Guanyar lamenta que el Gobierno no acepte sus propuestas de tasas y precios públicos

Guanyar Alcoi ha lamentado que el Gobierno Local del Partido Socialista no haya aceptado ninguna de sus propuestas para tasas y servicios públicos de cara al próximo año y que contemplaban bonificaciones para las familias y colectivos más desfavorecidos así como descuentos en las instalaciones deportivas y culturales de la ciudad. La plataforma, a través de la concejal Naiara Davó, ha señalado que el Ejecutivo no ha tenido en cuenta el trabajo de la oposición “es una muestra más de falta de transparencia del Gobierno porque ni siquiera nos han explicado las razones”, ha detallado Davó. Por último  la edil ha indicado que el alcalde, Antonio Francés, y su gobierno “actúan como la derecha más autoritaria” al plantear la retirada de competencias del pleno para trasladarlas a la Junta de Gobierno. Sobre ello Davó concluye “es un atentado contra la democracia”, destaca.

Cocentaina se suma al 9 d´Octubre

Cocentaina también ha celebrado durante el día de hoy los actos centrales del Nou d´ Octubre que han estado condicionados por las previsiones del tiempo ya que ante la posibilidad de chubascos el acto institucional se trasladó del Parque del Ferrocarril, donde estaba previsto inicialmente, al Teular. No obstante el sol lució a mediodía y la programación se desarrolló con normalidad en el escenario exterior de este espacio cultural contestano.

El 9 d´ Octubre en la Villa Condal ha contado con música tradicional, bailes populares de la mano de los Grupos de Danzas Cocentaina y El Convent así como la lectura del manifiesto que  ha ido a cargo de la edil de Cultura Marcela Richart en representación del PSPV, partido al que este año le correspondía la redacción del texto. La concejal, acompañada por gran parte de los ediles de la Corporación Municipal, ha recordado en su discurso los hechos históricos que marcan el contexto de esta jornada y ha instado a que llegue a la Comunitat “una financiación real, solidaria y responsable, que nos permita avanzar como pueblo y como sociedad”, ha indicado. Finalmente ha concluido su intervención recordando al poeta contestano Vicent Valls y seguidamente la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet ha interpretado la Muixeranga para poner el punto y final al acto. Señalar también que ha sonado una pieza de Al Tall para rendir un pequeño homenaje al joven Miquel Grau asesinado hace ahora 38 años.

La meteorología ha permitido también que se llevara a cabo el pasacalle aunque si que ha obligado a la suspensión de las tradicionales paellas en el Parque del Barrio de San Hipólito, una decisión que se tomó el día anterior debido a la lluvia y que fue consensuada por todos los partidos políticos.

Gran parte de los ediles de la Corporación han estado presentes en el acto
Gran parte de los ediles de la Corporación han estado presentes en el acto

Manifiesto Nou d´Octubre

Un any més, el País Valencià torna a viure la tradicional festa del 9 d´Octubre, en la qual els valencians i les valencianes conmemorem el nostre naixement com a poble. Fou un 9 d´octubre de 1238, fa ara exactamente 777 anys, quan Jaume I va fer l´ entrada solemne a la ciutat de València i, pocs mesos després, ens va donar els Furs valencians, unes normes que aniran consolidant-se, que aniran incorporant poc a poc ciutats i viles a les Corts Valencianes per a constituir finalmente un nou regne.

És essencial per a qualsevol poble no perdre mai els seus orígens, perquè com diu Raimon, “qui perd els seus orígens perd la identitat”. Per això el que estem fent ara i ací és conmemorar una fita històrica que ha marcat  intensament la nostra realitat passada, present i futura. Per això, hui és un día de celebració, huí és el día en què volem celebrar de manera popular i festiva, però també reivindicativa la nostra identitat col·lectiva i els trets que ens distingeixen com a poble, com a poble que es sent digne de ser-ho, com a poble tolerant, obert i acollidor.

Però no podem tant sols quedar-se en el passat. Hem de viure en el present i adonar-se que vivim temps dífícils  i que la situació económica dolenta que ens afecta ja no és sols una crisi econòmicam sinó que s´ha transformat en una autèntica crisi social, una crisi de valors i de principis, En aquesta tasca els qui tenim responsabilitats públiques hem de tenir un plus de responsabilitat ja que, donada la situació, caldrà no sols no balafiar els recursos sino no equivocar-nos en donar les respostes que la  gent ens està demanant a tots. 

Molts han volgut dir quines són o no són les nostres senyes d´identitat, oblidant que la convivència i la decència democràtica és sense cap dubte, la millor de les senyes d´identitat del poble valencià. Un poble que en els darrers anys s´ha vist com s´associava la nostra terra a la corrupció, als sobrecostos, als grans projectes buits…oblidant el día a día de les persones, els seus problemes i les seus il·lusions per al futur. El País Valencià no és una terra corrupta. Els valencians i les valencianes som tan honrats com el que més. Els que han sigut corruptes han sigut els seus dirigents. 

Tanmateix, aquesta festa del 9 d´Octubre no pot ser només un acte testimonial: eixigim una societat més justa i integrada, més culta i amb un major grau d´ identitat. Per això no podem oblidar que les polítiques neoliberals on l´austeritat ha volgut substituir les persones ens han portat a: 

Que hi haja més d´un milió de valencians que viuen sota el nivell de la pobresa i en risc d´exclusió social, una part d´ells xiquets.

Que a les nostres terres hi ha hagut més de 160.000 execucions hipotecàries entre 2007 y 2014.

Que tenim 1 de cada 4 depenents amb el dret reconegut en llista d´espera.

Per revertir aquesta situació necessitem també un finançament real, solidari i responsable, que ens permeta desenvolupar-nos com a poble i com a societat.

Nosaltres, com a representants electes de la ciutadania de Cocentaina, volem refermar-nos en el compromís que hem adquirit amb tots els veïns i veïnes de lluitar per la defensa dels interessos del nostre poble. I , tingueu-ho clar, lluitarem per les reivindicacions de Cocentaina davant de qualsevol administració, independentment del color polític que la governe, com ho fem sempre. Perquè al nostre entendre, Cocentaina sempre és primer i nosaltres estem on estem, per a servir als interessos del poble. 

Pero no sols necessitem recursos econòmics, ens calen homes i dones formades, persones solidàries, cultes, responsables i innovadores. Perquè, i ho diem amb convicció, la cultura i l´educació són els motors del progrés, de la consolidació social i de la convivència: la cultura i l´ educació són les claus de la llibertat, la llibertat necessària i imprescindible per al progrés i per al futur.

Voldria acabar aquestes paraules amb altres d´un destacat contestà, Vicent Valls:

i quan siga de nit i els gesmins olorosos

en record de l´ abssència dels teus ulls apagats

tornaré a l´ albereda on ens vàrem trobar

aquell día d´ hivern, al passeig del teu poble,

on encara la reixa de les branques dels oms

acullen els ocells que al meu cor ja no canten.

Tornaré a la Font, a la Plaça Tancada, al Palau on les aigües

com antics violins que conten velles històries a les places de pedra.

I el teu nom escriuré en vesprades taronja

en la fràgil memòria d´unes flors de paper

que novembre recorden.

Passaré pels carrers, clivellats pel silenci,

amb fragància d´acàcies i fantasmes de pols.

I de nou tornaré a evocar la distància,

la foguera d´uns llavis com una vinya en flames.

Tornaré

Bon día i Feliç 9 d´Octubre a totes i tots !

Moltes gràcies !

Visca el País Valencià !

Discurso del Presidente de la Generalitat con motivo del 9 d´Octubre

 

Autoritats

Senyores i senyors,

És este un temps d’incerteses. D’incerteses personals, institucionals i socials. Des de fa més anys dels que ens agradaria patim una crisi econòmica de la que anem eixint amb no poques dificultats. Algunes dades són angoixants. En la Comunitat Valenciana hi ha més de 558.400 persones sense treball. La nostra taxa d’atur és superior a la mitjana espanyola 1.737.000 valencians estan en risc de pobresa o exclusió social. La nostra renda per càpita es del 88% respecte de la mitjana espanyola.

El Consell és conscient d’esta realitat i mai desviarà el seu principal objectiu que és superar les desigualtats, recuperar el sentit de la política i reconnectar la Generalitat amb el Poble Valencià. No ho oblidarem mai d’on venim com no oblidem a les víctimes de l’accident del metro de València que avui reben l’Alta Distinció de la Generalitat. La seua recerca de respostes, la seua veu ferida sense descans cada dia 3 en la Plaça de la Verge, la seua dignitat ha estat un clam per a tota la societat.

Les dificultats socials existents no poden ni són obstacle, la crisis no és obstacle per a milers de valencians i valencianes que expressen la seua solidaritat i proclamen la Comunitat Valenciana terra d’acollida per als xiquets, les dones i els homes que, fugint de la brutalitat d’un règim, la guerra, la mort i la destrucció inicien un llarg peregrinatge per tal d’eixir-se’n del malson, buscant desesperadament en Europa un lloc on poder treballar i viure en pau i llibertat. No podem oblidar que abans fórem nosaltres els refugiats, fórem els valencians els que vàrem haver de marxar de la nostra terra. Ahir l’ambaixador de Croàcia deia que en les darreres setmanes al seu país havien arribat 100.000 persones. Croàcia té quasi un milió d’habitants menys que la Comunitat Valenciana.

I la història ve de lluny. Recordem al nostre gran humanista Joan Lluís Vives i a totes aquelles famílies varen ser expulsades del Regne de València i de la resta d’Espanya al 1492. Recordem la migració d’aquells que de la mà del nostre gran escriptor Vicente Blasco Ibáñez marxaren cap a l’Argentina no per l’afany de viure aventures com empentats per la fam.

Recordem l’exili dels qui foren forçats a abandonar el seu país per les seues idees con José Ricardo Morales un valencià distingit avui amb Premi Ambaixador de la Comunitat Valenciana.

Al novembre complirà cent anys i viu a Xile. Allí va fugir amb la seua família a bord del Winnipeg, el vaixell que va fletar Pablo Neruda per a arreplegar a republicans espanyols que van fugir després de la Guerra Civil.

Recordem tots els fills de la nostra terra que tingueren que deixar pares i germans per buscar el sustent per a la seua família que no podien aconseguir a la seua casa.

En paraules de John Donne “Ningú és una illa, complet en si mateix; cada home és un tros de continent, una part de la terra; si el mar es porta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, com si fóra un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teua pròpia. La mort de qualsevol home em disminueix perquè estic lligat a la humanitat; per tant mai faces preguntar per qui dobleguen les campanes: dobleguen per tu.” Per tant, com no podem ser terra d’acollida quan tantes i tantes vegades em demanat als demés que ens acolliren? Ningú pot prohibir la solidaritat.

Hui es 9 d’Octubre. Què celebrem? Sembla una pregunta retòrica, però no ho és tant. Si li preguntarem a un cristià ens diria que celebra la incorporació del Regne de València a la cristiandat. Si li preguntem a un historiador, l’entrada de Jaume I en la ciutat de València i la construcció dels fonaments del futur Regne. Si ho fem a un poeta com Vicent Andrés Estellés, la resposta seria el dia gran d’un poble unit, alegre i combatiu.

Hui 9 d’Octubre de 2015 tal vegada deuríem celebrar, com diu el pròleg del nostre Estatut, el punt d’encontre on “la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià”?

La resposta, molt probablement, la tenim ací, en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat. En els rostres dels jurats en cap de les viles reials de l’antic Regne que ens recorden quins són els nostres deures i les nostres obligacions. Fou un morellà, Francesc de Vinatea, jurat en cap de la ciutat de València, qui va protestar davant el rei pels seus reiterats incompliments dels Furs. I encara que esta és una època i un sistema polític molt diferent, establir certs paral·lelismes no sembla exagerat.

Els drets dels valencians en educació, sanitat, dependència, no son de la qualitat que haurien ser. La nostra potència turística, el nostre sector industrial, la nostra agricultura, les nostres Universitats veuen com el seu impuls és frenat per la falta de recursos. Científics com la alacantina guardonada Àngela Nieto de gran prestigi internacional deurien contar amb més recursos.

Empresaris que volen una Generalitat que els recolze per a canviar el paradigma, per a passar del model productiu de el “jo t’ho faig més barat” al de “jo t’ho faig millor”. Si ho fem més barat, seguirem baixant els salaris i empobrint-nos. El millor futur es el de: “jo t’ho faig millor, amb més disseny, més innovació i a un preu competitiu”.

No podem exercir els mateixos drets que la resta de espanyols i espanyoles com a conseqüència d’un finançament injust i discriminatori resultat d’un model desigual, amb ciutadans de primera o de segona, segons quin siga el seu lloc de residencia.

Açò no és determinisme històric que condemne per sempre als valencians No volem ser més que ningú; però no acceptem que se’ns tracte com si no fórem ningú. El temps de les falses ofrenes s’ha acabat.

I esta setmana hem donat un primer pas. Un pas ferm. Un pas històric amb la signatura de l’acord per un finançament just per a la Comunitat Valenciana. Un acord entre tots el grups polítics, el agents econòmics i socials i les Universitats. Sabem que no serà fàcil, mai ho ha estat per als valencians i valencianes.

Caldrà trencar tòpics i la inèrcia de molts anys. Caldrà fer pedagogia. Caldrà tindre la sang freda, coratge i tota la intel·ligència. I per a aconseguir-ho hem de mantenir esta unitat i fer-la cada dia més gran, sumant al nostre acord a tots i cadascun dels valencians i valencianes.

Amb tota la solemnitat que té este dia els dic que passe el que passe en la pròximes eleccions este Consell serà lleial a la seua paraula. Caldrà recordar-ho una vegada més: sense autonomia financera, no hi ha autonomia política.

Ara bé, quede clar que la viabilitat de la nostra autonomia no es redueix a una mera qüestió econòmica que han de decidir altres. En gran mesura, depèn de nosaltres.

Senyores i senyors, Ens trobem en un punt en que cal tornar a reivindicar els millors valors dels valencians. La Comunitat Valenciana superarà tots els esdeveniments si recuperem el esperit de l’esport, si recuperem la cultura del treball, si cadascú aporta el seu talent al bé comú. Si aprendemos de la voluntat de superación de un oriolano como Bernardino Ruiz -de 90 años- que fue el primer español en subirse al podio del Tour de Francia.

Si aprenem de la figura de Bernat Martínez subcampió d’Europa i d’Espanya de motos tristament mort en accident, de Concha Montaner un eixemple d’atletisme, de la Federació de esports adaptats de la Comunitat Valenciana per atendre amb persistència a la diversitat i del pilotari Julio Palao -Juliet el d’Alginet- arrelat en el joc nostre més tradicional.

L’autonomia valenciana té futur si som capaços de superar les nostres seculars disputes internes. Cal donar un pas endavant, els ciutadans de la Comunitat Valenciana han de saber que units ho podem aconseguir tot; dividits no serem res. I d’açò, del treball en equip, sap el centenari equip de futbol de Burjassot i Anna Montañana la primera valenciana a jugar en la lliga professional d’Estats Units de bàsquet.

Tots dos reconeguts este matí per la seua inequívoca baralla per persistir contra el pas del temps o per obrir els camins més difícils.

És necessari que de Vinaròs a Pilar de la Horadada, des de les planes de Utiel-Requena fins a l’Horta de València, del Racó d’Ademús al Cap de la Nau s’escolte una veu clara que, per damunt de partidismes i localismes, cante una partitura de exigència, coresponsabilitat i cohesió.

L’autonomia valenciana és viable si ens sentim orgullosos de la nostra cultura i de la nostra llengua. Si seguim el exemple de persones com Jesús Martínez Gerricabeitia un home cult i decent que va donar la seua col·lecció d’art i la seua biblioteca de més de 23.000 volums a la Universitat de València o del guardonat José María Morera que representa la memòria viva del teatre espanyol de les dècades dels anys 60, 70 i 80. No hi haurà renaixement sense cultura.

Com deia Rafael Chirbes, l’escriptor que va retratar la corrupció com un metge forense: “Cultura és allò que alça del sòl la mirada de l’home i el porta a descobrir l’horitzó, cultura és avui el que fa que l’animal es pose a caminar a dos potes encara que a voltes eixa posició li provoque dolors d’esquena”

Senyores i senyors, de la situació en que ens trobem tots no som responsables. Però de buscar la eixida a esta situació sí que ho som tots i totes. Els valencians hem de tornar a creure en les nostres institucions. Confiar amb elles. Pensar que són font de solucions i no de problemes. I això passa, necessàriament, perquè les Institucions donen resposta als problemes dels valencians.

Per a eixa nova fita, anem a necessitar no sols un finançament solidari i equitatiu. Anem a necessitar de tot el capital humà del que disposem. La situació que patim no la pot resoldre només un Govern. Superar l’embós econòmic i social necessita l’esforç, el treball i la complicitat de tota la societat valenciana.

Alguns dels reconeguts avui han estat a la presó per defensar les seues idees o han viscut el menyspreu i l’oblit, uns altres s’esforcen dia a dia per qualificar el seu treball i millorar el nostre món. Representen la millor cara d’esta terra i ens donen forces per a seguir endavant Gràcies en nom de tots els valencians i valencianes.

Senyores i senyors, El 9 d’Octubre de 1238 Jaume I va entrar a la ciutat de València. D’això es compleixen hui 777 anys i huit segles després el seu legat encara perdura en les institucions autonòmiques.

Això per si mateixa parla de la profunditat de les nostres arrels.

Acabe esta meua primera intervenció en un dia tan solemne com el 9 d’Octubre recordant els poemes i les cançons que han acompanyat als valencians durant més de 50 anys, venim d’un silenci antic i molt llarg Com deia Raimon, que avui ha rebut la Alta Distinció de la Generalitat “cante les esperances i plore la poca fe”.

Hui tenim motius per a creure amb la esperança d’un futur digen per al nostre poble i superar la poca fe d’aquells que per comoditat o cansament han perdut la il·lusió per la Comunitat Valenciana.

Nosaltres, com aquells que eixiren als carrers en 1977, volem l’Estatut, però el volem amb tots els seus continguts vigents i respectats. Mirant endavant no està de més recordar els versos que Maximilià Thous va escriure per al que ara és Himne: “Valencians, en peu alcem-se, que nostra veu la llum salude d’un sol novell”.

Moltes gràcies.

Participativo Nou d´Octubre en Muro

Muro continua celebrando la completa programación preparada este año para conmemorar el día de todos los valencianos. Las actividades comenzaron el pasado fin de semana con el concierto que ofreció la Unión Musical en el Centro Cultural Polivalente y la lectura del manifiesto que dio paso a numerosas propuestas que los escolares han llevado a cabo en los últimos días para profundizar en la importancia del 9 d´ Octubre. Durante este viernes el deporte ha sido el protagonista y a las diez y media de la mañana ha arrancado una nueva edición de la clásica Cross Popular en la que la participación ha sido numerosa repartiéndose más de 2.100 dorsales según han informado desde el Ayuntamiento. La competición ha partido desde la Plaza del Ayuntamiento para concluir en la del Matzem. Además no han faltado las partidas de pilota valenciana con pilotaris de Muro y Benasau ni las clásicas paellas que a mediodía han llenado de ambiente festivo el Parque del Batà.

La cultura también es parte importante del Nou d´ Octubre en Muro y en el marco dels Dijous Literaris se presentó ayer jueves el libro Entre dos mons de Mariló Sanz en la Biblioteca Municipal. Además se ha presentado «Ovidi i els músics en valencià», una guía didáctica que han elaborado la periodista Esther Vizcarra y Jaume Esteve, como actividad previa a las Trobades d’Escoles Valencianes que se celebrarán el próximo mes de abril. Por último han abierto las puertas dos muestras: Art d´ Aci y otra sobre la vida y obra del poeta y gramático valenciano Carles Salvador.

Guía Ovidi Muro
Presentación de la Guía Didáctica de Ovidi

Nou d´Octubre reivindicativo en Alcoy

Alcoy ha celebrado este viernes los actos centrales del Nou d´Octubre que ante la probabilidad de lluvias se han trasladado al Teatro Calderón. En este espacio cultural de la ciudad ha tenido lugar la lectura del manifiesto a las doce del mediodía que este año ha corrido a cargo de la escritora alcoyana Mercè Climent, la cual también se ha encargado de escribirlo. Climent ha recordado en su parlamento los hechos históricos que dan contexto al Día de la Comunidad Valenciana al mismo tiempo que se ha referido a la cultura y a la figura de Ovidi Monllor. Además ha instado a que la lengua valenciana tenga el papel relevante que le corresponde y ha apuntado que la Comunitat merece ser reconocida como nación histórica. Tras las palabras ha llegado el turno de la música y la Societat Musical Noval d´ Alcoi, dirigida por Joan Domenech Calaforra, ha ofrecido un concierto en cuyo repertorio no han faltado piezas en recuerdo a Ovidi en el año en el que cumple el vigésimo aniversario de su muerte.

La programación del Nou d´ Octubre seguirá durante todo el fin de semana con la Fira del Llibre y de Artesanía que estará abierta en la Glorieta con diferentes propuestas y la presencia de varias asociaciones de la ciudad.

Manifiesto 9 d´ Octubre

Un any més els valencians i les valencianes ens reunim per commemorar l’entrada a la ciutat de València, l’any 1238, del rei Jaume I. Hui, 9 d’Octubre, Diada del País Valencià, commemorem els 777 anys del naixement del nostre poble. La previsió de pluges ha fet que els actes oficials programats per a aquest dia a Alcoi es traslladen al Calderón. No imagine millor escenari que aquest teatre, que amb més d’un segle d’història ha sigut i continua sent un focus importantíssim d’art, cultura i, per què no, diversió a la nostra ciutat.  

Hui és un dia alegre i festiu. Tenim ganes de cridar als quatre vents que som valencians, i que ens sentim ben orgullosos de ser-ho. Dins d’aquest món que alguns pretenen uniforme, despersonalitzat i globalitzat, dominat per una sola llengua, vindiquem la diferència, la riquesa cultural, humana i lingüística, no solament dels valencians, sinó de tots els pobles. I ho fem des del respecte i la inclusió, sense discriminacions de cap tipus. Ser valencià és un valor únic i un bé cultural que cal preservar. Seria bo que l’esperit ecologista que portem a dintre no es limitara a protegir la varietat d’espècies, sinó també la diversitat de les cultures. Tan important és una cosa com l’altra. La desaparició d’una espècie, d’una cultura, d’una llengua, suposa un empobriment del món, quan no un assassinat amb premeditació, per culpa dels capricis, els interessos o la mala fe d’alguns.  

No podem permetre que la cultura es veja menystinguda, ni tan sols en època de crisi. Perquè la cultura i l’educació són condició sine qua non perquè l’individu, el poble, la societat, esdevinguen actius, crítics, competents, justos i lliures. Hem de tindre clar, a més, que la cultura estimula les ganes de conèixer dels infants, futurs homes i dones de la nostra societat; esperona a la creació d’obres d’art que potser es convertiran en nous símbols de la nostra identitat; incita a imaginar, a créixer, a evolucionar com a persones i també com a col·lectiu; ens anima, cada dia, a voler ser millors en allò que som i allò que fem… Què preferim, una societat creada per homes i dones bàrbars, amb una educació i cultura restringides, sense memòria ni esperança en el futur, amb unes polítiques rígides i inamovibles, amb un pensament únic possible i amb uns trets d’identitat rancis, obsolets, quan no cruels? O, per contra, volem una societat lliure, igualitària, organitzada per individus intel·ligents, formats i informats, amb capacitat crítica, creadors i lluitadors, coneixedors de les seues arrels, conscients del seu present i esperançats pel seu futur? Jo tinc molt clara la resposta, i vosaltres?

La cultura i l’educació, per tant, no són negociables. I d’això en sabem bona cosa els alcoians i les alcoianes. I és que és indubtable que Alcoi ha estat i continua sent bressol de cultura i valencianitat: pintors, músics, actors, escriptors… Alguns, fins i tot, ja s’han convertit en clàssics, com ara Ovidi Montllor, que sempre vestí amb orgull la samarreta d’obrer, persona justa i alcoià. Era impossible no citar-lo en aquest manifest, quan encara estem immersos en el seu any. Perquè vam voler que ho fóra, perquè no ens van deixar. Però nosaltres som cultes, justos, lliures i amb capacitat crítica i ens vam rebel·lar. Una vegada més.

Aquestes paraules pretenen ser laudatòries, festives i encoratjadores, però també intenten ser paraules de reivindicació. No és possible que el País Valencià encara no siga reconegut com a nacionalitat històrica, com sí que ho són Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. Vam ser un regne, un país, amb furs propis des de 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, fins al 1707, després de la derrota d’Almansa i el consegüent Decret de Nova Planta. Volem que ens reconeguen com a nació històrica. A més a més, necessitem un finançament més just. Les dades econòmiques no menteixen: la nostra és una de les comunitats pitjor finançades de l’Estat Espanyol.

Som una nació històrica. Per llengua, cultura i tradició política. La llengua és un dels trets d’identitat més importants dels valencians. D’uns anys ençà, però, l’ús del valencià ha patit una davallada preocupant per causa de la desídia, i fins i tot de l’hostilitat, dels qui ens van governar durant un parell de dècades. Però ara ens trobem en un moment d’il·lusió, esperançador. És ara, més que mai, quan hem de procurar que augmente la presència del valencià en tots els àmbits socials. Encara hi ha centres educatius que no l’han incorporat com a llengua vehicular, a pesar de la demanda de les famílies. No tenim a penes mitjans de comunicació en la llengua pròpia: ni televisió, ni ràdio, ni premsa escrita. I hem de lluitar per guanyar-nos la dignitat i l’orgull del nostre poble. I això passa per la valoració i la promoció de la llengua del país, del valencià, una llengua que ha de ser i és de tots, dels valencianoparlants i també dels castellanoparlants. Perquè ha de ser inclusiva i cohesionadora de la nostra societat. La nostra llengua és un punt de trobada, una oportunitat, un instrument d’integració.

Durant aquests anys, molta gent del món de la cultura, els escriptors, els artistes, els músics, els actors, ha utilitzat el valencià per bastir les seues obres. Una part de la societat civil, també. El món de l’ensenyament s’ha esforçat per preservar el valencià. I les Trobades d’Escoles en Valencià han sigut un model obert, tolerant, fins i tot festiu, de foment de la nostra llengua.

Hem aconseguit moltes fites. Podem i hem d’estar-ne orgullosos. Per això hem de continuar. Perquè paga la pena. Perquè tenim un compromís amb el passat, però sobretot amb el futur. Perquè som i volem continuar sent valencians. Des del respecte per la diversitat, des de la tolerància, amb un sentit democràtic insubornable, plural, dialogant, integrador, positiu. 

Bona Diada, amics i amigues. Visca el País Valencià!

El paro descendió en la comarca en septiembre

El paro registrado descendió en el conjunto de las comarcas del Comtat y de l´ Alcoià durante el pasado mes de septiembre según los datos que recoge el Servicio Estatal de Empleo.  Por localidades Alcoy lidera el descenso con 119 parados menos lo que deja ahora mismo las cifras totales de desempleados en 6.881 personas. También en Cocentaina se reduce el desempleo en 17 personas habiendo ahora 1.375 sin trabajo y en Muro donde el descenso es ahora de 63 personas con un total de 916 parados. Por su parte una de las reducciones más destacadas se registra en Ibi con 96 desempleados menos lo que deja la cifra en 2.535 personas sin empleo. En otras localidades se registra de igual forma una disminución de 87 personas en Banyeres (508), de 18 en Castalla (996) y 33 personas en Onil (715). En el resto de poblaciones de la comarca los aumentos y descensos son mínimos a excepción de Beniarrés donde el paro aumentó en ocho personas.

En su totalidad el paró bajó en 343 personas en el Comtat y l´ Alcoià por lo que ahora la cifra total de parados es de 14.761 personas.

Suspendida la primera reunión de los Presupuestos Participativos

La primera de las reuniones de los Presupuestos Participativos, prevista para el pasado día 6 y destinada a los vecinos del Centro, tuvo que ser suspendida ante la falta de asistencia de ciudadanos. Lo ha denunciado el Partido Popular de Alcoy que ha argumentado que esta situación se produjo debido a que no se difundió correctamente la actividad al mismo tiempo que ha reiterado que los vecinos pierden interés al no haber cumplido el Gobierno Local con algunas de las iniciativas surgidas en las ediciones anteriores “esto demuestra la falta de interés y convencimiento del gobierno socialista en este sistema. Si no tienen interés, no ponen dinero y no ejecutan lo consensuado, significa que no se lo creen” ha señalado el portavoz del PP, Rafa Miró. En este sentido Miró ha recordado que del 2014 quedan pendientes las inversiones del Plan de accesibilidad y las obras de la Placeta les Eres mientras que del 2015 ha explicado que lo único que avanza es el Huerto Social de San Vicente mientras sigue a la espera la sala de conciertos para jóvenes, el paso para peatones entre la calle Radio Alcoiyy el Centro Cívico del Ensanche en la Uixola.

Por último el portavoz popular añade que los 400.000 euros que el Ejecutivo destina en la partida para estos proyectos es insuficiente teniendo en cuenta que el Presupuesto General ronda los cincuenta millones de euros.

El Calderón acogerá los actos centrales del 9 d´Octubre

El Teatro Calderón de Alcoy será escenario este viernes de los actos centrales del Nou d´ Octubre ante las previsiones meteorológicas que apuntan para el día de la Comunidad Valenciana a cielos cubiertos con chubascos sobre todo por la mañana. Ante esta situación el Ayuntamiento de Alcoy ha decidido trasladar la lectura del manifiesto y el concierto de la Societat Musical Nova a este espacio cultural de la ciudad tras estar previsto inicialmente al aire libre en la plaza Ferrándiz y Carbonell. El programa se mantendrá tal y como estaba definido en un principio y a partir de las doce del mediodía la escritora alcoyana Mercè Climent dará lectura al texto que ella misma ha escrito para a continuación dar paso a la música con la actuación de la nova.

Por su parte esta tarde ha arrancado a las seis la Fira del Llibre i producte artesà en La Glorieta con la participación de tres librerías de la ciudad y varias entidades locales que hasta el domingo ofrecerán sus productos en este entorno de la ciudad. La lluvia no ha impedido el desarrollo del acto que ha contado también con un pasacalle a cargo de La Degollà.

Actividades en Cocentaina para celebrar el 9 d´ Octubre

Cocentaina celebra este viernes la fiesta del 9 d´ Octubre mediante una completa programación que dará inicio a partir de las diez de la mañana con una concentración en la Plaza del Ayuntamiento para después comenzar un pasacalle a los sones de la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet. El punto y final será el Parque del Ferrocarril donde está previsto que a mediodía se lea el manifiesto que este año le corresponde elaborar al Grupo Municipal del Partido Socialista y al que dará lectura la concejal de Cultura Marcela Richart “si llueve estos actos los celebraremos en el Centro Cultural El Teular donde ya está todo preparado por si tenemos que poner en marcha este plan b “, explica la edil de Tradiciones, Susana Reig. La jornada concluirá, si las condiciones meteorológicas adversas no lo impiden, con las tradiciones paellas que se celebrarán en el Parque del Barrio de San Hipólito. Recordar que a estas se sumarán todas las personas que se han inscrito previamente en la Casa de la Juventut.

Juan Carlos Richart gana el premio de teatro festero

Juan Carlos Richart Verdú es el ganador de la edición número 27 del Premio de Teatro que impulsa la Asociación de San Jorge. El autor ha concurrido a este certamen en cuatro ocasiones y esta es la segunda en la que obtiene el primer premio. Hay que recordar que Juan Carlos Richart, de 46 años, ya ganó el premio en 2010 por la obra Fester, baló i separat, estrenada en 2011 por el Cuadro Artístico de la Asociación de San Jorge.

En esta ocasión el sainete galardonado se titula Tu a Palma… i jo a festes y se estrenará  en el festival de teatro festero del próximo mes de abril, como previa a las fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy. Al concurso se han presentado un total de diez obras que han sido evaluadas por el jurado compuesto Enric Piera, María Bernabeu, Maribel Vicedo, Chelo Díez, Adri Pons y Xesca Lloria.

La obra premiada será representada el próximo mes de abril. La entrega del premio, dotado de 1.800 euros, se celebrará el sábado, 17 de octubre, durante la última sesión del festival de teatro que se organiza dentro de los actos del Mig Any.