4+1 # 3+2
Artículo de Opinión de José Cantó, professor de la Universidad de Valencia
L’última ocurrència (se m’ocorren molts altres qualificatius però cap d’ells publicables) del ministre d’Educació Wert ha estat un decret, que té la intenció de deixar “llibertat” a les universitats per tal d’organitzar l’ensenyament superior de dues maneres: o bé com ara (totes amb un grau de 4 anys i un màster d’especialització d’1 any), o bé reduir el grau i augmentar el màster (tres anys per al grau i dos per al màster).
Aquesta decisió és un sense sentit (un altre més) per moltes raons que passe a exposar breument. En primer lloc més que llibertat, suposa un caos d’organització perquè el mateix grau podria tenir una durada de 4 i de 3 anys. Està igualment format un que ho fa en 3 que un que ho fa en 4 anys? Per altra banda, l’estalvi anunciat és enganyós… El preu d’un màster d’un any està ara (el més barats) al voltant d’uns 4000 euros. Si augmentem a dos anys… multipliquem per dos. I qui podria pagar per l’especialització? Si existira un programa de beques solvent, no hi hauria cap problema però amb les decisions preses en tema d’ajudes per aquest govern… crec que no va per ací. Aleshores, a qui beneficia aquesta mesura? Doncs als de sempre: les universitats privades que han vist en l’educació superior un negoci. Qui paga pot estudiar i qui no… que no estudie a la universitat. Ja deia el Sr. Ministre que sobraven universitaris… Clar! no siga que la gent aprenga a pensar per sí mateix! Ja sabem que pensar és molt perillós!
Per últim, encara recorde al Ministre quan parlava de la necessitat de fer les coses que afecten a l’educació amb el màxim consens. Si amb la LOMQUE van passar del consens, en aquest cas han aconseguit superar-se ja què el decret té el rebuig de tots els agents afectats (rectors, estudiants, professorat… ) i a més, es fa sense tenir una primera avaluació rigorosa del que ha suposat la reforma Bolònia del sistema universitari, per la qual vam passar de llicenciatures i diplomatures a graus. Per acabar un detall que no és innocent: aquesta reforma no es fa per llei (que requeriria un debat parlamentari) sinó que s’aplica el “rodillo” parlamentari del decret. No em negaran que a pesar del fet que les matemàtiques són una ciència exacta, en aquest cas 4+1 ¹3+2.