Opinión

Artículo de opinión de Jorge Sedano, portavoz de Ciudadanos Alcoy

Un riguroso y contundente informe de CC.OO aporta datos sobre la pérdida de empleo en el sector textil en la Comunidad Valenciana impactantes: del 2008 al 2016 se han perdido 794 empresas, el 48,2% del empleo (12.270 personas menos en el sector textil). Estos datos duros afectan especialmente a nuestra comarca y, precisamente por ser tan preocupantes, nos deben alertar y también estimular para buscar nuevos objetivos y nuevos sectores industriales emergentes.

Los datos son crudos y duros, pero la realidad es la que és y hay que hacerle frente. El textil fue en su día un sector intensivo en mano de obra pero la tecnología, cómo en muchos otros sectores, ha incidido directamente en la caída del empleo, al margen de otros factores importantes que también detalla el informe.

El reto de Alcoy y nuestra Comarca, que ha sido, tradicionalmente, un reto industrial (papel, metal, textil, agroalimentario, y actualmente con un fuerte empuje del sector cosmético) debe seguir siendo el mismo reto: la industria.

Las empresas, para competir, no necesitan ayudas y subvenciones de las administraciones salvo de forma coyuntural. Las empresas, los empresarios, los emprendedores, lo que necesitan realmente para nacer, crecer motivarse e innovar es un clima amable, propicio y ágil: facilidades para instalarse, sinergias industriales próximas en las comarcas limítrofes, mano de obra especializada, institutos tecnológicos, Universidades y centros formativos implicados en el territorio. En definitiva, un caldo de cultivo industrial e innovador basado en la tecnología y sociedad del conocimiento. Y todo ello lo tenemos.

¡Qué nadie lo dude! todo ello lo tenemos. Todo y mucho más: y tenemos, quizá lo más importante, un corredor industrial que vá desde Onteniente hasta Castalla-Onil y sigue… Un potente corredor industrial en el que las sinergias se pueden y se deben poner en valor de una vez por todas. Hoy, afortunadamente, el Barranco de la Batalla prácticamente sólo existe para pasear con bici, gracias a los “túneles de la esperanza”. La Foia de Castalla está a tiro de piedra (a un tiro fraterno), y el otrora mítico Puerto de Albaida se asemeja cada vez más a la “costereta del Altet”. ¡Onteniente está ahí mismo! La historia, aunque con mucho retraso, nos ha acercado hasta “el abrazo”. Y tenemos la obligación de abrazarnos y encontrarnos, hoy más que nunca.

Este territorio histórico, industrial y común, es capaz de fabricar una manta, una Barbie, una silla de plástico, un puerta, un bote de rimel, un aperitivo de aceitunas rellenas sin hueso con chile, o un tejido sin tejer de los de Aitex, sin apenas despeinarse. Juntos somos, simplemente, un diamante en bruto. Lo tenemos todo: territorio industrial con multitud de sinergias, instituciones, organizaciones empresariales y sindicales que, por cierto, lo vieron antes que los políticos.

La bajada del número de puestos de trabajo en el textil no es un fracaso empresarial ni un drama colectivo comarcal, sino la cruda realidad. Fuimos papel, metal y muchas otras cosas y ¡qué nadie lo dude!, en un futuro a medio plazo seremos otra cosa distinta que ahora “los mortales de turno” no acabamos de ver, pero que los emprendedores se encargarán de descubrirnos.

Quiero destacar el papel crucial de los sindicatos, tanto de CCOO como de UGT, así como el de muchas organizaciones empresariales por su lucha histórica por vertebrar el territorio. Es cierto también que políticamente se han dado pasos en esa dirección, pero no los suficientes.   Nuestros trabajadores empresarios y comerciantes se merecen un futuro intercomarcal común juntos, un futuro mejor. Quizá, el único futuro posible.

Aquest comunicat és la resposta a les declaracions dels membres que han abandonat l’agrupació d’electors constituïda per a les passades eleccions del 24 de maig del 2015: Carolina Juan, Berta Llorens i Jaume Calafat. Simplement vol ser una resposta a eixes declaracions, explicant i desmentint certes coses que afirmen aquests exmembres del grup, donant el nostre punt de vista de la situació, i sense ànim ni pretendre alimentar la polèmica.

En primer lloc, volem rebatre l’afirmació de que l’agrupació d’electors ha perdut i s’han desvinculat del grup cinc de deu membres. Cal dir que la llista electoral estava formada per nou membres en total, dels quals s’han volgut desmarcar tres per problemes i desaveniències internes, que són els citats anteriorment, mentre que el quart membre que no signa aquest comunicat ho ha fet per falta de disponibilitat per qüestions laborals i trobar-se lluny del municipi, tal i com va informar a tot el grup inicial, quedant d’aquesta manera els cinc sotasignants. Dels quatre regidors que va obtenir la nostra agrupació als comicis locals actualment decideix desvincular-se la que era regidora i primera tinent d’Alcalde, Carolina Juan, mentre que els altres dos exmembres del grup polític que també l’acompanyen no formaven part de la corporació local com a regidors.

Respecte la resta d’acusacions i afirmacions que fan públicament, no entenem i ens sorprèn que es diga que allò que vam dir a la campanya no està complint-se, i que es parle de falta de participació, jerarquia i manca de transparència, i a continuació expliquem els nostres arguments:

Pel que fa a la participació volem explicar que de forma periòdica es fan assemblees informatives i participatives en les que es demana l’opinió dels veïns i s’expliquen projectes de les diferents regidories que estan desenvolupant-se, a més de donar explicacions de la gestió municipal. A més a més, en tots els plenaris es dona l’oportunitat als assistents a que pregunten i expressen qualsevol cosa que desitgen, així com també s’ha enviat als domicilis diferents qüestionaris de participació demanant l’opinió dels ciutadans, siguent aquesta vinculant. A banda de les assemblees dutes a terme també s’han creat diferents ferramentes de participació i informació: bústia ciutadana, tant real com virtual; xarxes socials; servei de missatgeria Whatsapp; etc.

Respecte al que s’afirma de que la presa de decisions es fa de forma autocràtica i jeràrquica, cal dir que les decisions al grup es prenen de forma grupal, totalment democràtica i adoptant les decisions de la majoria. En cap moment s’han pres decisions en contra del que ha dit la majoria del grup, comptant el vot de l’alcalde sempre com un més, i traslladant a la ciutadania els temes de més calat i importància, fent-los partícips en la presa de decisions i escoltant la seua veu.

Finalment, pel que s’argumenta de que la decisió presa ha sigut també conseqüència de la falta de transparència de la nostra gestió, ens agradaria explicar que en tot moment s’ha informat i exposat les qüestions rellevants que tenen a veure amb la situació del nostre municipi i la gestió del govern, enviant circulars informatives a tots els domicilis de forma periòdica i posant a l’abast dels veïns tota la documentació que i expedients que desitgen. En el cas de contractacions de personal laboral que han sigut necessàries dur a terme s’ha fer mitjançant procediments de selecció públics i dels quals han sigut informats tots els veïns, per tal que aquells que ho desitgen es presenten al procediment de selecció, duguent a terme la selecció de forma totalment objectiva per part del personal funcionari de l’Ajuntament, i després publicant les actes de selecció.

Totes aquestes qüestions que es van promulgar durant el període de campanya considerem que estan fent-se efectives durant el temps que portem de govern, dins de les possibilitats en funció de la disponibilitat dels regidors, doncs tots treballen i ningú de la corporació està alliberat; els recursos i la conjuntura, i així queda demostrat en els arguments anteriorment exposats.

Per tal de finalitzar, ens agradaria explicar que Carolina Juan des del passat 14 de gener del 2016 es desvincula de totes les seues responsabilitats com a regidora després de renunciar a les competències que tenia assignades en matèria d’urbanisme, infraestructures, medi ambient i espai públic, havent de fer-se càrrec d’aquestes la resta de regidors del grup municipal. També dir que, tot i intentar reunir-se en multitud d’ocasions per a parlar i aplegar a un punt d’enteniment, ha sigut impossible per la negativa de la regidora que ja no forma part de Tots per l’Orxa a assistir a les reunions de regidors i del grup polític, essent la última reunió a la que va assistir el 13 de febrer del 2016. Després de tot aquest temps finalment és el 8 de juliol quan passa al grup de no adscrits.

Per la nostra part volem afegir que aquest comunicat, com hem expressat al principi, és merament informatiu i per part de desmentir les acusacions dels exmembres del nostre grup municipal. No volem enfrontaments ni volem més divisió en un municipi que considerem que ja està suficientment fraccionat, però ens veiem en la responsabilitat i obligació de donar explicacions i desmentir allò del que se’ns acusa. Lamentem molt aquesta situació que no és beneficiosa per a l’Orxa, i sols demanem als veïns, entre els quals es troben els exmembres del nostre grup, que com diu el nom de la nostra agrupació d’electors treballem tots per l’Orxa. De ben segur que hi ha qüestions més encertades i altres menys, pel que demanem disculpes per les errades que pugem cometre, doncs tots ens equivoquem, però continuarem endavant intentant millorar i treballant de la forma que ens ha caracteritzat al llarg d’aquest temps de govern i que hem exposat anteriorment.

Arnaldo Dueñas, Vicent Dueñas, Mavi Bravo, David Nadal i Arantxa Moreno.

Artículo de Opinión de Carolina Juan, Berta Llorens y Jaume Lorente

El 13 de juny de 2015, la plataforma veïnal Tots per l’Orxa va prendre els plenaris municipals abanderant els lemes d’horitzontalitat, participació i transparència. Tot i que la edil Carolina Juan ha hagut de prendre mesures oficials, després de poc més d’un any ja són cinc dels deu membres de l’agrupació inicial els que han anant progressivament desvinculant-se de la gestió encapçalada per l’alcalde Arnaldo Dueñas. El motiu principal segons tres antics membres de la plataforma, Carolina Juan, Berta Llorens i Jaume Lorente, ha sigut el desacord amb la forma com s’està gestionant l’Ajuntament de l’Orxa, al seu entendre una organització interna jeràrquica i autocràtica, i una forma de govern allunyada dels lemes abanderats en campanya.

No han sigut pocs els esforços que s’han fet per arribar a un acord, però ja no es pot seguir negant que les formes de fer política són ja no sols diferents, sinó incompatibles. No té sentit que en un mateix equip de govern convixquen la participació i l’autocràcia, és evident que els ritmes i les formes de l’autocràcia anul·len els ritmes i les formes col·laboratives. No obstant,  han considerat que la postura més responsable i justa cara les persones que també van confiar amb ells, passa per mantenir representació als plenaris a través del vot de l’antiga Primera Tinent d’Alcalde i portaveu del grup Carolina Juan. Tots per l’Orxa no eren els quatre regidors, era un grup de deu persones on teòricament totes anàven a tenir la mateixa veu i vot als procediments d’adopció de decisions.

Des d’aquesta nova posició, els antics membres de l’agrupació treballaran de forma paral·lela a l’equip de govern per intentar defensar la línia política que va donar a Tots per l’Orxa accés al govern. Un treball desde la base que recupere a l’Orxa la proximitat, la transparència i la participació com a principis incondicionals en el sistema de govern local. Intentar reduir la nostra postura a si anem a fer oposició o si anem a donar-li el nostre vot al Partit Popular, li fa un favor molt flac a les noves formes de fer i entendre la política, així com a la nostra pretensió inicial d’intentar acabar amb la guerra política que hi ha al poble.

Els tres veïns es mostren especialment afectats per les persones que puguen sentir-se defraudades o enganyades perquè la forma com està funcionant l’Ajuntament no es corresponga amb el projecte que els van vendre en campanya. Aquesta nova condició de la corporació local no té perquè suposar un problema, més bé pot arribar a suposar un avanç pel que fa a qualitat democràtica.

Article d’opinió d’Estefania Blanes, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi

El passat divendres 30 de juliol, a tots se’ns va encollir l’estómac en assabentar-nos que la nostra tan estimada Serra de Mariola, tornava a estar en perill. Encara tenim molt present l’incendi que en 2012 va cremar quasi 500 hectàrees d’aquest paratge.

El cert és que tots els estius i aquest especialment, tenim el cor en un puny. Tindre el privilegi de viure entre dos parcs naturals, ens fa estar en estat d’alerta continu.

Evidentment hi ha coses que se’ns escapen al nostre control i anys de sequera com el que estem patint, no ajuden. Si a aquesta circumstància natural, li afegim els anys de manca de manteniment de les serres i la poca consciència de persones que no respecten el calendari de cremes o el de paellers i barbacoes, o que llancen cigarrets i altres tipus de brasa en llocs indeguts, la desgràcia està assegurada.

És ben cert que la majoria dels incendis s’apaguen en hivern, fent neteges forestals. Però també es poden prendre altres mesures preventives, com acabar amb les «cremes controlades» que massa vegades acaben descontrolant-se. Seria bo analitzat les dades i valorar si ix a compte disposar de trituradores a l’abast de qualsevol que necessite desfer-se de restes de poda. Estic segura que fer front a un incendi és molt més costós econòmicament, i del cost mediambiental ja ni parlem.

Però una vegada ocorre la desgràcia que ens temíem, algú ha d’anar i torcar-ho. I no van els que des del seu despatx han decidit que sobren brigades forestals, ni els qui han comés una imprudència. Els encarregats de fer-hi front són els bombers, que sense preguntar-se si ha sigut natural o intencionat, sense qüestionar si s’haguera pogut evitar o no, s’enfunden el seu uniforme i van a fer el que altres no hem sabut evitar.

Aquests professionals contínuament es posen en perill per totes nosaltres, anteposant per damunt de tot, inclòs de les seues famílies, la responsabilitat del seu treball.

Però el pitjor de tot és que aquest sacrifici no és reconegut. Sent molta rabia i tristesa quan escolte que no han aconseguit res i a setembre anuncien mesures i accions perquè se solucionen els problemes de personal que venen patint fa anys.

Tal com ens van explicar en una visita que els vam fer el passat mes de juny, seria necessari incrementar almenys en 4 persones cadascun dels 5 torns que hi ha. És a dir, 20 efectius més per tal d’arribar als mínims. També reclamen una millor coordinació i planificació, que podria vindre per fer un cós únic d’àmbit autonòmic.

Aquestes són les coses que ens haurien d’unir. Aquest article espere que aprofite com un humil altaveu dels que lluiten, no per unes millors condicions laborals o un major salari, sinó pels que estan reclamant una major seguretat per a totes.

Encara que de vegades la consciència col·lectiva siga un pèl capritxosa i inexplicable. Som capaços d’omplir les xarxes socials amb un #TotsSomLeoMessi, quan ha estat acusat d’estafar-nos a totes, i no fem nostres les reivindicacions dels que demanen poder fer el seu treball amb dignitat i seguretat.

No diré un #TotsSomBombers, perquè per a ser bomber es necessita ser d’una pasta especial.

Article d´opinió de Vicky Llàcer, portaveu de Guanyar Alcoi

No, no us espanteu… no vull dir que haja canviat d’opinió i ara pense que Alcoinnova serà la panacea i acabaran els problemes d’Alcoi com alguns ens volen fer creure. El que vull dir és, que tal volta s’haurien de demanar explicacions públiques i clares als defensors d’aquesta ubicació – que no del projecte-.

Estem cansats de sentir que proporcionaria llocs de feina i que les empreses se n’aniran d’Alcoi si no es fa, sí o sí, en aquesta localització. El problema és que sembla que una mentida repetida insistentment, es converteix en realitat i acabem creient allò que ens diuen sense qüestionar.

Tal volta seria interessant saber, amb noms i cognoms, quantes empreses hi ha interessades en aquest projecte i si la ubicació seria o no rellevant perquè prengueren la decisió d’instal·lar-se a Alcoi, no vaja a ser que estiguem discutint sobre un polígon (ubicació) en el que sols una empresa haja mostrat interés i per pura casualitat siga la propietària dels terrenys en qüestió. No em negareu que com a mínim seria sospitós. De moment, l’únic que sabem és que una de les empreses que sí que complia els requisits mediambientals per instal·lar-se, Multiscan Technologies, ha decidit no traslladar-se.

Tampoc estaria de més conéixer, clarament, les previsions de construcció que tenen els defensors d’aquest projecte, però no parlant de terrenys terciaris, urbanitzables, etc. Quan dic clarament, em referisc a saber quantes urbanitzacions, centres comercials, o clubs privats tenen al cap construir. Aleshores estaríem parlant d’altres interessos que no són en benefici del poble.

Demanar explicacions clares, que les persones comunes, les del carrer, entenguem, en relació a les malifetes que s’ocasionaran a la nostra natura tampoc és cap desgavell, i no parle tan sols del fet que baix d’aquests terrenys està l’aqüífer que abasteix d’aigua Alcoi, que ja per si és suficientment greu.

La Canal està als peus d’un Parc Natural i perquè el «Parc Tecnològic» funcione, s’haurà de fer arribar aigua, llum, clavegueram, fibra òptica… i per a dur tot això a La Canal s’haurà de passar per zones en què tal volta, els alcoians i alcoianes, no hem pensat que poden destrossar.

Tota aquesta informació no ha arribat a la ciutadania, sols ens venen la panacea de la feina o la desaparició d’aquesta, obviant que hi ha altres ubicacions adequades, on dur a terme el projecte. Tal volta ho obvien perquè l’objectiu no siga sols en benefici d’Alcoi.

Sembla, com va el panorama en general, que els alcoians i alcoianes ens haurem d’espavilar, alçar-se i exigir als nostres representants que ens parlen clar. No hem de conformar-mos amb el caramelet de la feina i les paraules grandiloqüents, hem d’exigir explicacions clares per a poder posicionar-nos. Ah! I una cosa més, per si totes aquestes explicacions que NO ens han donat no foren prou, el govern del PSOE decideix no recórrer la sentència que descarta la paralització cautelar de les obres, permetent així que es puga començar a destrossar el nostre entorn. I després ja veurem…

Demostrat està que amb la nostra passivitat i bona fe, ells guanyen i el poble perd… Ací tenim exemples com La Rosaleda i Serelles entre altres, que una vegada el negoci fet, és el poble qui «paga el pato».