Aquell Muro
Article d’opinió de Jacqueline Cerdà, regidora de Compromís per Muro
Les arts i la cultura a Muro tornen a ser menyspreades.
Durant molts anys i de la mà de regidors compromesos amb el món cultural en tots els seus corrents, Muro ha esdevingut en tot un referent de la cultura ja no sol en l’àmbit comarcal on hem creat sinergies i lligams amb els nostres pobles germans sinó amb tot el país valencià i inclòs m’atreviria a dir que en l’àmbit de tot l’estat.
Muro era una fàbrica d’idees que bullien i que compartíem amb regidors d’altres pobles, molts d’ells ens mostraven la seua admiració i ens veien com un mirall on fixar-se per a agafar idees i incorporar-les a les seues programacions, fins i tot molts dels artistes o escriptors que ens visitaven, mostraven la seua admiració i ens deien que era molt poc habitual trobar ajuntaments amb una programació cultural tan variada i de tan alt nivell a una població que no arriba als 10.000 habitants, o el més important la gran acceptació que tenia amb la població i la gran implicació i participació en tot el que es feia.
Fa setmanes ens sorpreníem amb la trista notícia dels Murals del Bata, un referent que hui conta els seus dies, si res no ho impedeix.
No és casualitat, cada any i coincidit amb la festa del llibre els carrers i balconades del nucli antic de Muro, tan oblidat últimament, es transformaven en un recorregut que agermanava el món de les lletres amb el de les arts plàstiques ( «Paraules pintades»), els carrers es convertien en un gran museu a l’aire lliure i rebien la visita de centres escolars, així com de veïns i visitants.
Doncs bé, això ja no tornara a ocórrer, ja que la regidoria de cultura de Muro ara en mans del partit popular, a pres la dolenta decisió de no continuar participant en aquesta formidable exposició que sí que continuarà fent-se a Bocairent, Alfafara, Banyeres i Agres i que ens agermanava amb ells, el dit, Muro ja no estarà i els seus carrers i les seues balconades romandran en eixa tristor de carrers oblidats.
És evident que la dreta i la cultura no són compatibles, que no s’estimen, almenys els seus fets així ho demostren.
En aquests moments de pandèmia la cultura, l’art i la música han demostrat sobradament el poder que tenen, son tot un revulsiu, tant econòmic com turístic i una gran eina per a construir una societat amb valors i que sempre revertisc a la societat tot allò que li se destina, no és podem permetre donar l’esquena a l’oportunitat de tornar a fer de la cultura un referent al nostre poble.
La cultura és segura, insubstituïble i indispensable.