Últimas Noticias

A pesar de estar un momento en el que la despoblación supone una amenaza para los municipios pequeños de todo...

El Centre Jove de Muro, conocido popularmente como Casa de Ferro, se prepara para convertirse en el centro neurálgico de...

Hoy jueves hemos destacado las bonificaciones que se aplican en Alcoy por el aprovechamiento de la energía solar. También hemos...

Hoy jueves os hemos contado que este sábado Compromís cederá la alcaldía de Cocentaina al Partido Socialista cumpliendo así el...

Alcoy, ES
scattered clouds
Weather in Alcoy, ES
25°C 25°C

Mor el Papa Emèrit, Benet XVI

El Papa emèrit Benet XVI, segons informa COPE,  ha mort aquest dissabte a les 9.34h en la residència Mater Eclesiae, monestir de la Ciutat del Vaticà on residia després de la seua renúncia en 2013. Ratzinger, que havia empitjorat el seu estat de salut des que el dia 25 de desembre s’agreujara una crisi respiratòria, ha partit a la casa del Pare després de dies de malaltia i als 95 anys.

Benet XVI ha sigut el 256é Papa de l’Església catòlica i seté sobirà de Ciutat del Vaticà. Joseph Ratzinger, va accedir al papat en 2005 després de la mort de Joan Pau II i al febrer de 2013 va anunciar la seua retirada. La decisió de Benet XVI de deixar el papat de Roma és tota una fita, ja que es considera l’únic papa que deixa el càrrec de manera voluntària.

El cardenal Joseph Ratzinger, Papa Benet XVI, va nàixer en Marktl am Inn, diòcesi de Passau (Alemanya), el 16 d’abril de 1927 (Dissabte sant), i va ser batejat aqueix mateix dia. El seu pare, comissari de la gendarmeria, provenia d’una antiga família d’agricultors de la Baixa Baviera, de condicions econòmiques més aviat modestes. La seua mare era filla d’artesans de Rimsting, en el llac Chiem, i abans de casar-se va treballar de cuinera en diversos hotels. Va passar la seua infància i la seua adolescència en Traunstein, una xicoteta localitat prop de la frontera amb Àustria, a trenta quilòmetres de Salzburg. En aqueix marc, que ell mateix ha definit “mozartià”, va rebre la seua formació cristiana, humana i cultural.

El període de la seua joventut no va ser fàcil. La fe i l’educació de la seua família ho va preparar per a afrontar la dura experiència d’aqueixos temps, en els quals el règim nazi mantenia un clima de forta hostilitat contra l’Església catòlica. El jove Joseph va veure com els nazis colpejaven al rector abans de la celebració de la santa missa. Precisament en aqueixa complexa situació, va descobrir la bellesa i la veritat de la fe en Crist; per a això va ser fonamental l’actitud de la seua família, que sempre va donar un clar testimoniatge de bondat i esperança, arrelada en la pertinença conscient a l’Església.

Sacerdot des de 1951

En els últims mesos de la segona guerra mundial va ser enrolat en els serveis auxiliars antiaeris. De 1946 a 1951 va estudiar filosofia i teologia a l’Escola superior de filosofia i teologia de Freising i en la universitat de Munic. Va rebre l’ordenació sacerdotal el 29 de juny de 1951. Un any després, va iniciar la seua activitat de professor a l’Escola superior de Freising.

L’any 1953 es va doctorar en teologia amb la tesi: “Poble i casa de Déu en la doctrina de l’Església de sant Agustí”. Quatre anys més tard, sota la direcció del conegut professor de teologia fonamental Gottlieb Söhngen, va obtindre l’habilitació per a l’ensenyament amb una dissertació sobre: “La teologia de la història de sant Bonaventura”. Després d’exercir el càrrec de professor de teologia dogmàtica i fonamental a l’Escola superior de filosofia i teologia de Freising, va prosseguir la seua activitat d’ensenyament a Bonn, de 1959 a 1963; en Münster, de 1963 a 1966; i en Tubinga, de 1966 a 1969. En aquest últim any va passar a ser catedràtic de dogmàtica i història del dogma en la Universitat de Ratisbona, on va ocupar també el càrrec de vicepresident de la Universitat.

Consultor teològic del cardenal Joseph Frings, arquebisbe de Colònia

De 1962 a 1965 va donar una notable contribució al concili Vaticà II com a “expert”; va acudir com a consultor teològic del cardenal Joseph Frings, arquebisbe de Colònia. La seua intensa activitat científica ho va portar a exercir importants càrrecs al servei de la Conferència episcopal alemanya i en la Comissió teològica internacional. En 1972, juntament amb Hans Urs von Balthasar, Henri de Lubac i altres grans teòlegs, va iniciar la revista de teologia “Communio”.

El 25 de març de 1977, el Papa Pau VI el va nomenar arquebisbe de Munic i Freising. El 28 de maig successiu va rebre la consagració episcopal. Va ser el primer sacerdot diocesà, després de 80 anys, que va assumir el govern pastoral de la gran arxidiòcesi bavaresa. Va triar com a lema episcopal: “Col·laborador de la veritat”.

Ell mateix va explicar: “D’una banda, em semblava que aqueixa era la relació entre la meua tasca prèvia com a professor i la meua nova missió. Malgrat les diferents maneres, la qual cosa estava en joc i continuava estant-ho era seguir la veritat, estar al seu servei. I, per un altre, vaig triar aqueix lema perquè en el món de hui el tema de la veritat s’omet quasi totalment, perquè sembla una cosa massa gran per a l’home i, no obstant això, tot s’enfonsa si falta la veritat“. Pau VI ho va crear cardenal, del títol presbiteral de Santa María de la Consolació en Tiburtino, en el consistori del 27 de juny d’aqueix mateix any.

Relator en la V Assemblea general ordinària del Sínode dels bisbes

En 1978 va participar en el Conclave, celebrat del 25 al 26 d’agost, que va triar a Juan Pau I, el qual ho va nomenar enviat especial seu a l’III Congrés mariológico internacional, celebrat en Guayaquil (l’Equador), del 16 al 24 de setembre. El mes d’octubre d’aqueix mateix any va participar també en el Conclave que va triar a Joan Pau II. Va actuar de relator en la V Assemblea general ordinària del Sínode dels bisbes, celebrada en 1980, sobre el tema: “Missió de la família cristiana en el món contemporani”, i president delegat de la VI Assemblea general ordinària, celebrada en 1983, sobre “La reconciliació i la penitència en la missió de l’Església”.

Joan Pau II el va nomenar prefecte de la Congregació per a la doctrina de la fe, i president de la Pontifícia Comissió bíblica i de la Comissió teològica internacional el 25 de novembre de 1981. El 15 de febrer de 1982 va renunciar al govern pastoral de l’arxidiòcesi de Munic i Freising. Ho va elevar a l’ordre dels bisbes, assignant-li la seu suburbicària de Velletri-Segni, el 5 d’abril de 1993.

Va ser president de la comissió per a la preparació del Catecisme de l’Església catòlica, que, després de sis anys de treball (1986-1992), va presentar al Sant Pare el nou Catecisme. El Sant Pare, el 6 de novembre de 1998, va aprovar l’elecció del cardenal Ratzinger com a vicedegà del Col·legi cardenalici, realitzada pels cardenals de l’ordre dels bisbes. I el 30 de novembre de 2002, va aprovar la seua elecció com a degà; amb aquest càrrec li va ser assignada, a més, la seu suburbicària d’Òstia.

En 1999 va ser enviat especial del Papa a les celebracions en ocasió del XII centenari de la creació de la diòcesi de Paderborn, Alemanya, que van tindre lloc el 3 de gener. Des del 13 de novembre de 2000 era Acadèmic honorari de l’Acadèmia pontifícia de ciències.

En la Cúria romana, va ser membre del Consell de la Secretaria d’Estat per a les Relacions amb els Estats; de les Congregacions per a les Esglésies orientals, per al culte diví i la disciplina dels sagraments, per als bisbes, per a l’evangelització dels pobles, per a l’educació catòlica, per al clergat i per a les causes dels sants; dels Consells pontificis per a la promoció de la unitat dels cristians i per a la cultura; del Tribunal suprem de la Signatura apostòlica; i de les Comissions pontifícies per a Amèrica Llatina, “Ecclesia Dei”, per a la interpretació autèntica del Codi de dret canònic i per a la revisió del Codi de dret canònic oriental.

El Betlem del Convent de Cocentaina llueix així enguany

La Comunitat Franciscana de Cocentaina ha tornat a muntar enguany el seu tradicional Betlem. El conjunt destaca per representar les diferents escenes bíbliques relacionades amb el Naixement de Jesucrist i també podem veure com està present el mateix Convent de Sant Sebastià. Davant de la façana del mateix apareixen els frares festejant que Crist ha nascut. A més dins de l’església, i als peus de l’altar major, trobem una curiosa representació de la Sagrada Família a la qual no li falta cap detall. Ací us deixem amb algunes imatges:

Quines notícies ens ha deixat l’any 2022?

Acaba l’any 2022 i arriba el moment de fer balanç de 12 mesos que han estat replets de notícies en les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Nosaltres hem seleccionat aquelles que foren les més destacades en cada mes i les hem recordat amb la veu dels seus protagonistes en el nostre resum de l’any.

2022 començava en gener amb la mirada posada en la variant ómcricon del Coronavirus mentre el 5 de gener tornàvem a aplaudir a Melchor, Gaspar i Baltasar en una Cavalcada que tornava al carrer després d’un any d’absència per la COVID-19. Aqueixa mateixa Nit de Reis l’Alcoians es quedava a les portes del somni de la Copa del Rei després de caure davant el Reial Madrid

Al febrer començava a canviar el paisatge urbà d’Alcoi amb l’arribada de 220 patinets de lloguer repartits per punts estratègics i que van despertar la polèmica. Mesos arrere van ser retirats al no donar els resultats esperats

Alcoi va eixir al carrer per a condemnar la invasió russa a Ucraïna en un mes de març en el qual es van registrar 22 dies de pluges que van deixar uns 400 litres per metre quadrat. Les precipitacions van deixar ensulsiades de cases o despreniments de vessants i murs com en La Beniata.

La volta de les processons de Setmana Santa i de les Festes de Moros i Cristians van marcar el mes d’abril. Jordi Sellés va poder descobrir el cartell anunciador i Ángel Lluís Ferrando va dirigir emocionat l’Himne el 21 d’abril en una abarrotada Plaza d’Espanya. Fernando Rius Mestre va poder complir el somni d’eixir al carrer com Sant Jordiet, després d’una llarga espera, i també aplaudim a uns càrrecs festers de 2020 que van viure amb gran emoció la Festa més esperada

El ple de l’Ajuntament d’Alcoi, a excepció de Guanyar Alcoi, recolza en maig de manera unànime la moció del Partit Popular perquè es llance a Alcoi un pacte que permeta definir sòl industrial de qualitat. S’acorda encarregar aquest estudi a una consultora externa amb la finalitat de tindre resultats abans que acabe l’any

Al juny coneixíem que ADIF contempla una inversió històrica per al tren Alcoi-Xàtiva amb la finalitat de millorar les vies, acurtar temps i incrementar la freqüència de passos de trens. La quantia econòmica que es preveu per a aquest fi frega els 150 milions d’euros

S’aconsegueix un important acord en juliol entre la UPV i la Conselleria d’Economia perquè el Campus d’Alcoi puga ampliar les seues infraestructures quan AITEX deixe el seu actual edifici i passe a les noves instal·lacions que s’estan construint en el barri de Batoy. La previsió és que el projecte es faça per fases i en càrrec als pressupostos de diverses anualitats

Un devastador incendi declarat a Vall d’Ebo el 13 d’agost acaba penetrant al Comtat i arrasa finalment més de 12.000 hectàrees. Es van desallotjar de manera preventiva municipis com Benimassot, Fageca, Famorca, Margarida o Tollos. Aquest últim va ser el que més afectat es va veure a la comarca amb unes 1.3000 hectàrees

Se celebren al setembre amb plena normalitat la Fira Modernista i la Romeria a la Font Roja, la qual va estar marcada per la pluja. Toni Francés va anunciar que seria candidat del PSOE a l’alcaldia en les Eleccions Locals de maig de 2023 en un mes en què també Alcoi va ser escenari del Seminari d’Estiu del Govern Valencià amb presència de tots els Consellers i el President Puig, el qual va fer una visita a les obres de Rodes

La ciutat rep amb sorpresa la designació de Carlos Pastor com a candidat del Partit Popular a l’alcaldia. A més, l’assassinat de Dori de 27 anys, a les mans de la seua parella, causa gran commoció en octubre. La subdelegada del Govern en la Comunitat Valenciana va estar a Alcoi en una concentració i va lamentar el succeït

La Fira de Tots Sants de Cocentaina supera a principis de novembre totes les previsions i aconsegueix rebre en quatre dies a més de mig milió de persones. Els turistes van recórrer els més de 800 expositors repartits pels carrers de la Vila Comtal. Una àmplia representació institucional, encapçalada per les més altes autoritats valencianes, va inaugurar el certamen

Ja en desembre erem coneixedors de que un estudi localitza  una bossa d’1.200.000 metres quadrats per a sòl industrial a Alcoi al costat de l’autovia en direcció a Ibi. Aquesta reserva de sòl serviria per al desenvolupament de projectes singulars i se sumarà a l’àrea de 700.000 metres quadrats que quedarà alliberada amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana en la zona de Pagos i l’eventual polígon mancomunat.

Torna la festa de Cap d’Any a la plaça d’Espanya d’Alcoi

L’Ajuntament d’Alcoi ha tornat a organitzar una gran festa de Cap d’Any a la plaça d’Espanya després de dos anys d’absència d’aquest esdeveniment a causa de la pandèmia de la Covid-19. La cita tindrà lloc aquest dissabte 31 de desembre en les últimes hores de 2022 i al llarg de les primeres del nou 2023 que comença.

La regidora de Festes, Carolina Ortiz, ha mostrat la seua satisfacció per poder a tornar a celebrar aquest dia tan especial. Cal destacar que l’empresa RMS Audio ha sigut l’encarregada de preparar un gran muntatge de llums i so per a aquest dia, que completaran les actuacions de Santy Mataix, Alesa DjLuis Bonias, i Dj Damián, tots ells conduïts per Bartual.Ortiz també ha volgut disculpar-se de manera anticipada per les molèsties que es puguen ocasionar a l’hora del muntatge durant aquest dia “ja que des de ben matí, els tècnics estaran treballant perquè els alcoians i alcoianes, així com gent de les comarques que vulga unir-se a la festa, puguen gaudir d’una nit plena de diversió“, ha dit.

Abans d’aquest espectacle tindrà lloc la San Silvestre per tal d’acomiadar l’any. Aquesta prova també començarà des de la plaça d’Espanya a partir de les 16:30h per als xiquets mentre que a les 18:00h serà el torn dels adults.

Les Pastoretes, de vesprada

La trilogia nadalenca alcoiana començarà enguany el diumenge 1 de gener de 2023 amb ‘Les Pastoretes’. En aquesta desfilada, celebrada des de 1889, les xiquetes i els xiquets recorren els carrers del Centre de la ciutat amb indumentària de pastors, sobre carros engalanats, i acompanyats de grups de ball. També reparteixen caramels als visitants. La cavalcada de “Les Pastoretes” se celebra el diumenge anterior al 5 de gener i enguany es realitzarà de vesprada, des del partidor a la plaça d’Espanya “com ha coincidit en el dia posterior a la Nit de Cap d’Any hem considerat fer l’acte de vesprada per tal que hi haja més públic als nostres carrers“, ha destacat al respecte la regidora de Festes; Carol Ortiz.