¡Con el turismo hemos topado!

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, edil del Partido Popular en Alcoy

Estos días los medios de comunicación informan sobre la intención del socialista Ximo Puig de firmar un decreto que retira las competencias de turismo a las diputaciones y centralizar la gestión turística en un despacho en Valencia. Y digo intención porque el malestar de Compromis, sus propios socios de gobierno, y la fuerte oposición de la Diputación de Alicante hace que el president se replantee su firma. Lo que demuestra el grado de improvisación con el que se mueve este bipartito del botànic.

Y es que ¡Volvemos al centralismo valenciano de la época de Joan Lerma! ¡No es justo!, entre otras cosas, porque la provincia de Alicante aporta más de 1650 millones de euros al PIB, lo que supone aproximadamente el 50% del PIB turístico de la Comunidad Valenciana.

¿Alguien se cree que se defienden mejor los intereses, por ejemplo, de nuestro aeropuerto ALICANTE – ELCHE desde un despacho valenciano que desde uno de Alicante?. Si se firma este decreto es difícil imaginar que se vuelvan a dar los datos de 2015, en los que se han superado los 10,5 millones de usuarios con un incremento este último año de mas de 2 millones. Y al mismo tiempo es fácil imaginar qué aeropuertos incrementarán el número de pasajeros.

Ximo Puig, que algo debió aprender de Lerma pues era su jefe de gabinete, prometió en campaña electoral que trasladaría a Benidorm, la sede de la Consellería de Turismo. Si, a Benidorm, a la ciudad de España que lidera el número de pernoctaciones, con más de 5,2 millones. Tristemente y una vez mas, con los votos en cartera nos olvidamos de lo prometido Señor Puig, ¿Cuantos votos robados a benidormenses y a alicantinos?, ¿tan barato sale engañar a la gente? ¿O es que nos toma por lelos?

Francamente estoy convencido que un valenciano de Morella no está en disposición de enseñar a los de Torrevieja, Santa Pola, Campello, Guadalest, Altea o Denia, como tienen que dirigir sus políticas turísticas.

Y además, a todas luces, es una maniobra para potenciar otros intereses diferentes a los de los alicantinos. Olvídense de turismo de interior, de Camí del Peix y de rutas verdes, etc. vuelve la Valencia fuerte a barajar y repartir las cartas.

Me llama poderosamente la atención que cada vez que nos visita el Molt Honorable nos dice que “quiere coser nuestra tierra”, entiendo que quiere decir vertebrar la comunidad valenciana, pero del dicho al hecho hay trecho, porque lo que va a conseguir es desquebrajarla. Pero bueno, es una forma de actuar coherente, teniendo en cuenta que  este señor no tiene reparo alguno en mostrar sus adhesiones als Paisos Catalans.

Alcoy, 19 de febrero de 2016.

Banyeres rehabilita el Molí Sol

El Ayuntamiento de Banyeres ha iniciado la rehabilitación del Molí Sol, una de sus edificaciones clave en el conjunto arquitectónico de la localidad. Las obras para su adecuación y recuperación,  por las que sehan destinado más de 68.000 euros, se han iniciado desde hace un mes .

La obra tiene como objetivo recuperar y adecuar el edificio que tiene acceso directo desde la carretera Bañeras-Biar, donde estaba la antigua báscula del molino papelero, para convertirlo en el Centro de Interpretación del río Vinalopó.

El proyecto dotará el inmueble de un uso cultural y turístico que lo convierta en un lugar de referencia para la zona con actividades relacionadas con la Ruta de los Molinos y el Parque Cultural del agua. La rehabilitación de la edificación  comprende la cubierta, las fachadas y el interior.

La intervención está  la Consejería de Cultura de la Generalitat Valenciana y el técnico encargado del proyecto es el arquitecto municipal del Ayuntamiento de Banyeres de Mariola, Vicente Ferrero. En cuanto a la inversión, la empresa a la cual se le ha adjudicado la rehabilitación está haciendo unos trabajos valorados alrededor de los 100.000 euros.

La tala de árboles del interior del recinto y la demolición de las dependencias anejas en ruinas, forma parte del resto de tareas, así como, la urbanización y delimitación del solar donde queda encuadrado el edificio principal.

Jovempa reorganiza su directiva

La delegación de l’Alcoià-Comtat- Foia de Castalla de la Federación de Asociaciones de Jóvenes Empresarios de la Provincia de Alicante (Jovempa), tras una reunión de la junta directiva ha decidido una nueva estructura para su ejecutiva y sus gupos de trabajo.

De esta forma, el organismo de los jóvenes empresarios de las comarcas del interior de la provincia, tendrá como máximo responsable a Isidro Pérez (Castalla). Siguiendo el orden de esta nueva composición, Quino Palací (Cocentaina), será el nuevo vicepresidente. Por último, Liana Jordà (Alcoy) y Jaume Albors (Muro), ocuparán los cargos de secretaría y tesorería, respectivamente.

Completan el organigrama Liana Jordá en comunicación, Nando Alós y Manolo Pastor en formación y Jordi Molina y David Miró en eventos.

El nuevo presidente, Isidro Pérez, se ha mostrado entusiasmado ya que afirmar que tienen «muchas ganas de trabajar en una entidad sin ánimo de lucro y buscamos que muchos miembros puedan participar activamente en la asociación pues tienen mucho que aportar». En el mismo sentido, ha manifestado que esta decisión busca también que «los más involucrados no lleguen a quemarse”.

Delegados territoriales

Los representantes de la comarca son Fuensanta Gimeno en Alcoy, Quino Palací en Cocentaina, Jaume Albors en Muro y Eloy Olcina en Onil e Ibi. Como responsable de relaciones con asociaciones queda David Miró.

La Diputación invertirá 50.000 euros para iniciar la consolidación del Castillo de Perputxent

La Diputación Provincial de Alicante destinará 50.000 euros para iniciar la rehabilitación y consolidación del Castillo de Perputxent de L´Orxa declarado Bien de Interés Cultural en 1999.  Así lo comunicó ayer el diputado de Arquitectura, Jaume Lloret, tras una visita a esta localidad del Comtat en la que mantuvo una reunión con el alcalde, Arnaldo Dueñas, y en la que le acompañó también el diputado provincial de Medio Ambiente, Javier Sendra.

En este encuentro se explicó que los trabajos que se desarrollarán de forma más inmediata estarán centrados en la recuperación de materiales de construcción para futuras restauraciones en el sector de la ‘Torre de las Puertas’ y la estabilización estructural de ‘La Torre de las Trazas’, ‘La Torre de los Almohadillados’ y ‘La Nave de los Arcos Diafragma’. Además, durante los próximos años, se llevará a cabo una campaña de excavaciones arqueológicas en la zona así como la consolidación de las construcciones para su documentación, la limpieza y el desescombro de los sectores o la reconstrucción volumétrica de los edificios y estructuras, entre otras actuaciones. Todo ello con la finalidad de recuperar esta fortaleza, musealizarla y hacerla accesible al público a través de visitas guiadas.

El alcalde de L´Orxa, Arnaldo Dueñas, ha valorado la importancia de esta intervención y ha reseñado que la misma permitirá recuperar un elemento histórico del patrimonio local «que después hay que poner en valor para que la gente pueda visitarlo, conocerlo y disfrutar de él. Serán muchos los beneficios que a nivel turístico y económico aportará este proyecto”, señala. Por su parte el Diputado Jaume Lloret indicó que esta iniciativa se enmarca dentro del Programa de Recuperación del Patrimonio Histórico y Cultural de los Pueblos del Interior que impulsa el Gobierno provincial «una idea del presidente de la Diputación de Alicante, César Sánchez, que pretende recuperar y potenciar los monumentos o enclaves más representativos de nuestro territorio para, posteriormente, convertirlos en reclamos turísticos que nos permitan generar riqueza y empleo», remarcó.

Recordar que el Castillo de Perputxent es de origen almohade y fue adquirido por la Diputación de Alicante en el año 2009 con el fin de trabajar en su investigación y consolidación estructural.

Alcoy quiere ser ciudad amiga de la infancia

El Ayuntamiento de Alcoy se ha puesto manos a la obra para poder conseguir ser «Ciudad Amiga de la Infancia», un proyecto que lleva en marcha UNICEF desde hace varios años. El distintivo CAI está dirigido a las ciudades que respetan y aplican en sus políticas, normas y programas los derechos de la infancia contenidos en la Convención sobre los Derechos del Niño

Los requisitos para conseguir esta distinción son la creación de un plan Infantil de la Infancia y conseguir una mayor participación de los más pequeños. En este sentido se busca promover la participación de los niños y niñas en la vida pública municipal a través de los Consejos de Infancia, impulsar el desarrollo de políticas municipales que tienden a favorecer la aplicación de la Convención sobre los Derechos del Niño y promover el trabajo en Red de UNICEF Comité Español con las entidades locales.

La edil de Políticas Sociales, Aroa Mira, ha explicado al respecto que desde UNICEF «se ha facilitado una guía con todo lo que tenemos que trabajar y ademças nos han felicitado por las políticas que estamos llevando adelante en temas de infancia al mismo tiempo que nos han animado a seguir por este camino», detalla. Además ha añadido que Alcoy siempre ha tenido presente de la infancia «debemos tener en cuenta que una ciudad que piensa en la infancia es una ciudad que piensa en el futuro de todos. En ella, los niños son agentes activos, opinan sobre lo que les afecta y sus voces son tenidas en cuenta», afirma.

Indicar que la iniciativa se abordó en el transcurso de una reunión que mantuvo la propia edil de Políticas Sociales con la Responsable de Sensibilización y Políticas de la Infancia de UNICEF Comunidad Valenciana, Marlene Perkins.

Tercera victoria consecutiva

El Club Deportivo Alcoyano conseguía ayer domingo su tercera victoria consecutiva tras imponerse al Llosetense por 1-2. El Deportivo arrancó con fuerza el encuentro y tras crear varios peligros en la banda, sobre todo por Liberto, Javi Rubio anotaba el primer tanto de la tarde. En apenas cinco minutos el Llosetense empataba el partido e igualaba el marcador co 1-1 que llegó hasta el final de la primera mitad. La segunda parte destacó por la lucha cuerpo a cuerpo entre los dos equipos para alcanzar la portería rival y acabó con un tanto de Alfaro que dejó el partido en el 1-2.

En la Sala de Prensa el técnico del Deportivo, Andrés Palop, apuntó su versión del partido «mi equipo ha leído a la perfección lo que quería de este partido. Nos hemos adaptado las condiciones que teníamos y la verdad  es que estoy contento por el esfuerzo que han efectuado los jugadores». Además, añadió que encontraron la recompensa «con ese golazo de Alfaro, que nos da tres puntos vitales», apuntó. El preparador, asimismo, alabó a su plantilla: «estos jugadores merecen todo el reconocimiento por el esfuerzo realizado aquí en Lloseta, nunca le han perdido la cara al partido», concluyó.

FICHA TÉCNICA

CD Llosetense: Mingo; Campins, Mairata, Rigo, Junior; Héctor (Cobo, min. 79), Cristian, Alomar, Thiago; Nico y Regis (Bedri, min. 87).

CD Alcoyano: Marc; Mongil, Mario, Óscar López, Navarro; Alfaro, Carles Salvador (Rubén, min. 87), Fran Miranda , Liberto; Javi Rubio (Anaba, min. 77) y Habibe (Devesa, min. 66).

Árbitro: González Francés. Amonestó con amarilla en el conjunto balear a Alomar, Héctor

Goles: 0-1, Javi Rubio (p, min. 29); 1-1, Héctor (min. 34); 1-2, Alfaro (min.89).

La Fireta de Muro reúne a 200 expositores

Muro celebra este fin de semana la Fireta de Sant Antoni que cuenta con una arraigada tradición en el municipio desde el año 1.738. Las actividades darán comienzo este viernes con la inauguración de las diferentes exposiciones culturales que han preparado las entidades culturales así como varias asociaciones del municipio y que se podrán visitar en numerosos espacios habilitados para la ocasión. Mañana abrirá las puertas el Mercado Medieval y los cerca de 200 expositores que se repartirán por el casco urbano para ofrecer todo tipo de artículos desde artesanía, gastronomía, productos típicos, ropa, bisutería e incluso juguetes para los más pequeños. Los espectáculos volverán a estar presentes con actuaciones musicales, bailes y teatro mientras que los visitantes podrán disfrutar de nuevo de la exhibición de monta y doma de caballos el sábado a las cuatro de la tarde en el Recinto Ferial.

La cultura, más allá de las exposiciones, contará con la entrega de los premios del Concurso de Composición Poble de Muro a las siete y media de la tarde del sábado en el Centro Cultural Polivalente con un concierto de La Xafigà mientras que el domingo no faltará la clásica cita del Aplec de Danses a las once y media de la mañana con la presencia de los grupos Dianium Dansà de Dénia, Ras i Pla de Llosa de Ranes y Baladre de Muro.

La inauguración oficial de la Fireta está prevista para el sábado a las once y media de la mañana con el pregón y la presencia del Conseller Climent y un marcado homenaje a los mayores «queremos rendir un reconocimiento a los que nos precedieron y este año el acto correrá a cargo de María Vilanova Pascual una vecina de nuestro pueblo que ya ha cumplido los cien años más cuatro meses», explica el edil de Cultura, Sergi Silvestre.

Indicar que Muro también festejará en el marco de la Fireta a Sant Antoni con la romería hasta su ermita el domingo por la tarde seguida del encendido de la hoguera y la bendición de los animales.

El Partido Popular asegura que el Gobierno ha planificado mal el programa Xarxa llibres

El Partido Popular de Alcoy ha acusado al Gobierno Local del Partido Socialista de falta de planificación a la hora de abonar las ayudas del programa de libros de texto Xarxa Llibres. Los populares piden que se agilicen al máximo los trámites y que, aunque sea fuera del plazo comprometido, el dinero esté en posesión de las familias lo más pronto posible, de la misma manera que se ha producido en poblaciones cercanas como Cocentaina. Además recuerdan que en el pleno de septiembre el gobierno socialista se comprometió a que a principios del mes de diciembre se haría efectivo el primer pago.  En este sentido señalan también que el edil de Educación, Alberto Belda, afirmaba en el citado pleno, que el ayuntamiento no se haría cargo de los primeros 100 euros, sino que afrontaría el segundo tramo una vez finalizado el curso escolar, algo que tampoco se cumplirá según indica la orden aprobada por la Generalitat Valenciana.

Ante esto el portavoz del PP en Alcoy, Rafa Miró, ha afirmado que las serias dudas que planteaba la planificación del Gobierno Socialista han acabado siendo una realidad «una vez más el Gobierno Local actúa de manera improvisada, generando falsas expectativas que perjudican claramente a las personas que, como así se manifestó, esperaban contar con esta ayuda durante el mes de diciembre», concluye.

El Alcoyano empata ante el Olot

El Alcoyano empató ayer por la tarde 2-2 en El Collao ante el Olot en un partido que dejó una sensación un tanto agridulce para los de Andrés Palop. El Deportivo inauguró el marcador en la primera mitad del encuentro, concretamente en el minuto 23, con un gol de Álex Cortell y permitió que los blanquiazules se fueran al descanso tras haber demostrado superioridad ante el rival. En la segunda parte Yacine peinó un balón que Wilfred sacó bajo palos. Julio de Dios recogió el esférico y disparó fuerte al interior de la cueva. El marcador era perfecto. Y pudo incrementarse. Primero Alfaro dio un pase de la muerte que no encontró rematador y luego Yacine cruzó en exceso.

Cuando restaba media hora el colegiado de la contienda se sacó de la chistera un penalti. Marc adivinó el lanzamiento, aunque Perea en el rechace recortó las distancias. A falta de cuatro minutos una falta inexistente al borde del área significó el 2-2. Demasiado duro perder unos puntos muy valiosos, sobre todo por la forma.

El técnico del Deportivo, Andrés Palop, afirmó en sala de prensa sentirse disgustado «se nos han escapado dos puntos y eso nos hace daño. No lo merecíamos”, subrayó y  volvió a referirse a las decisiones puntuales: “Me sabe mal recalcar el tema del arbitraje, pero el jugador se desespera y nos ha costado aislarnos y no precipitarnos”, aseveró. Por último sobre el próximo rival, el Hércules, detalló que es un equipo “intenso y renovado. Mi cabeza está en mi equipo y el esfuerzo ha sido grande, por eso hay que recuperarlo a nivel mental y físico”, concluyó.

FICHA TÉCNICA

CD Alcoyano: Marc; Mode (Devesa, min. 67), Mongil, Mario, Navarro; Alfaro, Julio de Dios, Fran Miranda (Carles Salvador, min. 74), Borja Sánchez (Álex Cortell, min. 9); Rubén Ramos y Yacine.

UE Olot:  Wilfred; Blázquez, Rojas, Vallho (Bigas, min. 55), José; Héctor, Djack, Sana, Uri (79’ Marcel, min. 79); Perea y Diego (Gato, min. 66).

Árbitro: Gallego Gambín (colegio murciano).

Goles: 1-0, Álex Cortell (min. 24); 2-0, Julio de Dios (min. 48); 2-1, Perea (min. 60); 2-2, Perea (min. 86).

Crònica d’una oportunitat perduda i anunciada

Artículo de opinión de Sergi Rodríguez, coordinador de EUPV-L´Entesa

Ara, després dels resultats electorals del 20D, són molts els que es lamenten de la falta d’acord entre Podemos i IU-UP a nivell estatal, i Podem-Compromís i EU-UP al País Valencià. Jo en particular ja ho vaig lamentar abans del 20D, perquè per aconseguir aquest objectiu vaig dedicar pràcticament tota la meua activitat política en aquesta darrera llarga etapa electoral.

Per a respondre a la pregunta del per què no ha estat possible aquest acord unitari, són diverses les explicacions argumentades. La majoria d’elles per justificar l’actitud del referent polític del qui expressa la seua opinió i acusar als altres de no voler la unitat. Però els fets objectivables no s’expressen, de vegades per desconeixement dels fets i de vegades de manera intencionada per aprofundir més encara en la ferida del desencontre.

Com que he observat que a les xarxes socials s’han manifestat diferents opinions al respecte, volia expressar la meua com a participant de les negociacions pre-electorals al País Valencià en representació d’EU-UP, perquè entenc que pot ajudar a tenir més informació sobre el procés de negociació viscut.

Per entendre aquest procés caldria remuntar-se als temps del 15M i les grans mobilitzacions socials contra la situació de crisi (estafa) que despertà en la nostra societat una amplia reivindicació de canvis. Una gran massa social exigia canvis per trencar la inèrcia de perduda de drets socials, de drets democràtics, de llocs de treball i de protecció social.

En aquest context els partits d’esquerres existents, a falta de no haver donat resposta efectiva als greus problemes socials, deixen de ser referent de canvi per a molts ciutadans desenganyats d’un sistema de baix nivell democràtic i participatiu. Apareixen així formacions polítiques noves. Primer Podemos i més tard, com a contrapunt, Ciudadanos. La primera tradueix part del descontent i la indignació manifestades a partir del 15M en una proposta política i es formula com opció de canvi.  IU no reacciona correctament davant la incipient formació que proposa fer primàries per anar a les eleccions europees i desestima aquesta possibilitat.

IU demostra no tenir altura de mires ni capacitat de llegir els nous temps que començaven a obrir-se, anquilosada com estava en una estructura orgànica interioritzada.  Les eleccions europees demostren la capacitat de la nova formació nascuda del descontent per atraure un creixent interès entre la ciutadania i treu uns resultats inesperats (5 diputats amb sols mesos d’existència).

IU fa autocrítica de la seua miopia i enceta clarament un procés de renovació i correcció del rumb en les seues polítiques que tenen com a conseqüència una crida clara per treballar per les confluències a tots els àmbits i elegeix al jove Alberto Garzón per dur endavant la decisió majoritària d’IU federal. A partir d’ací posa tota la seua organització a treballar per fer real la unitat d’acció amb tots els agents que reclamen el canvi aplicant noves formes de fer que suposen una metodologia radicalment distinta a la que s’havia desenvolupat fins els moments.

Podemos no entén aquest canvi com un convenciment clar de canviar d’IU, sinó com una necessitat imperiosa de la formació d’esquerres de salvar els mobles i, des d’un principi, anuncia que no hi haurà un acord estatal amb IU. Manté la seua fulla de ruta: no es presentarà a les properes eleccions municipals en no tenir consolidada l’organització, per por que les seues llistes pogueren farcir-se d’arribistes. L’objectiu prioritari era preparar les autonòmiques i les Generals amb la determinació de fer-ho en solitari i amb marca pròpia amb la ferma creença, després de l’experiència a les europees, d’arribar a ser la força majoritària i aconseguir el govern de l’Estat. A les municipals donarien suport a les plataformes ciutadanes que celebraren primàries per a elegir als seus candidats i que no s’estructuraren com una “sopa de lletres” d’acords entre partits, sinó entre ciutadans que practiquen una nova forma de fer política (transparència, participació assembleària, etc.). A les Generals obririen la possibilitat d’arribar a acords amb altres forces polítiques sols a Catalunya, Galícia i País Valencià on la realitat social i política era distinta a la de la resta de l’Estat. En aquests casos no importa ja ni la “sopa de lletres” ni l’acord des de la cúpula dels partits, ni si s’imposen candidats desestimant les primàries. Però en qualsevol cas Podemos desestima un acord genèric amb IU a nivell de l’Estat. Pablo Iglesias ratifica reiteradament la seua negativa a comptar amb IU per a un acord unitari. Intenta incorporar a Garzón i altres militants significatius d’IU al projecte de Podemos però no al conjunt de l’organització a la que estima finiquitada.

Per la seua banda Garzón i IU a tot l’Estat comencen a treballar per fer candidatures d’unitat popular a les municipals, i facilitar l’entesa entre tots els agents del canvi. Conseqüència d’aquesta determinació neixen les candidatures ciutadanes a les eleccions municipals i que tenen un ample suport popular a bona part de les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Cadis, Alacant… També a Alcoi). En aquestes ciutats la confluència és possible gràcies a l’aposta decidida i exemplar de militants d’EU i de Podemos, més molta altra gent independent, que aposten per obrir una nova forma d’entendre l’acció política més enllà de les limitacions partidàries. A Alcoi la determinació de tota la gent d’EU i de molta altra que no milita en cap partit és decisiva per constituir Guanyar Alcoi, mentre que molt poca gent de Podem participa activament, mantenint-se al marge  la majoria i especialment el seu Consell Ciutadà. En altres moltes ciutats no és possible la confluència per la falta de convenciment en la unitat per part d’uns o d’altres, doncs tant en una formació com en l’altra hi ha gent que prioritza l’estructura orgànica per sobre del projecte polític i tenen por de perdre identitat pròpia.

Animats per l’èxit d’aquestes experiències municipalistes, tots els esforços de la gent disposada a convergir s’encaminen en fer possible la mateixa experiència a les Generals, però la negativa de Podemos en variar el seu full de ruta aprovat en l’assemblea de Vistalegre ho impedeix.

Podemos no té en compte l’aparició d’una altra formació política de nou tipus però situada a la dreta que practica també un discurs de regeneració democràtica i que pot atreure part de l’electorat més moderadament conservador que Podemos intentava captar. Un competidor en la “centralitat del tablero” que Pablo Iglesias pretenia ocupar en solitari i que qualsevol acord amb IU dificultava la visió d’un Podemos centrat per atreure el màxim de rendibilitat electoral. Pablo Iglesias insisteix: no a IU, sí a la integració de persones concretes a títol individual (en especial Alberto Garzón). Condició que implicava la disolució d’IU i que no pot ser acceptada pel conjunt de la seua militància.

En aquest context, al País Valencià es pretén arribar a un acord. Immediatament després de les eleccions autonòmiques, Podemos i Iniciativa (Pablo Iglesias i Mónica Oltra) enceten contactes amb l’objectiu d’acordar una candidatura unitària entre les dues forces polítiques al País Valencià. En principi no està en la voluntat de cap dels dos, ampliar l’acord amb EU-UP, seguint el  criteri de Podemos a nivell Estatal. Una vegada arribat l’acord entre Pablo i Mónica, Iniciativa ha d’aconseguir incorporar al seu aliat el Bloc més reticent a acords amb partits de referència estatal. Tampoc durant tot aquest temps es planteja incorporar a EU-UP al possible acord unitari. El Bloc que s’ha d’incorporar a un pre-acord ja establert entre Iniciativa i Podemos, fa una consulta entre els seus militants que desestimen aquesta probabilitat. La direcció del Bloc força la condició d’aconseguir grup parlamentari propi per formar part de l’acord i situar al cap del grup al seu ja parlamentari Joan Baldoví, al temps que per justificar el canvi en la voluntat dels seus militants, incorporar a altres forces polítiques en clara al·lusió a EU-UP (aquesta sí amb sobirania política i jurídica pròpia).

Una vegada tancat l’acord, entre Podem i Compromís, ja pràcticament fora de temps, s’invita a EU-UP a incorporar-se. EU-UP havia insistit immediatament després de les eleccions municipals i autonòmiques al PV en encetar contactes i negociacions per acordar un programa de mínims que possibilitaren una candidatura única, però més enllà de contactes puntuals i de cortesia amb uns i altres, no va haver cap contacte de treball entre les tres forces polítiques per avançar en aquest sentit.

Finalment es dona el primer contacte a tres (Compromís, Podem i EU-UP) quatre dies abans del tancament del termini per inscriure les possibles coalicions al registre del Ministeri de l’Interior. A aquesta reunió assistim 3 membres d’EU-UP (1 per Castelló, 1 per València i 1 per Alacant), 2 membres de Podem i 4 de Compromís.

A l’inici de la reunió el portaveu de Podem diu textualment que les forces del canvi al País Valencià són Compromís i Podem, tal i com havia ratificat el resultat electoral de les autonòmiques on EU s’havia quedat fora del parlament valencià. Per això entenien que el projecte i les sigles d’EU-UP no sumaven al projecte de candidatura unitària i que, en conseqüència, proposaven que s’incorporàrem dintre d’una denominació genèrica que s’afegiria a la marca Compromís-Podem. Aquesta denominació genèrica fou més tard “és el moment”. Nosaltres enteníem que el fet d’estar allí presents significava l’acceptació implícita d’EU-UP com a força política que també sumava per ajudar a fer el canvi, que la reunió s’havia plantejat entre les tres forces polítiques i que s’havia de visualitzar la presència de les tres al possible acord de candidatura única. Enteníem així que s’hauria d’incorporar, junt als noms de Compromís i Podem, el nom d’IU-UP, o fins i tot fer una denominació genèrica que ens incloguera a tots tres sense necessitat de posar les sigles dels partits. Aquesta proposta no fou acceptada perquè Podem i Compromís entenien que les seues sigles sí aportaven el referent del canvi, i continuaven defensant que les d’EU-UP no.

En no posar-nos d’acord en aquest primer punt, l’aparcàrem per al final amb l’objectiu d’anar fent aproximacions en la resta de temes a tractar. Proposàrem parlar del programa. Nosaltres teníem preparats 10 punts programàtics bàsics per encetar el debat, però ens trobarem que ni Compromís ni Podem tenien res preparat. El debat es limità a fer declaracions genèriques amb les que tots tres coincidíem. En 10 minuts es tancà et tema amb el convenciment que el programa no seria problema per a l’acord. Així passàrem ràpidament al tema de les candidatures.

Ens preguntaren sobre les nostres pretensions a l’hora de configurar les candidatures i nosaltres responguérem en el sentit de l’inici de la reunió: si som tres forces polítiques que acordem anar juntes a les eleccions, la presència de les tres s’havia de fer visible als tres primers llocs de les candidatures a les tres circumscripcions electorals. Era una proposta per iniciar les negociacions sobre la composició de la candidatura. Esperàvem doncs alguna contraproposta argumentada, però ens trobarem amb la sorpresa de demanar-nos que abandonarem la reunió, perquè ells ja tenien una candidatura acordada on la nostra proposta no tenia cabuda. Necessitaven quedar-se sols per debatre entre ells el que nosaltres havíem proposat. Sorpresos, no tinguérem més remei que acceptar la petició i ixquèrem de la sala de reunió, tot i expressant la nostra disconformitat amb la metodologia que estava tenint la reunió. Els demanàrem que no demoraren en excés el temps de contestació. Una hora i quart ens tingueren al carrer. Evidentment, per a nosaltres era una situació difícil d’assimilar. Estava clar que l’acord ja estava tancat i nosaltres érem els convidats de pedra. Quan ja vam entendre la situació i decidírem anar-se’n, amb tota la voluntat d’esgotar al màxim les possibilitats d’acord, vam fer un últim intent per conèixer la decisió presa per Compromís i Podem.

Tinguérem de trucar a la porta per dir-los que o tornàvem d’immediat les conversacions o que, sentint-ho molt, marxàvem. Cinc minuts més d’espera i finalment ens digueren que passàrem. De nou el portaveu de Podem digué textualment: “Vos concedim incloure el nom d’EU-UP a la candidatura, però respecte als vostres llocs a la candidatura vos comuniquem que el que anem a dir-vos és innegociable: el quart per Castelló, el sisè per València i el sisè per Alacant”. No hi havia més a parlar. Les condicions eren inacceptables i com que s’havien expressat com una decisió inamovible, marxàrem amb el convenciment que les negociacions ja estaven tancades i nosaltres, malauradament quedàvem fora de joc.

Aquesta primera reunió fou un dimarts i, nosaltres ja teníem convocades per al dijous les assemblees d’EU-UP on decidir la forma amb la que teníem de presentar-se a les eleccions. La reunió estava convocada a les 16.30h. Nosaltres vam ser puntuals però els representants de Compromís i Podem arribaren junts i quasi una hora més tard. La reunió acabà cap a les 21h. Jo era conscient de l’ocasió perduda i durant el viatge de tornada a Alcoi, plorava de ràbia per no haver aconseguit l’acord.

Immediatament es van succeir cridades per intentar reconduir el tema. El temps s’esgotava. De nou un últim intent per reprendre les negociacions i capgirar la situació. Així tornàrem a convocar-se per al dijous a les 15.30h a la mateixa seu de Compromís. Aquesta vegada hi érem més representants: 4 d’EU-UP (s’afegí un company més de Castelló), 3 de Podem i uns 7 de Compromís (s’afegien representants de Gent de Compromís). Entre els de Compromís hi va vindre el meu gran amic Miquel Real que no havia estat a les darreres reunions. Ni a les informals d’EU-UV i Compromís, ni a la dels tres dels dimarts passat. Em vaig alegrar de veure’l doncs sempre he tingut amb ell una gran coincidència política i una gran estima.

Nosaltres demanàrem celeritat perquè teníem convocades les assemblees a les tres circumscripcions, i havíem d’anar a elles amb l’acord que ratificar. Les assemblees estaven convocades a les 20h. Havíem de marxar de la reunió com a molt tardar a les 19h. Sabíem que després de la nefasta reunió del dimarts, on ens vàrem sentir tractats de forma molt despectiva, i de la què la nostra gent era coneixedora, necessitàvem aconseguir un acord el suficientment favorable per convèncer a una militància que se sentia prou dolguda pel tracte rebut.

Tots coincidírem que les negociacions s’havien fet tard i mal. Tots coincidírem que la metodologia empleada no va ser l’adequada i que el factor temps va anar en contra d’un acord favorable. Però el rellotge continuava avançant i finalment davant la nostra insistència se’ns donà l’oferta definitiva: el tercer per Castelló, el quart per València i el cinquè per Alacant. Amb aquesta proposta marxàrem. Nosaltres sabíem que aquesta proposta no seria compartida per la majoria de les assemblees d’EU-UP del País, com així fou.

Aquest doncs és el resum d’una crònica d’una oportunitat perduda i anunciada.

A la vista dels resultats electorals del 20D, tots haurem de fer les nostres autocrítiques. Nosaltres ens hem quedat fora del parlament autonòmic i del parlament Estatal per un grapat de vots. Compromís i Podem han aconseguit un gran resultat electoral malgrat no haver sumat els vots de les darreres autonòmiques ni haver-se postulat com a primera força al nostre territori, tal com sí que s’ha donat a Catalunya i Galícia amb una confluència de totes les forces del canvi. A Galícia amb Esquerda Unida i a Catalunya amb Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa.

Al conjunt de l’Estat, IU-UP no ha aconseguit els vots suficients per tindre grup parlamentari propi, ha perdut 9 diputats, ha passat de ser la tercera força política a la cinquena. Podemos no ha aconseguit suficient suport per ser alternativa de govern, ni tampoc per fer el “sorpasso” al PSOE. Ha aconseguit 42 diputats (2 més que Ciutadans) i és la tercera força política.

On realment s’ha donat un triomf electoral sense pal·liatius ha estat on s’han donat els acords entre totes les forces del canvi.

Fent una mica de futuribles, si eixe acord s’haguera fet a tot l’Estat ara haguérem aconseguit superar al PSOE i molt probablement tindríem a Pablo Iglesias de president del Govern i a Alberto Garzón com a Ministre d’Economia, i segur que els drets socials i el dret d’autodeterminació estarien més prop que no pas ara.

De res servirà ara tirar-se les culpes els uns als altres. Jo considere que tots tenim part de culpa. Els que han tardat en adonar-se de la necessitat d’entendre el nou temps polític que  reclamava la ciutadania i els que s’han pensat suficients per concentrar al seu espai tota la pluralitat del canvi. Ara sí, tinc molt clar que IU-UP amb Alberto Garzón al cap ha fet tot el possible per aconseguir la unitat.

Malgrat l’oportunitat perduda, continuaré treballant per la confluència, per l’entesa entre els diferents agents del canvi i, evidentment, des del reconeixement que Podem i Compromís s’han manifestat com a forces centrals en el procés del nou temps polític on espere –i treballaré amb aquest objectiu- s’ha d’incorporar una EU-UP renovada i decidida.