¿Recuperar la confianza en los bancos?

Artículo de opinión de Rafael Montava, consultor financiero empresarial

“ Si quieres miel, no des puntapiés a la colmena” Proverbio.

El sistema bancario de nuestro país se ha ganado la desconfianza de sus clientes a PULSO y sobre todo a fuerza de engaños y a cargar sobre las espalda de su clientes los dividendos de sus accionistas, y es paradójico que el que fuera Dtor. General de Regulación Bancaria, o lo que es lo mismo, el responsable que no vio el desastre bancario que nos venía encima y su miopía nos costó a todos los españoles miles de millones de euros de nuestros impuestos para recuperar el sistema ,diga ahora que es necesario que se recupere la confianza con los clientes dado que de lo contrario “se tiene riesgo de perecer .” Hay que tener en cuenta que antes trabajaba para el BdE y ahora para los bancos.

No se puede denostar al cliente y después pedirle su confianza, no se puede engañar con medias verdades o integras mentiras y volatilizar los ahorros de sus clientes en inversiones de un capital que no existía, no se puede saquear a base de comisiones autorizadas por su antigua casa el BdE las cuentas de sus clientes y además dentro de poco con la nueva comisión sobre depósitos que se está poniendo en práctica por los bancos y después .pedirles confianza en el sistema bancario.

Siempre hemos conocido que la banca es un negocio de confianza como no puede ser de otra manera y esta se gana a base del trabajo bien hecho en todos los sentidos con sus clientes, esto está muy lejos de lo que se ha venido haciendo desde hace mas de diez años atrás hasta la actualidad.-Los chistes describen la realidad de una manera exagerada pero real pero son adecuados para el trabajo que realiza el banco en la actualidad, el más famoso el del paraguas, —el banco te lo cede o mejor dicho te lo presta para cuando no llueve o no te hace falta y te lo exige cuando verdaderamente te hace falta su cobertura financiera y sería necesario apoyarte hasta que el temporal amaine.

Las malas artes en despidos de personal en esta crisis, la poca sensibilidad con las operaciones de crédito para refinanciar a sus clientes con problemas, el aprovecharse con condiciones draconianas ante la necesidad imperiosa del cliente, el colocarle productos que no necesita pero que son muy rentables para el banco como compensación por la solicitud de operaciones que encarecen considerablemente la misma hasta límites insospechados, es moneda corriente en su mala praxis.-No todos los bancos son iguales los hay más agresivos que otros, la ética brilla por su ausencia, los contratos de adhesión son la normalidad “ si lo quieres lo tomas y si no lo dejas“.

La salida de esto es la cada vez más extensa red de sistemas electrónicos que rompan el sistema bancario tradicional y se actué sobre realidades con una regulación que fuerce a restablecer la confianza con sus clientes.-No hay ninguna empresa que dependa mas de sus clientes depositantes y como contrapartida se les trate tan mal.

Estamos de estreno

Artículo de Opinión de Gabriel Pascual, Responsable de Informativos de Cope Alcoy 

La semana que despedimos ha sido de novedades y estrenos para esta casa. En Cope Alcoy hemos querido dar un paso más en nuestra apuesta informativa y tras recoger las demandas de nuestros oyentes y seguidores que pedían un pequeño cambio hemos lanzado nuestra nueva página web de la que ahora mismo estás disfrutando. Un portal sencillo, dinámico y ágil que pretende completar la oferta que a diario te ofrecemos en nuestra programación a través de la radio. Dar un paso más no es moco de pavo pero como siempre me ha dicho un buen amigo “quien no arriesga no gana” y aquí estamos nosotros para adentrarnos desde la sencillez en esta nueva aventura digital a pesar de la que nos está cayendo a todos encima, y más a los medios de comunicación.

Las caídas parece ser que han sido el tema estrella de esta última semana del mes de noviembre en casi,  me atrevería a decir, todos los sentidos. Por una parte el Ayuntamiento de Alcoy, ha anunciado la licitación de las obras del emblemático Pont de Sant Jordi para evitar que este se nos acabe cayendo a trozos y todo apunta que a principios de 2015 podrían empezar a ser una realidad los trabajos para su reforma. Otro que se salva de caer es el Castillo de Barxell cuyas obras de consolidación avanzan a buen ritmo gracias a la iniciativa de Xavi Martínez, el propietario que lo adquirió. La legionela, que nos ha llevado de cabeza durante estos casi treinta días, parece que ha caído también y la Consellería de Sanidad ha dado por cerrado un brote que define como muy “extraño” por haberse registrado de forma dispersa por la ciudad. En la política, Esquerra Unida ha acabado cayendo y en su Asamblea han decidido que se integrarán en Guanyem para crear un proyecto político conjunto de cara a las elecciones de mayo de 2015.  Mientras en el PP, tampoco han descansado y para evitar que las arcas municipales caigan más han propuesto que el Gobierno Local desestime la idea de hacer municipal la gestión del Complejo Deportivo Eduardo Latorre y que convoque un concurso para adjudicar este servicio pensando siempre en la calidad del mismo. Tampoco se han librado en la comarca de las caídas y en Cocentaina a Briet le ha caído como un jarro de agua fría la noticia de que Fomento no asumirá la reparación de los daños que las obras de la Autovía provocaron en varios caminos rurales. Y acostumbrados ya a caernos aquí en Alcoy casi se nos cae encima una luminaria de la enramada de navidad en La Alameda que se desprendió esta semana sin causar heridos. Menos mal.

Ante este panorama, solo nos queda empezar diciembre levantándonos con fuerza porque la semana nos trae por el momento dos acontecimientos. Uno, futbolístico, con el Alcoyano que se medirá al Athlétic Club en la Copa del Rey y al que le deseamos la mejor suerte. El otro, navideño, y es que el lunes se encienden las luces de navidad y tras el recorte de tramos iluminados de 2011, el gran retraso de la instalación de la iluminación en 2012,  y el cambio hasta tres veces de guirnaldas en San Nicolás en 2013, el edil de Fiestas Jordi Martínez quiere llegar al 2014 con los deberes cumplidos y este año reza para que todo salga bien. A él, y para que no se diga que somos malos, también le deseamos mucha suerte.  Veremos que nos depara esta semana…

Noves polítiques per a temps nous

Artículo de Opinión de Sergi Rodríguez, Coordinador Local de EUPV

Als darrers anys, al conjunt de l’Estat, hem assistit a esdeveniments que deixaven clarament al descobert que una nova etapa volia obrir-se pas front a la vella política del bipartidisme.

Des del 15M -esclafit popular que reclamava una necessitat de canvi radical del sistema imperant i punt de partida d’una nova forma d’entendre la política-, fins l’actualitat, han estat molts el punts d’encontre d’una societat cansada de no trobar resposta efectiva a l’ofensiva neoliberal i a la corrupció inherent a aquest sistema econòmic i social. Les vagues generals, les protestes multicolors per defensar la sanitat i l’educació públiques, per reclamar l’aplicació de la llei de la dependència, pel dret a l’habitatge, al pa i al treball, han unit milions de persones al carrer. L’atur i la misèria ofeguen a les famílies treballadores, mentre que les grans fortunes augmenten els seus beneficis i la corrupció s’escampa per tot arreu.

El sistema derivat de la transició toca a la seua fi. Els problemes no resolts en aquella etapa s’han evidenciat contradiccions insuperables a les que cal donar solució efectives amb un nou procés constituent. Els aparells de l’Estat franquista transitaren intactes cap al nou “Estat democràtic”, s’imposà la monarquia per decret, el cafè per a tots fou l’antídot per ofegar les reclamacions nacionals de les nacions històriques, es pactà una llei electoral per afavorir un bipartidisme que s’alternara per a que res canviara, i, en definitiva, les forces més reaccionàries guanyaren la partida a la forces transformadores que amb la voluntat d’assentar definitivament el sistema democràtic caigueren en la trampa de tenir que renunciar a aspectes essencials de la pròpia democràcia.

Des d’aleshores, assistim a una ofensiva creixent del capitalisme que després d’aconseguir emmordassar els seus enemics té el camp arrasat per passar definitivament com una “apisonadora” per damunt del poble senzill i treballador, per damunt d’una majoria social a la que li estan negant el pa i la sal. Els enemics d’aquest sistema són la democràcia real, el control públic de les empreses estratègiques i de la banca, la participació popular i la transparència en la gestió institucional, el control del poder polític sobre l’econòmic, els sindicats de classe potents i organitzats, una societat crítica, culta i mobilitzada, la distribució justa de la riquesa…. I el desenvolupament del sistema capitalista necessita desarticular i desarmar totes aquestes conquestes socials.

Doncs bé, ha arribat l’hora de la unitat popular, d’organitzar-se des de la convergència real per evitar la desfeta a la que ens volen conduir. EUPV, com a força d’esquerres transformadora, ha de saber llegir els moments històrics, les noves convulsions socials, les noves formes de plantejar eixides a l’estafa que vivim, els nous elements transformadors que s’hi donen, i ajudar a formar àmbits d’actuació confluents de tots aquests actors interessats a canviar de debò l’estat actual de les coses en benefici de la majoria social.

Des de la seua existència, EUPV no ha tingut unes circumstàncies tant propícies per desenvolupar la seua política inicial com fins ara. Ara, se’ns reconeix la certesa de moltes de les coses que en solitari hem defensat al llarg del temps, però els canvis no depenen només dels bons anàlisis, sinó de l’existència o no de les realitats objectives que possibiliten o no els processos de transformació social. És el moment de demostrar la utilitat d’EUPV com a instrument de canvi. Podem jugar i devem un paper important en l’actual situació i si bé no tot depèn de nosaltres, no podem consentir que siga per culpa nostra que no es duga a terme allò que el carrer demana: la unitat popular.

Ara es donen les circumstàncies idònies per provocar una transformació real dels sistema econòmic i social que vivim. Com diu Alberto Garzón, tenim la clau que obri les institucions a aquest moment de canvis. Tenim el fil conductor d’una història que s’ha enriquit en mil batalles, tenim l’organització i la capacitat de treball social i institucional amb major actiu i tenim la riquesa de la gent preparada per ajudar a fer realitat les ànsies de canvi de la societat amb propostes programàtiques concretes que són realitzables i factibles. I tot això és el que hem de posar a disposició de la unitat popular des del convenciment que s’han d’aplicar noves formes de fer política.

Regidoria de Medi Ambient d’ Alcoi: capdavanters en Participació Ciutadana

Artículo de Opinión del Concejal de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Alcoy, Paco Agulló

Resultat d’un procés participatiu del Consell Local de Participació de Medi Ambient, la darrera setmana des de la Regidoria de Medi Ambient fèiem públic l’esborrany del nou contracte de Recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU). Amb un cost estimat de 2 Milions d’euros anuals i una durada de 8 anys, prorrogables fins a 10, el nou contracte planteja unes línies estratègiques inicials. Primera, la separació del contracte anterior en tres parts: recollida i transport de la brossa, municipalització de la neteja viària i manteniment del servei de clavegueram, que passarà a mans d’Aqualia. Segona, reforç de la fiscalització de la gestió de l’empresa, per part de l’Ajuntament, per a garantir la qualitat del servei. Tercera, estimulació de la doble e, eficiència i eficàcia al servei de la ciutadania per a reduir al màxim la despesa pública i millorar el servei.

Sens dubte, dins de l’elaboració de polítiques públiques, els processos participatius marquen la diferència davant la exigència ciutadana de la política actual. Les carències democràtiques de les administracions públiques, ens obliguen, cada vegada més, a continuar potenciant els processos de deliberació col·lectiva que potencien el teixit associatiu de la nostra ciutat en les diferents àrees.

És amb aquest nou escenari de Gestió Pública, que la Regidoria de Medi Ambient, és capdavantera en la implementació de fòrums de deliberació, discussió i decisió compartida amb els ciutadans i ciutadanes en matèria de polítiques mediambientals que afecten al terme municipal. Precisament, degut als tallers de participació ciutadana proposats des de la Regidoria, s’ha pogut utilitzar un instrument d’intervenció participatiu que ha permès realitzar un diagnòstic dels problemes actuals en matèria mediambiental, detectar els aspectes a millorar en la gestió de residus, prioritzar actuacions a través del consens i dotar de coherència a l’actuació municipal.

Processos com aquest, empoderen a la població i legitimen l’actuació municipal. És un instrument imprescindible per a dissenyar estratègies conjuntes de futur davant d’acords que ens afecten a totes i a tots. Invertir en Democràcia Directa, es converteix en l’estratègia principal per articular, comprometre i consolidar la construcció d’una ciutat dinàmica, coherent i amb perspectives de millora a curt i mig termini.

Cocentaina ha de saber la veritat del Camp La Vía

Artículo de Opinión de la coalición Col.lectiu 03820 – Compromís 

Abans de gastar-se 313.000 euros més en el camp de la Via, Cocentaina ha de conèixer la veritat. Cal recordar que aquest camp ja va costar prop de 800.000€ [500.000€ dels terrenys + 280.000€ de les obres]. I ja sabem quin ús ha tingut. Per això, des del Col·lectiu 03820 hem impulsat una Comissió d’Investigació per tal d’esbrinar què va passar i si cal depurar responsabilitats. Hem de saber per què no es va fer bé el talús, per què va resultar defectuós el drenatge i si els materials i les tècniques utilitzats van ser els correctes. Com és possible que l’Ajuntament certificara les obres i tornara la fiança a l’empresa? Si algú ha obligat els esportistes a jugar en un camp ple de clots, ha sigut justament el senyor Briet i els seus.

Necessitem saber la veritat i volem que tot el poble de Cocentaina la sàpiga, començant pels usuaris de les instal·lacions esportives. I la veritat no es transforma per moltes mentides que es diguen. El govern municipal actua a la desesperada, llançant cortines de fum, atacant l’oposició, amb tics de majoria absoluta. Sembla que es veuen fora de l’Ajuntament i això els incomoda. Circulen per Internet muntatges falsos amb el logotip del Col·lectiu 03820-Compromís. Les barbaritats que s’estan posant en boca nostra són indecents. Però és una guerra bruta en la qual no participarem. Nosaltres treballem per millorar la vida de les persones.

Segons el PSOE, nosaltres preferim regalar els diners als bancs. Això és ridículament fals. En primer lloc, perquè qualsevol que tinga una hipoteca sap que quan amortitzes un préstec no estàs regalant diners a ningú, sinó que t’estalvies interessos i augmentes la teua liquiditat futura. En segon lloc, perquè és públic i notori que destinar els romanents del pressupost municipal a pagar els deutes de l’Ajuntament no és la nostra prioritat. Nosaltres preferim aprofitar fins a l’últim cèntim per a resoldre els greus problemes de tota mena que tenim a Cocentaina. En tercer lloc, recordem que fou el PSOE, de la mà del PP, qui va reformar la Constitució, per prioritzar el pagament del deute per davant de les necessitats socials. I ho van aprovar per la porta de darrere i sense consultar la ciutadania. Així que prou de manipulació i que aflore la veritat.

Els diners públics no són del senyor Briet, ni de l’equip de govern; són de tot el poble. De la gent. I els representants d’aquesta gent han acordat majoritàriament que l’Ajuntament no es podia gastar tants diners a corre-cuita sense aclarir abans tot el que ha passat. I han decidit que es dedicaran, de moment, a altres finalitats, algunes de les quals són ben urgents. En efecte, hi ha altres necessitats més immediates al poliesportiu, com les millores als vestidors i les pistes d’hoquei, frontó o bàsquet, així com eliminar barreres arquitectòniques. Per no parlar de la pista coberta i el seu nefast sòl. D’altres inversions per millorar el poble millor no en parlem. Caldrà prioritzar primer allò imprescindible, després allò necessari. I per a les grans inversions som partidaris d’informar i consultar la ciutadania.

Va ser un greu error, per part del PSOE, convocar un plenari extraordinari per a votar, contrarellotge, aquesta i altres inversions. Les presses corresponen, probablement, a la voluntat d’inaugurar les obres abans de les eleccions. És a dir que, més que millorar les instal·lacions esportives, la seua motivació sembla ser purament electoralista. Nosaltres no podíem ser còmplices d’açò. No sense tenir abans, tot el poble de Cocentaina, una informació ben completa i detallada. Entre altres coses, perquè tenim seriosos dubtes sobre la viabilitat d’aquest pressupost, ja que altres obres semblants estarien al voltant dels 700.000€.

En definitiva, des del Col·lectiu 03820–Compromís empatitzem amb els usuaris del camp de gespa, però creiem que s’ha de fer ben fet, amb consens social i amb tota la informació del que ha passat fins ara. Creiem que aquest és un projecte que es podrà consensuar en la pròxima legislatura, tan prompte com la Comissió d’Investigació haja fet el seu treball i tota la informació haja eixit a la llum. Emplacem totes les persones interessades en aquest i en altres temes a participar en l’acte públic que farem el proper divendres 28 de novembre, a les 19 hores, al Centre Social Real Blanc. Veniu i participeu! Junts podem, juntes guanyem! En trobareu tota la informació en www.facebook.com/03820compromis

Casos y cosas del transporte intercomarcal

Artículo de Opinión de Jordi Martínez, Concejal de Movilidad en Alcoy

La movilidad, una importante red de transporte público que permita a ciudadanos y visitantes desplazarse entre los municipios de nuestra Comunidad es una de los derechos a los que todos los habitantes de esta región aspiramos. Lo que todos merecemos. No obstante, de un tiempo a esta parte la Generalitat Valenciana, y más concretamente la Conselleria de Infraestructuras dirigida por Isabel Boning, ha decidido que los que vivimos en El Alcoià y el Comtat no tenemos los mismos derechos que compañeros de otras comarcas.

La supresión de la línea de autobús entre Alcoy Gandía, ha sido la gota que ha colmado el vaso de una lista de despropósitos de la señora Boning. Una consellera que no se preocupa por todos los cuidadnos valencianos por igual, que está realizando una mala gestión que repercute en todos y que sólo sabe prometer para después no realizar nada.

Muestra de ello ha sido el que hace unos días se anunciara, de forma extraoficial y nunca a los responsables de los ayuntamientos afectados, la supresión de la línea de autobús entre Alcoy y Gandía. Un servicio que permitía a los ciudadanos de la montaña y de la costa de la Safor disfrutar de las bondades de ambas tierras en forma de turistas, y a los habitantes de poblaciones más pequeñas hacer uso de los servicios de Alcoy o Gandía.

La desaparición viene motivada por el impago por parte del Consell a la empresa concesionaria, una vez más la mala gestión del Partido Popular, que gasta el dinero del ciudadano de forma dudosa, ha hecho que un servicio público necesario se cierre. Desde el Partido Socialista de Alcoy no nos hemos quedado callados, y ya hemos preguntado por este asunto en la Cortes, estamos preparando una proposición no de ley y no dejaremos en nuestro empeño hasta conocer qué ha hecho la Conselleria con el dinero del autobús y hasta conseguir que se restablezca la línea.

La consellera también ha demostrado su falta de palabra cuando en junio de 2013 anunció el establecimiento de una línea de autobús que conectaría a las poblaciones de El Comtat y L’Alcoià con la estación del AVE de Villena. Línea de la que ni tenemos noticias, ni esperamos tener, puesto que cuando fue preguntado en Cortes este asunto la respuesta fue añadir una nueva traba, la de la eliminación de la línea entre la ciudad y la propia estación, que podría ser utilizada por los usuarios que llegaran a la ciudad en la línea regular Alcoy –Villena.

No quedando sólo en esto, desde el PSOE se solicitó un cambio de rutas de la línea Alcoy-Villena que cubriera a las poblaciones de las comarcas y llegará hasta la estación de tren. Propuesta denegada, al igual que lo que la de facilitar el acceso por la A31, para no tener que atravesar la ciudad de Villena al ir en coche

Toda propuesta ha sido rechazada, las explicaciones escasas y a veces infundadas y el resumen es que Alcoy y las ciudades de alrededor cada vez carecemos de peor servicio de transporte. Hemos contribuido a las obras de un tren de alta velocidad al que no se puede acceder si no es con trasporte privado y encima, atravesando una ciudad entera. Una vez el Partido Popular da muestras de ineficacia, pero los socialistas de Alcoy seguiremos luchando por nuestros ciudadanos, por nuestro trasponerte público, por conectarnos con otras poblaciones para mejorar nuestro turismo y acceder a mayores servicios.

Con la Asociación de San Jorge “Sempre”

Jordi Sedano, exalcalde de Alcoy

Mientras Izquierda Unidad anda, como siempre, ni en misa, ni tan siquiera repicando, sino a su bola como si fuese “la oposición de la oposición” en lugar del Gobierno… es de agradecer el tono moderado y conciliador que el Alcalde Antonio Francés está asumiendo en este lamentable espectáculo que atañe directamente a la Asociación de San Jorge.

No es fácil su papel, lo sé por experiencia, Por eso, repito, que me alegro del posicionamiento del Alcalde al lado de la institución y que al mismo tiempo anime a la Asociación de San Jorge a la pronta revisión de sus estatutos y a seguir avanzando en temas candentes que hay que seguir abordando.

Dicho esto simplemente quiero mostrar mi apoyo a la Asociación de San Jorge como siempre he hecho públicamente (gobierne quien gobierne la Institución)

Por tanto (y esto es sólo una síntesis de mi humilde opinión) pienso lo siguiente:

-Sí al respeto a nuestra máxima institución festera

-No a judicializar, bajo ningún concepto, a la institución

-Si a la integración “plena” de la mujer en la Festa con los mismos “derechos y obligaciones”

-No, rotundamente no, a las posturas intransigentes en lo que respecta a la incorporación de la mujer a la Festa.

-Sí a la apertura de lo que se empieza a conocerse como una “tercera vía” que sirva para flexibilizar y llevar a la práctica formulas para buscar el consenso de las fechas de la Trilogía para armonizar la tradición y la realidad socio-económica de nuestro tiempo.

-No (y, como no, es sólo mi opinión) a que la Festa se traslade a fin de semana siempre, La tradición no lo es todo… pero una ciudad sin tradiciones y sin instituciones fuertes no es una ciudad,.. no es nada. Absolutamente nada.

-Si a la convivencia y al trabajo conjunto entre Ayuntamiento y Asociación de San Jorge

-No a quienes políticamente menosprecian a la institución con sus actuaciones y posicionamientos políticos..

Tan cierto es que la Asociación de San Jorge necesita urgentemente adaptarse a los nuevos tiempos como, cierto es también, que nadie puede poner al buque insignia de la Festa a los pies de los caballos.

Como reflexión final me pregunto: ¿Y si en lugar de hacer de la Festa un campo de batalla de personalismos, bandos y guerrillas políticas nos dedicamos todos a intentar armonizar diferencias, buscar puntos de encuentro y trabajar y gozar la magnifica herencia que hemos recibido de nuestros mayores y dejamos lo de los “bandos” para Fiestas de Moros y Cristianos.

Se han dado muchos pasos en la Festa en los últimos años. Muchos y muy importantes, y quien no reconozca esta realidad, simplemente desconoce la Festa. Pero hay que seguir dando muchos más, pero eso sí, de la mano de la Asociación de San Jorge. Sin prisa, sin aspavientos, sin juzgados, pero cuidado, también “sin pausa”. El siglo XXI lleva casi tres lustros en funcionamiento y algunos no se han enterado tampoco. En este espinoso estéril y nada edificante asunto a unos pocos se les ha parado el reloj escuchando el pasodoble “sentat” y otros quieren “sentar” en el banquillo a la institución festera y ni el xixara de Gandia ni el AVE, ni los unos ni los otros. Como decía ortega en el centro está la virtud.

Sentido común. Que nos dejen disfrutar de la Festa unos días al año. Que no se le olvide a nadie “NO SOLO DE FESTA VIVE UN PUEBLO” sino de trabajo, y hoy por hoy el trabajo escasea desde la Serreta a Barxell y desde el Altet a la Canal, por cierto que en la Canal puede haber trabajo (y eso sí es muy importante) salvo que los de siempre, los del no a todo lo impidan. Nuestro futuro como ciudad no es nada fácil. Digo nada fácil por no decir que es realmente difícil y complejo. Pero es ahí en los temas de trabajo donde los políticos si que tenemos mucho que decir y mucho que hacer. La ecuación fiesta/trabajo está descompensada en mi querido Alcoy. Hablamos mucho más de Festa que de trabajo y siendo festero y amando mucho la Festa les confieso que me preocupa muchísimo el trabajo y mucho menos la Festa, pero también les aseguro que me molesta que se ataque las instituciones porque son de lo poco que nos queda.

Gracias Alcalde por la sensatez. Seguramente hoy usted y yo, por posicionarnos (sin imperativo legal) claramente al lado de la Institución Festera y por la apertura de miras en asuntos candentes tenemos algún que otro enemigo más pero así es la vida. Menos mal que Sant Jordi “sempre mos tira una maneta…”

La Fira: el projecte de tot un poble

Marcos Castelló, Portavoz PSPV-PSOE Ayuntamiento de Cocentaina

És molt difícil resumir en poques paraules què representa la Fira de Tots Sants, ja que són molts els aspectes -els sentiments, els anhels i les il·lusions- que la Fira de Cocentaina pot produir. Amb tot, és cert que és un molt bon exercici per a centrar-se en allò que és característic i deixar de banda altres consideracions.

Com a persona que he tingut responsabilitats d’organització durant alguns anys sobre la Fira i que és hereu del treball i esforç de diferents persones que han treballat, treballen i seguiran treballant per la nostra Fira, hi ha dues idees que considere centrals i que conformen la pedra angular del que per a mi és la Fira.

La primera i fonamental és que la Fira és de tot el poble de Cocentaina, tots els anys desde l’Ajuntament s’organitza un esdeveniment com aquest, però el que hem de tindrer clar és que sense l’ajuda, la col·laboració, la implicació de cadascun dels veins i veïnes del nostre poble seria imposible realitzar aquesta magnífica Fira que entre tots portem endavant i que, per tant, ha estat i ha de seguir estan per damunt de tota confrontació política i partidista. La Fira és un esdeveniment que sobrepassa unes sigles i unes persones concretes, aquests pasaran pero la Fira sempre estarà ahí: és la Fira de Cocentaina és un gran espai de sensacions, és sens dubte algún la FIRA DE FIRES! amb majúsqules. D’ací que considere un encert l’existència del Consell de Fira, on tots els representants de la societat civil i política contestana estan representats.

La segona, que és una conseqüència de la primera, és que és el projecte conjunt i de futur més important de Cocentaina. La Fira de Tots Sants ens ofereix l’oportunitat de vertebrar-nos i d’identificar-nos com a poble, per la Fira aguantem incomoditats, soroll, aglomeracions… perquè entenem que la Fira és una oportunitat per aglutinar esforços, per a oferir el millor de nosaltres i per a sentir-se orgullosos com a poble. És innegable que estem aconseguint-ho, malgrat les dificultats, any rere any.

Per això no es pot entendre Cocentaina sense la Fira, i la Fira no seria possible en un poble que no fóra Cocentaina. Tan sols em resta agrair la comprensió i paciència de tots els veïns i veïnes de Cocentaina pels problemes i incomoditats que el poble pateix durant el muntatge i desmuntatge de Fira. Tots ho patim, però a la fi TOTS som partícips d’aquesta Fira que és nostra, de tots els contestans i contestanes.

Espere i desitge que tots gaudisquen d’una bona Fira 2014.

La Fira de Tots Sants: l’ èxit col.lectiu de Cocentaina

Artículo de Opinión de José Cantó Doménech. Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina és segurament, l’esdeveniment històric, social, cultural i econòmic de la tardor més important a les terres valencianes (i segurament més enllà). Per això, els qui han escrit sobre ella utilitzen denominacions destacades com ara “Fira de Fires”, “Espai de sensacions”, etc. I és que veritablement, la Fira (amb f majúscula) és la de Cocentaina ja que conté molts elements que la fan màgica i especial, i que la converteixen en un espectacle únic. A saber:
És una Fira de tot un poble, que s’estén per tot un poble, que transforma a tot el poble i que implica i involucra a tot un poble. “Si és per la Fira sí” és la frase que els qui som de Cocentaina solem dir per a justificar les lògiques molèsties que un esdeveniment d’aquestes característiques, que fa multiplicar per 43 la població local fins arribar a més de 500.000 persones, causa en la vida tranquil·la i reposada d’un poble de muntanya d’11.500 habitants com és Cocentaina.

És una Fira que no deixa a ningú indiferent i que és capaç d’encisar a qualsevol visitant sense importar-ne l’edat, el gènere i la condició. Sigues qui sigues i com sigues, la Fira té la capacitat d’oferir-te alguna cosa que t’interessa: espectacles, gastronomia, misteri, cultura, diversió, oci, entreteniment…

És una Fira que estimula tant els nostres sentits fisiològics (vista, olfacte, tacte, oïda i gust), com els intel·lectuals (imaginació, il·lusió, felicitat…) i que és capaç de causar efectes secundaris a mode de síndrome de Florència, perquè les persones en passejar-la i descobrir-la ens exposem a nombroses manifestacions d’art i cultura que representen una acumulació de bellesa.

És una Fira adaptada a les persones i on caben tots: xiquets, famílies, joves, parelles, majors… I per a cadascú d’ells és capaç d’oferir una activitat particularitzada i adaptada als seus interessos, a tots els preus i condicions.
És una Fira on a pesar de la gran quantitat de persones que hi coincideixen, no ha perdut el seu caràcter amable i familiar, sent escassíssims els incidents de seguretat que s’hi produeixen en comparació a altres esdeveniments que congreguen un nombre similar de visitants.

És una Fira que ofereix un espai de convivència de cultures i religions i on la tradició més arrelada com el producte agrícola de qualitat, el primer torró, els dàtils, l’albarda o el gaiato, és capaç de compartir temps i espai amb l’aplicació tecnològica més capdavantera. Com se sol dir “Si no ho trobes a la Fira, quasi segur que no existeix”.

És una Fira que representa una veritable senya d’identitat que ens identifica com a poble. Enguany celebrem la seua 668 edició i hem de pensar que el privilegi reial que la fa possible s’atorgà a la vila de Cocentaina el 1346, tan sols 19 anys després que es culminara la formació del Regne de València amb el Tractat d’Elx. Alguns haurien de prendre nota.

És una Fira intergeneracional que ens permet fer un viatge en el temps, en el qual els més joves descobreixen els costums i les eines del passat, i els més majors la prosperitat que la ciència i la tecnologia ens està oferint al segle XXI.

És una Fira que promou la cultura, capaç d’oferir un programa d’activitats, exposicions i espectacles més propi d’una capital de província que d’un poble. “Una Fira de capital feta per un poble”.

És una Fira que és capaç d’inventar verbs, dites i refranys: “firar-se”, “fred de Fira”, “A la Fira no vages si no tens diners que veuràs moltes coses i no compraràs res”. Aquesta és la demostració de com d’arrelada tenim a la Fira en el més profund del nostre tarannà.

És una Fira dinamitzadora de l’activitat econòmica d’aquest territori, que és capaç de moure més de 40 milions d’euros, que molts la voldrien per a ells i que està destinada a ser el major aparador de les comarques centrals valencianes.

Però per damunt de tot, la Fira, és el major èxit col·lectiu de Cocentaina com a poble. Durant 668 anys els socarrats hem estat capaços de reinventar la Fira, de adaptar-la als temps i de consolidar-la. Moltes vegades, com ara, sense un clar recolzament institucional, sense ajudes econòmiques específiques que la salvaguarden per al futur i sense els merescuts reconeixements. Però aquest menyspreu s’ha trobat amb el caràcter d’un poble senzill que fa seua la Fira per damunt de colors i banderes i que ofereix l’únic que té: el seu poble, els seus carrers, la seua història… Aquest és el secret de la Fira. Una Fira que ens ompli d’orgull i que és, sens dubte, el major dels nostres èxits com a poble.

Cocentaina és Fira i Fira és Cocentaina.

Vingueu a Cocentaina i gaudiu de la Fira!

Bona Fira 2014!