13 abril, 2024

COPE Alcoy > 2024 > abril > 13

Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

Actualitat, Alcoi, Festes i Cultura, Noticies, Portada

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de l’ Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han fet costat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kiko Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, de El Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kiko Cano Arjona interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també per El Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalus; i on residia la família d’Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.

El Pregó de Sor Milagro de la Mare de Déu va anunciar les Festes de la Mareta

Actualitat, Comarques, Noticies

El Monestir de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina va acollir dissabte passat 6 d’abril el Pregó de les festes en honor a la patrona que la capital del Comtat viurà a finals d’aquesta setmana. En aquesta ocasió la Pia Unió de la Verge del Miracle, entitat que s’encarrega d’organitzar els festejos, va encomanar aquesta tasca a una Germana Franciscana Clarissa; un fet que no havia succeït fins al moment.

L’escollida per a portar avant aquesta responsabilitat va ser Sor Milagro de la Mare de Déu, la qual va nàixer a Nicaragua, però va ingressar en el convent contestà en 2013. En les seues paraules va recordar que les Clarisses custodien a la patrona de la Vila Comtal des de 1653 i va parlar del que va suposar la Mare de Déu en les vides de Sant Francesc i Santa Clara d’Assís “vaig voler referir-me a ells, com a fundadors del nostre orde religiós, i als qui també tenim representats en l’altar major del Monestir en senyal d’oració i lloança a cada costat de la Mare de Déu del Miracle“, va assenyalar la Pregonera. Un pregó sentit, i amb forta càrrega de reflexió, que va agradar a tots els que van seguir les paraules de la protagonista des de l’interior del mateix Monestir o a través dels mitjans de comunicació i Internet.

Aquesta setmana que comença serà la que ens conduïsca a la celebració de les jornades centrals de la festivitat en honor a la Mare de Déu del Miracle i fins al dimecres seguirà la Novena, a partir de les 19:30h de la vesprada, en el mateix Monestir de les Clarisses. La ‘Cremà dels 27 Fogueres’ de la nit del dijous donarà pas al dia gran de la Mare de Déu del Miracle el divendres amb moments tan esperats com el trasllat matinal a l’església de Santa Maria, la Súplica, l’ofrena floral o la processó de la vesprada. Dissabte i diumenge estaran reservats, en la seua gran majoria, per a diversos actes religiosos i al capvespre del 21 d’abril, com és costum; serà retornada la icona de la patrona al seu Monestir per a ser venerada allí per tota Cocentaina durant els dotze mesos de l’any.