Últimes Notícies

Els alumnes del Col·legi Carmelites d’Alcoi han pogut gaudir recentment del premi aconseguit en el XIX Certamen de Nadales organitzat per COPE...

L’equip de Cope Alcoi posa a la disposició dels ciutadans el telèfon de l’oient. A partir d’ara, a través de...

L’anunci que l’Alcoyano es queda a Alcoi és una de les principals notícies d’aquest divendres. També hem recordat algunes de...

Hui divendres us hem avançat que hi ha llum verda perquè l’Alcoyano es quede a la ciutat. També hem destacat...

Descargar Els Capitans

Concurs d’Olleta al migdia, una de les novetats del pròxim Mig Any

La pròxima edició del Mig Any fester d’Alcoi incorporarà destacades novetats segons ha donat ja a conéixer de manera oficial l’Associació de Sant Jordi. Es tracta de canvis en actes com la Presentació de Càrrecs o el Concurs d’Olleta que anualment té lloc en el cèntric parc de La Glorieta.

En el primer dels casos cal destacar que la cerimònia s’avança al dissabte 14 d’octubre, en comptes de celebrar-se el divendres anterior a la jornada central del Mig Any tal com era habitual fins ara. La segona modificació la trobem en el Concurs d’Olleta previst per al dissabte 21 d’octubre. Aquest es resoldrà a partir de les 14:00h, imitant el format que es va fer en 2021 arran de la pandèmia de la COVID-19, i ja a les 18:00h s’estrenaria un nou horari per a les Entraetes. D’aquesta manera, a intervals de mitja hora, començarien a eixir totes les Filaes per Sant Nicola o País Valencià estant prevista que l’última efectue la arrancà a les 00:30h “sol·licitem que es complisca de manera rigorosa amb els horaris marcats perquè puguen gaudir tots els festers, públic en general, i visitants“, afirmen des del Casal en un comunicat. A proposta de les Filaes Aragonesos i Benimerins, els Primers Trons han aprovat incorporar aquestes variacions en la programació del Mig Any secundant les mateixes amb 16 vots a favor, 10 en contra i dues abstencions (dues filaes no es van pronunciar).

Les activitats del Mig Any s’inicien l’1 d’octubre amb el Concurs de Pintura a l’aire lliure, i la primera partida del Campionat de Cotos s’ha previst per al 2 d’octubre. El cap de setmana següent serà la clàssica visita al Sanatori de Fontilles al mateix temps que tindran lloc les representacions del sainet fester a càrrec del Quadre Artístic de l’Associació de Sant Jordi.

La decoració de la festa de la patrona d’Alcoi arribarà a temps per a la Romeria

El fet que l’Enramada de les Festes de Moros i Cristians seguisca encara instal·lada als carrers de la ciutat ha propiciat que a principis de setembre no estiga col·locada l’ornamentació de les celebracions en honor a la Verge dels Lliris. Aquest fet ha sigut criticat durant la setmana per partits polítics com el PP i VOX, formacions que han denunciat la situació i que han demanat explicacions al Govern Local sobre l’esmentat tema.

Precisament l’executiu municipal avançava ahir que l’Enramada festera començarà a ser retirada a partir del diumenge a la nit quasi set mesos després del seu muntatge, una situació que fins al moment mai havia passat. El motiu es deu al fet que l’Ajuntament ha hagut de traure a concurs la retirada ja que a la Brigada d’Obres, que sempre feia aquestes tasques, li era impossible executar el procés per acumulació de tasques. Jordi Martínez, regidor de Festes, va indicar que es treballa en un contracte per al muntatge i desmuntatge de l’Enramada de cara als pròxims anys, que inclourà també la progressiva remodelació de les parts de l’Enramada més desgastades. També s’elaborarà un contracte per al muntatge i desmuntatge, en concret, del Castell de Festes.

Sobre l’ornamentació de les Festes de la Verge dels Lliris, Martínez va detallar que anirà muntant-se progressivament a mesura que es vaja llevant l’Enramada. L’objectiu és que el divendres puguen estar les banderes en la Plaça d’Espanya i el carrer de Sant Nicolás, principals escenaris per on transcorren els actes en honor a la patrona del pròxim cap de setmana:

 

El regidor de Festes va recordar que eixes banderes de la Verge dels Lliris seguiran col·locades en el Centre per a la Setmana i Fira Modernista que arranca el 18 de setembre. Una vegada passe aquesta festivitat serà moment d’engalanar els carrers per al 9 d’Octubre i l’objectiu és que comence prompte la instal·lació de l’enllumenat de Nadal amb la finalitat que estiga llest a principis de desembre.

La Festa de Cocentaina del 2023 deixa un balanç positiu

Les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina del 2023 ja formen part del record després que la Vila Comtal acomiadara el dilluns quasi quatre intenses jornades en les quals va retre homenatge al seu patró; Sant Hipòlit Mártir.  Uns festejos de plena normalitat que han destacat per la participació de festers i de festeres en tots els actes, així com per l’assistència de gran quantitat de públic a instants únics com a l’arrancà de la Primera Diana o l’Entrada de la vesprada del 12 d’agost.

Des de l’Ajuntament de la capital del Comtat fan un balanç més que positiu del bon transcurs de les celebracions i assenyalen a més l’esforç realitzat per les Filaes del municipi per a traure la Festa al carrer “mereixen tot el nostre reconeixement, però també els càrrecs festers d’enguany. Els quatre ens van oferir el dissabte una espectacular Entrada, amb una posada en escena que ha tornat a deixar el nom de Cocentaina en el més alt dins de l’àmbit de les poblacions valencianes que celebren Moros i Cristians amb idèntiques característiques a les nostres”, destacava l’alcalde; Jordi Pla. Els festejos també van transcórrer amb normalitat funcionant a ple rendiment els operatius de seguretat o neteja viària que s’havien perfilat durant les jornades prèvies als dies grans en honor a Sant Hipòlit “estem molt contents perquè no hem hagut de lamentar cap incident de rellevància i han sigut unes Festes tranquil·les en les quals tant festers i festeres, com el poble en general, han gaudit al màxim de tots els actes organitzats”, manifestava el nou edil de Festes del Consistori; Javier Sansalvador. Finalment, la Junta de Festes també coincidia a fer un balanç positiu malgrat les traves burocràtiques d’última hora que van condicionar el subministrament de pólvora per a instants com el del Alardo “al final es van poder fer els trets d’una forma digna i les Filaes afectades, malgrat no participar, van ser presents amb la banderola perquè tots teníem clar que no es podia suprimir un dels actes que dona sentit a les nostres Festes”, sentenciava el president de l’entitat Rafael Monar.

Després de les Festes, l’activitat en les Filaes es reprendrà a la tardor amb les clàssiques ‘Fueretes’ i la maquinària festera es reactivarà per a fer eclosió el 29 de juny de 2024. Aquest dia serà La Publicació i tornarà a iniciar-se el compte enrrere cap a una nova trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Mártir.

Els cristians recuperen la Vila de Cocentaina abans de la fi de les Festes

Les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina han estat reservades per a una nova batalla entre les tropes de la creu així com les forces de la mitja lluna. Passades les 18:30h s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els cristians han demanat recuperar la Vila, sent rebutjada la petició de manera contundent pels sarraïns.

Immediatament després ha arribat l’Ambaixador de la creu al Pla, encarnat per David Pascual Bonet, i ha iniciat el diàleg amb el representant de les hosts mahometanes. Els cristians han insistit en que Cocentaina havia de tornar a ser cristiana i davant la falta d’acord han instat amb força als seus per a prendre les armesxoqueu els armes contra la roca, alceu els banderes cristianes, salvem ja Cocentaina. Crideu a tot pulmó, Desperta Ferro, Desperta!”, va dir contundentment l’Ambaixador.

Després d’això ha començat l’última batalla d’arcabusseria de les Festes, més breu de l’habitual per la falta de kilos de pólvora, i igual que al matí els arcabussos han donat pas a la lluita cos a cos. Capitans, Banderers i Ambaixadors han pres les armes davant el castell resolent-se el combat a la part alta de la fortalesa amb la victòria dels cristians. Aquesta fita ha quedat materialitzat amb l’alçament de l’ensenya de la creu a la torre més alta de l’emblemàtic Castell de Festes.

En silenciar-se els arcabussos, ha arribat el torn de la solemnitat amb l’acte d’Acció de Gràcies a Sant Hipòlit Mártir i la Mare de Déu del Miracle dins del Monestir de les Clarisses. Després dels parlaments s’ha materialitzat el traspàs de càrrecs, responsabilitat que assumiran en 2024 les Filaes Maseros i Muladís en les capitanies mentre que Cavallers de Llúria i Kabilenyos seran els banderers. Després del cant del Flevit Amare, ha començat el trasllat de la imatge xicoteta de Sant Hipòlit Mártir propietat de la Filà Manta Roja fins a la parròquia del Salvador. El volteig de les campanes ha rebut al sant i dins de l’església s’ha tornat a pronunciar una oració per part del rector del Raval; Don Javier Sanchiz. Els últims instants de les Festes han estat reservats al cant de l’himne del patró abans dins de l’església abans de donar pas a un sopar de germanor de totes les Filaes que es duu a terme aquesta nit en la Plaça del Mercat.

Bequeteros i Cavallets compleixen amb la tradició de “L’Ambaixada dels Tomaques”

Un dels actes més emblemàtics del dia del Alardo a Cocentaina és l´Ambaixada de les Tomaques que protagonitzen les filaes Cavallería Ministerial i Bequeteros. El seu origen radica en el fet que anys arrere totes dues formacions eren considerades “Filaes de Cavalleria” i per tal condició eren les encarregades d’obrir la processó o tancar actes com la Diana o l’Entrada. A més no podien disparar en la jornada del Alardo i davant aquesta situació van decidir crear la seua pròpia batalla tenint com a munició els fruits de l’horta contestana, és a dir, les tomaques.

Un any més el particular ritual s’ha repetit i al migdia d’aquest dilluns, en el solar situat al costat de l’accés a la Ronda Sud i en els voltants del Poliesportiu Municipal, ha tingut lloc la peculiar ambaixada en la qual no han faltat els parlaments marcats pel bon humor i la ironia. També s’ha fet referència a la necessitat de buscar una ubicació més cèntrica per a l’Ambaixada i fins i tot no va faltar esment als problemes burocràtics que han impedit que algunes Filaes pogueren disparar en el Alardo. De fet Cavallets i Bequeteros han convidat a Contrabandistes així com Kabilenyos, les dues afectades,a poder sumar-se a aquesta singular batallada.

Finalment, sense temps per al descans, ha començat la cruenta lluita que ha finalitzat amb un bon remull d’aigua per a retirar els efectes de la tomaca. Després d’aquesta peculiar batalla, la capital del Comtat esgota ja les últimes hores de les Festes de Moros i Cristians del 2023.

L’exercit de la mitja lluna pren Cocentaina en el matí de l’últim dia de Festes

En la jornada d’aquest dilluns 14 d’agost, vespra de la festivitat de La nostra Senyora de L’Assumpció, arriben a la seua fi les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Mártir amb la celebració del Dia del Alardo. En aquest últim es recreen les batalles entre les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, que donen origen a les celebracions, i el matí ha començat en despuntar el dia amb les guerrilles a les faldes de la Serra de Mariola.

A les onze del matí s’ha efectuat l’Estafeta, en la qual els moros han demanat la rendició de la Vila als cristians, però en ser rebutjada la proposta ha emprés una veloç carrera per a advertir als seus de la negativa. Trompetes i percussió han anunciat l’arribada dels sarraïns al Pla on l’Ambaixador, paper encarnat enguany per Joan Aura, ha entaulat un intens diàleg amb el seu homòleg cristià. Els àrabs no han pogut convéncer als hereus de Roger de Llúria i l’Ambaixada ha conclòs amb l’ordre de calar foc a les muralles contestanes per a recordar així l’incendi de 1304 que va cremar en aquell moment la VilaAlà ho vol, per tossud, infidel i insolent vaig fugir veurás cremar la Vila de Cocentaina. Soldats, per Mahoma, incendieu es castell”, resa en el text de les citades Ambaixades que s’ha recitat i que va escriure en 2006 Iván Carbonell Iglesias. Amb aquest instant simbòlic s’han recordat també uns fets històrics que van propiciar que els veïns de la capital del Comtat siguen coneguts encara hui com “Socarrats”.

El calorós matí ha seguit amb la batalla d’arcabusseria, per a la qual finalment s’empraran més de 300 quilos de pólvora durant tota la jornada, i després d’aquesta ha arribat el moment de la lluita armada cos a cos entre els càrrecs. Finalment els moros han vençut a la part alta del castell hissant l’ensenya de la mitja lluna a la torre més alta de la fortalesa.

Benilloba, Festa i activitat al carrer durant l’estiu

Benilloba és un municipi situat a la comarca del Comtat a 520 metres d’altitud també enmig de la vall formada per les  serres de  Mariola, Almudaina, Alfaro, la Serrella i la Serreta. També està prop de la Serra d’Aitana, i situat en el marge dret del riu Frainos, conegut popularment com a riu de Penàguila.

Actualment té més protagonisme turístic amb la construcció d’habitatges de segona residència, però Benilloba ha destacat sempre per l’existència de fàbriques tèxtils sent un dels pobles més pròspers de les nostres comarques.

Benilloba mereix una escapada en la qual gaudir de la seua gastronomia, les seues festes o el seu paisatge.

En el seu terme municipal són interessants les rutes senderistes:

  • El Salt de Benilloba,  una bonica cascada que ha creat un entorn molt bell, al qual sumem l’encant de l’antiga estació hidroelèctrica del mateix nom
  • El Barranc de Cuixot, amb un aqüeducte i on trobaràs un antic molí fariner i un aqüeducte construït en 1794
  • El Tossal d’Espinós, sent aquest un emblema municipal, ja que antigament se situava una creu de fusta en el seu cim, i les vistes al municipi són immillorables
  • I qualsevol camí et permetrà caminar entre antics “masos”, molins al costat del riu i fer-te alguna foto en el safareig. I també tindran oportunitat de gaudir en les seues coves calcàries subterrànies!
  • Si passegem pel seu nucli urbà podem gaudir de l’encantadora tradició dels retaules de ceràmica, que normalment representen al sant al qual està dedicada el carrer i de  la seua Església de la Nativitat de La nostra Senyora de Benilloba, del segle XVII i estil neoclàssic.

Quant a les seues festes patronals, Benilloba celebra en gran els seus Moros i Cristians en honor a Sant Joaquim entre el 14 i el 17 d’agost. Destaquen actes com la humorística ‘Nit de l’Olla’, l’Entrada de les tropes de la creu i les forces de la mitja lluna, les celebracions religioses en honor al patró o les Ambaixades. Altres festejos són la popular Aurora del Dia de Sant Vicent, el mercat tradicional de Divendres Sant o les Danses Típiques de setembre que omplin de música tradicional els carrers del municipi.

Cocentaina venera a Sant Hipòlit Màrtir en el dia de la seua festivitat litúrgica

Cocentaina ha viscut aquesta vesprada un dels actes més emotius de les seues Festes de Moros i Cristians, la solemne processó en honor a Sant Hipòlit Mártir que enguany ha coincidit amb la festa litúrgica del sant. La comitiva ha partit de la Parròquia de Santa María passades les huit de la vesprada després d’efectuar-se l’eixida de la imatge del màrtir de l’interior del temple al costat de la seua Relíquia.

La desfilada l’ha encapçalada la creu processional i a ella li han seguit les diferents Filaes mores i cristianes amb una destacada participació; especialment de festers infantils. En una posició central han estat els càrrecs festers d’enguany rebent de nou l’afecte de tota Cocentaina. El públic ha pogut admirar de prop els dissenys, així com les vestimentes que van lluir ahir en l’Entrada Marcos Castelló (Capità Cristià de la Filà Cavalleria Ministerial), Juan Luís Mahiques (Abanderat Cristià de la Filà Gentils), Marcos Giner (Capità Moro de la Filà Plana) i Pascual Botella (Abanderat Moro de la Filà Guàrdia Jalifiana “Sahorins”). Després d’ells han ocupat un lloc d’honor els majorals i les majorales del Sant per a 2023 abans de donar pas a la imatge de Sant Hipòlit Mártir arrossegada en andes per festers de les Filaes de càrrec. El clergat, presidit pel Bisbe de Plasència Monsenyor Ernesto Brotons, ha precedit a la Relíquia col·locada en el bonic reliquiari estrenat l’any 2000 dins dels actes de l’IV Centenari de l’elecció i proclamació de Sant Hipòlit com a patró de Cocentaina. La Junta de Festes al complet, amb el seu president Rafael Monar al capdavant, i la Corporació Municipal; presidida per l’alcalde Jordi Pla, ha culminat aquesta processó.

L’entrada de Sant Hipòlit a l’església de Santa María, mentre es disparava una traca, ha donat per finalitzada la processó abans que a l’interior del temple es pronunciara una oració final. Finalment, sí que es va donar a besar enguany la Relíquia després que en els últims anys la pandèmia de la COVID-19 impedira complir amb aquest singular ritual.

El futur de la Festa obri el dia del patró de Cocentaina

Després de les espectaculars Entrades d’ahir a la vesprada, Cocentaina entra hui en l’equador de les seues Festes de Moros i Cristians amb la celebració del dia dedicat al patró. La jornada coincideix enguany en el 13 d’agost, festivitat litúrgica del sant, i l’activitat festera ha començat de bon matí amb l’inici de la Segona Diana des de la Placeta de la Vila.

La desfilada, que manté les característiques del dia anterior, ha arrancat a les 07:30h del matí davant de l’Ajuntament i ha estat encapçalada per la Filà Cavalleria Ministerial que ostenta en aquest 2023 la capitania en el bàndol de la creu. Després, mantenint l’ordre d’enguany, han seguit les Filaes Maseros, Creuats, Almogàvers, Gentils (Abanderat Cristià), Cavallers de Llúria, Contestanos i Contrabandistes. Seguidament han arribat els moros, amb la Filà Llana al capdavant en tindre la capitania mora, i després d’ells han desfilat la Guàrdia Jalifiana “Sahorins” (Abanderat Moro), els Muladís, la Manta Roja, els Mudèjars, els Kabilenyos, la Filà Bereberes “Els Borts” i finalment els Bequeteros.

La Segona Diana, igual que ahir, ha recorregut els carrers de la Vila i el Raval fins a arribar de nou al Passeig del Comtat. La desfilada ha tingut com a protagonistes als més xicotets, demostrant així que el futur de la festa contestana està més que assegurat, i l’acte ha finalitzat en la plaça Alcalde Reig davant del monument dedicat a Sant Hipòlit Mártir que va idear Ana Reig Castelló; i que es va erigir l’any 2000 en ocasió de l’IV Centenari de l’elecció així com proclamació del patró.

Un jove abanderat, de saga tradicional de Sahorins, tanca l’Entrada Mora

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi amb el pas de l’Abanderat Moro, càrrec que ostenta en aquest 2023 la Filà Guàrdia Jalifiana. Els coneguts com “Sahorins” a Cocentaina han posat en escena un gran acompanyament per a guiar al jove Pascual Botella Montava, la persona que enguany ha assumit la responsabilitat del càrrec.

De nou ballet i danses orientals han obert un boato en el qual la Filà ha volgut també fer homenatge a la seua denominació. I és que l’aigua ha sigut un dels elements presents en el boato amb un ballet d’Alicia Montava que ha despertat grans aplaudiments entre el públic que encara continua presenciant l’Entrada. A més, no han faltat les referències a la tradició familiar de l’Abanderat, el qual pertany a una gran saga de “Sahorins”, i el protagonista ha arribat sobre carrossa al Pla acompanyat per tota la seua família, així com bona part dels seus amics.

Ha lluït un original disseny de Ropería Chimo i ha rebut també grans aplaudiments en tot el trajecte de l’Entrada mentre la Societat Musical ‘Mestre Orts’ de Gaianes l’acompanyava amb la marxa mora ‘Al-Wazir’ del mestre d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Una altra peça emblemàtica per a l’Abanderat, dedicada per José Ferrándiz al seu avi Pascual Botella, ha sonat també en l’Entrada i en aquest cas els músics han interpretat la clàssica marxa mora “Jamalajam”. L’Esquadra de Negres, també de Ropería Chimo, ha tancat l’Entrada davant els murs del Palau Comtal passada la mitjanit. Els acompanyava la Unió Musical l’Aranya d’Albaida interpretant A la mar de Saül Gómez i Soler, Roperia Chimo de Francisco Valor i la clàssica Guàrdia Jalifiana de José Pérez Vilaplana.

Prop de quatre mil persones han participat en la desfilada del dia gran d’unes Festes de Moros i Cristians que segueixen demà amb la jornada dedicada a Sant Hipòlit Mártir. Els contestans retran homenatge, amb diferents actes religiosos, al qual és el seu patró des de l’any 1600.