Los bomberos han dado por estabilizado en torno a las 19:55h el incendio forestal declarado sobre las 16.30 horas de...
El Ayuntamiento de Muro ha puesto en marcha un programa de actividades gratuitas para los jóvenes durante el verano, con...
La Asamblea General de la Asociación de San Jorge, celebrada ayer, inició la cuenta atrás hacia la celebración de las...
La reconocida empresa alcoyana Licores SINC ha anunciado la incorporación de la marca ‘Un Colpet’ a su producción, una de...
Su nombre ya empieza a formar parte de la historia de las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy. Se...
Hui dimecres hem obert l’espai #LaNostraFesta amb Carlos Taléns i Destilerias Sinc. Hem entrevistat a Roberto Pérez
El sector empresarial de la nostra ciutat considera que en el teixit industrial d’Alcoi seria inviable una setmana laboral de quatre dies. Cal recordar que el ple de l’Ajuntament de la ciutat del Serpis d’aquest mes de gener va debatre una proposta al respecte, plantejada per Guanyar Alcoi, que va rebre el suport del PSOE, Compromís i Podem. Ciutadans, el regidor No Adscrit i el PP es van abstenir mentre que VOX va votar en contra.
Des de la Federació d’Empresaris de l’Alcoià i el Comtat (FEDAC) destaquen que una reducció dels dies de feina obligaria les empreses a incrementar la seua activitat normal per tal de mantenir en quatre jornades la mateixa productivitat de cinc jornades laborals. A més remarquen que per tal de compensar aquest dèficit d’hores caldria adoptar mesures “com una important inversió per robotitzar molts dels processos, un fet que hui en dia és pràcticament impossible donades les característiques de les nostres empreses“, comentava en COPE ALCOI Natxo Gómez; president d’aquesta institució. Gómez creu també que la mesura és difícil d’adoptar en altres sectors com els serveis “per exemple en l’administració, ens podríem veure abocats a un major retard a l’hora de fer qualsevol tràmit“, conclou.
Durant la sessió plenària ordinària de gener Guanyar va defensar que baixant la setmana laboral a quatre dies es dona més facilitats a les persones per tal de conciliar la vida laboral i personal. També la plataforma va recordar que la Conselleria d’Economia sostenible de la Generalitat Valenciana va llançar recentment ajudes per a les empreses que reduïren la seua jornada laboral a 32 hores setmanals sense que aquest fet influirà en el sou del personal. Per últim el regidor d’empresa, Alberto Belda, va apuntar durant el ple que s’estudiarà la viabilitat d’implantar un pla pilot per portar-lo després a la taula de negociació.
Els comerços d’Alcoi fan un balanç positiu de la campanya nadalenca que va finalitzar fa uns dies. Aquesta última pràcticament va arrancar a finals del mes de novembre amb les iniciatives al voltant del ‘Black Friday’ encara que el ritme de vendes es va incrementar notablement amb l’arribada dels dies centrals de les passades festes.
Des del mateix sector comercial local asseguren al respecte que les vendes, pese a l’incert context econòmic actual, s’han incrementat considerablement en relació als dos últims anys una vegada suprimides les restriccions que ens va portar la pandèmia del Coronavirus. Així ho ha destacat en COPE ALCOI l’Associació AlCentro, la qual assenyala que després de la COVID-19 “hem tingut per fi una campanya normal ja que la gent eixia amb tranquil·litat a fer les seues compres, sense por a les aglomeracions, i això s’ha notat en una major aposta pel comerç tradicional en comptes de per l’alternativa en línia“, comenta el president; Alejandro Cerro. Aquest també ha recordat en aquest sentit que l’esmentada campanya comercial de Nadal va començar de manera irregular i deixa clar que aquesta situació va canviar a finals de desembre “al principi es notava menys afluència de genet a les botigues però el ritme de compres va anar en augment amb el pas de les setmanes i ja de cara a Reis de l’Orient l’activitat va ser molt intensa en els establiments comercials. També l’hostaleria del Centre d’Alcoi està satisfeta amb els resultats perquè han hagut de penjar el cartell de complet“, concloïa Cerro.
Els comerciants de la ciutat també qualifiquen el 2022 com un any difícil per les conseqüències que ha portat per als negocis l’augment de preus de matèries primeres. Ara afronten amb optimisme una campanya de rebaixes, que va arrancar el dissabte, i que també es preveu millor que les anteriors.
Alcoi rebrà finalment 9’2 milions d’euros per tal de portar a terme la rehabilitació dels barris de la Font Dolça així com el Sagrat Cor. Aquesta quantitat prové dels Fons Next Generation i amb la mateixa la ciutat ja suma una inversió de més de 21 milions procedents d’Europa.
Cal recordar que en una primera convocatòria, Alcoi va obtenir 7,5 milions d’euros per a la rehabilitació d’aquests dos barris. No obstant això, atés que les sol·licituds superaven àmpliament els imports inicials d’ajudes previstes, es va decidir ampliar la dotació de fons procedents del Ministeri i de la Generalitat en una segona convocatòria. Amb aquesta última la ciutat ha rebut altres 1,7 milions d’euros segons la informació facilitada pel Consistori.
El projecte a executar contempla actuacions destinades a millorar l’eficiència energètica de 308 habitatges i 29 escales repartides en els dos barris amb la primera convocatòria, a les quals ara se sumaran altres 66 habitatges i nou escales més. En Sagrat Cor s’eliminaran barreres arquitectòniques existents, s’ampliaran les zones enjardinades i es millorarà la seguretat, eliminant recorreguts estrets i substituint la il·luminació. En l’àmbit de la Font Dolça, la reurbanització se centrarà no sols en l’entorn pròxim als habitatges, sinó també en la part central on s’agrupen els espais lliures, millorant les àrees recreatives. Finalment es valorarà la vegetació existent en la zona “aquesta iniciativa pretén incrementar el parc d’habitatge públic i contribuir, al mateix temps, a la regeneració i revitalització dels nostres barris, especialment aquells que presenten majors reptes. Això s’està aconseguint, en gran part, gràcies als fons europeus que estem destinant a actuacions tan necessàries com aquesta, en una zona urbanísticament envellida, amb mancances estructurals, energètiques i d’accessibilitat“, apunta al respecte l’alcalde; Toni Francés.
La proposta proposada per Alcoi a aquesta convocatòria ha sigut la tercera més valorada. Ha quedat per darrere només dels projectes de ciutats com Elx i Torrevieja.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha avançat hui dimevres, després d’una reunió amb responsables de la Fira de Frankfurt, que s’ha obert un espai de col·laboració amb la institució que acull el certamen Heimtextil. El motiu d’aquesta sinergia pasa pel fet que la Comunitat Valenciana siga referent del sector tèxtil internacional en Fira València cada mes de setembre.
Ximo Puig ha destacat al respecte que l’esmentada reunió ha permés entaular una línia de cooperació amb la institució firal alemanya, que organitza a l’hivern aquesta gran fira, per a potenciar la cita valenciana de setembre com a aparador internacional del tèxtil en una altra època de l’any, dins de la “nova visió firal” que impulsa la Generalitat i el suport a un sector que crea més de 22.000 ocupacions directes i genera un volum de negoci anual de més de 2.200 milions d’euros.
El responsable de l’Executiu valencià ha reiterat a més el suport del Consell al fet que el sector tèxtil puga optar a les ajudes del Govern d’Espanya davant l’increment de la factura energètica, de manera que puga fer front als elevats costos de producció. En aquest sentit, ha subratllat que, conscient d’aquesta necessitat de pal·liar la situació actual, “la Generalitat Valenciana destina 10 milions d’euros en ajudes al sector tèxtil“, ha afirmat en aquest sentit.
Cal destacar que el sector tèxtil va generar en 2022 un volum de negoci de 2.275 milions d’euros, amb un creixement del 13% respecte a l’any passat, d’acord amb dades procedents del Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció. A més, les exportacions van créixer un 6% i van aconseguir els 1.103 milions d’euros, segons aquestes mateixes dades.
Finalment indicar que la fira internacional del tèxtil de Frankfurt reuneix en aquesta edició de 2023 a més de 2.200 expositors internacionals de 50 països, dels quals 102 són d’Espanya, el sisé país amb més presència.
L’arquebisbe de València, Monsenyor Enrique Benavent, ha destacat la “humilitat” del Papa emèrit Benet XVI, a qui ha qualificat de “Papa de la Fe”, i la seua figura com a “sembrador de l’Evangeli“, al mateix temps que ha subratllat que “no es va sotmetre a judicis humans ni va buscar èxits o reconeixements que venen del món“.
En la seua homilia durant la missa solemne en sufragi del Papa emèrit celebrada aquest passat dilluns en la Catedral de València, Benavent ha posat l’accent en que Benet XVI “va posar la seua teologia, la seua predicació i els seus ensenyaments al servei d’una fe professada amb la humilitat de qui sap que la fe de l’home fins i tot més creient sempre pot estar amenaçada per l’abisme del dubte i amb la humilitat de qui no imposa la seua manera de veure les coses“.
“En els seus anys de pontificat va ser un papa de la paraula, les seues homilies i intervencions magisterials alimentaven al poble de Déu amb les riqueses de la paraula. Però en ell no hi havia esperit d’erudició. Per això, més que un Papa de la paraula va ser un Papa de la fe, com ha deixat clar en el seu testament espiritual“, ha expressat, segons recull l’Arquebisbat de València en un comunicat.
Durant la missa oficiada en la Catedral, l’arquebisbe de València ha assegurat que el Papa emèrit, les qualitats i la inclinació del qual natural “el predisposaven a l’estudi i ensenyament de la teologia”, “mai va imaginar que seria cridat al ministeri de Pedro, però el va acceptar com un humil treballador de la vinya del Senyor i mentre les seues forces li ho van permetre“.
“Com a teòleg, bisbe, prefecte de la congregació de la Doctrina de la Fe, Papa i Papa emèrit, ha prestat un gran servei al Senyor i la seua Església, un servei pel qual hui donem gràcies a Déu“, ha afirmat.
“Sembrador de l’Evangeli”
Igualment, Monsenyor Benavent ha destacat la figura de Benet XVI com a “sembrador de l’Evangeli“: “Va alimentar la fe del poble de Déu, recordant que l’autenticitat d’una vida sacerdotal està en el capacitat de convertir-se en gra de blat, aparentment insignificant, però que en realitat és el que produeix fruit“.
En aquest punt, ha esmentat que en un moment de la seua vida “va entrar en silenci, es va convertir en gra de blat” i ha ressaltat que precisament aqueix temps de silenci “no va ser inútil”. “En el sofriment dona l’home més que en acció, no sols en energia, sinó en la seua substància màxima“, ha afegit.
“L’Església s’edifica i creix pel lliurament dels cristians a la seua missió, tant en el temps en el qual estem cridats a ser sembradors de la paraula com quan ens arriba el moment de convertir-nos en gra de blat, la missió del qual és desgastar-nos a nosaltres mateixos. És llavors quan experimentem que, encara quan l’home exterior es va enfonsant, l’home interior es va renovant dia a dia“, ha pronunciat.
Finalment, l’arquebisbe de València ha demanat pel Papa emèrit Benet XVI “perquè el seu desig de vida s’haja vist assaciat i perquè aqueixa confiança en Crist que amb el seu amor purifica les nostres faltes i que en el dia del judici serà al mateix temps jutge i advocat, s’haja vist recompensada“.
La missa fou concelebrada pel cardenal arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares, i els bisbes auxiliars de València, monsenyors Arturo Ros, Javier Salines i Vicente Juan, al costat dels monsenyors valencians Manuel Ureña i Joan Piris, arquebisbe emèrit de Saragossa i bisbe emèrit de Lleida, respectivament.
Hui dimecres t’hem contat que la patronal veu inviable una jornada laboral de quatre dies. També hem parlat de la inversió que arriba a Alcoi per tal d’executar l’adequació dels barris de Font Dolça i Sagrat Cor.
Alcoi rebrà finalment 9’2 milions d’euros per tal de portar a terme la rehabilitació dels barris de la Font Dolça així com el Sagrat Cor. Aquesta quantitat prové dels Fons Next Generation i amb la mateixa la ciutat ja suma una inversió de més de 21 milions procedents d’Europa.
Cal recordar que en una primera convocatòria, Alcoi va obtenir 7,5 milions d’euros per a la rehabilitació d’aquests dos barris. No obstant això, atés que les sol·licituds superaven àmpliament els imports inicials d’ajudes previstes, es va decidir ampliar la dotació de fons procedents del Ministeri i de la Generalitat en una segona convocatòria. Amb aquesta última la ciutat ha rebut altres 1,7 milions d’euros segons la informació facilitada pel Consistori.
El projecte a executar contempla actuacions destinades a millorar l’eficiència energètica de 308 habitatges i 29 escales repartides en els dos barris amb la primera convocatòria, a les quals ara se sumaran altres 66 habitatges i nou escales més. En Sagrat Cor s’eliminaran barreres arquitectòniques existents, s’ampliaran les zones enjardinades i es millorarà la seguretat, eliminant recorreguts estrets i substituint la il·luminació. En l’àmbit de la Font Dolça, la reurbanització se centrarà no sols en l’entorn pròxim als habitatges, sinó també en la part central on s’agrupen els espais lliures, millorant les àrees recreatives. Finalment es valorarà la vegetació existent en la zona «aquesta iniciativa pretén incrementar el parc d’habitatge públic i contribuir, al mateix temps, a la regeneració i revitalització dels nostres barris, especialment aquells que presenten majors reptes. Això s’està aconseguint, en gran part, gràcies als fons europeus que estem destinant a actuacions tan necessàries com aquesta, en una zona urbanísticament envellida, amb mancances estructurals, energètiques i d’accessibilitat«, apunta al respecte l’alcalde; Toni Francés.
La proposta proposada per Alcoi a aquesta convocatòria ha sigut la tercera més valorada. Ha quedat per darrere només dels projectes de ciutats com Elx i Torrevieja.
Hui dimecres hem destacat que Alfafara és una de les localitats impulsores de la comunitat energètica ‘Toda Alicante‘. Finalment hem entrevistat a Quico Fenollar, director Mèdic de l’Hospital Verge dels Lliris
La manifestació convocada pels regants alacantins hui en Madrid, i la rehabilitació dels barris de Font Dolça i Sagrat Cor d’Alcoi marquen l’actualitat de la jornada. També hem recordat que Gabriel Tomàs serà candidat a l’alcaldia de Muro per la plataforma ‘Xarxa Muro’.
La maquinària electoral continua funcionant a ple rendiment, només arrancar l’any, i ho fa amb la mirada posada en els comicis locals del pròxim 28 de maig. En aquest recentment estrenat 2023 ha transcendit que l’Associació ‘Xarxa Muro’, configurada com a plataforma d’electors, concorrerà als comicis municipals amb la resta de partits polítics que tenen previst presentar-se en aquesta pròxima convocatòria.
L’alcaldable serà Gabriel Tomàs, persona que actualment ostenta el càrrec de primer edil en aquest municipi del Comtat. La seua presentació oficial s’ha previst per a aquest dissabte 14 de gener, a partir de les 19:00h de la vesprada, a la Casa de Ferro i el candidat anima a la ciutadania a participar en aquest acte. Tomàs explica que ‘Xarxa Muro’ naix «amb un esperit participatiu, transversal i municipalista» i afirma que amb aquest nou projecte volen fer al ciutadà «partícip d’una nova forma de fer política, on el veí i la veïna de Muro és el centre des d’on gravita tota l’estructura col·laborativa i participativa que es vol fomentar, molt allunyada dels partits tradicionals«, conclou.
Tomàs serà alcaldable per segona vegada consecutiva
Cal recordar que Gabriel Tomàs ja fou candidat a l’alcaldia de Muro en les Eleccions Municipals celebrades al mes de maig de 2019. En aquella ocasió va encapçalar el projecte d’Esquerra Unida i amb aquella candidatura va obtenir dos regidors. Setmanes després dels comicis es convertia en alcalde amb el suport del Partit Popular i Ciutadans, formacions que li van donar suport posant per damunt un acord programàtic amb les principals accions de govern a impulsar en aquesta legislatura. Aquell fet va propiciar que tant Gabriel Tomás com Kike Pascual deixaren Esquerra Unida i passaren a ser regidors No Adscrits. Quatre anys després Tomàs vol seguir treballant per a Muro i serà alcaldable de ‘Xarxa Muro’ en les pròximes Eleccions.
Un total de 67 empreses valencianes, bona part d’elles situades a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, participen des de hui en la Fira Heimtextil que arranca a Frankfurt (Alemanya). Formen part de la delegació espanyola, que suma 102 expositors, i que donaran a conéixer les seues col·leccions així com les principals novetats del sector tèxtil als compradors internacionals que passaran per la que és considerada com una de les principals fires de la tèxtil-llar del món.
La Fira de Frankfurt té un important caràcter internacional i tot això queda demostrat en la gran demanda existent per tal d’assistir a l’esdeveniment. A banda de l’activitat expositiva, també destaquen conferències impartides al llarg dels dies que dura aquesta cita al mateix temps que es contemplen visites guiades. A més la sostenibilitat està en el punt de mira de la Fira, sent de nou el leitmotiv d’aquesta edició en la qual s’oferirà orientació de cara a l’àmplia gamma d’ofertes sostenibles que hi ha en el mercat. Així mateix, hi haurà un espai per a la col·lecció internacional d’innovacions de materials en l’àmbit de l’interiorisme. Els materials orgànics també estaran molt presents dins del procés de l’economia circular “esperem que hi haja un gran volum de negoci perquè les empreses tenien moltes ganes de gaudir d’una convocatòria amb plena normalitat després de la pandèmia. Pràcticament tot el sector de les nostres comarques estarà allí per fer contactes, fer negoci i avançar en qüestions tan importants com la creació d’ocupació“, ha dit al respecte el conseller Climent en COPE ALCOI.
Heimtextil comptarà amb un programa especialitzat per a interioristes, arquitectes i experts en hostaleria. De nou hi haurà una biblioteca de materials per a tèxtils funcionals i s’han programat ponències d’alt nivell dins dels àmbits de la salut, la sostenibilitat i l’hostaleria. Entre el llistat d’expositors que estaran en aquesta fira apareixen noms d’empreses de les nostres comarques, com per exemple, Cañete SA, Fills d’Antonio Ferre SA, Francisco Jover SA, Tèxtils Joyper, Comersan SA o Grup Visatex, entre altres.
