El Diumenge de Rams endinsa a Cocentaina en la Setmana Santa

Les celebracions del Diumenge de Rams han marcat també l’inici de la Setmana Santa a Cocentaina. A diferència dels últims anys, la jornada de hui ha destacat per unes temperatures més baixes que en dies passats i fins i tot per cels coberts encara que la climatologia a penes ha condicionat el desenvolupament de tots els actes previstos.

Com sol ser habitual, la plaça exterior del Convent dels Pares Franciscans ha acollit a les onze del matí la benedicció de les palmes en la qual han pres part nombrosos fidels així com els representants de les confraries de la Setmana Santa i fins i tot els xicotets que enguany rebran la Primera Comunió portant les habituales vestimentes d’hebreus i d’acòlits. El rector de Santa María, Don Eduardo Rengel, ha sigut l’encarregat d’efectuar l’esmentada benedicció dels rams a les portes de l’església del Convent acompanyat pel Guardià d’aquest últim, Fra Fernando Fuertes, i el titular de la parròquia del Salvador; Don Javier Sanchiz.

Després de la benedicció ha començat la processó de les palmes fins al Pla en la qual la majoria dels participants portaven a les seues mans palmes i rams de llorer o olivera. L’activitat matinal ha finalitzat amb una Missa Solemne de campanya davant el Palau Comtal, amb caràcter interparroquial, que també ha comptat amb una destacada participació.

El Diumenge de Rams ha finalitzat amb el Viacrucis organitzat per l’Orde Franciscà Seglar en el Convent, a les 17:30h, mentre que en fer-se de nit estava prevista la processó amb la imatge de La Dolorosa des de la parròquia del Salvador. Els actes es reprenen el Dilluns Sant amb l’inici del Tridu al Nazareno, a partir de les 18:30h en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle, mentre que a les 20:15h es durà a terme l’Oració de Getsemaní en el Convent dels Franciscans.

 

Un lleu terratrémol es fa sentir a la comarca

Des de l’Institut Geogràfic Nacional han registrat un lleu terratrémol a les nostres comarques durant la vesprada d’aquest Diumenge de Rams. L’epicentre del tremolor, que ha afectat la província d’Alacant, s’ha localitzat finalment a Banyeres de Mariola després de la revisió de càlculs feta pel mateix Institut Geogràfic Nacional. Segons han confirmat alguns oients a COPE ALCOI, el terratrémol s’ha notat en punts de la Zona Alta d’Alcoi i fins i tot en poblacions com Onil, Castalla o Ibi. La magnitud del sisme ha sigut de 3,2 graus tal com confirmen des del mateix IGN. Finalment, des del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana, han destacat en les seues xarxes socials que el Telèfon d’Emergències 112 no ha rebut cap trucada relacionada amb el succés.

Uns quatre moviments més 

Durant la vesprada s’han repetit moviments sísmics entre 1 i 3 graus, amb epicentre en poblacions com Ibi o Onil.  També a Bocairent s’han notat aquests lleus terratrémols.

El terratrémols, un fet prou comú a Alcoi

A Alcoi, els tremolors de terra han sigut presents al llarg de la història. La ciutat és terra de terratrémols, perquè es troba en la vora entre la placa tectònica euroasiàtica i l’africana. Entre els més intensos i recents, més enllà del d’aquest diumenge, es troba el que va tindre lloc el passat 3 de novembre de 2020Un tremolor de magnitud 3,6 en l’Escala de Richter amb diverses rèpliques i epicentre a Relleu, que es va deixar notar en bona part del nord de la província d’Alacant.

Posteriorment, però també prèviament, hi ha registrats altres moviments sísmics que han afectat la ciutat. Precisament, per aquest motiu, Sant Mauro és patró d’Alcoi. Està documentat que en 1620, concretament el 2 de desembre, un terratrémol de magnitud VII-VIII va causar importants estralls a Alcoi. Segons es compta en els escrits del cronista Carbonell, el terratrémol va provocar danys en l’arquitectura religiosa: es va partir l’Església Parroquial per la meitat; el monestir de Sant Agustí va perdre tres de les quatre torres que rodejaven el recinte, es va afonar el cor de la seua església i van morir sepultades set persones, i el convent de San Francisco va quedar inhabitable. A més, es van afonar diverses cases i parts de la muralla, la qual cosa va causar la mort de 22 persones.

Arran dels fets, els veïns van acordar el 3 de desembre de 1620 l’elecció de Sant Mauro màrtir com a patró protector contra els terratrémols.