Els nostres drets no són mercaderies
Article d’opinió de Sandra Obiol Francés, Portaveu de Guanyar Alcoi
El passat divendres al plenari Guanyar va proposar que es debatira i s’acordara la gestió pública del servei d’aigua potable i del transport de viatgers. El govern de Toni Francés va votar NO i crec que ja és hora que ens explique realment què i qui guanya amb aquesta decisió.
Perquè des de Guanyar tenim molts arguments per a defensar que es remunicipalitze la gestió dels serveis a les persones. Comencem per saber qui gestiona aquests serveis, només cal entrar als seus webs.
Aqualia és una empresa de gestió de l’aigua participada pel FCC (51%) i pel grup australià IFM Investors (49%). En l’actualitat presta servei a més de 25 milions d’usuaris en 1.100 municipis de 17 països. En l’exercici 2018, la companyia va facturar 1.115 milions d’euros i mantenia una cartera de negoci propera als 15.000 milions d’euros. Per cert, una empresa que forma part de la patronal de l’aigua, la mateixa que en plena Covid-19 han clamat al cel reivindicant el seu dret a deixar a les persones sense aigua si no podien pagar la factura. Presenten xifres impactants però resulta que tots els alcoians/es els estem pagant la factura de la llum en el bombament de Sant Antoni i a més ho estem fent sense saber-ho, perquè el govern del PSOE ha decidit que és millor pagar-ho dels pressupostos municipals, dels diners de totes i tots, que no carregar-ho al compte de l’empresa.
Parlem ara de Vectalia que treballa per a 100 administracions públiques i té 800 clients privats. I que en 2019 va superar els 200 milions d’ingressos. I que amb eixes xifres afirma que no ha pogut renovar la flota dels autobusos, i això significa que tenim vehicles massa vells el que suposa una menor seguretat i qualitat del servei.
Molts beneficis privats i molt poc rendiment ciutadà. I és que el mercat no està pensat per a gestionar els drets ni les necessitats de les persones. Són totalment incompatibles. I dia rere dia ho veiem a la nostra vida quotidiana i reflectit als mitjans de comunicació. I senzillament perquè els drets de les persones no són mercaderies. Els ciutadans no som clients. Perquè si som clients, com defensa el PSOE, sempre hi haurà clients Premium, i per tant sempre hi haurà clients (persones) que mereixeran un tracte preferencial a costa del tracte precari que els hi donarà a altres. I sé que això s’accepta perquè, amb aquesta falsa meritocràcia sobre la que s’ha construït la nostra societat capitalista, pensem que qui ho té s’ho mereix. Pitjor, pensem que amb sort nosaltres també serem Premium. Però això que és una fal·làcia total: segur que no ho acceptem tan fàcilment si parlem que per aquestes empreses els municipis també s’ordenen d’eixa manera.
Ja us he assenyalat el gran nombre de clients que tenen aquestes empreses. I sabeu que Alcoi, tot i la propaganda del govern del PSOE, és una població envellida i en la part baixa si ens ordenem per riquesa. Per tant estem parlant que Alcoi i els seus serveis segurament no són preferents per aquestes empreses, perque tenen clients més rics als que atendre. Potser així podem començar a entendre que si han de renovar la flota de busos però al mateix temps han de guanyar diners i repartir beneficis entre els seus accionistes, doncs prefereixen cuidar més a poblacions més joves, més riques, més fortes, amb més habitants.
La ideologia del màxim benefici econòmic per a uns pocs que duu aparellada l’acció d’un pitjor servei, d’una vida pitjor, per a qui no interessa. I les decisions i les accions que duu endavant el govern de Toni Francés mostren que no els importa prendre decisions per a enfortir aquesta ideologia, potser perquè Alcoi, el seus veïns i veïnes, no els interessen tant com diuen.