Homenatge al Canonge Soler 75 anys després de la seua ordenació sacerdotal

El passat 12 de juliol, el Monestir de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina va acollir una eucaristia d’Acció de Gràcies amb motiu del 75é aniversari de l’ordenació sacerdotal del Canonge Don José Soler Cardona, recordat sacerdot de la Vila Comtal que va morir en 2009, i que va destacar per la difusió de la Fe i fins i tot la seua faceta com a pintor deixant com a llegat gran quantitat d’obres artístiques. La cerimònia es va dur a terme als peus de la patrona contestana i va reunir familiars del Canonge, representants d’entitats locals de la capital del Comtat i fins i tot a moltes persones que van tindre oportunitat de conéixer de prop a Don José Soler Cardona.

La missa va ser oficiada per Don Ramón Micó Colomer, Assessor Religiós de l’Associació Cultural Canonge Soler Cardona, i va comptar també amb la participació del Rnd. José Antonio Martínez, Director del Museu d’Art Sacre d’Oriola, que es va sumar a la celebració en memòria de l’il·lustre sacerdot contestà. Durant l’homilia es va posar en valor la trajectòria personal del Canonge, i la seua forta vinculació a nombrosos àmbits de Cocentaina, igual que es va destacar l’aportació de Soler Cardona com a pintor sense deixar de costat la seua implicació en el teixit associatiu de la província o la important labor que va exercir en favor de les Festes de Moros i Cristians durant l’etapa en la qual va estar com a Assessor Religiós de la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF).

L’acte per a recordar el 75 aniversari de l’ordenació sacerdotal de Don José Soler Cardona s’emmarca dins de la commemoració del I Centenari del seu naixement, que tindrà lloc en 2026. Per a destacar aquesta efemèride ja s’estan perfilant diferents activitats impulsades per l’Associació Cultural Canonge Soler Cardona creada amb aquest propòsit, presentada al febrer de 2025, i que treballa per a mantindre viva la memòria i el llegat del mateix Canonge.

Compte arrere per a la tornada al col·le. Així serà el calendari escolar en la Comunitat Valenciana

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, de la Generalitat Valenciana, a través de la direcció general de Centres Docents, establia abans de l’estiu que el curs escolar 2025/2026 en la Comunitat Valenciana comence el 8 de setembre de 2025 en les etapes d’Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional, tant en FP Grau Bàsic (FPB) com en les titulacions de Grau Mitjà i Superior. Així mateix, l’últim dia lectiu del curs serà el 19 de juny de 2026 en Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP Grau Bàsic i titulacions de grau Mitjà i Superior.

Per part seua, els programes formatius de qualificació bàsica i FP de segona oportunitat començaran el curs el 10 de setembre i finalitzaran el 19 de juny. Quant a la Formació de Persones Adultes, les classes començaran el 15 de setembre de 2025 i finalitzaran el 12 de juny de 2026. En un altre ordre de coses, en Ensenyaments Artístics de Música i Dansa, elementals i professionals, Ensenyaments Professionals d’Arts Plàstiques i Disseny començaran el 15 de setembre de 2025 i finalitzaran el 12 de juny de 2026.

Els alumnes d’Ensenyaments Esportius de Règim Especial començaran el curs el 22 de setembre i finalitzaran el 19 de juny. Les Escoles Oficials d’Idiomes començarà el curs el 25 de setembre de 2025 i finalitzarà el 19 de juny de 2026. D’aquesta manera, el pròxim curs els centres educatius d’Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de la Comunitat Valenciana tindran 181 dies lectius enfront dels 179 del curs actual.

Períodes de vacances

Els períodes no lectius durant el curs 2025/2026 comprenen les vacances de Nadal, que seran des del 23 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026, tots dos inclusivament; i les vacances de Pasqua, que engloben des del 2 al 13 d’abril de 2026, tots dos inclusivament. A més, durant aquest curs escolar no seran lectius els dies festius 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana; 8 de desembre, Dia de la Immaculada Concepció; 19 de març, Dia de Sant Josep; i 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors.

A això se li uneixen els dies contemplats com a festius amb caràcter local. També destaquen en aquest sentit les jornades no lectives aprovades en cada població a través dels seus Consells Escolars Municipals.