Opinión

COPE Alcoy > Opinión

De la glòria a la misèria

Opinión

S’ha de comprendre. Ha de ser molt difícil per a qualsevol digerir la misèria després d’haver assaborit la glòria. La reacció a un revés com el que ha rebut aquests dies l’alcalde Toni Francés podria explicar perfectament això, la seua resposta miserable a les acusacions de trampes que està rebent justificadament de Guanyar Alcoi per haver amagat  a la resta de grups del Consistori, als propis socis, i a la ciutadania en general, una informació molt important que podria haver causat algun trasbals als comicis municipals. Les acusacions de Guanyar Alcoi i de tots els que han vist com l’alcalde ha actuat.

Diu a un diari que durant la passada legislatura Guanyar Alcoi (opció política que ni tan sols existia) no es va interessar pels temes judicials. Menteix, amb plena consciència i coneixement que està mentint. En certa manera, és tot un alleujament que l’alcalde s’expresse així, perquè la mentida quedarà en evidència davant molta gent. Dir que no ens vam interessar pels temes judicials suposa negar l’hemeroteca i les diverses vegades que, públicament i a banda de les consultes personals internes, hem marcat la nostra posició en aspectes com el bulevar, el Calderón o la Rosaleda.
Fer pública una mentida així també servirà per obrir els ulls als seus propis regidors i col·laboradors: tots els assistents a les reunions de l’antic govern han presenciat com preguntàvem sobre els diferents temes. Fins i tot, ens hem oferit per intentar col·laborar mitjançant els serveis jurídics d’EUPV, o els nostres contactes amb advocats especialitzats en corrupció. Funcionaris de l’Ajuntament, assessors del Grup Socialista, regidors que no formen part del cercle íntim (i blindat) de l’alcalde, hauran comprovat gràcies a aquestes afirmacions que el seu alcalde no és tan honest com pregona: es permet llançar falsedats públicament intentant soscavar la credibilitat del principal grup de l’oposició, quan no fa altra cosa que exercir-la de manera responsable.

Cert és que les respostes ens han semblat, tant per part del propi alcalde com de la seua regidora de Règim Jurídic, sovint massa pelegrines. Allò que sospitàvem va confirmant-se a poc a poc: el PSOE no té ganes de perseguir ni castigar els possibles casos de corrupció. Si s’ha avançat en aquests aspectes, és per altres factors: maquillatge per presentar-se públicament davant l’electorat d’esquerres, excuses per sostindre el pacte de govern en resposta a les pressions exercides pel seu soci (EUPV), o informació privilegiada per utilitzar de forma tramposa com a arma política. En només unes setmanes, l’alcalde mateix s’ha encarregat de confirmar-ho.

Un alcalde que oculta informació, que beneficia un exalcalde de memòria execrable i que ara menteix. De veritat mereix això Alcoi?

Francés va interpretar el resultat de les urnes com un triomf seu personal, i es va investir com a alcalde autoqualificant-se com un polític honrat, dialogant i d’esquerres. No han passat moltes setmanes per tombar el seu propi discurs, i lluir davant els ciutadans d’Alcoi com a un alcalde trampós i que afavoreix, per acció o per omissió, les polítiques de dreta. I mentider.

 

Francesc J. Agulló

Membre de l’executiva d’EU-País Valencià i exprimer tinent d’alcalde d’Alcoi

Preocupacions i anhels davant el mapa polític actual

Opinión

Article d’opinió de Sergi Rodríguez, Coordinador Local d’EUPV-L’Entesa d’Alcoi (des de l’òptica d’una persona que vol transformar el model social i econòmic que ens governa).

Els resultats electorals municipals i autonòmics han deixat, com a mínim, dues evidències:

1.- Que el règim bipartidista que hem viscut des del 78 amb l’alternança als diferents governs dels dos partits tradicionalment majoritaris cau.  El PP es desploma i el PSOE està cada vegada més lluny de recuperar majories absolutes. Han aparegut amb força altres alternatives polítiques. El mapa és més plural. Les majories absolutes, ara per ara i previsiblement per a molt de temps, s’han acabat.

2.- Que allà on s’han produït experiències de confluència entre diferents actors que defensen el canvi rupturista amb el règim del 78, s’ha experimentat un augment més que notable d’aquestes alternatives. És el cas de les candidatures d’unitat popular que han obtingut un clamorós suport popular en un nombre significatiu de municipis arreu de l’Estat (fonamentalment a les grans ciutats, on han estat la primera o segona força més votada).

Aquestes i moltes altres consideracions supose que hauran marcat l’encontre “informal” entre Alberto Garzón (IU) i Pablo Iglesias (Podemos) que tants comentaris ha alimentat aquests dies. Segons els propis actors ha hagut una coincidència clara en l’anàlisi sobre la situació política actual i la necessitat de construir alternatives convincents i amb possibilitats reals de ser guanyadores a les properes eleccions generals. És a dir, coincidència amb el “Què caldria fer?” La discrepància, pel que es diu, sembla estar en el “Com fer-ho?”.

Coincidència amb el fons i discrepància amb les formes. Tot sembla simplificar-se a un problema d’estructures, sigles i denominacions. Poc ens haurien ensenyat les experiències que al llarg d’aquests últims anys hem tingut nombrosos militants de base, activistes socials i ciutadans crítics en general, si aquesta fóra una barrera insalvable. Quina decepció tan gran si la unitat de tots els que volem una societat més justa i igualitària fóra impossible  per una qüestió d’etiquetes.

El que realment importa és el fons de les qüestions i com bé diu el mateix Pablo Iglesias (Podemos), les banderes, els símbols, les etiquetes són secundàries i prescindibles. Tots hauríem d’aprendre del que fins ara s’ha fet amb les candidatures d’unitat popular i l’èxit aconseguit. A les ciutats ens hem posat a treballar des d’un concepte de confluència real, nova i d’igualtat entre la gent procedent de diferents realitats polítiques i socials, deixant d’un costat la qüestió identitària de cadascú per, aplicant noves formes de fer política, construir nous espais que ens identifiquen a tots/es per igual. I això ha estat possible des de la voluntat ferma d’aconseguir el fons de les qüestions i donant protagonisme a la ciutadania i a la participació oberta a tothom. Ha estat possible potenciant allò que ens uneix i minimitzant allò que ens diferencia. Efectivament la confluència no s’ha de basar en una “sopa de lletres”, tal i com també diu Pablo Iglesias (Podemos) sinó en un convenciment profund de la necessitat d’un canvi de model polític i de societat.

Per això sembla una contradicció defensar iniciatives de confluència per a les municipals i negar-les per a les autonòmiques i les generals. Per això sembla una contradicció argumentar la “sopa de lletres” quan es tracta d’IU i no davant la possibilitat de Podemos-Compromís o d’altres “sopes” a altres indrets de l’Estat. Per això sembla contradictori basar-se en la participació directa i la consulta oberta per als temes transcendentals i no fer-ho davant un tema que la majoria sociològica de progrés entendria important per al futur de la societat a la que aspirem. Des que Podemos va marcar el seu full de ruta al famós Congrés de Vistalegre on aprovà no presentar-se a les municipals i sí fer-ho a les autonòmiques i generals amb la seua identificació corporativa, han passat moltes coses que haurien de repensar: l’aparició de Ciudadanos i els resultats electorals a les autonòmiques. Per això sembla una contradicció parlar de superar la cultura de partit (de part) i fer apologia del “partit”. Això sí, obert a que s’integren tots/es els que ho desitgen. D’ahí l’opa de Pablo Iglesias (Podemos) a Alberto Garzón (IU): “amb IU res però gent com Alberto Garzón té les portes obertes en Podemos”. Contradictori per a qui hauria d’entendre que la pluralitat no sols és una realitat sinó també és un valor afegit per al nou pensament polític.

Un nou pensament polític que, és cert, IU ha d’incorporar amb urgència i des de la humiltat més absoluta. Perquè és una evidència que no ha sabut trobar la fórmula per ser –malgrat la seua ferma voluntat- un agent de transformació real durant els seus anys d’existència. Perquè és cert que ha reaccionat tard i davant l’aparició d’altres alternatives que li han sabut disputar l’espai electoral. És evident que IU ha comès errades de pes, però també ha estat un element combatiu i referent de lluita per a moltes persones de l’esquerra activa que han vist en aquesta formació un exemple d’honestedat i coherència en el seu treball a les institucions i al carrer. A Podemos li pot ocórrer com a IU i faria bé de no cometre els mateixos errors, perquè, en definitiva, tindrà els mateixos enemics que ha tingut IU al llarg de la seua història (el poder econòmic imperant, el poder mediàtic… els poders del capital).

De fet ja estan fent-li l’ofensiva mediàtica més orquestrada i agressiva que es coneix i que sols té comparació amb la patida per la IU de Julio Anguita. IU no pot acontentar-se amb una política de resistència fent valdre el seus bons resultats a nivells municipals, com tampoc Podemos pot esgrimir eufòria amb els resultats autonòmics aconseguits que en cap cas han superar als de les forces del bipartidisme. Faríem bé en aprofundir en la reflexió des del respecte i el reconeixement mutu. O es fa així o tindrem més difícil transformar el model social al que tots combatem; i no estem per tornar a reproduir els mateixos errors que al llarg de la història s’han donat en els moviments transformadors. El temps i la paciència de la gent de base s’esgoten. Espere que la decisió de no confluir en candidatures unitàries no siga tancada i que se’ns permetra a tots i totes participar en una consulta popular que ho puga decidir. Eixe és l’ADN de la nova política que molt encertadament ha incorporat Podemos. Estic segur que la voluntat majoritària de la gent que aspira a canviar de debó l’actual situació de degeneració democràtica i estafa econòmica, serà la d’exigir la unitat anhelada per a guanyar el govern de l’Estat i fer-ho possible. No defraudem eixa espectativa.

Quatre anys servint al poble de Cocentaina

Opinión

Article d´ Opinió d´Esther Blanes Bernabeu i Rosa Balaguer Gonzàlez

En 2011 vam entrar de regidores a l’Ajuntament de Cocentaina en representació del Col·lectiu 03820. Durant quatre anys hem intentat ser fidels a un principi bàsic: els qui assumim un càrrec de representació política ho fem per servir la ciutadania, i no a l’inrevés. La nostra societat ha sigut massa tolerant amb els personatges que se serveixen de la política per als seus interessos personals.

En aquesta legislatura hem assolit objectius com la creació del Servei d’Informació Ciutadana, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor o l’elaboració del Reglament de Participació Ciutadana –en la qual ens agradaria destacar el treball desinteressat d’aquesta gran persona que és José Juan Cortell. Hem aconseguit fer una oposició constructiva al Govern municipal del PSOE-EU. Hem evitat la pujada de l’impost de béns immobles que pretenia l’alcalde. Hem garantit la independència dels professionals que gestionen la ràdio i la revista. Hem exigit l’accés de vianants a l’Alcúdia, la recollida d’animals abandonats en un centre on no se sacrifiquen, la instal·lació del tendal en l’accés al Centre Social, la llum en el túnel de la Via i molts altres serveis que ens demanava la ciutadania i que hem pogut aconseguir perquè el PSOE no podia governar sense negociar. Com que no tenien majoria absoluta, no s’han pogut posar els salaris i els assessors que haurien volgut, amb la qual cosa s’ha estalviat un dineral al poble de Cocentaina. Així poden presumir de superàvit.

Per a les dues regidores, Rosa i Esther, han sigut quatre anys de feina dura, però molt gratificant. I més satisfactori encara ha sigut comprovar cada dia que teníem un gran equip al darrere, amb desenes de persones que ens han ajudat a analitzar la documentació, a preparar els projectes i les propostes. Ben poc hauríem pogut fer sense totes aquestes companyes i companys, ciutadans com nosaltres sense més ambició que servir al poble, que han assistit als plens, que han participat en els consells de Fira, Esport, Cultura, Agenda 21…

Comencem ara una nova etapa. El Col·lectiu 03820-Compromís ja no compta només amb dues regidores. El poble ha premiat la unió i la feina feta: en serem quatre en l’Ajuntament i tindrem darrere un equip encara més gran i preparat, treballant per aconseguir una Cocentaina pròspera, justa i sostenible. La Cocentaina del futur, amb la vostra ajuda.

16 ANYS D’ESQUERRA UNIDA A L’AJUNTAMENT DE COCENTAINA (1999-2015)

Opinión

En primer lloc, després d’aquest llarg recorregut, vull donar les gràcies a tots els veïns i veïnes del nostre municipi, sense cap excepció, per haver-me donat l’oportunitat de treballar per Cocentaina en aquestes quatre legislatures.

En segon lloc, vull deixar clar que, durant aquests anys, ESQUERRA UNIDA en tot moment ha realitzat les tasques en el consistori des de l’honestedat, la sinceritat i la transparència, i que ha realitzat propostes i projectes on moltes vegades hem encertat i, en moltes altres, ens hem equivocat, perquè el que no fa propostes no s’equivoca mai.

Des de l’any 1999, com a regidor d’ESQUERRA UNIDA al nostre Ajuntament, hem format part de l’equip de govern amb diferents responsabilitats i delegacions:

Regidor de Personal, Neteja Viària i Residus, Participació Ciutadana, Comerç, Mercat, Policia i Trànsit, Sanitat, i Medi Ambient.

Membre del Consorci de residus del Pla Zonal XIV; membre de la Junta Rectora del Parc Natural de la Serra de Mariola; membre del Consell de Salut i de la Comissió de Promoció de la Salut del Departament de Salut d’Alcoi; membre de la Junta de Govern com a tinent d’alcalde, realitzant projectes i propostes com ara:

Regularització de la plantilla de personal de l’Ajuntament, i la creació de les borses de treball pertinents. Jornada laboral de 35 hores. Catalogació i valoració dels llocs de treball. Regularització del personal laboral de Ràdio Cocentaina, Nou Mercat. Estudi del comerç local. Implantació de la recollida selectiva de residus i construcció de l’Ecoparc. Ordenança reguladora del Mercat dels dijous. Pla estratègic del comerç local. Ordenança reguladora de Neteja Viària. Reglament de Participació Ciutadana. Posada en marxa del Sintrón al Centre de salut, i a més a més, es vam oposar al projecte urbanístic del Poble Nou de Sant Rafel, i a la pujada de l’impost de bèns inmobles.

Hem realitzat convenis de col·laboració amb les entitats següents: Fapas en el Projecte Canyet per a la recuperació dels voltors a la nostra zona; Fundació Limne per a analitzar les aigües del riu Serpis i tallers escolars sobre la naturalesa; Grup d’amics de la Natura per a la Custòdia del Territori del Mas de Llopis; jornades de naturalesa com el Dia de l’Arbre juntament amb el Centre Excursionista Contesta i Avinença, i amb la Protectora d’animals d’Ibi per a l’arreplega i protecció dels animals al terme municipal, com també la col·laboració amb el seu Grup de voluntariat, dedicat a fer prendre consciència a les persones contra el maltractament i abandó dels animals i fomentar la seua adopció.

Aprovació del PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL TERME MUNICIPAL a finals de l’any 2014. Projecte amb el Centre Excursionista Contestà per a la col·locació de cartells a la totalitat de les FONTS del PRV37 per donar informació als senderistes, on figura el nom de la font i l’altitud. Participació en la gestió de la recuperació de fonts de la Mariola al terme municipal. Campanya, juntament amb la Regidoria de Residus, per a reciclar L’OLI USAT. Gestió de la subvenció de Diputació per a LA INSTAL·LACIÓ D’APARCA-BICIS. Gestió de la subvenció de la Conselleria d’Ocupació amb el PROGRAMA PAMER i PLA CONJUNT D’OCUPACIÓ de la Conselleria, la Diputació i l’Ajuntament PER AL MANTENIMENT I LA PREVENCIÓ D’INCENDIS. TALLER D’OCUPACIÓ en l’especialitat de treballs forestals. Actuacions per a l’autorització de l’ÀREA RECREATIVA DE SANT CRISTÒFOL i SANTA BÀRBARA, amb adequació dels paellers de SANT CRISTÒFOL al decret regulador. Actuacions molt importants en el BROT DE LA LEGIONEL·LA. Realització de L’ÀREA DE TALLAFOCS AL CAMÍ DE LA BORONADA. CURS DE LICORS amb el biòleg Tono Belda. Proposta per a la posada en marxa de la VIA VERDA, on s’inclou l’accès dels vianants a l’Alcudia.

Tots sabem que estem passant temps molt difícils i que moltes famílies estan en situacions molt complicades, amb un futur molt incert, com a conseqüència de la crisi econòmica que estem travessant, una crisi que no hem creat nosaltres, i que ESQUERRA UNIDA ha sigut l’únic partit que ha portat, i portarà, polítiques d’esquerra per a eixir de la crisi, donant alternatives sense atacar les necessitats bàsiques de la ciutadania.

En les passades eleccions ESQUERRA UNIDA va prendre la decisió de formar part de la coalició electoral GUANYAR COCENTAINA, on mantenim intactes els principis de l’esquerra, confluint amb altres formacions polítiques i persones independents, compromeses amb aquests mateixos valors, defensa dels serveis públics, de la sanitat, de l’educació, de les pensions, de l’atenció a les persones dependents, dret a la vivenda i al treball digne, i en aquest context ens trobàreu en el futur. Avui ens trobem que el nostre municipi ha exercit el dret democràtic amb el seu vot en les urnes i, per tant, és més plural. Des de GUANYAR COCENTAINA treballarem des de la participació ciutadana, la transparència i amb el diàleg per buscar el màxim consens possible. Per això, estarem vigilants des de la nostra humil oposició, recolzant les propostes que considerem bones per als nostres veïns i veïnes, i serem molt bel·ligerants amb aquelles que no s’ajusten als nostres principis assemblearis.

A partir d’aquests moments, les dones i els homes de GUANYAR COCENTAINA animen a aquells que tinguen la responsabilitat de governar, que valoren la situació d’excepcionalitat i tinguen la suficient sensibilitat i tacte per a arribar als consensos que necessita el nostre municipi.

Signat: Ferran Albors i Jordà

¿Tanto cuesta hacer las cosas bien? A vueltas con las dedicaciones exclusivas

Opinión

Artículo de opinión de Amalia Payá, concejal del Partido Popular en Alcoy

Llevamos unos días con el politiqueo revolucionado, leemos y escuchamos en los medios todo tipo de comentarios sobre las famosas dedicaciones exclusivas, o lo que es lo mismo, los sueldos de los funcionarios. Sin duda es un tema “delicado” por lo espinoso y molesto que resulta hablar de ello. Porque a pesar de que los “nuevos aires” de la política parecían soplar con trasparencia, faltan desde el principio luz y taquígrafos ante el sueldo de los políticos.

Las reglas del juego marcan que la adjudicación de la dedicaciones exclusivas en un ayuntamiento, son decisión expresa de su alcalde, proporcionándole así un arma letal para mermar a su oposición, porque cuantos menos recursos des a tus adversarios y más des a tus posibles socios más “libertad” tendrás a la hora de gobernar.

Bueno pues dicho y hecho. El alcalde de Alcoy ha aprovechado esta arma, con precisión suiza. Lo primero que ha hecho es asignarse el 100% de las dedicaciones a su grupo. ¡Toma ya!, 9 de 9 porque según dice necesita a todos al 200%. Y no solo eso, además pretende nombrar 5 Tenientes de alcalde (la ciudad de Valencia solo tendrá dos), un portavoz, dos concejales con delegación y un Alcalde, que tendrán un sueldo medio de unos 47.500 € (Alcalde 56.444,67 €) en total el gobierno costará anualmente a las arcas municipales un montante de 426.690,87 €, ¡no está mal!, algo más de 71 millones de las antiguas pesetas.

Muy poco “estético” es este gesto, porque en un reparto proporcional por votos y con el mismo criterio que se pretende aplicar al resto de grupos, le podrían corresponder unos 6 concejales liberados, si bien es verdad que de este modo se asegura el gobierno en solitario. Aun así llama poderosamente la atención que en el resto del reparto libere al 55% de los concejales de Guanyem (2 dedicaciones al 100 % y una al 75%), al 50% de Ciudadanos ( 2 dedicaciones), al 50% de Compromis (1 al 100% y otra al 50%), cuando llega la parte del Partido Popular tan solo ofrece liberar al 44% de sus concejales (1 al 100 % y otra al 75%). Está claro a quién quiere beneficiar y a quien quiere perjudicar en su función fiscalizadora y controladora. Con la premisa de olvidarse que dirigir un Ayuntamiento, no es gobernar exclusivamente para los que te votaron, sino hacerlo para todos y cada uno de los alcoyanos, defendiendo la posibilidad de que nadie se quede sin ser representado.

Una vez ubicados en este contexto, resulta más sencillo interpretar, la situación y también la justa reivindicación en el caso del edil del PP Eduardo Tormo. Ya es sabido que su puesto de funcionario municipal, es incompatible con el desempeño de su cargo de concejal, y por tanto, al renunciar a su actual ocupación también renuncia a su sueldo como funcionario y por tanto al sustento familiar. Dependería por tanto exclusivamente del sueldo de concejal sin delegación al 100 %, que es el que le correspondería y que es aproximadamente un 15% más bajo que el actual de funcionario, algo que asume con todas sus consecuencias en uso de su responsabilidad como persona elegida por los ciudadanos de Alcoy. Es aquí donde es fundamental recordar que a ninguno de los anteriores funcionarios que fueron elegidos concejales en el Ayuntamiento de Alcoy se les negó la dedicación exclusiva, por tanto no conceder la dedicación al 100 % sienta un precedente cuanto menos peligroso, pues niega el acceso a la política a los funcionarios municipales.

Ante esta situación nuestro flamante alcalde, plantea, propone como se hace muchas veces en política, una solución intermedia, aunque sepa que eso no arregla las cosas, pero le ayuda a limpiar su conciencia y su imagen de cara a la galería. Propone darle a Eduardo Tormo un 75 % de dedicación. Si, el Alcalde hace un brindis al sol y aboca a un representante de los ciudadanos a renunciar al 40% de sus ingresos actuales… o a abandonar su derecho de representar a aquellos que le votaron poniéndole al pie de los caballos y obligado a dimitir. Esta es la regeneración política de la que algunos hablan pero que como vemos nuestra máxima autoridad se resiste a que sea una realidad.

Parece ser además que hay quien valora tanto desde algunos círculos, como desde algún medio y da opciones como si de una cuestión de trueques se tratara, en cuanto que Edu Tormo debería ser el portavoz municipal de su grupo y el tema quedaría solventado. ¿A qué estamos jugando?, estamos hablando de nuestra tierra.

Es obvio que todo esto no es razonable, y así se lo hemos trasmitido a nuestro alcalde… porque ahora más que nunca las personas, Alcoy, necesita respuestas inmediatas y coherentes. Ya no solo por nuestros votantes, sino por la lucha de las garantías democráticas de todos los ciudadanos, algo que es nuestra responsabilidad y nuestra legítima vocación.

Dèficit democràtic

Opinión

Article d’opinió de David Abad, portaveu del Grup Municipal de Compromís

Aquestes setmanes post-electorals estan sent molt riques en titulars i notícies que denoten la falta de cultura democràtica real en la política de l’Estat Espanyol.

Per una banda tots hem vist que el PP té un mal perdre. Frases contradictòries i propostes sense memòria. Per una banda acusen als partits progressistes de “frontisme” contra el PP, i ens trobem a Esperanza Aguirre proposant a PSOE i Ciudadanos un Front contra Podemos.

Per altra banda, Rajoy proposa que sempre obtinga l’Alcaldia la llista més votada, i posen per exemple l’Alcaldia de València, se’ls ha oblidat que Rita va ser Alcaldessa per primera vegada quan no era la llista més votada i va fer un pacte amb Unió Valenciana.

Sembla que la llei siga bona mentre els beneficia i hi haja que canviar-la quan els perjudica. Una primera mostra de poca democràcia. Potser si a l’Estat Espanyol la separació de poders fóra més real estaríem parlant en altres termes, el legislatiu, l’executiu i el judicial es barregen d’una manera que el President del Govern si té majoria absoluta té un control total de la democràcia.

I com que als Ajuntaments ocorre una cosa molt semblant, no està mal recordar com està muntat el sistema electoral espanyol. I que hauria d’estar gravat a foc. Quan votem, tant per al Govern de l’Estat com per als Ajuntaments, mai votem a l’Alcalde ni al President del Govern. Sembla una obvietat, però el 90% dels electors no ho saben. Ací votem partits i els partits són qui trien Alcalde i President del Govern. Seria una fal·làcia que la llista més votada obtinguera el govern directament sense una segona volta o un altre sistema on els votant sapigueren que està votant a la persona que encapçalarà un govern.

A Alcoi tenim un exemple clar d’eixe dèficit democràtic. El PSOE té una majoria simple i no té necessitat de pactar amb ningú per governar. Amb una certa prepotència no s’adona que és la vegada en la història recent amb menys diferència entre el partit menys votat (quasi un 13%) i el que més (un 30%). De fet no hi ha cap grup amb 1 o 2 regidors, que ha sigut una constant en les últimes legislatures.

Això vol dir que el bipartidisme està ferit, i que a més, la societat és més plural i vol que els partits s’entenguen entre ells, però els Ajuntaments són molt presidencialistes i des del dilluns l’alcalde d’Alcoi ha signat desenes de decrets de coses importants on no necessita per a res l’opinió del Ple.

Eixe és el dèficit democràtic, i tot això sense entrar en què és l’Alcalde qui decideix els criteris amb els que uns Regidors cobraran per ser-ho i altres no. No ho ha fet d’una manera proporcional com nosaltres vam proposar. L’alcalde ha decidit que tots els del govern puguen viure de la política quan sols l’han votat 1 de cada 5 alcoians majors de 18 anys.

Sense entrar en este tema, tot seria més fàcil si durant els 4 anys passats la Regidora de Règim Interior haguera fet la seua faena i haguera posat damunt la taula un Reglament Orgànic municipal que ho regulara tot mane qui mane. Ara entenem per què no tenien interés en fer eixe Reglament, era massa descarat dir que: “si el govern és del PSOE, tots els nostres regidors cobraran”.

Una altra mostra de dèficit democràtic, en este cas d’un partit concret, com és Ciudadanos és l’expulsió massiva de regidors seus al País Valencià quan algun d’ells ha donant suport a un govern on està Compromís. Una estratègia electoral de fer veure que Compromís som “el dimoni” es posa per damunt dels resultats electorals o la voluntat del càrrec electe, que és qui coneix la realitat del poble. Molt trist.

La llista de dèficits democràtics de les nostres institucions seria immensa, començant precisament per la pròpia llei electoral i acabant en la Corona. El que no està gens clar és que es vulguen canviar quan les coses no ixen favorables per al qui governa. El PP i el PSOE es van posar d’acord en l’article 135 de la Constitució i amb la successió del Rei, no seria d’estranyar que per protegir-se entre ells, amb açò de la llista més votada també ho feren.

2015 L’any de la inflexió i tots els noms

Opinión

Article d’opinió de Fonèvol

Enguany sí que es nota la diferència. Vam començar amb una dona en el Casal, una cronista. Després els Realistes amb la discriminació positiva cap a les seues dones dianeres. L’ajuntament va autoritzar una entradeta a Fonèvol durant el mes d’abril. La junta de Rams dels Marrakesch decidint que la diana fos femenina.

Més tard la segona diana de moltes filaes demostrava que als xicons i les xicones no els agafa cap malaltia si desfilen junts, i les caps d’esquadra dels Marrakesch o dels Llauradors que fa temps que ens ensenyen com són d’elegants.

També va ser sorprenent l’acompanyament del Sant Jordiet durant l’entrada, amb xiquets i al menys dues xiquetes amb el vestit oficial de la seua filà. I ara ens arriben veus de diferents filaes que han admés dones de fulla després de festes, fins a ser actualment unes 67 dones de ple dret.

Finalment hem encetat el camí cap a la igualtat.

Volem expressar el nostre desig que els nous regidors de festes i igualtat tinguen, al menys, el mateix tarannà que els que deixen els càrrecs i promoguen la participació paritària de les dones en la festa.

Ara ens agradaria suggerir a les filaes canvis respecte a la nomenclatura, sabem que les paraules són importants. La nomenclatura emprada per a les dones, quan les filaes donen les seues dades a la premsa, és diversa: damas, diseño femenino, mujeres vascas, mujeres, componentes femeninas, acompañantes, col·laboradors, acompañantes femeninos y colaboradores femeninos. L’obsessió per masculinizar és tan gran que utilitzen “colaboradores” femeninos en lloc de “colaboradoras”, si són femeninos no poden ser “colaboradores”.

Quant a la gent de fulla completa només la filà Realistes especifica: “festeros/as”.

Hem de continuar avançant i moltes filaes s’han d’adonar que les dones existeixen i que han de tindre els mateixos drets que els hòmens.

La Unitat de la gent

Opinión

Article d’opinió d’Alfredo Albero, Secretari General de Podem Alcoi

El canvi polític està culminant en aquest país. El moviment pendular consistent en què, cada una o dues legislatures, el poder anava transitant, en una mena de gots comunicants, d’un dels dos grans partits a l’altre, s’ha trencat.

En lloc d’aquest moviment pendular, noves forces polítiques han aparegut a l’escenari polític. Altres, en canvi, han rebut un seriós castic electoral. Una mena de passió unitària ha fet que, per tot arreu de l’Estat Espanyol, plataformes de convergència ciutadana s’hagen constituït, adoptant les més diverses formes i apariencies per tal de presentar candidatures de convergència a les eleccions municipals.

Els resultats electorals d’aquestes plataformes també ha sigut diversos. Des del fracàs més estrepitós, generalment ocorregut a les ciutats petites, fins a l’èxit innegable de Ahora Madrid o Barcelona en Comú. Ha passat tot el que sol passar en períodes de canvi: Un autèntic terratrèmol polític.

A la vista dels resultatats d’aquest terratrèmol, i amb l’horitzó de les pròximes Eleccions Generals, han començat a sortir veus favorables a la construcció de confluències polítiques amb la intenció, de guanyar les Eleccions Generals. Tot partint de la idea que si eixes confluències han tingut èxit a Madrid i Barcelona, … Perquè no n’havien de tindre també a les Eleccions Generals de novembre?.

I, … Curiosament, tothom gira la vista cap a PODEM.

 D’entrada cal dir que ningú estem en contra de la Unitat.

 Unitat és una paraula màgica que té una assombrosa qualitat: qualsevol que la veu, s’enamora d’ella a primera vista. Després passa com en molts enamoraments sobtosos: solen haver sorpreses.

 PODEM, a l’igual que tothom, també estem a favor de la unitat. Però no per una unitat emocional o de cor. Estem per una unitat construïda amb el cor i amb el cap, a parts iguals.

Des de PODEM no estem per la Unitat, entesa com una suma d’organitzacions, partits i partidets. Aquest tipus d’unitat podria fer, d’una banda, que algun subjecte polític, en conter de sumar, reste. D’altra banda, podria donar com a resultat una cosa molt pareguda a una sopa de lletres. Aquest tipus d’unitat, jo crec que fracassaria. Si Ahora Madrid o Barcelona en Comú, s’hagueren paregut a una sopa de lletres, dubte molt que hagueren guanyat les alcaldies de Madrid i Barcelona.

Tampoc val a fer una sopa de lletres coberta amb el manto de la Unitat Popular.

La Unitat Popular que alguns demanen és una mena de plataforma en la qual tots i totes ens integrem en un autèntic espai de convergència. És a dir un espai en el qual tots renunciem a les nostres sigles i ens diluïm en un generós camp d’igualtat. ¡ Boniques paraules, és veritat !.

Però, aquí cal dir dues coses. La primera és que, en un espai d’anònima igualtat, en el qual tots ens diluïm, sembla haver la doble intenció de tapar les grans o petites vergonyes passades de cada u  i al mateix temps, … diluir PODEM.

La segona, és que no hi ha cosa més injusta que tractar igual als que som diferents.

PODEM som un partit diferent. Mira si som diferents que mentre tots els partits tenen quinze, vint o més anys d’experiència en la gestió i administració de la cosa pública, amb totes les situacions de corrupció que, en aquest país, això ha implicat, nosaltres sols tenim un anyet de vida política i cap episodi de corrupció o de mal comportament del qual s’haguem d’avergonyir.

Nosaltres som fills d’aquell crit d’indignació que es va anomenar el 15-M. Allò no va ser una rabieta juvenil. Allò va ser el principi del final d’un règim, el del 78, que ha culminat en una atmosfera política francament irrespirable. Una democràcia de mínims, una corrupció i unes males pràctiques que ho invadeixen tot, i el que pot ser inclús més greu: uns partits, tan preocupats en contar-se els pocs o molts vots que anaven obtenint a cada cita electoral, que no pareixien assabentar-se del pou de misèria econòmica i moral en el qual, aquesta societat anava caient.

PODEM va ser el primer partit que va remenar tota la ronya de dins i fora dels partits. Vam ser els primers a portar a les institucions, la veu de totes aquelles aspiracions que van nàixer a les acampades de les places espanyoles.

Som un partit de nou tipus. Als nostres cercles tenen veu i vot tots els ciutadans i ciutadanes que tenen la voluntat d’assistir als nostres debats. A ningú se li pregunta quines són les seues preferències ideològiques. Ja som un camí per a la participació política democràtica.

Ja som, de fet, un espai per a la confluència ciutadana en la qual caben tots i totes els que accepten aquests criteris de la nova política.

Des de gener de 2014, la societat sembla que ens ha reconegut com un camí de participació i de regeneració democràtica. Això fa que, cada vegada que ens presentem a unes eleccions, la societat ens premia amb un millor resultat.

Per tant, la societat ha de tenir l’opció de votar, a les eleccions generals de novembre, una candidatura de PODEM.

En eixa candidatura es podran integrar tots i totes les que lliurement ho desitgen. Tots i totes els que accepten que, a l’igual que el programa electoral, la selecció i l’ordre dels candidats l’ha de fer la ciutadania en unes primàries autènticament participatives i democràtiques. S’han acabat els acords dels despatxos. S’ha acabat el “…tanto tienes, tanto vales”.

Com molt recentment diu Juan Carlos Monedero:

” … Podemos es la nave nodriza que puede y debe abanderar el cambio en las elecciones generales con una voluntad común y compartida que abra nuevos caminos. Nuestro país confía plenamente en nosotros como herramienta de cambio. Por eso, porque vuelve a haber esperanza, está recuperando el coraje, la fuerza y la sonrisa. Sigamos haciendo política de manera diferente. Y no nos olvidemos de nuestro compromiso de hacer las cosas de otra manera: su odio, eso:  nuestra sonrisa.

A novembre, la gent podrà elegir un vot a PODEM. Eixe serà el vot del canvi, en contrast amb els vots de la continuïtat. La gent ho farà, senzillament perquè ja veu que nosaltres som la gent. Les candidatures de PODEM seran les de la Unitat de la Gent.

 

Adéu com a regidora de participació ciutadana

Opinión

Estefanía Blanes es cabeza de lista de Guanyar Alcoi

Estimades amigues / Estimats amics,

Aquest correu és per a acomiadar-me de vosaltres com a regidora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Alcoi. Em considere afortunada perquè des que vaig prendre possessió d’aquest càrrec ha estat un any intens que m’ha permés conéixer i treballar amb molt bona gent. Malgrat els magnífics resultats electorals de Guanyar Alcoi (més de 6000 vots i 5 regidors), a partir de demà comença una nova etapa en la qual continuaré dedicant-me a la millora d’Alcoi, per a que tots els alcoians i alcoianes puguem estar ben orgullosos/es de la nostra ciutat, però des d’un altre lloc, des de l’oposició constructiva.

La legislatura que acaba, com totes, ha tingut els seus encerts i errades, també en matèria de Participació, però crec que podem sentir-nos orgullosos/es perquè hem aconseguit iniciar una nova manera de gestionar la ciutat i de fer política.

Des del nostre grup polític i des de la Regidoria de Participació Ciutadana hem treballat per a fer sentir la veu dels ciutadans/es en les institucions públiques, per a que els polítics tradicionals ens tinguen en compte més enllà d’una cita cada quatre anys, per a que no ens buiden de sentit les paraules importants com democràcia i solidaritat, i per a que la participació no siga un simulacre.

Hi ha molta faena feta i encara en queda molta, però el que s’ha iniciat és difícil de parar: Pressupostos Participatius, recolzament a les associacions veïnals (subvencions, festes, locals, cessió d’espais i de materials), el nou Reglament de Participació (un procés encara no finalitzat), la gestió dels canals de queixes i reclamacions com la Bústia Ciutadana, iniciar la campanya de formació Cursos Alcoi Participa, crear la infraestructura d’un departament municipal de Participació, amb personal propi, etc.

És cert que canviar inèrcies i vicis adquirits sempre és difícil i que en el camí es troben nombroses resistències, però també és cert que això que s’anomena la “nova política” ha vingut per a quedar-se, i que gràcies a una ciutadania més madura i responsable, i amb l’ajuda de les noves tecnologies de la comunicació, la il·lusió i el desig de construir una societat més justa, lliure i participativa és més possible que mai.

Tècnics municipals, polítics i ciutadans són els tres pilars de la participació. Que siga eficaç és només una qüestió de voluntat, i de poder. Moltes persones creuen que la participació ciutadana és inútil, o prescindible, o utòpica. Jo crec fermament que és útil i molt necessària, que millora la gestió pública, i que és imprescindible en aquests temps de forts atacs a l’Estat del Benestar, per a desemmascarar perversions i interessos inconfessables. Respecte a la utopia sempre tinc present la cita que s’atribueix a Eduardo Galeano: “¿Para que sirve la utopía? Sirve para caminar.” Així doncs, caminem.

Algunos retos de la banca

Opinión

Artículo de opinión de Rafael Montava Molina, asesor económico financiero

“La vida es demasiado corta  para escuchar largas historias” Wortley.

A  veces nos enfrascamos en justificar con mucha verborrea  literaria  determinadas cuestiones o comportamientos que en la vida real son  muy fáciles de explicar.-Los tiempos cambian  cada vez  más con una vertiginosa rapidez, lo observamos  la vida diaria  y los engranajes que hacen girar el sistema económico financiero  no son ajenos a estos rápidos  movimientos, por ello tratan de adaptarse algunos agentes lo más aceleradamente  que pueden para no perder su posición y por ende su negocio, no se puede tener un negocio del siglo XXI, con sistemas anclados y pensados para el XX.

La banca ocupa un papel preponderante  en el sistema y las turbulencias y variaciones de modelos  a las que este está  sometido el sistema político, los cambios regulatorios impuestos para dar mayor solvencia al sistema, las  variaciones supranacionales  también impuestas  en la supervisión  bancaria ,el derivado ajuste de sus cuentas de resultados, la desaparición de la cautividad de sus clientes, la necesaria inclusión de mayores dosis de ética en sus comportamientos   y entre otros la salida al mercado de nuevos canales y variantes de financiación  hacen que si no te adaptas rápido la corriente puede hacer que desaparezcas o que te absorba este mercado.

Por todo ello se contempla un panorama bancario en la actualidad que en pocos años será completamente diferente, por entidades que no han  podido adaptarse a los nuevos  tiempos y han sido absorbidas por otras que si lo han hecho, o porque el sistema ya  se ha dotado de nuevos canales y formas  que cubren las necesidades  financieras con rapidez  y a buen precio que eran solicitadas por el mercado, por ello simplemente elimina a las no adaptados..

Estos retos no son verdaderamente nuevos pero  sí que van tomando cada vez mayor visibilidad para los agentes participantes, en  primer lugar la vertiente  tecnológica  es un fuerte hándicap  para las entidades que  hasta la fecha  no acaban de entrar o enterarse bien de este desarrollo, al no haber destinado lo suficiente para adaptar y dar un giro a sus sistemas  o bien por qué no consideran que en unos años la mayor parte del negocio vendrá por ese canal, graso error, esto no consiste únicamente en mejorar sistemas sino en cambiar el sistema ( tengan en cuenta el movimiento del BBVA reciente),es de perogrullo  que  la  banca del futuro no se realizara en  las oficinas  y estas quedaran reservadas a una parte muy  residual del negocio, en segundo lugar,  y por   otra parte, los costes financieros y sus márgenes de intermediación se ajustaran  a limites nunca vistos, (también los costes generales se reducirán considerablemente) y a esto se añadirá una facilidad de migración mucho mayor a otras entidades  o agentes mucho más rápida y  hacia los  productos más rentables en cada determinado momento ,con un abanico de ofertas más amplia  y una capacidad de decisión e información mayor, en tercer lugar, la cautividad  de clientes en  entidades desaparecerá  o será muy volátil ,cosa del pasado,  al igual que el coste para los clientes usuarios será mucho menor y se ajustaran  muy a su  pesar los costes por mucha  publicidad engañosa que  se practique, por ello la necesidad actual y momentánea de aplicar comisiones que mejoren sus cuentas de resultados y por otra la presión  de la  competencia   por captar cuotas  de mercado de otros tirara a la baja  esos márgenes ineludiblemente.

Por otra parte y en cuarto lugar, también hay que tener en cuenta que a corto  plazo los instrumentos de pago en poder de todos los usuarios se generalizaran y  eliminaran el dinero en efectivo  para la mayor parte de las pagos  cotidianos  diarios, con lo cual el coste administrativo y de gestión  que conlleva esta medida repercutirá por una parte  en el sistema y por otra en las propias entidades que gestionaran mayores volúmenes  de movimientos con menores costes, haciendo la vida un poco mas fácil, también contribuirá tener un mayor control del sistema  por la  mayor  exactitud de comprobación y control de los flujos dinerarios, esta modelo sí que será un paso  definitivo que puede completar una revolución del medio y esto acontecerá en muy pocos años.

En quinto  lugar un elemento que irrumpe con fuerza, es la proliferación de una banca paralela que cada vez tiene precios más competitivos  se acerca más  a las empresas con productos más solventes y fáciles de contratar así como con precios adecuados, estos intermediarios financieros están llamados a jugar un papel importante en sistemas como el español con empresas y negocios en los que predomina la pyme y a la cual la banca no siempre le ofrece la cobertura de sus necesidades y si lo hace lo realiza a costes conjuntos que pueden ser superiores a los solicitados por estos nuevos canales .