Ja hi ha data per a nomenar Fill Predilecte d’Alcoi a José María Valls Satorres

Alcoi nomenarà Fill Predilecte de la ciutat al compositor José María Valls Satorres el pròxim mes de maig. Serà en el transcurs d’una sessió plenària, amb caràcter extraordinari, que tindrà lloc el dia 16 i que servirà d’avantsala a l’acte institucional previst per a l’endemà a les 12:30h del migdia en el Saló de Plens del Consistori.

Aquest reconeixement, proposat per inicialment per la Junta de Portaveus i ratificat per la Corporació Municipal, cerca posar en valor la destacada trajectòria musical del reconegut compositor alcoià i el seu impacte en la cultura local, especialment en les festes de Moros i Cristians. A més, la ciutadania, col·lectius i entitats interessades a adherir-se a aquest reconeixement poden fer-ho mitjançant un formulari habilitat pel consistori a través de la web municipalestem davant un homenatge que, no sols celebra l’extraordinària trajectòria de José María Valls Satorres, sinó que també reflecteix el profund vincle entre la música festera i la nostra identitat alcoiana. Anime a tota la ciutadania i entitats a sumar-se a aquest merescut homenatge“, afirma l’alcalde; Toni Francés.

Nascut a Alcoi en 1945, José María Valls Satorres és una figura clau en la història recent de la ciutat al mateix temps que compta amb una brillant trajectòria en l’àmbit de la música. D’altra banda, ha destacat en el terreny de la composició de peces per a les Festes de Moros i Cristians sent autor de peces tan emblemàtiques com la marxa cristiana ‘Pas als Maseros’ “Valls Satorres és una figura essencial en la vida cultural alcoiana i que ha dedicat la seua vida a enriquir la nostra ciutat. Estem davant un referent imprescindible de la identitat alcoiana“, va manifestar l’edil de Patrimoni Cultural; Ignacio Trelis.

El títol de Fill Predilecte és la màxima distinció que atorga l’Ajuntament segons el seu Reglament de Distincions. Anteriorment se li ha concedit a altres figures il·lustres alcoianes com Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó o Camilo Sesto.

Els Capitans de la Festa protagonistes en una nova publicació de COPE ALCOI

Alcoi avança en el compte arrere cap a les seues pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi i en aquest 23 d’abril, festivitat del patró de la ciutat, COPE ALCOI ha sigut notícia. I és que aquesta casa ha llançat una nova publicació, que recopila en imatges a tots els que han exercit el càrrec de Capità en la Nostra Festa, i que dona continuïtat a la qual ja va veure la llum l’any passat per aquestes mateixes dates.

En aquesta ocasió, la revista arranca en 1966 i finalitza en el passat 2024 mostrant les imatges dels qui van ser Capità Moro o Cristià en cadascuna de les anualitats. L’artista alcoià Ignacio Trelis signa de nou la portada,  però a diferència de l’edició anterior se centra enguany en el bàndol cristià “la figura d’un guerrer és el protagonista en una imatge que és molt fidel al meu estil pictòric“, comentava en el programa especial que ha emés COPE ALCOI en aquest dimecres, des de la tenda de Milar Electrodomésticos de La Alameda numero 43 de Alcoy, i en el qual hem presentat la citada revista.

Per l’esmentat programa especial han passat també dos protagonistes que apareixen reflectits en les pàgines interiors del llibre. Es tracta dels qui van exercir els càrrecs de Capità Cristià en els anys 1971 i 1996 “us hem de donar l’enhorabona perquè és una nova edició per a col·leccionistes i, gràcies a això, podem fer memòria i recordar a totes eixes persones que van fer realitat el somni de ser Capità“, van comentar Rafael Silvestre i Miguel Juan Reig.

Des d’ara mateix pots fer-te amb un exemplar d’aquesta revista passant per Milar Electrodomésticoss en l’horari de botiga. Els exemplars són gratuïts i des del primer moment del llançament, la publicació ha despertat ja molt interés “tan sols han de vindre ací, veure la nostra botiga i emportar-se un llibre. Estarem encantats d’atendre a tots els que ens visiten“, conclou Carmina Cruz, responsable de botiga en Milar Alcoi.

Els Capitans. Alcoi, des de 1966 ha sigut possible amb el patrocini de Milar Comelsa, la regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, Aquaclean, Mamen Albero: ropa y complementos, Centro Comercial Alzamora, Persianas San Valentín, Grupo Elasa i Caixa Ontinyent. También han hecho realidad el proyecto Helados Sir, Aqualia, Visauto, Nou Cardona Musical, Licores SINC, Costugar-Cotamalla, Los Jijonencos, Caixa Popular, Roberto Pérez Treballs per a la Festa, Electricidad Antonio Aracil, Mail Boxes Etc, El Cortidor i Fundación Nirvel.

Ací pots escoltar el programa especial:

Ábside Media lidera el creixement de la ràdio amb Herrera com a referent i ‘Tiempo de Juego’ continua sent líder

En un context d’incertesa global, la 1a onada de l’Estudi  General de Mitjans (EGM) de 2025 confirma que Carlos Herrera continua sent un referent informatiu a Espanya. 2.490.000 oients diaris busquen cada dia a Herrera en COPE’ la millor informació i la millor anàlisi amb la veu més influent de la ràdio.

Paco González, Manolo Lama i Juanma Castaño, comencen l’any consolidant el seu lideratge com els números u de l’esport a Espanya. Tiempo de Juegocontinua sent el programa esportiu més escoltat i reuneix cada cap de setmana a 1.916.000 oients per a viure i vibrar amb l’esport. Els dissabtes ‘Tiempo de Juego’ creix un 14% (+240.000 oients).

Per part seua, El Partidazo de COPE’ es manté com a referent de la ràdio esportiva nocturna a Espanya amb 561.000 oients que cada nit connecten amb Juanma Castaño per a conéixer tot el que passa dins i fora del camp.

COPE estrenava temporada al setembre anunciant canvis importants en la seua graella. Jorge Bustos i Pilar Cisneros ho feien al capdavant de Mediodía COPE’  i l’audiència continua recolzant l’aposta amb 523.000 oients diaris.

Segons l’EGM l’audiència també continua recolzant el nou format de La Tarde’. Pilar García Muñiz aconsegueix la millor dada dels últims 30 anys en eixa franja amb 591.000 oients. Per part seua, La Linterna’ de COPE també creix. Cada nit 909.000 persones trien a Ángel Expósito per la seua manera diferent de fer ràdio.

Els dissabtes i diumenges, ‘Fin de Semana’ amb Cristina López Schlichting arranca l’any amb 735.000 oients, mentre que La Mañana del Fin de semana, ara dirigida i presentada per Ferran d’Haro, reuneix  746.000 oients. ‘Agropopular’ amb César Lumbreras estrena la 1a ona de 2025 superant el milió d’oients que busquen cada dissabte tota la informació agrícola i ramadera.

‘La Noche’ de Adolfo Arjona’ (dilluns d’1.30 a 4.00 h) continua creixent i és seguit per 217.000 persones, i El Pulpo (Carlos Moreno) per 266.000 ponedors en ‘Poniendo las calles. El Grupo Risa continua fent de les seues amb 222.000 oients la matinada del diumenge, mentre que José Ángel Cuadrado inicia l’any en Lo que viene’ amb 145.000 oients. ‘El Garito’ amb Álex Clavero reuneix  274.000 persones.

La programació sociorreligiosa de COPE es consolida. Els divendres, La Linterna de la Iglesia’,  congrega a 363.000 oients. I els diumenges, la Santa Missa reuneix 467.000 fidels, mentre que Iglesia Noticia’ és escoltada per 519.000 persones.

Líders en el creixement de la ràdio a Espanya i en escolta en línia

Ábdise Media lidera el creixement de la ràdio a Espanya en l’últim any. Cada dia 6.316.000 persones escolten alguna de les marques del grup (COPE, CADENA 100, RockFM i MegaStarFM).  Tot en un context en el qual l’EGM certifica la credibilitat, la fortalesa i la bona salut de la ràdio generalista que aconsegueix un nou rècord de consum amb 13.596.000 oients diaris i COPE seguida diàriament per 3.415.000 oients.

Ábside Media viu un context favorable en termes d’audiència en antena que també es veu reflectit en l’àmbit digital, on COPE continua creixent en escolta en streaming i segueix líder amb 669.000 oients diaris que decideixen connectar-se cada dia a la ràdio a través d’Internet.  Així, com a resultat del redisseny del seu ecosistema digital en 2024, i una estratègia enfocada en l’experiència d’usuari, analítica de data i optimització de la distribució en els seus canals digitals, Ábside Media ha aconseguit aconseguir a 14,6 milions d’usuaris únics en web i xarxes socials solo el mes de març, segons Comscore, dels quals 12 milions consumeixen les xarxes socials del grup, reforçant una posició de lideratge en els mitjans.

Cocentaina rep amb gran fervor a la seu Mareta

Cocentaina viu en aquest Dilluns de Pasqua, 21 d’abril, el dia gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle. Les celebracions, pel fet que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari, s’han retardat uns dies i van arrancar ahir estant previst que finalitzen dimecres que ve.

La jornada ha començat en despuntar el dia amb el tret de les 27 salves en record del miracle de les llàgrimes de sang de la Verge, esdevingut el 19 d’abril de 1520, i mentre sonaven les campanes en tots els temples de la capital del Comtat.  Un dels instants més destacats ha sigut l’eixida de la icona de la patrona al Pla, des del Monestir de les Clarisses on se li venera durant tot l’any, i allí en la plaça ha sigut rebuda per centenars de persones entregades amb gran fervor cap a la que és patrona de la Vila Comtal des de fa cinc segles. I eixe instant d’alegria, entre el voltig de les campanes de l’església de la Verge i el llançament de coloms al vol per a rebre a la Mareta, transcendia al món des de Roma la notícia de la defunció del Papa Francescens hem quedat sorpresos i des d’ací ens unim al dolor de tota l’església universal per la seua pèrdua. Encomanem la seua ànima a la Mare de Déu del Miracle“, assenyalava als micròfons de COPE ALCOI el Bisbe Emèrit d’Alcalá d’Henares; el contestà Don Juan Antonio Reig Pla.

Molt participatiu ha sigut el trasllat matinal fins a l’església de Santa María i allí, a les portes del temple, s’ha viscut un altre dels instants més destacats d’una jornada com la de hui. Dámaris Pardo ha declamat davant la Mare de Déu del Miracle La Súplica emocionant a tots els que abarrotaven en eixe instant la plaça de l’església “ja la vaig dir a València fa unes setmanes, en la festa que li fan a la Verge en el barri de Benimaclet, però ací ha sigut molt diferent. He tingut al meu costat a la meua família i l’he tinguda davant a ella. Ha sigut molt especial“, va assenyalar.

 

L’ofrena floral ha donat pas a la Missa Major, concelebrada per la Germanor Sacerdotal de Cocentaina, i oficiada enguany pel Bisbe de Plasència Don Ernesto Brotóns; el qual té fortes arrels amb el municipi. En la recta final de l’eucaristia s’ha resat un respons en memòria del Papa Francesc, mentre tocaven a difunt les campanes de Santa María, i a continuació José Antonio Agulló i María Silveria Tomás han rebut l’Homenatge als Majors. Els actes matutins han finalitzat en El Pla amb la disparada d’una Mascletà.

Escolta als protagonistes de la jornada

 

 

 

 

 

 

 

Mor el Papa Francesc

El Papa Francesc ha mort a les 7.35 hores d’aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys d’edat. Així ho ha contat des de Roma, la corresponsal de COPE, Eva Fernández. La defunció  s’ha produït hores després de veure-lo per última vegada en la Plaça de Sant Pere saludant des del papamóvil als 50.000 fidels que s’havien concentrat aquest Diumenge de Resurrecció.

Una vida dedicada al servei del Senyor i de la seua Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment en favor dels més pobres i marginats“, segons resa el comunicat de la Santa Seu en la qual es comunica la seua mort.

Jorge Mario Bergoglio, el Papa de la fi del món

Van anar a buscar-lo quasi a l’altra part del món”: amb aquesta recurrent frase Jorge Mario Bergoglio donava inici al seu Pontificat després de ser elegit en cinquena votació durant el segon dia de conclave.

Era el 13 de març de 2013, dia en què l’Església va abraçar al seu 266é Pontífex, el primer Successor de Pedro sud-americà i jesuïta de la història. Ni el propi cardenal Bergoglio imaginava en eixe moment un viatge a Roma sense bitllet de tornada a Buenos Aires, de la qual era el seu arquebisbe.

Els moments més destacats del seu pontificat

Dotze anys ocupant la Càtedra de Pere han donat per a molt, amb imatges que han quedat per a la història de l’Església, com la benedicció Urbi et Orbi que va impartir al març de 2020 davant una Plaça de Sant Pere buida en plena pandèmia del coronavirus o l’últim comiat del seu antecessor, Benet XVI, i una efemèride molt especial per a aquesta casa, la de l’1 de setembre de 2021, quan per primera vegada en la història COPE va entrevistar un papa.

Francesc ha deixat al llarg del seu Pontificat tres encícliques: la primera, ‘Lumen Fidei’ completava la iniciada per Joseph Ratzinger) on l’argentí posava en el centre de la seua preocupació dues dels problemes apressants que assolen al món de hui, com són la cura del medi ambient davant l’emergència climàtica (‘Laudato SI’) i l’anomenada a la fraternitat per a humanitzar un sistema que afavoreix les desigualtats (‘Fratelli tutti’).

En els seus discursos i homilies han sigut recurrent les seues proclames en favor de l’acolliment de les persones migrants; la denúncia de la cultura del descarte als més vulnerables com a ancians o malalts; les proclames de la pau enfront de les armes; l’anomenada als joves a no resignar-se a les injustícies i “fer embolic” o fer un ús ètic de les noves tecnologies.

La Cremà de les Fogueres’ introdueix a Cocentaina en el Dia de la Mare de Déu

Anit, Cocentaina va donar inici a les seues tradicionals Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que enguany es retarden uns dies a causa de les seues jornades habituals a causa que la Setmana Santa ha caigut tardana en el calendari. La Vila Comtal torna a retre homenatge a la seua patrona, la festivitat de la qual es remunta al 19 d’abril de 1520, quan la icona de la Verge va vessar 27 llàgrimes de sang en la Capella de Sant Antoni Abat del Palau Comtal mentre el sacerdot Mossén Onofre Satorre oficiava l’eucaristia. Aquells fets, arreplegats en acta notarial, van marcar l’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a la que és la seua patrona.

Aquest prodigi miraculós va ser recordat anit amb l’encesa de les 27 fogueres en El Pla. Enfront del Palau Comtal, una veu en off va relatar l’ocorregut fa més de cinc segles, mentre que la pirotècnia va contribuir a crear una atmosfera especial per a aquest acte tradicional que sempre té lloc en la vespra del dia central de les festivitats. Finalment, van quedar enceses les esmentades 27 fogueres en referència a les llàgrimes, davant l’aplaudiment del nombrós públic present. La celebració va continuar amb la Serenata a la Mare de Déu, un acte en el qual van participar una Cambrera i un Majoral triats per sorteig, així com les persones que rebran enguany l’Homenatge als Majors.

El dia gran de les festes comença hui a les 07.30 hores amb el volteig general de campanes i el tret de 27 salves en record del miracle, seguit per la Santa Missa matinal en el Monestir de les Clarisses. Després de la cercavila matutina, la icona de la Mare de Déu del Miracle eixirà al Pla per a ser traslladat posteriorment a Santa María. Allí, Dámaris Pardo recitarà La Súplica i es dugueren a terme l’ofrena floral, la Missa Major i l’Homenatge als Majors, que enguany recau en José Antonio Agulló i María Silveria Tomás. Al migdia es dispararà una Mascletà en El Pla i a la vesprada,a 19:00h, serà la processó general. La jornada acabarà a les 23:00h amb la Missa de la Joventut donant pas a l’exposició del Santíssim Sagrament amb torns de ciri durant tota la nit a l’església de Santa María per a acompanyar a la Mareta.

La Glòria anuncia la Festa d’Alcoi 2025 en un fred matí de Pasqua

Alcoi va en camí de les seues pròximes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi després que en el matí del Diumenge de Pasqua haja tingut lloc l’acte de La Glòria. La desfilada, que pregona anualment els festejos després de la matinal processó de ‘Els Xiulitets’, ha transcorregut amb total normalitat sent el comentari generalitzat les baixes temperatures que hi havia a la ciutat en el moment de la arrancà ja que a eixa hora el termòmetre estava entorn dels deu graus.

Quan el rellotge del campanar de l’església de Santa María va marcar les deu en punt, va arrancar l’acte sense demores amb la interpretació de l’Himne de Festes a càrrec de la Unió Musical d’Alcoi. A mesura que avançaven els compassos de la peça van començar a sonar amb força les campanes de l’esmentada parròquia de Santa María, voltejades manualment per la Colla de Campaners d’Alcoi, unint-se així l’inici de la Festa amb alegria per la Resurrecció una vegada finalitzada la Setmana Santa. A continuació, els heralds de la ciutat i els trompeters van iniciar la marxa donant pas de nou a la Unió Musical d’Alcoi que, per a obrir la desfilada, va interpretar el pasdoble Krouger  de Camilo Pérez Laporta, en el seu 125 aniversari.

 

I després d’això totes les mirades les va acaparar Mauro Cámañez Català. S’estrenava en aquest 2025 com a Sergent Major Moro i va entusiasmar al públic en eixe màgic instant de l’arrancà mentre no deixaven d’escoltar-se els aplaudiments. Amb gran emoció, Mauro va guiar als Glorieros i les Glorieres de les forces mahometanes al ritme de la composició A la guerra, de Camilo Pérez Laporta, interpretada per la Societat Musical Nova d’Alcoi.

 

Després van arribar els cristians, amb Jordi Seguí vivint la seua tercera Gloria com a Sergent Major, i també sent objecte de nombroses ovacions quan va donar l’ordre perquè els Glorieros de les tropes de la creu iniciaren la desfilada. En eixe cas la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi va acompanyar als protagonistes amb les notes de Musical Apol·lo, pasdoble d’Amando Blanquer Ponsoda.

La Glòria va seguir després fins al Casal de Sant Jordi on, sense temps per a descansar, es va reprendre l’acte cap a l’església de Sant Jordi. Allí les esquadres de tots dos bàndols van girar les esquadres al temple, en homenatge al patró, i es va emprendre el camí fins a la Avinguda del País Valencià. Vent, fred, núvols i algunes gotes van aparéixer durant aquests primers minuts de La Glòria i cap a migdia, amb ja el sol fora, el pregó fester va lluir amb tota la seua esplendor en la baixada per Sant Nicolau fins a La Bandeja.

La disparada d’una Mascletà, davant l’Ajuntament, va posar fi a aquest tret d’eixida cap a les nostres Festes. La jornada contínua amb gran ambient festiu en les seus de les Filaes i en caure la nit, com és tradició, es durà a terme la popular Entraeta del Berenar amb marcat protagonisme infanti.

Ací pots consultar el llistat de Glorieros i Glorieres 2025.

Alcoi viu amb gran devoció la Processó de Divendres Sant

Alcoi va viure ahir un dels actes més destacats de la seua Setmana Santa, la solemne Processó del Sant Enterrament. L’acte, que centra totes les mirades cada Divendres Sant, va arrancar passades les set de la vesprada des de la parròquia de Santa María avançant el seu inici una hora respecte al que havia sigut habitual fins al moment.

La creu de guia va obrir la comitiva, després de l’emotiva eixida del Nazareno des de la capella del carrer Sant Blai en la qual se li venera tot l’any, i a partir d’ací va arrancar una desfilada processional que va destacar per una gran participació. Precisament el Gremi de Llauradors, acompanyant a Jesús Nazareno, va obrir la Processó del Sant Enterrament mentre sonava amb fuer la música tradicional de dolçaina i tabal. Al costat d’ell centenars de devots amb ciris a les seues mans, alguns d’ells en senyal de promesa, quedant demostrada així la profunda devoció que la ciutat li té a aquesta imatge.

Seguidament van prendre part la Verge de la Soledat, portada per dones, i la impressionant talla del Crist Agonitzant pertanyent a aquesta última confraria sent portada a muscles dels seus portants. En últim lloc va processionar la Confraria del Crist Jacent i La nostra Senyora dels Dolors acompanyant en primer lloc a La Dolorosa portada també per dones costaleres. A continuació va destacar la imatge de Jesús Crucificat, que també forma part d’aquesta última Confraria, i finalment va acaparar totes les mirades Crist en El Sepulcre portada per penitents vestits amb els seus corresponents hàbits de color marró i negre.

El clergat, encapçalat pel titular de les parròquies del Centre Don Jesús Fuentes, va posar fi a la Processó del Divendres Sant. També va participar una representació de la Corporació Municipal amb l’alcalde, Toni Francés, al capdavant. L’acte va finalitzar hores després del seu inici en la Placeta del Fossar, davant l’església de Santa María, amb una oració presidida per totes les imatges participants.

La Processó del Silenci plena de fervor els carrers d’Alcoi en Dijous Sant

Alcoi continua vivint amb intensitat les jornades centrals de la seua Setmana Santa, i aquest Dijous Sant ha sigut especialment significatiu en celebrar-se l’esperada Processó del Silenci. La cita, que organitzen cada any des de la Confraria del Crist Agonitzant, és sempre una de les més destacades dins de la programació de la Setmana Santa Alcoiana.

L’activitat d’aquest Dijous Sant va començar amb la celebració de la Missa Vespertina del Sopar del Senyor en els diferents temples de la ciutat, congregant a una notable afluència de fidels. En la mateixa eucaristia, com és habitual, es va efectuar la reserva en el Monument per a la veneració de l’eucaristia fins als oficis de Divendres Sant. Posteriorment, a les 21.00 hores, va donar inici la desfilada processional, arrancant la mateixa des de la Zona Alta de la ciutat en direcció a l’església de Santa María.

El públic no va voler perdre’s tampoc la Processó del Silenci i va tindre oportunitat d’escoltar algunes de les saetes que es van cantar al llarg del trajecte, un instant sempre emotiu que es repeteix cada any aen caure la nit d’un dia com hui. La Verge de la Soledat va eixir des de l’església de Sant Vicent i Sant Antoni portada per costaleras, seguida per dones vestides amb mantilla, devots portant ciris i penitents amb capirote. Després d’ella, la imponent imatge del Crist Agonitzant, també carregada a muscles per nombrosos portants pertanyents a aquesta confraria.

Durant l’acte, la Colla de Campaners d’Alcoi va fer sonar la matraca del campanar de Santa María, una peça estrenada l’any passat que substitueix al toc tradicional de campanes durant els dies de Passió. La processó va ser presidida pel clergat de les parròquies del Centre, amb el seu titular Don Jesús Fuentes al capdavant, i en la part final de la comitiva va destacar una representació de la Corporació Municipal.

L’ocupació per a Setmana Santa a Alcoi es queda finalment al voltant del 60%

Amb la mirada ja posada en el Dijous Sant,  i a punt de començar els dies grans de la Setmana Santa, l’ocupació hotelera a Alcoi se situa per davall del 60%, una xifra situada lluny de les previsions que inicialment es manejaven des del sector. Les expectatives inicials apuntaven a un 70% d’ocupació, però diversos factors han influït en aquest descens.

Ramón Reche, president de l’Associació de Turisme Alacant Interior, assenyalava en COPE ALCOI que molts turistes opten per destins de sol i platja o trien eixir a l’estranger durant aquestes dates. A més, destaca que la Setmana Santa té molt atractius en altres ciutats i localitats espanyoles on se celebren actes de gran renom, la qual cosa motiva a molts a desplaçar-se allí per a gaudir de les processons o de l’oferta amb la qual compten en aquests dies.

Aquesta situació afecta principalment als establiments hotelers del nucli urbà d’Alcoi. No obstant això, els allotjaments rurals estan experimentant una millora, amb taxes d’ocupació pròximes al 70% i fins i tot es pot superar aquesta xifra gràcies a les clàssiques reserves d’última hora. La preferència pel turisme rural es deu al fet que molts visitants busquen gaudir de l’entorn natural que ofereix la comarca, amb parcs naturals com els de Font Roja i Mariola. Els turistes que trien l’interior d’Alacant no sols busquen relax en plena naturalesa, sinó també l’oportunitat de descobrir la gastronomia, el patrimoni i fins i tot tradicions d’aquests dies com les processons de Setmana Santa, la desfilada de La Glòria a Alcoi o les festes patronals de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina.

Les dades d’ocupació per al període vacacional de Pasqua contrasten amb els de les Festes de Moros i Cristians. I és que hui dia és pràcticament impossible trobar una habitació lliure en hotels del nucli urbà de la ciutat per a jornades concretes de la trilogia en honor a Sant Jordi com el Dia dels Músics o de Les Entrades.