.

El president ha posat com a exemple d’aquesta societat a la model amb síndrome de Down Marián Ávila; a Kilian Zaragozá, que ha impulsat la iniciativa ‘Ningú sense la seua ració diària’, a la jove economista Ana Lleó, que ha obtingut el millor expedient acadèmic d’Espanya, o a Carlos San Juan, que “ha donat una lliçó en defensa dels drets de les persones majors”. “Aqueixa és la força de la nostra terra: la nostra gent”, ha dit Puig, que ha recordat també “a Dori, d’Alcoi; Amparo, d’Alzira; María Luisa, de Benidorm, o Jordi, d’11 anys, de Cullera, víctimes de la major indecència: la violència masclista”.

Així mateix, ha convidat a valencianes i valencians a “triar l’esperança” des dels valors que uneixen a una Comunitat Valenciana “preparada per a un nou renaixement” i “capacitada per a aconseguir una societat avançada, amb treball, justícia social i responsabilitat amb el medi ambient”.

El cap de l’Executiu valencià ha afirmat a més que la unió, la cohesió i la corresponsabilitat són les actituds que han caracteritzat a la societat valenciana en la seua lluita contra la pandèmia de COVID-19, i ha demanat no oblidar una de les lliçons apreses: la “vacunació constant per a tots els virus respiratoris”, per “prudència davant la pròpia salut” i “per responsabilitat amb les persones més vulnerables”.

Cada valencià gastarà quasi 78 euros de mitjana en loteria per al Sorteig de Nadal

Cada valencià gastarà 77,64 euros de mitjana per al Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal que se celebrarà el pròxim 22 de desembre, per damunt de la mitjana dels espanyols, que se situa en 69,36 euros, segons la xifra de consignació per habitant de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE).

Aquesta quantitat és estimativa ja que la dada serà definitiva quan es reben les devolucions de bitllets no venuts durant la campanya d’aquest tradicional sorteig.

Per regions, la comunitat autònoma que previsiblement més gastarà per habitant enguany és Castella i Lleó, amb una mitjana de 109,62 euros, seguida de La Rioja (102,54 euros), Astúries (100,95 euros), Aragó (94,20 euros), Cantàbria (89,78 euros), Comunitat de Madrid (79,59 euros), Castella-la Manxa (78,28 euros), Comunitat Valenciana (77,64 euros), País Basc (77,50 euros),i Galícia (71,16 euros).

Mentrestant, segons les dades recollides per Europa Press i Cope València, els que menys es gastaran enguany són novament els habitants de les ciutats autònomes de Ceuta (16,03 euros) i Melilla (16,28 euros), seguits dels de Balears (39,63 euros), Canàries (43,70 euros), Catalunya (54,74 euros), Andalusia (57,32 euros), Navarra (57,64 euros), Extremadura (60,77 euros) i Múrcia (67,15 euros).

D’aquesta manera, els més de 69 euros de despesa per persona corresponen a les estimacions de venda que fa SELAE a l’hora d’enviar els bitllets a les administracions de loteria, encara que més tard sempre hi ha una proporció de dècims que es queden sense vendre.

Durant la presentació de la campanya d’enguany, el president de Loteries, Jesús Huerta Ametler, ha dit que espera que les vendes de 2022 siguen similars a les del Sorteig de Nadal de l’any passat. «Confiem que ens puguem moure en les xifres de l’última campanya, que va ser un rècord històric de vendes«, ha postil·lat. En 2021, quasi 5,7 milions d’euros en vendes van correspondre al canal en línia, segons les dades de SELAE, recollits per Europa Press.

El Sorteig de Nadal el podràs seguir en directe aquest dijous en COPE ALCOI a partir de les 08:30h del matí.

Creixen un 11% les denúncies per violència masclista en el tercer trimestre en la Comunitat

Elsòrgans judicials de la Comunitat Valenciana , segons informen des de Cope València, van registrar durant els mesos de juliol, agost i setembre un total de 6.997 denúncies per violència de gènere, la qual cosa suposa un increment del 11,1% respecte al mateix trimestre de l’any anterior.

Així es posa de manifest en l’informe trimestral fet públic aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, que indica que, per províncies, 3.441 es van registrar en la de València, 2.605 en la d’Alacant i 951 en la de Castelló.

Víctimes de la violència masclista

En aquest període, les dones víctimes de violència masclista en la Comunitat Valenciana van ascendir a 6.564, xifra que representa un augment del 5,3% respecte al mateix període de 2021, durant el qual es van comptabilitzar 6.232.

De les víctimes del tercer trimestre de 2022, 3.998 eren espanyoles i 2.566 eren estrangeres; i per províncies, 3.357 es localitzen a la província de València, 2.605 en la d’Alacant i 602 a la província de Castelló.

Aquestes xifres col·loquen a la Comunitat Valenciana en la tercera posició quant a la taxa de dones víctimes per cada 10.000 dones, amb un registre de 25,4, només per darrere de Balears, amb 35,2, i Murcia, amb 25,8. La mitjana nacional va ser de 19,8.

Presentació de denúncies

Segons l’informe, del total de denúncies, 4.549 van ser presentades per la pròpia víctima, bé davant la Policia (4.465) o directament en el jutjat (84).

Les derivades d’una intervenció policial directa van ser 979, la qual cosa implica un 12,8% més d’increment interanual, i les registrades per l’informe de lesions rebut directament en el jutjat van ser 816, un 2,7% menys que el mateix trimestre de l’any anterior.

A més, les denúncies presentades pels familiars de la víctima en seus policials van ser 85, un 39,7% menys que el trimestre anterior, i una en el jutjat.

Les restants 567 denúncies van obeir a serveis d’assistència a tercers en general, cosa que significa un increment del 235,5% respecte de les registrades en el mateix període de l’any anterior.

Augmenta el nombre de víctimes que no declara contra el seu agressor

A més, durant el trimestre analitzat, 712 dones valencianes víctimes de violència de gènere es van acollir a la dispensa de l’obligació de declarar contra el seu agressor, la qual cosa suposa un augment del 22,1% respecte al mateix trimestre de 2021.

Del total de dones que es van acollir a la dispensa, 355 eren espanyoles, un 10% més que el mateix període de l’any anterior, i 357 tenien altres nacionalitats, cosa que significa un augment interanual del 37,3%.

De les 712 dones, 372 es van acollir a la dispensa de l’obligació de declarar a la província de València, 276 en la d’Alacant i 64 ho van fer a la província de Castelló.

Ordres de protecció

Entre juliol i setembre es van incoar pels òrgans judicials de la Comunitat Valenciana un total de 1.547 ordres de protecció. D’elles, 1.320 van ser sol·licitades davant els jutjats de violència sobre la dona (un 10,4% menys) i 227, davant els jutjats de guàrdia (un 11,8% més).

Les ordres de protecció acordades pels jutjats de violència sobre la dona i pels jutjats de guàrdia van sumar 1.280, de les quals 1.083 van ser adoptades pels jutjats especialitzats, un 13,8% menys que els mateixos mesos de 2021, mentre de 197 ho van ser pels Jutjats de Guàrdia, això és, un augment del 18%.

Mesures civils i penals

Els Jutjats Valencians de Violència Sobre la Dona van acordar també 2.511 mesures judicials penals i civils de protecció de les víctimes (dones i menors), i les més freqüents van ser les ordres d’allunyament (860) i la prohibició de comunicació (827).

Les mesures civils dictades per aquests òrgans judicials van ser 707. Les més freqüents van ser les relacionades amb la prestació d’aliments (192) i la suspensió del règim de visites (170), segons l’informe, que indica que aquests jutjats van acordar també 25 mesures específiques de protecció del menor per a evitar un perill o perjudici.

El 81% de les sentències, condemnatòries

En el tercer trimestre de 2022, el percentatge de sentències condemnatòries dictades pels òrgans judicials de la Comunitat Valenciana, tant jutjats de violència sobre la dona, jutjats penals i audiències provincials, en processos de violència de gènere es va situar en el 81%.

El nombre total de sentències dictades durant el trimestre analitzat va ser de 1.769, de les quals 1.431 van ser condemnatòries i 338 (el 19%), absolutòries.

El major percentatge de condemnes a maltractadors es va produir un any més en els jutjats de violència sobre la dona, amb el 92,7%, i en les audiències provincials, amb el 73,3%. El percentatge de condemnes en els jutjats penals es va situar en el 67,5%.

La Comunitat, on més va baixar l’atur al novembre

La Comunitat Valenciana ha sigut, en termes absoluts, on més ha baixat la desocupació a Espanya al novembre, amb un descens de 15.330 aturats respecte al mes anterior (un 4,32% menys), la qual cosa deixa la xifra total d’aturats en 339.295 persones.

Segons les dades fetes públiques aquest divendres pel Ministeri de Treball i Economia Social, ara hi ha 50.431 aturats menys que fa un any (un -12,94%) i per províncies, al novembre va baixar especialment la desocupació a València (amb 8.260 menys), seguida per Alacant (-4.757) i Castelló (-2.313).

A nivell nacional, l’atur va baixar al novembre en 33.512 persones respecte al mes anterior fins a deixar la xifra total en 2.881.380 aturats. De les huit comunitats autònomes on més ha descendit se situen, per darrere de la Comunitat Valenciana, la d’Andalusia (-11.169) i la Comunitat de Madrid (-7.757).

Dels 339.295 aturats de la Comunitat Valenciana, 207.204 són dones i 132.091 homes, i d’ells 20.216 són menors de 25 anys (10.351 homes i 9.865 dones).

Els resultats provincials ofereixen descensos mensuals en les tres províncies, més acusat a València, que redueix l’atur en 8.260 persones (-4,81%), seguida d’Alacant amb 4.757 aturats menys (-3,27%) i Castelló amb 2.313 menys (-6,15%).

Des de gener l’atur s’ha reduït a València en 24.261 persones, un 12,93%; a Alacant en 22.938, un 14,02%; i a Castelló en 3.232, un 8,38%, amb el que en total hi ha 50.431 aturats menys en l’acumulat de l’any en comparació amb el mateix període de l’any anterior, la qual cosa suposa un 12,94%.

Entre els estrangers, la desocupació ha disminuït en 2.478 persones al novembre, un 4,13%, i acumula un descens de prop de 10.000 persones (9.979) en l’acumulat de l’any, que suposa un 14,80% menys que el mateix període de 2021. Amb això, el total d’aturats estrangers ascendeix a 57.453, dels quals 22.098 procedeixen d’un país comunitari i la resta, 35.355, d’un país extracomunitari.

Per sectors d’activitat, en tots ells ha baixat el nombre d’aturats i l’ha fet en major número en serveis, que registra 11.678 aturats menys. Li segueixen indústria amb 1.685 menys, agricultura amb un descens de 1.021 persones, construcció amb 513 menys i, finalment, el col·lectiu sense ocupació anterior amb 433 aturats menys.

D’aquesta manera, serveis comptabilitza 238.926 aturats, indústria 42.128, construcció 25.805, el grup sense ocupació anterior 22.193 i agricultura 10.243. La contractació ha sumat 137.295 contractes al novembre en la Comunitat Valenciana, 14.186 menys que el mes passat, un 9,35%, i 70.065 menys en l’acumulat de l’any, el 33,79%.

D’ells, 65.308 són temporals (1.635 menys que el mes anterior, un 2,44%, i 112.677 menys en l’acumulat de l’any, un 63,31%)) i 71.987 indefinits (12.551 menys que a l’octubre, un 14,85% menys, i 42.612 més en el període gener-novembre, un 145%).

La distribució per tipus de contractes és de 959.209 temporals, el 57,34% del total, i 713.509 indefinits, el 42,66%, que sumen 1.672.718 contractes en la Comunitat.

Afiliació a la Seguretat Social 

Al novembre l’afiliació a la Seguretat Social ha sumat 21.064 persones en la Comunitat, un 1,02% més, fins als 2.076.704 afiliats. Des de gener hi ha 62.997 afiliats més, un 3,13% més que en el període gener-novembre de 2021.

En la comunitat hi ha 2.547 treballadors en ERTO, dels quals 1.714 són homes i 833 dones, i d’ells 606 estan en un expedient de suspensió parcial i 1.941 total.

Preocupació per la falta de personal Sanitari en el Departament de Salut d’Alcoi

El Partit Popular regional ha tornat a alertar de la falta de professionals sanitaris en el Departament de Salut d’Alcoi, un fet que van denunciant des de fa temps. La formació política reclama a la Conselleria de Sanitat mesures urgents per a l’Hospital Verge dels Lliris i assegura que si aquestes no es posen en pràctica, complicarà la situació del centre sanitari.

Fernando Pastor, diputat autonòmic dels populars, demana un pla d’incentius per a ocupar les places de difícil cobertura i recorda que a Galícia es va aprovar el mes passat una llei dirigida a l’adopció de mesures extraordinàries per a impulsar la provisió de llocs de difícil cobertura en la qual s’estableix una triple puntuació per a cobrir aquests llocs. En aquest sentit insten al Conseller Mínguez a prendre nota i a estudiar totes les possibilitats per a atraure a professionals a l’esmentat Hospital Verge dels Lliris «el problema no és només la falta de creació de places, sinó fer que les existents siguen atractives perquè siguen cobertes. L’Hospital competeix amb hospitals de referència com la Fe o el General d’Alacant que són més interessants per als professionals sanitaris i si no es posa remei la situació només, empitjorarà, ha apuntat Pastor. Finalment, el diputat ha anunciat que el Grup Parlamentari Popular en Les Corts registrarà una Proposició no de Llei (PNL) en aquest sentit amb la finalitat d’aconseguir el nombre més gran de suports per part de la resta de grups parlamentaris.

Com està la situació a l’Hospital ara?

Cal assenyalar, que al Departament de Salut d’Alcoi li han sigut concedides diferents places en els últims mesos per part de la Conselleria de Sanitat. Són 59 per a atenció primària i 65 per a especialitzada. A aquestes cal sumar 22 noves el passat setembre, de les quals 10 han sigut atorgades al servei d’urgències «això fa que no tinguem una situació tan complicada com la que hem tingut mesos enrere amb l’agreujant de tot el que va portar la pandèmia. Quan hi ha personal tot va bé», ha afirmat en COPE ALCOI Enrique Barbeito, gerent de la nostra àrea sanitària.

Experts adverteixen d’un pic de grip abans de Nadal

Els pneumòlegs certifiquen que ja s’està registrant un augment de casos de malalties respiratòries no habitual en aquesta època de l’any en la Comunitat Valenciana, atés que encara no ha arribat el fred, i auguren que el pic de la corba de contagis s’avançarà a abans de Nadal –amb la irrupció de la grip després de dos anys sense tot just casos per la pandèmia– i es repetirà passades les festes quan per les condicions climátologiques que tenim l’habitual és que es done al gener i febrer.

Sobre aquest tema, la presidenta de la Societat Valenciana de Pneumologia (SVN), Marta Palop, ha explicat, en declaracions a Europa Press recollides per COPE VALÈNCIA, que «haver baixat la guàrdia» en les mesures de prevenció està provocant un augment la bronquiolitis, i covid a les quals ja se suma un avançament de la temporada de grip, com ja ha succeït a Austràlia, que serveix d’exemple per a veure com es comportarà el virus en l’hemisferi nord.

L’especialista explica que l’any passat no va haver-hi a penes grip però, amb l’eliminació la màscara, aquest virus repuntarà i hi ha persones, com els xiquets xicotets, que mai han entrat en contacte amb ell. De fet, ja s’estan registrant casos, sobretot de grip A i en adolescents.

A això cal sumar que «el virus de la grip registra una major mutació de manera cíclica, cada quatre o cinc anys, i sembla que serà aquesta temporada i cal esperar a veure com actua la vacuna davant els nous ceps. En qualsevol cas, ha recalcat que davant la grip només cap una recepta — «vacunació, vacunació i vacunació»– i adverteix referent a una caiguda en les taxes perquè «s’ha perdut la por«.

L’especialista assenyala que el brot de bronquiolitis que s’està registrant en els xiquets es traslladarà posteriorment a malalties respiratòries en els adults que, a més, es veuen agreujades amb la contaminació ambiental.

«La màscara ha de ser un element que ha vingut per a quedar-se, sobretot en canvis estacionals, períodes hivernals i en les persones que tenen una patologia prèvia i en aquestes festes, les primeres de llibertat sense restriccions, cal respectar la ventilació«, ha reclamat.

Asimsimo, recomana davant qualsevol dubte realitzar-se els test en farmàcies que són capaces de detectar el SARS-CoV-2, la grip A i grip B amb el mateix isòtop i portar sempre màscara si es té algun símptoma.

La tardor sembla que arriba a la Comunitat Valenciana

El cel de la Comunitat Valenciana presentarà en aquest tercer cap de setmana de novembre intervals nuvolosos, sense descartar algunes pluges febles aquesta vesprada en el terç sud, mentre que les temperatures màximes seguiran en descens generalitzat, situació que serà mes acusada en les mínimes, i s’esperen ratxes de vent molt forts a Castelló.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu per a aquest divendres 18 de novembre intervals nuvolosos, sense descartar algunes precipitacions febles i disperses durant la vesprada, més probables en el terç sud. Les temperatures seguiran en descens generalitzat, localment notable de les mínimes a València i interior d’Alacant al final del dia, i de les màximes a l’interior de Castelló i el sud d’Alacant. Quant al vent, bufarà de l’oest fluix a moderat, reforçant-se al final del dia en el nord de Castelló i zones litorals, on podrà ser ocasionalment forta; i amb ratxes molt fortes del nord-oest a l’interior nord de Castelló a últimes hores.

Per a aquest dissabte 19 de novembre s’esperen també intervals nuvolosos en el terç nord, en la resta, poc nuvolós, augmentant a intervals nuvolosos a últimes hores; les temperatures seguiran demà en descens, més accentuat en zones d’interior i hauran gelades febles en punts de l’interior septentrional, i el vent serà de l’oest i nord-oest moderat, ocasionalment fort, i amb ratxes molt fortes a Castelló.

Aemet preveu per al diumenge 20 de novembre intervals nuvolosos, temperatures mínimes amb pocs canvis i màximes en ascens, gelades febles en punts de l’interior septentrional i vent de l’oest i nord-oest moderat, ocasionalment fort a l’interior nord de Castelló a primeres hores.

Situació a les comarques de l’Alcoià i el Comtat

Les comarques de l’Alcoià i el Comtat viuran una situació similar al llarg del cap de setmana. Per exemple en Alcoi, segons l’AEMET, tindrem cels coberts amb probabilitat de ruixats. Demà i diumenge lluirà el sol, però les temperatures seran més baixes. S’esperen màximes de 13 graus i mínimes de 6 en les matinades.

40 anys de la històrica visita de Joan Pau II a la Comunitat Valenciana

El Papa Joan Pau II va visitar la Comunitat un 8 de novembre de 1982, fa 40 anys, en el primer viatge d’un pontífex a terres valencianes. En el seu recorregut apostòlic, es va centrar en la província de València i va visitar la Catedral i la Basílica de la Verge dels Desemparats, a més de mantenir trobades amb ancians, sacerdots, seminaristes i afectats per la pantanada de Tous, després del trencament de la presa ocorreguda dies abans. Fidels d’Alcoi, Cocentaina, Muro o diversos municipis de l#Alcoià i el #Comtat van acudir a la cita i guarden molt bon record d’aquell encontre amb el Sant Pare.

L’anomenat Papa Sant, pelegrí, el Papa dels joves i de les famílies va començar a primera hora del dia una jornada maratoniana en la qual va visitar la Catedral, on va venerar el Sant Calze, i la Basílica de la Verge dels Desemparats; va ordenar a 141 sacerdots en una missa multitudinària en el passeig de l’Albereda, entre els quals es trobava l’actual arquebisbe electe de València, Enrique Benavent, de llavors 23 anys. També es va acostar als damnificats per la pantanada de Tous, en una oració que va celebrar en l’ermita de la Verge del Lluch, en la ‘muntanyeta’ d’Alzira, segons ha assenyalat l’Arquebisbat en un comunicat. El Sant Calze va ser utilitzat per primera vegada per un Papa per a celebrar una missa, la de les ordenacions a 141 sacerdots arribats de diferents punts d’Espanya, i acte central de la seua visita a València en el passeig de l’Albereda, amb la participació de milers de persones. També a l’església del Seminari Major de Montcada va tindre una trobada amb 8.000 sacerdots i seminaristes arribats de tota Espanya «m’incline davant vosaltres i convide a tots a manifestar sempre la reverència afectuosa que mereixen els qui ens han donat la vida i ens han precedit en l’organització de la societat i en l’edificació del present«, va dir Joan Pau II.

Benavent, ordenat sacerdot pel Papa

Amb 23 anys, Enrique Benavent fou un dels joves que va rebre la seua ordenació sacerdotal del Papa Joan Pau II. «És un moment que es recorda sempre amb gran emoció. Recorde molts moments d’aquella ordenació en general, i en concret, jo estava situat en primera fila i en el centre del presbiteri, i record la primera vegada que va aparéixer la figura del Papa justament enfront de mi, el tenia a només quatre o cinc metres, i allò per a mi ja va ser un primer impacte, a més de tot l’ambient de la celebració«, recorda. El futur Arquebisbe prendrà possessió de la Diòcesi de València el pròxim 10 de desembre.

Clamor per a reclamar un finançament just per a la província d’Alacant

Empresaris de diverses entitats provincials i autonòmiques s’han concentrat aquest dijous al costat de representants polítics i societat civil a Alacant per a reivindicar que la província «no s’humilia» enfront de les inversions proposades en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2023 per a aquest territori.

Així ho han expressat els assistents a aquesta manifestació que ha transcorregut en la plaça de la Muntanyeta, en la capital, els qui han mostrat cartells amb lemes com «No a la discriminació d’Alacant«, «Per uns Pressupostos dignes per a la província» i «Alacant no s’humilia«, entre altres.

Entre els presents han destacat representants d’entitats empresarials com el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, el president de la Cambra de Comerç d’Alacant, Carlos Baño.

Sobre les protestes, han assenyalat que la província «no demana cap almoina» i han animat a participar també en la manifestació convocada per al 18 de novembre. També han assistit dirigents d’associacions vinculades al turisme, com Toni Mayor, president en funcions d’Hosbec, i Victoria Puche, presidenta de l’Associació Provincial d’Hotels i Allotjaments Turístics d’Alacant (APHA).

Suport i representació política en la protesta

Al costat dels representants de Ciutadans i Vox, el president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, ha afirmat que “és un dia important per a la província d’Alacant, que ha decidit alçar-se, ha dit ja n’hi ha prou i tot el PPCV està amb ella. És on hem d’estar, és el que correspon i ací estem com un alacantí més”.

Mazón s’ha pronunciat així a Alacant, durant la concentració convocada per la Cambra de Comerç en protesta pels PGE del pròxim any, que deixen a la província a la cua en inversions. Ha destacat també que «estarem sempre defensant a Alacant perquè és el que correspon, i trobe a faltar als que no estan. Cadascun és responsable dels seus propis actes i hui toca ser ací, sense excuses, i estarem tantes vegades com se’ns convoque», ha manifestat.

El president del PPCV ha assenyalat que Alacant «ja porta massa temps callant i el que toca és alçar-se amb Alacant. Toca estar amb els qui han convocat aquesta manifestació i donar-los suport, com també estarem en unes altres», ha indicat.

Mazón ha afirmat que cal reivindicar perquè les tres províncies de la Comunitat Valenciana «tinguen el que els correspon tant en els Pressupostos de la Generalitat com en els Pressupostos Generals de l’Estat».

El president del PPCV ha assenyalat que aquesta reivindicació «està per damunt dels partits”. “Això té a veure amb Alacant i mai abans havíem ocupat l’últim lloc tantes vegades», ha conclòs.

La Comunitat, l’autonomia en la qual més augmenta l’atur a l’octubre

El nombre d’aturats registrats en les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) en la Comunitat Valenciana va pujar en 3.050 aturats a l’octubre (+0,87%), en relació al mes de setembre, fins a aconseguir la xifra global de 354.625 persones en atur a la regió, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Aquestes dades d’octubre situen a la Comunitat en l’autonomia en la qual més ha augmentat l’atur, seguida per Castella i Lleó i Astúries. En general, en l’últim any, la desocupació a la regió baixa un 15,64%, amb 65.734 aturats menys.

En tota Espanya, el nombre d’aturats registrats en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) va baixar en 27.027 aturats a l’octubre en relació al mes anterior (-0,9%), la seua major reculada en aquest mes dins de la sèrie històrica.

Després d’aquesta caiguda, que posa fi a tres mesos consecutius d’ascensos, el nombre total d’aturats es va situar en finalitzar octubre en 2.914.892, la seua menor xifra en un mes d’octubre des de 2008, segons les dades de Treball. En termes desestacionalizados, l’atur registrat va disminuir a l’octubre en 104.915 persones.

Octubre és un mes en què sol pujar la desocupació per la fi de la campanya d’estiu. Des de l’inici de la sèrie històrica comparable en 1996, l’atur ha augmentat sempre a l’octubre excepte en 2021, quan va baixar en 734 persones, molt menys del que ha descendit a l’octubre de 2022. Tirant la vista més arrere, la d’octubre d’enguany seria la segona baixada de l’atur en 46 anys després de la registrada en 2021.

En l’últim any, la desocupació acumula un descens de 342.176 aturats en tota Espanya, la qual cosa suposa un 10,5% menys, amb una reculada de l’atur femení de 181.821 dones (-9,4%) i una caiguda de la desocupació masculina de 160.355 homes (-12,07%).

L’atur va baixar a l’octubre en tots dos sexes, encara que una mica més entre els homes. En concret, la desocupació masculina va baixar en 14.899 homes (-1,2%) i el femení va disminuir en 12.128 dones (-0,7%) en un mes tradicionalment negatiu per a elles.

D’aquesta manera, en finalitzar el desé mes de l’any, el nombre de dones en atur es va situar en 1.746.758, la seua millor dada en un mes d’octubre des de 2008, en tant que el d’homes en desocupació va totalitzar 1.168.134 aturats.

Per CCAA, l’atur registrat va pujar a l’octubre en set comunitats autònomes, especialment en Comunitat Valenciana (+3.050 aturats), Castella i Lleó (+1.756 aturats) i Astúries (+850 aturats), i va baixar en deu regions, sobretot a Andalusia (-18.736 aturats), Catalunya (-6.322) i Extremadura (-2.670).