miércoles , julio 8 2020
Noticias Destacadas
Inicio / Opinión / Avuí que les paraules ploren?
Avuí que les paraules ploren?

Avuí que les paraules ploren?

Article d’opinió de Elisa Guillem, regidora de Compromís Alcoi

Aquest matí la Júlia s’ha mirat a l’espill com cada dia, però avuí la cara reflectida li tornava una mirada diferent. Unes pupil·les negres i profundes amb la brillantor de la bellesa intel·ligent emanada de l’alé de la mare. Raquel ha visitat la Júlia, estava trista però al mirar-la als ulls el cor li ha ballat dins el pit, quelcom deia que la mare no havia mort. Júlia, aquella alcoiana forta i preciosa, que baixava el carrer sabent-se desitjada per tots els senyorets, avuí té la mirada càlida, segura i intel·ligent que la mare li ha deixat en herència.

I es que la nostra Júlia, l’alcoiana preferida d’Isabel-Clara Simó avuí ja és universal, avuí serà el testimoni de la mare que la va parir. Una Isabel-Clara que, filla d’un mestre d’escola es va enamorar de les lletres, de les paraules, de la calidesa de la poesia i va decidir donar paraula a la seua Terra, a la cultura menyspreada. La lluita era doble, per una banda abanderada d’una València oblidada i una cultura maltractada, fins i tot odiada. Per altra banda era dona, lluitant a un món d’homes, aquells a qui s’adreçava de forma irònica, sabent-se hereva de la saviesa de les grans mares; des d’Atenea i Afrodita fins a la Innana i la Lilith. Ella va agafar el seu testimoni i ens va donar veu a totes les dones valencianes, dignificant-nos doblement; com a dones i com a valencianes.

Que fos filla predilecta d’Alcoi i Medalla d’Or de la Ciutat al 2015 és un reconeixement més que merescut, no obstant li cal un altre, el de Mare, el de Mare de les dones alcoianes i valencianes, el de Mare de les nostres veus que han sigut visibilitzades a través de les meravelloses Júlia i Raquel, entre d’altres.

La Mare de la dona moderna, sabedora de l’incapacitat social per avançar sense la dona forta i intel·ligent que, amagada sota el parany d’una tradició masculina, decideix fer-se un lloc important, demostrar el seu poder i el seu sexe sense complexos i sense lligams que l’acomplexen.

Va guanyar el Premi Sant Jordi, el Ciutat d’Alzira, el Joanot Martorell, entre moltíssims altres. Però cap d’ells ens parla de la vertadera importància d’Isabel-Clara Simó, del que suposa llegir Júlia o la Salvatge, del que suposa ser dona i lluitar amb veu pròpia, de poder veure exemples de dones fortes i segures, de vertaderes “Dianes” senyores d’un bosc hostil però preciós.

Avuí Isabel-Clara pujaràs a l’Olimp de les deesses i podràs pagar el barquer amb uns versets valencians, i no tingues por de mirar enrere, que tu no et tornaràs sal, i veuràs l’estela de les dones que recorden la Mestra i que viu amb elles per sempre, perquè avuí la gran Mestra ha esdevingut Immortal

Acerca de Cope Alcoy

Deja un Comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

*

Free WordPress Themes - Download High-quality Templates