Falles

Alcoi també va tindre la seua pròpia festa de Falles malgrat ser aquesta una tradició que està més arrelada de llarg a llarg de la província de València. Va ser en els anys trenta del segle passat i aquest costum a penes ha arribat fins als nostres dies quedant tan sols com a testimoni la Falla que es crema cada any per Sant Josepen El Partidor, una costum que ve acompanyada de molts actes lúdics en la barriada.

Les Falles van arribar a Alcoi en 1933 de la mà de Juan Arques Blanes, un dibuixant i pintor local que havia treballat uns anys a la ciutat de València per a diferents artistes fallers. Segons explica Josep Lluís Santonja, Director de la Xarxa de Biblioteques alcoianes, el mateix Arques va promoure que es plantara una Falla en la Placeta del Carbó i que al mateix temps s’organitzaren diversos actes com una revetla, ‘despertaes’, corregudes de bous, traques, jocs infantils, adorn de carrers i fins i tot una tómbola en La Glorieta. La principal curiositat d’aquelles  primeres Falles de la II República és que es van celebrar a l’estiu i d’aquesta manera en el matí del 30 de juny de 1933, segons relaten les cròniques, van aparéixer plantats sis monuments en diferents zones d’Alcoi.

El suport veïnal a la nova Festa, segons Santonja,  va portar a organitzar una nova edició a penes una setmana després de ‘La Cremà’. En tan sols un mes es van constituir deu barris fallers més, es van crear comissions falleres amb les seues corresponents belleses i es va acordar traslladar el certamen a la festivitat de la Verge del Carmen, concretament entre els dies 12 i 15 de juliol.

Ja un any més tard, en 1934, eixiria la Revista El Faller que recollia tota l’actualitat de les Falles alcoianes i que  va esgotar les seues prop de 2.500 exemplars en tan sols dos dies. Després, en 1935, es van reorganitzar els barris fallers i es van crear huit falles infantils. Els alcoians van poder gaudir de les crítiques dels monuments i també d’un  ampli programa d’actes tant institucionals com festius en cada barriada fallera. Aquell any, remarca Josep Lluís Santonja, van arribar a plantar-se monuments de fins més de deu metres d’altura.

Per a l’estiu  de 1936 l’Ajuntament havia previst una ajuda econòmica de 4.000 pessetes per a les Falles  i la concessió de tres premis a les millors falles infantils. Es van crear nous barris fallers i es van preparar cuidats monuments que mai van arribar a ser plantats als carrers de la ciutat a causa del colp  militar del 18 de juliol que va desembocar en la Guerra Civil. Bona part de les figures van ser emmagatzemades i van acabar sent venudes a Alacant i València en finalitzar la contesa. Finalitzaven així les Falles d’Alcoi, unes Festes que van sorgir amb una identitat pròpia allunyades de la tradició valenciana que preval sempre per aquestes dates de Sant Josep.